Towards a theoretical framework for human performance modelling within manufacturing systems design

The performance of direct workers has a significant impact on the competitiveness of many manufacturing systems. Unfortunately, system designers are ill equipped to assess this impact during the design process. An opportunity exists to assist designers by expanding the capabilities of popular simulation modelling tools, and using them as a vehicle to better consider human factors during the process of system design manufacture. To support this requirement, this paper reports on an extensive review of literature that develops a theoretical framework, which summarizes the principal factors and relationships that such a modelling tool should incorporate.

Advanced manufacturing technology and work design:towards a theoretical framework

This paper introduces a theoretical framework to guide research into the psychological effects of advanced manufacturing technology (AMT) on shopfloor operators. The framework has two main aspects. First, based on the emerging literature on the job content implications of AMT, it identifies four key constructs, namely: control, cognitive demand, production responsibility and social interaction. Second, by drawing on the more established job design, stress and related literatures, it predicts how these independent variables differentially affect system performance, job-related strain and job satisfaction. The wider implications and limitations of the theoretical framework are discussed.

Implications of a theoretical framework on stress and burnout for the development of graduate nursing education curricula

This study had two purposes: (a) to develop a theoretical framework integrating and synthesizing findings of prior research regarding stress and burnout among critical care nurses (CCRNs), and (b) to validate the theoretical framework with an empirical study to assure a theory/research based teaching-learning process for graduate courses preparing nursing clinical specialists and administrators.^ The methods used to test the theoretical framework included: (a) adopting instruments with reported validity, (b) conducting a pilot study, (c) revising instruments using results of the pilot study and following concurrence of a panel of experts, and (d) establishing correlations within predetermined parameters. The reliability of the tool was determined through the use of Cronbach's Alpha Coefficient with a resulting range from.68 to.88 for all measures.^ The findings supported all the research hypotheses. Correlations were established at r =.23 for statistically significant alphas at the.01 level and r =.16 for alphas.05. The conclusions indicated three areas of strong correlation among the theoretical variables: (a) work environment stressor antecedents and specific stressor events were correlated significantly with subjective work stress and burnout; (b) subjective work stress (perceived work related stress) was a function of the work environment stressor antecedents and specific stressor events, and (c) emotional exhaustion, the first phase of burnout, was confirmed to be related to stressor antecedents and specific stressor events. This dimension was found to be a function of the work environment stressor antecedents, modified by the individual characteristics of work and non-work related social support, non-work daily stress, and the number of hours worked per week. The implications of the study for nursing graduate curricula, nursing practice and nursing education were discussed. Recommendations for further research were enumerated. ^

Digital Literacy: Definition, Theoretical Framework, and Competencies

This paper offers an overview of existing definitions and theoretical frameworks for digital literacy. The researcher makes recommendations for an agreed upon definition and theoretical framework and discusses implications for a relationship between digital and visual literacy skills.

A single theoretical framework for circular features processing in humans: orientation and direction of motion compared

Common computational principles underlie processing of various visual features in the cortex. They are considered to create similar patterns of contextual modulations in behavioral studies for different features as orientation and direction of motion. Here, I studied the possibility that a single theoretical framework, implemented in different visual areas, of circular feature coding and processing could explain these similarities in observations. Stimuli were created that allowed direct comparison of the contextual effects on orientation and motion direction with two different psychophysical probes: changes in weak and strong signal perception. One unique simplified theoretical model of circular feature coding including only inhibitory interactions, and decoding through standard vector average, successfully predicted the similarities in the two domains, while different feature population characteristics explained well the differences in modulation on both experimental probes. These results demonstrate how a single computational principle underlies processing of various features across the cortices.

