Prevalence of cagA and vacA genes in isolates from patients with Helicobacter pylori-associated gastroduodenal diseases in Recife, Pernambuco, Brazil

Geographical differences in the prevalence of Helicobacter pylori genes and their association with disease severity have been identified. This study analyzes the prevalences of the cagA gene and alleles of the vacA gene in H. pylori-associated gastroduodenal diseases in isolates from Recife, PE, Brazil. Gastric biopsy of 61 H. pylori-positive patients were submitted to DNA extraction and gene amplification by polymerase chain reaction. Among the 61 patients, 21 suffered from duodenal ulcer (DU) and 40 from gastritis (GT). The prevalence of H. pylori strains harbouring the cagA gene was higher in the DU group (90.5%) than in the GT group (60%) (p = 0.02). The vacA gene was amplified in 56 out of 61 biopsies, of which 43 (76.8%) contained bacteria carrying the s1 allele and 13 (23.2%) the s2. However, the prevalence of the vacA s1 genotying was the same in either DU or GT group. The majority of the s1-typed strains, 39 (90.7%) out of 43, were subtype s1b. In resume there was a strong association between the H. pylori cagA+ gene and DU. However, there were no differences between the DU and GT groups in relation to the vacA s1 and s2 alleles distribution, albeit the subtype s1b was predominat.

Clinical and pathological importance of vacA allele heterogeneity and cagA status in peptic ulcer disease in patients from North Brazil

We have examined the prevalence of gene cagA and vacA alleles in 129 patients, 69 with gastritis and 60 with peptic ulcer diseases from North Brazil and their relation with histopathological data. vacA and cagA genotype were determined by polymerase chain reaction. Hematoxylin-eosin staining was used for histological diagnosis. 96.6% of the patients were colonized by Helicobacter pylori strains harboring single vacA genotype (nont-mixed infection). Among them, 11.8% had subtype s1a, 67.8% had subtype s1b, and 17% subtype s2. In regard to the middle region analysis, m1 alleles were found in 75.4% and m2 in 21.2% of patients. The cagA gene was detected in 78% patients infected with H. pylori and was associated with the s1-m1 vacA genotype. The H. pylori strains, vacA s1b m1/cagA-positive, were associated with increased risk of peptic ulcer disease and higher amounts of lymphocytic and neutrophilic infiltrates and the presence of intestinal metaplasia. These findings show that cagA and vacA genotyping may have clinical relevance in Brazil.

Helicobacter pylori cagA and vacA genotypes in Cuban and Venezuelan populations

The aim of this study was to determine the presence of Helicobacter pylori cytotoxin-associated gene (cagA)/vacuolating cytotoxin gene (vacA) among patients with chronic gastritis in Cuba and Venezuela. Gastric antrum biopsies were taken for culture, DNA extraction and PCR analysis. Amplification of vacA and cagA segments was performed using two regions of cagA: 349 bp were amplified with the F1/B1 primers and the remaining 335 bp were amplified with the B7629/B7628 primers. The VA1-F/VA1-R set of primers was used to amplify the 259-bp (s1) or 286-bp (s2) product and the VAG-R/VAG-F set of primers was used to amplify the 567-bp (m1) or 642-bp (m2) regions of vacA. cagA was detected in 87% of the antral samples from Cuban patients and 80.3% of those from Venezuelan patients. All possible combinations of vacA regions were found, with the exception of s2/m1. The predominant combination found in both countries was s1/m1. The percentage of cagA+ strains was increased by the use of a second set of primers and a greater number of strains was amplified with the B7629/B7628 primers in the Cuban patients (p = 0.0001). There was no significant difference between the presence of the allelic variants of vacA and cagA in both populations. The predominant genotype was cagA+/s1m1 in both countries. The results support the necessary investigation of isolates circulating among the human population in each region.

Helicobacter pylori vacA and cagA genotypes in patients from northeastern Brazil with upper gastrointestinal diseases

Helicobacter pylori causes chronic gastric inflammation and significantly increases the risk of duodenal and gastric ulcer disease and distal gastric carcinoma. In this study, we evaluated the Helicobacter pylori vacA and cagA genotypes in patients from a Brazilian region where there is a high prevalence of gastric cancer. Polymerase chain reaction (PCR) was used to investigate vacA mosaicism and cagA status in the gastric mucosa of 134 H. pylori-positive patients, including 76 with gastritis: 28 with peptic ulcer disease and 30 with gastric cancer. The s1m1 variant was the predominant vacA genotype observed, whereas the s1 allele was more frequently observed in patients with more severe diseases associated with H. pylori infection [p = 0.03, odds ratio (OR) = 5.72, 95% confidence interval (CI) = 1.15-38.60]. Furthermore, all of the s1 alleles were s1b. Mixed vacA m1/m2 strains were found more frequently in patients with gastric cancer and a cagA-positive status was significantly associated with gastric cancer (p = 0.016, OR = 10.36, 95% CI = 1.35-217.31). Patients with gastric cancer (21/21, 100%, p = 0.006) or peptic ulcers (20/21, 95%, p = 0.02) were more frequently colonised by more virulent H. pylori strains compared to gastritis patients (41/61, 67.2%). In conclusion, in the northeastern of Brazil, which is one of the regions with the highest prevalence of gastric cancer in the country, infection with the most virulent H. pylori strains, carrying the cagA gene and s1m1 vacA alleles, predominates and is correlated with more severe H. pylori-associated diseases.

