Patrons d'incorporació sociolaboral immigració llatinoamericana en dos contestos urbans, Barcelona i Manchester

La present memòria de treball presenta les principals conclusions del projecte titulat “Patrons d'incorporació sociolaboral immigració llatinoamericana en dos contestos urbans, Barcelona i Manchester" finançat per la convocatòria Projectes Batista i Roca PBR 2009 i executat pels grups de recerca GEDIME (Grup d’estudis de migracions i minories ètniques) de la UAB, i el Global Urban Research Centre (GURC-University of Manchester). El projecte s’aproxima, des d’un pla estructural i des d’una anàlisi comparativa, al context de recepció d’ambdós territoris (context institucional, social i econòmic), que determina l’estructura d’oportunitats dels immigrants i condiciona les seves estratègies com agents socials, en interacció amb les diferents situacions de cada immigrant (nivell educatiu, situació familiar, cicle vital, classe social, etc.). A través dels seminaris i workshops realitzats en ambdues universitats participants, s'ha establert vincles de col•laboració estable entre els dos grups de recerca implicats en el projecte. Aquest marc de cooperació es valora com una iniciativa que ha de transcendir el temps de desenvolupament d’aquest estudi i que ha de donar lloc a la presentació de nous projectes competitius, publicacions conjuntes, etc. Aquesta opció, valorada com a fonamental pels dos centres de recerca, ha servit per generar un flux d’informació científica permanent entre ambdós centres de recerca.

Urban mobilities: the anglo-catalan production of the Barcelona model

The aim of the project was to gauge the extent to which the so-called ‘Barcelona Model’ of urban transformation has been ‘exported’ to Britain and whether Barcelona has learned from British cities. We engage with the literature on successive British governments’ strategies for cities, focused on collecting data on contemporary policy initiatives and debates in the UK, did interviews in Manchester, London Barcelona and participated in the official visit of Leeds to Barcelona in March. Our research findings to date suggest that there is a good deal of mobility and interaction between Barcelona and the UK. However, it is by no means certain that this has resulted in definite instances of policy transfer. While the ‘Barcelona model’ has indeed featured in oficial discourse on urban regeneration in the UK, it does not appear to be the preferred best practice ‘model’ – other North American and European cities figure discursively as much, if not more. Where Barcelona does feature in official discourse, it is usually as an example of good design and an appealing urban aesthetic, rather than in terms of economic or social policy best practice. Our research suggests that the Barcelona model is seen as non-transferable to the UK due to the relatively more centralised governance structure therein.In contrast, evidence collected suggests that the Barcelona model is not influenced by UK British cities experiences but there is small evidence of being influenced by UK-based professionals.

The P-median problem in a changing network: The case of Barcelona

In this paper a p--median--like model is formulated to address theissue of locating new facilities when there is uncertainty. Severalpossible future scenarios with respect to demand and/or the travel times/distanceparameters are presented. The planner will want a strategy of positioning thatwill do as ``well as possible'' over the future scenarios. This paper presents a discrete location model formulation to address this P--Medianproblem under uncertainty. The model is applied to the location of firestations in Barcelona.

Promoting rule compliance in daily-life: Evidence from a randomized field experiment in the public libraries of Barcelona

We study how to promote compliance with rules in everyday situations. Having access to unique data on the universe of users of all public libraries inBarcelona, we test the effect of sending email messages with dierent contents.We find that users return their items earlier if asked to do so in a simple email.Emails reminding users of the penalties associated with late returns are more effective than emails with only a generic reminder. We find differential treatmenteffects by user types. The characteristics we analyze are previous compliance,gender, age, and nationality.

Dolors Monserdà, una escriptora oblidada? La fabricanta: feminisme i literatura

Treball de recerca realitzat per alumnes d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2010. L'anàlisi de la biografia de l'escriptora Dolors Monserdà i la novel•la La fabricanta, ha permès introduir-se en el marc historicocultural del segle XIX. També s’han fet recorreguts literaris dels paisatges urbans descrits en el llibre de Monserdà en la Barcelona d'avui. I per acabar s’han fet unes enquestes (treball de camp), adreçades a docents de secundària de tres instituts de la ciutat de Castelldefels, per verificar el grau de coneixement que es té de l'escriptora.

La Gestió del risc d'inundació a la ciutat de Girona

En aquest article es presenten les diferents mesures que la societat gironina ha anat adoptant al llarg dels anys per fer front al risc d'avingudes, fent especial èmfasi, però, a les mes recents. Aquestes mesures d'adaptació poden classificar-se en dos grans grups, que no son ni moltmenys excloents: les mesures estructurals, integrades bàsicament per les obres hidràuliques, i les mesures no-estructurals, mes dirigides a l'àmbit del comportament individual i col·lectiu enfront el risc. Finalment es realitzarà una valoració de l'estat actual del sistema de defenses de la ciutat i es proposaran un seguit d'alternatives

Vulnerabilitat i adaptació al risc d'inundació a la ciutat de Girona: una perspectiva històrica