Erratum: A single theoretical framework for circular features processing in humans: orientation and direction of motion compared (vol 6, pg 28, 2012)

Erratum to: A single theoretical framework for circular features processing in humans: orientation and direction of motion compared. In: Frontiers in computational neuroscience 6 (2012), 28

Poètiques del desig. Alteritat i escriptura a l’obra de Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses

[cat] La present investigació parteix de la urgència de revisar la poesia catalana contemporània des dels paràmetres de la teoria literària que abracen la representació del desig. Partint de l’estreta vinculació entre aquest marc teòric i les noves formulacions del subjecte líric postmodern, hem proposat l’estudi de tres grans poètiques que han marcat, cada una d’elles en el seu context socioliterari, un punt d’inflexió a la poesia catalana des d’aquest quadre teòric: Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses. Per aquest motiu, l’objectiu central de la tesi és demostrar, a través de la categoria del desig, com l’alteritat eroticoamorosa és un dels centres de representació i experimentació dels límits del subjecte poètic i quins efectes té en la construcció de la identitat textual i en el que hem anomenat matèria-emoció. La tesi no pretén ser un estudi comparatiu dels tres autors, sinó que, capturant les tres trajectòries en paral•lel, situa cada poètica en un punt de no retorn respecte al desig i la seva representació. Atès això, és, metafòricament, el signe desig, en els seus tres plans, el que unifica els tres paradigmes que hem sotmès a anàlisi: Gabriel Ferrater com a referent, Maria-Mercè Marçal en qualitat de significat i Enric Casasses, portador del significant. El primer capítol va més enllà de la ruptura moderna entre escriptura i exaltació d’una subjectivitat única i monolítica, per comprendre en què consisteix la dissolució del jo líric en tant que fonament de l’enunciació del subjecte en el vers. És una proposta metodològica que, prenent com a centre l’intent de construcció d’una teoria del poema basada en l’expansió del jo cap a l’Altre, analitza algunes de les variables retòriques i ontològiques que coparticipen en la formulació teòrica de subjecte líric incomplet o fragmentat en el moment d’enunciar-se. D’aquesta manera, amb una voluntat de teixir uns ítems teòrics per on circuli el concepte de jo líric versus l’Altre (poesia de l’alteritat, “llei de l’assentiment”, “apropiació” de l’enunciat o, sobretot, matèria-emoció), l’escriptura poètica es concep com un joc de forces entre la performativitat del subjecte líric i la recerca de la seva pròpia subjectivitat. Aquesta crisi del subjecte i la impossibilitat de restituir una relació unilateral respecte a l’Altre, cobren una especial rellevància quan el motor o força que activa la relació d’alteritat és el moviment que impulsa el jo fora de les seves pròpies estructures per atènyer l’altre/a (subjecte desitjat) o absorbir-lo: el desig. La segona part del primer capítol està destinada a definir les aproximacions teòriques sobre la representació del desig —encercades en un posicionament postestructuralista conjuminat amb la crítica literària feminista—, que ens permeten assentar les coordenades interpretatives per portar a terme l’estudi de la formalització de tres subjectes lírics que cerquen en l’escriptura el seu propi esdevenir com a subjectes desitjants. Així és que al llarg del segon capítol hem interrogat les tres poètiques resseguint els espais comuns erigits en la nostra proposta de marc interpretatiu. Per fer-ho, ens hem centrat en Les dones i els dies de Gabriel Ferrater, amb especial èmfasi a “Teoria dels cossos”. En el cas de Maria-Mercè Marçal, hem estudiat exhaustivament el primer poemari que inaugura l’escriptura del desig lèsbic, Terra de Mai, tot establint una contigüitat temàtica amb “Sang presa” (dins de La germana, l’estrangera). I, finalment, hem resseguit la poesia d’Enric Casasses d’una forma transversal, a partir de les obres més significatives entorn al subjecte de recerca, com ara La cosa aquella, “Alquímia d’amor” (dins de Començament dels començaments i ocasió de les ocasions), D’equivocar-se així, Calç i, sobretot, Do’m. Drama en tres actes. Primer de tot, hem definit les coordenades del subjecte desitjant en relació amb el subjecte del desig, la qual cosa ens ha exigit l’anàlisi de l’enunciació del jo líric, respectivament. La recerca de les directrius fundacionals de les subjectivitats líriques —actives des del moment en què sorgeix la demanda del desig (implícita o explícita)―, han fet