Desenvolvimento de Sistema Integrado para Gestão de Clinica

Este relatório de estágio traça o desenvolvimento de um Sistema Integrado para a Gestão de Clínica (SIGC), utilizando a tecnologia Oracle e a linguagem PL/SQL. Dado a extensão do projecto, a complexidade do processo de desenvolvimento de sistema de informação e sobretudo por ser um ERP, o projecto foi desenvolvido em módulos, pelo que este relatório trata do processo de registo do paciente, empregado, médico, especialidade e fornecedores. Serão abordados as fases do desenvolvimento do sistema, com excepção da manutenção.

Sistemas Integrados para Gestão Empresarial O caso da PHC e a sua utilização na gestão do Supermercado Palácio Fenícia

Os sistemas de informação sempre fizeram parte da gestão empresarial, quer fossem sistemas de arquivos ou sistemas informatizados. Porém, a aposta actual das empresas são os sistemas informatizados e de preferência, aqueles que integram e gerem numa mesma plataforma tecnológica todas as informações da empresa, independentemente do nível de gestão ou departamento, são os ditos sistemas ERP. Neste cenário, propusemos com este trabalho, realizar um estudo exploratório dos principais aspectos ligados aos sistemas ERP, como funcionamento, estruturação, implementação, benefícios e problemas. Os sistemas ERP (Enterprise Resource Planning) são sistemas cuja utilização expandiu na década de noventa, devido a um leque de factores, como bug do milénio, problemas de redundância e inconsistência dos dados armazenados e problemas originados pelo uso de sistemas isolados. As principais características desses sistemas podem ser resumidas da seguinte forma: sistemas modular, comercializadas e destinadas a integrar todos os dados da empresa numa única plataforma. Actualmente, existem no mercado mundial vários sistemas ERP, sendo que um deles é a PHC, objecto do nosso estudo de caso. O ERP PHC é produzido em Portugal, mas já é uma realidade no mercado cabo-verdiano. O supermercado Palácio Fenícia é um dos testemunhos de uso do sistema ERP PHC em Cabo Verde. Para clarificar o funcionamento dos sistemas ERP na gestão empresarial, propusemos com este trabalho estudar o funcionamento do ERP PHC no Supermercado Palácio Fenícia, pois conhecendo o funcionamento de um sistema ERP específico, fica-se a entender a lógica geral de qualquer ERP.

Implantació del sistema SAP Business One en una empresa del sector de l'automòbil

L'objectiu del desenvolupament d'aquest Treball de Final de Carrera és la introducció d'un sistema ERP en una empresa fictícia del sector auxiliar de l'automoció, la qual anomenarem NBJ Automotive.

Implantació de SAP a l'empresa BluTronics Technologies, SA

En aquest treball es presenten les característiques dels sistemes ERP i quines són les necessitats que cobreixen, així com els principals ERP que hi ha al mercat, d'entre els quals se'n seleccionarà un per a la implantació en la nostra empresa, explicant els processos i passos necessaris per a aquesta implantació.

Kamarimusiikkia musiikkiluokille : oppilaslähtöinen kuvaus Vantaan Peltolan koulun vuoden 2005 yhteismusisointiprojektista

Syksyllä 2005 järjestettiin kamarimusiikkiprojekti Vantaan Peltolan yläkoulun musiikkiluokkien oppilaille. Projekti oli osa Stadian BaRokkia ja Kamuja -hanketta. Ryhmät saivat ohjausta kuuden viikon ajan ja opettajina toimivat Helsingin ammattikorkeakoulu Stadian musiikkipedagogiopiskelijat. Osallistuimme itse projektiin opettajina. Opinnäytetyössämme kuvaamme oppilaslähtöisesti projektia. Perehdymme opinnäytetyössämme kamarimusiikkiyhtyeiden oppimisprosessiin ja ryhmätyöskentelyyn. Erityisesti kiinnitämme huomiota siihen, miten yhtyeiden saama ohjaus ja yhteistoimintaprosessi vaikuttaa oppilaiden käsityksiin itsestään musiikin harrastajina ja oppijoina. Tutkimme myös miten kurssia voisi jatkossa kehittää. Keräsimme aineistoa työtämme varten videoimalla oppitunteja, haastattelemalla projektiin osallistuneita oppilaita ja opettajia sekä kahdella kyselylomakkeella, joilla keräsimme oppilailta kokemuksia ja palautetta. Työmme tuloksena voi todeta, että projektilla oli myönteinen vaikutus oppilaiden musiikin oppimiseen ja heidän käsityksiinsä omista musiikkitaidoistaan. Tunneilla pyrittiin antamaan mahdollisuus siihen, että oppilaat saivat itse vaikuttaa työskentelyyn ja harjoitettavan teoksen tulkintaan. Itseohjautuvuuden ja oppilaslähtöisyyden tukeminen antoi oppilaille varmuutta ja rohkeutta omaan soittoon ja näin ollen vaikutti positiivisesti oppimisprosessiin. Eniten hyötyä yhteissoitosta oli niille oppilaille, jotka eivät olleet aikaisemmin soittaneet kamarimusiikkia. Kaiken kaikkiaan projekti oli onnistunut ja sekä oppilaat että opettajat oppivat uutta, joten vastaavia oppilaitosten välisiä hankkeita kannattaa jatkossakin toteuttaa. Työmme tuloksia voi soveltaa Peltolan koulun tulevissa projekteissa sekä musiikkioppilaitosten ja koulujen opetuksessa.