En aquest article ens proposem estudiar, des d'una perspectiva històrica, un delsaspectes de la problemàtica mediambiental que més afecten les societats humanes materialmenti emotiva: les catàstrofes naturals i, més concretament, les inundacions fluvials.L'hmbit d'estudi escollit és Girona, ciutat on la complexa hidrologia de superfície (quatrerius, el Ter, l'Onyar, el Güell i el Galligans, a més d'altres cursos menors d'aigua,travessen la ciutat) i, sobretot, la vulnerabilitat creixent de la societat gironina al riscd'avingudes com a resultat de la important ocupació de les planes al.luvials, han fet deles inundacions una constant histbrica de la qual tenim multitud d'exemples des queexisteixen documents escrits

Girona, ciutat fluvial

En aquest treball es descriuen les estretes relacions que la ciutat de Girona ha mantingut amb els seus rius al llarg de la seva història. Unes relacions que es poden estudiar des de diferents enfocaments (hidrològic, urbanístic, etc), però que en aquest cas se centraran específicament a resseguir la relació entre els rius gironins i el desenvolupament urbà de la ciutat de Girona a partir de l'amenaça que les inundacions han representat al llarg de la seva història. Bàsicament, es tracta de caracteritzar quan, com i per què la ciutat ha anat ocupant els espais situats a prop dels rius, i quines han estat les estratègies de defensa desenvolupades per la societat gironina per afrontar l'amenaça constant de les inundacions. En altres paraules, un exercici d'anàlisi i comprensió historicogeogràfica de la vulnerabilitat i l'adaptació de la societat gironina al risc d inundació

Un Nou enfocament per a l'estudi de les inundacions històriques a la ciutat de Girona

Aquest article proposa un nou marcd'estudi de les inundacions històriques a la ciutat de Girona. Aquest enfocament,el qual es coneix amb el nom d'enfocament contextual, té les arrels enla reflexió geogràfica sobre els riscos naturals endegada a Nord-amèrica ja fa més de cinquanta anys i posa l'èmfasi en la dimensió humana d'aquests fenòmensdefinida geogràficament i històrica, sense oblidar, però, els paràmetresfísics de les inundacions en el territori concret que s'estigui estudiant

'Aquí es redacten i s'esculpeixen inscripcions': aproximació al corpus epigràfic de la ciutat de Girona

El text que es presenta a continuació: ‘Aquí s'esculpeixen inscripcions’. Aproximació al Corpus epigràfic de la ciutat de Girona, forma part d'un projecte d'investigació i anàlisi molt més ampli del que aquí es pot mostrar. Aquest té com a objectiu principal l'estudi dels signes i símbols escrits de la ciutat de Girona. És a dir, l'estudi de l'ús públic que es fa de l'escriptura, entenent l'escriptura com una eina que fa perdurable un determinat missatge i que pretén arribar a un gran nombre de persones

III Congreso ibérico sobre gestión y planificación del agua. La directiva marco del agua: realidades y futuros. Sevilla, del 13 al 17 de noviembre de 2002

Entre els dies 13 i 17 de novembre de 2002 va tenir lloc a la ciutat de Sevilla el III Congrés Ibèric sobre Gestió i Planificació de l’Aigua, que, en aquesta ocasió, portava per títol «La Directiva Marc de l’Aigua: realitats i futurs». El congrés fou organitzat per la Fundación Nueva Cultura del Agua, amb la col•laboració de la Universidad de Sevilla i d’una àmplia sèrie d’institucions relacionades amb la investigació o gestió d’aquest recurs. Considerant l’anàlisi i la diagnosi de la situació actual contingudes a les edicions anteriors (Saragossa 1998 i Porto 2000) i l’ampli debat dels últims anys, el III Congrés Ibèric es caracteritza per un plantejament d’avenç i propostes i per incloure alguns dels aspectes de la política de l’aigua menys atesos fins aleshores

Integración de la prevención en los protocolos clínico asistenciales de un hospital de Barcelona

Objetivo: Revisar la integración de medidas preventivas dirigidas a la protecciónde los trabajadores en los protocolos clínico-asistenciales de un hospital deBarcelona.

Sedimentología del Mioceno del Vallés occidental (prov. de Barcelona)

In this paper we make a litostratigraphical study on the Miocene of the 'Vallés occidental' (Barcelona, Spain) which embraces a part of the 'Depresion Media' of the intermediary tectonic grave between the 'Cadena Litoral' and 'Prelitoral' of the 'Sistema Mediterráneo'. At the same time we undertake an analysis of the bassin

Morfogènesi de pilars de terra (earth Pillars, hoodoos). Exemples de la Riera de Gaià (Vallès Occidental, Barcelona) i del Bernal de Yátor (Las Alpujarras, Granada)

The origin and the primary features of the erosive earth pillar-like formations that develop in the Riera de Gaià (Barcelona) and in the Bernal de Yátor (Granada) are described. They are dynamic formations typical of areas subjected to strong water erosion

Aprovechamiento educativo y turístico de formas erosivas tipo pilares de tierra (earth pillars, hoodoos) : ejemplos de la riera de Gaià (Vallès occidental, Barcelona) y del Bernal de Yátor (la Alpujarra, Granada)

Se describen los principales rasgos geomorfológicos de las formas erosivas de tipo pilares de tierra que se desarrollan en la Riera de Gaià (Barcelona) y en el Bernal de Yátor (Granada) Se trata de formas dinámicas, propias de zonas sometidas a una fuerte erosión hídrica, con un elevado interés científico, estético y didáctico