palesa, progressivament, la problemàtica suficiència ontològica del subjecte que deriva, al seu torn, de l’encontre amb l’altre/a. Així hem arribat a mesurar la distància inexorable que separa el jo del tu, amb resultats ben diferents. Ferrater, que anihila sorprenentment el subjecte líric, ha estat el primer port d’una singladura que, en arribar a Marçal, ens ha permès conèixer la continuïtat del ser: el despertar del desig és l’origen de la individuació dels subjectes agents del plaer en detriment de la compleció identitària. I hem navegat, finalment, fins a Casasses, qui defensa al llarg de la seva obra una individuació com a centre ètic de l’acte amorós. En una segona part, hem estudiat la representació de l’altre/a en cada corpus poètic. En el cas de Ferrater, les dones no només activen l’alteritat eroticoamorosa concreta en cada poema, sinó que, des d’un punt de vista metapoètic, esdevenen constitutives de la subjectivitat lírica en la recerca de la identitat que té lloc al llarg de Les dones i els dies. Partint de la figura de “Teseu”, poema que emmiralla i significa el procés d’escriptura poètica, hem explorat la formalització del desig en funció de les diferents representacions de la dona en paral•lel amb les posicions enunciatives del jo líric. Al llarg d’aquest recorregut, la representació del cos del desig (la fragmentació, la carícia, la mirada, etc.) i l’espai on aquest cos s’esdevé (la cambra), han estat els dos epicentres mitjançant els quals hem conclòs que la dona es presenta com un cos resistent que guia el jo líric a negar, paradoxalment, el mateix desig. La impossibilitat de satisfer el desig es manifesta, així, amb una reformulada pèrdua dels límits del subjecte desitjant. En els versos marçalians el desig emergeix com un gran torrent que arrossega al jo líric a mesurar-se en la distància que la separa de l’altra. A partir de l’altra especular, les primeres sextines de Terra de mai obren un nou ordre del jo i del tu en el discurs amorós: l’equivalència física dels cossos amants/amats extrema la fusió tant física com amorosa que es convertirà en l’acció transformadora i afirmativa de la identitat. Amb això, Marçal desarticula la gestió fal•logocèntrica del desig i l’ubica com una categoria des de la qual emprèn la construcció d’una subjectivitat lírica femenina i lèsbica. En aquest sentit, mitjançant la presència nítida d’una exploració i reconstrucció del cos de dona albirat des del desig homoeròtic, la poeta desplega la renovació d’una simbologia eròtica que configura un cosmos corporal totalment nou: cossos d’aigua i sang. Marçal busca en els fluids corporals femenins (l’aigua, la sang menstrual, la sang del trau o, fins i tot, el vòmit), la transposició dels marges corporals als textuals, convertint el poema no en un paral•lel verbal de l’experiència del desig sinó en un paral•lel corporal. En un primer moment, la representació de l’altra és indissociable de les imatges especulars (aigua o mirall). Aquesta és la fase de continuïtat, de la compleció identitària a través de l’experiència de la jouissance, i està constituïda per tres eixos: la confusió dels límits entre el jo i la seva altra, la fusió de les dues subjectivitats i l’afirmació de la unicitat amb el verb “som”. A continuació, hem resseguit com aquest “ser u” es trenca a mesura que el jo poètic es va singularitzant. Aquest segon moment és on el desig irromp al llenguatge del plaer i es converteix en una passió altament destructiva. La dissimilació amb el tu i la nostàlgia de la “fal•laç utopia d’una fusió absoluta” bolquen el poema cap a un jo poètic mutilat, que cerca un cos absent i l’espai de plenitud d’un subjecte líric que es troba irreparablement ferit (“Sang presa”). La poesia de Casasses trava la representació de l’altre amorós en la modalitat dialògica dels versos (el parlar). El fenomen de l’enunciació poètica casassiana s’emmarca en unes estructures poemàtiques que invoquen, des de l’origen, el Tu, apel•lant, així, al problema estrictament postmodern de la unicitat del jo líric i de la identitat en el procés d’escriptura. Atès això, el poema es convertirà en un dir ofert a l’Altre com a demanda del llenguatge, motiu pel qual el desig emergeix com a motor de l’escriptura poètica. Abans d’endinsar-nos específicament a l’eclosió del Tu en tant que altre amorós, ha calgut esclarir les coordenades generals del Tu en majúscules per esbossar els trets fonamentals de la significació poètica. Així, doncs, hem analitzat com es despleguen els diferents tu en l’enunciació, ja sigui quan aquest refereix al lector o a la poesia (recursos metapoètics), quan correspon a