Uudet vieheet tiedonpyyntiin

Elektroninen aineisto

Aplicatiu per gestionar la informació administrativa, tècnica i comptable per una empresa constructora

Les tendencies del mercat actual i futur obliguen a les empreses a ser cada vegada més competitives. Tota empresa que desitgi competir en el mercat actual ha de considerar la informació com un dels seus principals actius. Per aquesta raó, és necessari que l’empresa disposi dels sistemes d’informació adequats per ser gestionada. En les pimes ( petites i mitjanes empreses ), i en la majoria dels casos, la seva informació es troba repartida en diversos aplicatius informàtifcs. Això comporta principalment una duplicitat de dades, costos de manteniment i possibles errades en la informació. Dins del sector de les pimes, es troben empreses contructores d’un volum petit o mig, les quals enmagatzemen molta informació tècnica i de planificació per desemvolupar els seus projectes. Aquesta necessitat els hi suposa, tenir un aplicatiu eficient per la gestió i seguiment de la producció de les seves tasques i per altra banda l’aplicatiu necessari com qualsevol pime a nivell administratiu i comptable. L’objectiu principal d’aquest treball és generar un aplicatiu que integri la informació administrativa, comptable i tècnica per una empresa constructora. Amb l’assoliment d’aquest objectiu l’empresa constructora guanya temps en l’entrada i accés a les dades, evita la seva duplicitat i redueix el seu manteniment. En resum, redueix els costos de l’empresa i augmenta la seva seguretat en la informació. Un el mercat, existeixen aplicatius anomenats ERP ( Enterprise resource planning o sistemes de planificació de recursos ) els quals la seva gran virtud es la integració de les dades. Aprofitant aquests aplicatius i seleccionant-ne el més adequat, s’ha generat la part de gestió i planificació necessària per l’empresa constructora integrant-la i personalitzant-la en els processos existents de l’aplicació ( comptabilitat, ventes, compres, recursos humans, magatzems, etc… ) Entre les conclusions més rellevants obtingudes en aquest treball, voldriem destacar la millora i reducció d’entrada, accés i manteniment de la informació, l’històric que proporciona l’eina i per tan la millora de la gestío i planificació de l’empresa.

Sistemes logístics de codificació i identificació, i perspectives de futur

Comptar amb sistemes sofisticats de gestió o programes ERP (Enterprise Resource Planning) no és suficient per a les organitzacions. Per a què aquests recursos donin resultats adequats i actualitzats, la informació d’entrada ha de llegir-se de forma automàtica, per aconseguir estalviar en recursos, eliminació d’errors i assegurar el compliment de la qualitat. Per aquest motiu és important comptar amb eines i serveis d’identificació automàtica i col•lecció de dades. Els principals objectius a assolir (a partir de la introducció al lector de la importància dels sistemes logístics d’identificació en un entorn global d’alta competitivitat), són conèixer i comprendre el funcionament de les tres principals tecnologies existents al mercat (codis de barres lineals, codis de barres bidimensionals i sistemes RFID), veure en quin estat d’implantació es troba cadascuna i les seves principals aplicacions. Un cop realitzat aquest primer estudi es pretén comparar les tres tecnologies per o poder obtenir perspectives de futur en l’àmbit de l’autoidentificació. A partir de la situació actual i de les necessitats de les empreses, juntament amb el meravellós món que sembla obrir la tecnologia RFID (Radio Frequency Identification), la principal conclusió a la que s’arribarà és que malgrat les limitacions tècniques dels codis de barres lineals, aquests es troben completament integrats a tota la cadena logística gràcies a l’estandarització i la utilització d’un llenguatge comú, sota el nom de simbologies GTIN (Global Trade Item Number), durant tota la cadena de subministres que garanteixen total traçabilitat dels productes gràcies en part a la gestió de les bases de dades i del flux d’informació. La tecnologia RFUD amb l’EPC (Electronic Product Code) supera aquestes limitacions, convertint-se en el màxim candidat per a substituir els limitats codis de barres. Tot i això, RFID, amb l’EPC, no serà un adequat identificador logístic fins que es superin importants barreres, com són la falta d’estandarització i l’elevat cost d’implantació.

Implantació d'OpenERP en una empresa

This project is focused on the implant of a software, based in the integral management of a company, as OpenERP is.

Decoding stimulus-related information from single-trial EEG responses based on voltage topographies

Neuroimaging studies typically compare experimental conditions using average brain responses, thereby overlooking the stimulus-related information conveyed by distributed spatio-temporal patterns of single-trial responses. Here, we take advantage of this rich information at a single-trial level to decode stimulus-related signals in two event-related potential (ERP) studies. Our method models the statistical distribution of the voltage topographies with a Gaussian Mixture Model (GMM), which reduces the dataset to a number of representative voltage topographies. The degree of presence of these topographies across trials at specific latencies is then used to classify experimental conditions. We tested the algorithm using a cross-validation procedure in two independent EEG datasets. In the first ERP study, we classified left- versus right-hemifield checkerboard stimuli for upper and lower visual hemifields. In a second ERP study, when functional differences cannot be assumed, we classified initial versus repeated presentations of visual objects. With minimal a priori information, the GMM model provides neurophysiologically interpretable features - vis à vis voltage topographies - as well as dynamic information about brain function. This method can in principle be applied to any ERP dataset testing the functional relevance of specific time periods for stimulus processing, the predictability of subject's behavior and cognitive states, and the discrimination between healthy and clinical populations.