l’amor/desig (governador del subjecte de l’escriptura) i, finalment, quan el tu condensa l’altre amorós (amor particular). En aquest darrer cas, hem proposat una possible escala de transcendència del tu respecte al jo líric: d’un tu amorós totalitzador (la lluna) fins al subjecte del desig, la dona. Paral•lelament, la representació de l’amada és indissociable del concepte d’emoció lírica creada a través de la modelització del dir del jo poètic. Per aquest fet, hem classificat la irrupció del subjecte desitjat en diferents graus de referencialitat: el “tu” present, el “tu” absent i el “tu” de destinació. En un tercer apartat, hem intentat respondre a una de les grans problemàtiques que giren entorn a les escriptures del desig: és possible la seva representació? Ferrater ens enfronta davant de l’indicible. La poètica ferrateriana se situa en un distanciament deliberat de les emocions, la qual cosa circumscriu l’expressió del desig en el marc d’allò incomunicable de l’experiència. Consegüentment, hem abordat la formalització del desig a través del concepte d’imaginació tot analitzant com el poeta aconsegueix elevar l’energia emotiva del llenguatge a partir de les relacions entre la paraula i els seus absents, i com això ens permet parlar del poema en tant que matèria-emoció. Així mateix, hem conclòs que Ferrater captura l’indicible en el text jugant amb els límits representatius del llenguatge. Per abordar les escriptures del desig marçaliana i casassiana hem recorregut als plecs de la matèria-emoció encarats a l’écart: la fractura de l’epidermis del poema causada per l’erupció de la vida corporal, pulsional i afectiva del subjecte de l’escriptura. El ritme pulsional del desig (escena d’escriptura i escena amorosa) i la veu (poiesis) es converteixen en els fonaments de la construcció d’unes subjectivitats líriques que s’inscriuen en una posició femenina, allà on el cos amb estat d’apetència cerca la continuïtat en l’escriptura. Concretament, hem resseguit la formalització de l’absència de l’altra en els versos de Marçal, la qual recorre a figuracions com l’espera, el buit, la desfeta del mirall, l’assassinat dels cossos en plenitud, entre altres imatges que activen el salt de l’eros al thanatos; així com, també, les estructures interrogatives que signifiquen la impossibilitat d’experimentar el desig del desig de l’altra. Respecte a l’obra de Casasses, el poeta troba en la forma dramàtica el mitjà idoni per experimentar les possibilitats de la representació del desig: Do’m. Mitjançant una exegesi detallada del drama, hem pogut concloure que, tal com postula Barthes, l’única construcció textual possible d’allò amorós es troba en formular el que té d’intractable, i això només es pot representar a partir de l’acció mateixa. Talment, Casasses porta a l’extrem la modalitat dialògica pròpia de la seva poesia per escenificar l’encontre amorós i la construcció in progress del subjecte desitjant a través del dir-se l’amor. Finalment, la investigació intenta oferir una resposta al voltant de la conjunció desig, subjectivitat lírica i identitat. Aquestes tres coordenades ens permeten elevar les diferents representacions del desig a l’alçada de les millors poètiques contemporànies. L’ètica i l’estètica ferrateriana es congreguen en l’espai de l’erotisme moral. Ferrater concep el vers com un mètode fenomenològic a través del qual inscriu una actitud poètica que no es pot pensar sense la formalització del subjecte desitjant. Atès això, amb Les dones i els dies s’inaugura la categoria del desig en relació amb els límits d’expressió del subjecte líric. Marçal obre les portes a l’espai literari femení i lèsbic amb una escriptura poètica creadora de nous àmbits per a l’expressió del desig. La cerca d’un nou ordre simbòlic en el llenguatge poètic està estretament vinculada amb la construcció d’una subjectivitat tant política com poètica, un dels trets principals de la qual és la reivindicació i afirmació del plaer sexual femení. D’aquesta manera, el desig a l’obra de la poeta és portador d’una actitud i praxi política que troba la seva màxima expressió en la conquesta d’una llengua abolida. Per acabar, Casasses invoca l’espai de la paraula viva per articular l’acompliment de la funció poètica. A través de la poesia recitada, ja sigui des d’un punt de vista teòric com en la seva performance escènica, construeix una nova i fundacional experiència poètica que troba el seu paral•lel amb l’experiència amorosa. En aquest nou espai de circulació de la paraula poètica hi situa una subjectivitat lírica fundada en el moviment ètic cap a l’altre encarnat en el cos, la veu i el ritme.

Theoretical background for market emergence framework : Case: Electricity Distribution Industry

Both the competitive environment and the internal structure of an industrial organization are typically included in the processes which describe the strategic management processes of the firm, but less attention has been paid to the interdependence between these views. Therefore, this research focuses on explaining the particular conditions of an industry change, which lead managers to realign the firm in respect of its environment for generating competitive advantage. The research question that directs the development of the theoretical framework is: Why do firms outsource some of their functions? The three general stages of the analysis are related to the following research topics: (i) understanding forces that shape the industry, (ii) estimating the impacts of transforming customer preferences, rivalry, and changing capability bases on the relevance of existing assets and activities, and emergence of new business models, and (iii) developing optional structures for future value chains and understanding general boundaries for market emergence. The defined research setting contributes to the managerial research questions “Why do firms reorganize their value chains?”, “Why and how are decisions made?” Combining Transaction Cost Economics (TCE) and Resource-Based View (RBV) within an integrated framework makes it possible to evaluate the two dimensions of a company’s resources, namely the strategic value and transferability. The final decision of restructuring will be made based on an analysis of the actual business potential of the outsourcing, where benefits and risks are evaluated. The firm focuses on the risk of opportunism, hold-up problems, pricing, and opportunities to reach a complete contract, and finally on the direct benefits and risks for financial performance. The supplier analyzes the business potential of an activity outside the specific customer, the amount of customer-specific investments, the service provider’s competitive position, abilities to revenue gains in generic segments, and long-term dependence on the customer.

”He looked at me ... My God. His eyes were eyes to die for.” : A Feminist Theological Reading of Carol Ann Duffy’s The World’s Wife

Most approaches to Duffy’s work have been a feminist reading of poetry, focusing on the portrayal of women within the theoretical framework of feminism. However, little attention has been paid to the religious elements in Duffy’s work, something that Duffy herself has recognized. This essay will therefore focus on the centrality of religion in Duffy’s work, and will argue that her poems constitute an arena where religion is redefined and female experience and theology are reconciled. The poems under focus, “Delilah”, “Salome”, “Pilate’s wife”, “Pope Joan”, “Mrs Lazarous” and “Queen Herod” are examined in two separate sections: their portrayal of love and sexuality, and their portrayal of motherhood respectively, within the theoretical framework of feminist theology.

The Everyday Life in Public Health Research: a theoretical and methodological framework

The aim of this paper is to present some reflections on possibilities to investigate everyday life by examining ways of life, so as to broaden perspectives to the field of research in public health, in light of the fact that the study of daily ways of life involves the analysis of trajectories that contextualize routines, interactions and meanings of life. This allows the social researcher in the health field to have, based on a theoretical framework, a flexible methodology that offers mobility in the choice of the technique that best favors the understanding of the issue to be investigated. We have here, as a conceptual reference, the idea of everyday life investigated from interactive processes and contexts, as opposed to a categorial objectification between subject and object. In this context, from the theoretical reflection, we take, as the research's empirical reference, the waiting room of the outpatient clinic of the Osteoarticular Metabolism Department of a Health Care Unit in the city of Fortaleza/, Northeastern Brazil, in order to foster an interpretive understanding of the daily routine that involves the life and health situations of women with osteoporosis.

Women Leaders Resolving Conflict in Higher Education: A Feminist Epistemological Perspective

In an American postsecondary context, conflict is inherent (Gianneschi & Yanagiura, 2006; Valian, 1999). Successful navigation of conflict in the academy is vital for those who aspire to leadership positions (Nadler & Nadler, 1987; Walters, Stuhlmacher, & Meyer, 1998). Presently, however, women face significant barriers to achieving success in higher education administration, including gender expectations for conflict resolution behavior (Bartunek, 1992; Bowles, Babcock, & McGinn, 2005; Gayle, Preiss, & Allen, 2002). While a considerable body of literature exists for understanding gender negotiation, it remains rooted in a masculine paradigm (Kolb & Putnam, 2006; Shuter & Turner, 1997), and, as such, established theories lack a feminist epistemological perspective. Consequently, my primary research question is, How do women leaders experience and perceive conflict in the higher education work environment? I conduct a qualitative study that examines workplace conflict experiences of 15 women leaders from diverse personal and professional backgrounds. Hartsock's (1983) three-tiered gender-sensitive analysis of power, updated to include multicultural perspectives, serves as my theoretical framework. It is a lens through which I evaluate theories, finding multicultural organizational, higher education conflict, and gender negotiation theories most applicable to this study. The framework also creates the foundation upon which I build my study. Specifically, I determine that a feminist research method is most relevant to this investigation. To analyze data obtained through in depth interviews, I employ a highly structured form of grounded theory called dimensional analysis. Based on my findings, I co-construct with study participants a Feminist Conflict Process Theory and Flowchart in which initially the nature of the relationship, and subsequently the level of risk to the relationship, institution, or self, is evaluated. This study supports that which is observed in the conflict resolution practitioner literature, but is unique in its observation of factors that influence decisions within a dynamic conflict resolution process. My findings are significant to women who aspire to serve in leadership positions in higher education, as well as to the academy as a whole, for it expands our knowledge of women's ontological and epistemological perspectives on resolving conflict in postsecondary education.

Modelling human performance within manufacturing systems design:from a theoretical towards a practical framework

Computer-based simulation is frequently used to evaluate the capabilities of proposed manufacturing system designs. Unfortunately, the real systems are often found to perform quite differently from simulation predictions and one possible reason for this is an over-simplistic representation of workers' behaviour within current simulation techniques. The accuracy of design predictions could be improved through a modelling tool that integrates with computer-based simulation and incorporates the factors and relationships that determine workers' performance. This paper explores the viability of developing a similar tool based on our previously published theoretical modelling framework. It focuses on evolving this purely theoretical framework towards a practical modelling tool that can actually be used to expand the capabilities of current simulation techniques. Based on an industrial study, the paper investigates how the theoretical framework works in practice, analyses strengths and weaknesses in its formulation, and proposes developments that can contribute towards enabling human performance modelling in a practical way.

El discurso vindicatorio de Juan Goytisolo y Zoe Valdes: Deconstruccion y recodificacion del lenguaje hegemonico

The goal of this dissertation is to explore the use of transgressive language in the works of Juan Goytisolo and Zoé Valdés. This study examines the socio-political and cultural contexts in which the narrative of both authors develops, as well as the textual devices employed by these writers for undermining the “official history” imposed by the dictatorial regimes in Francoist Spain and Castro's Cuba. Furthermore, this dissertation argues that the deconstructing strategies in Goytisolo and Valdés mark their literary trajectory. Their vindicatory standpoints seek an alternative discourse of national identity. ^ The function of language in demythifying and recodifying hegemonic discourse is examined in Goytisolo's trilogy Señas de identidad, Reivindicación del conde don Julián, and Juan sin tierra; and the novels of Zoé Valdés La nada cotidiana and Te di la vida entera. The parallelisms in the literary works of Goytisolo and Valdés are established by contrasting the authors' revisionist approach to history, the self-reflexivity of their novels, the sexual referent, and the use of irony and parody. The theoretical framework incorporates poststructuralist theorists such as Todorov, Foucault, Lacan, Barthes, Derrida, and Kristeva; the psychoanalytical theory of Freud; and the feminist theories of Cixous and Irigaray. The comparative approach of this study and the interplay of power, politics, aesthetic creation, and author's psychology provide an illuminating perspective that could be of interest to individuals from a variety of disciplines. ^