CagA phosphorylation EPIYA-C motifs and the vacA i genotype in Helicobacter pylori strains of asymptomatic children from a high-risk gastric cancer area in northeastern Brazil

Helicobacter pylori infection is one of the most common infections worldwide and is associated with gastric diseases. Virulence factors such as VacA and CagA have been shown to increase the risk of these diseases. Studies have suggested a causal role of CagA EPIYA-C in gastric carcinogenesis and this factor has been shown to be geographically diverse. We investigated the number of CagA EPIYA motifs and the vacA i genotypes in H. pylori strains from asymptomatic children. We included samples from 40 infected children (18 females and 22 males), extracted DNA directly from the gastric mucus/juice (obtained using the string procedure) and analysed the DNA using polymerase chain reaction and DNA sequencing. The vacA i1 genotype was present in 30 (75%) samples, the i2 allele was present in nine (22.5%) samples and both alleles were present in one (2.5%) sample. The cagA-positive samples showed distinct patterns in the 3’ variable region of cagA and 18 of the 30 (60%) strains contained 1 EPIYA-C motif, whereas 12 (40%) strains contained two EPIYA-C motifs. We confirmed that the studied population was colonised early by the most virulent H. pylori strains, as demonstrated by the high frequency of the vacA i1 allele and the high number of EPIYA-C motifs. Therefore, asymptomatic children from an urban community in Fortaleza in northeastern Brazil are frequently colonised with the most virulent H. pylori strains.

[Archives de la Parole]. , [Parable of the prodigal son] : récit (dravidien, pata nûli, Province de Madras) / [Sir George Grierson], éd. ; Linguistic survey of India ; Voix parlée, homme

[Traditions. Asie. Inde. Présidence de Madras [i.e. Chennai]]

[Archives de la Parole]. , [Récit] : Indo-aryen, pata nûli, Province de Madras) / [Sir George Grierson], éd. ; Linguistic survey of India ; Voix parlée, homme

[Traditions. Asie. Inde. Présidence de Madras [i.e. Chennai]]

Obtenció d'estruvita a partir de la fracció líquida digerida de purins de vaca

Actualment a Catalunya existeixen zones amb importants limitacions per l’aplicació de purins al sòl, pel que és imprescindible trobar alternatives de gestió i tractament que permetin l’aprofitament adequat dels recursos continguts a les dejeccions ramaderes sense afectar el medi. La digestió anaeròbia és una de les tècniques utilitzades en el tractament de les dejeccions ramaderes. L’efluent líquid que s’obté d’aquest tractament no modifica el contingut de nitrogen i fòsfor i per tant ha de ser gestionat correctament. L’objectiu general d’aquest projecte és avaluar la precipitació d’estruvita (sal de magnesi, amoni i fosfat) com una alternativa de gestió de l’efluent líquid d’una planta de digestió anaeròbia i compostatge que tracta dejeccions ramaderes conjuntament amb altres residus orgànics. S’han avaluat els efectes dels diferents paràmetres operacionals en la formació d’estruvita (pH, temperatura, velocitat d’agitació, alcalinitat), mitjançant assaigs en discontinu amb solució sintètica. A continuació s’ha procedit a obtenir estruvita a partir de la fracció líquida digerida de purí (FLD), en assaigs en discontinu per estudiar l’efecte del contingut de matèria orgànica i sòlids Totals (ST), així com el contingut en fosfats i el pH de reacció. Finalment, s’han optimitzat els paràmetres de procés en continu, mitjançant la posada en marxa d’un reactor a escala de laboratori i estudi de l’efecte de la velocitat d’agitació i de la introducció del stripping de CO2, tant amb solució sintètica com amb la fracció líquida digerida del purí. Dels resultats obtinguts es pot concloure que els factors que tenen una major influència en el procés d’obtenció d’estruvita són el pH (el pH òptim es situa al voltant de 9), i la presència de matèria orgànica i sòlids ens suspensió, que interfereix de forma quantitativa i qualitativa en la formació de l’estruvita. En el procés en continu s’ha aconseguit reduccions d’un 84% i 98% d’amoni i fòsfor respectivament, obtenintse estruvita que pot ser utilitzada com a fertilitzant d’alliberació lenta. Es pot concloure que la precipitació d’estruvita és una bona alternativa per millorar la gestió de les dejeccions ramaderes alhora que permet recuperar nutrients i tancar cicles. La combinació amb un tractament previ que elimini la matèria orgànica, com podria ser la digestió anaeròbia, i una separació de fases, per eliminar els sòlids en suspensió, es presenta com una configuració amb molts avantatges.

Frações de carbono e nitrogênio em função da textura, do relevo e do uso do solo na microbacia do agreste em Vaca Brava (PB)

A produtividade em sistemas agrícolas de subsistência ou de baixos insumos depende do fornecimento de nutrientes oriundos da mineralização da matéria orgânica do solo (MOS). Portanto, a quantidade e a qualidade da MOS são duas variáveis fundamentais relacionadas com a sustentabilidade da produção agropecuária de subsistência. O objetivo do presente trabalho foi analisar as inter-relações de usos do solo, as posições no relevo e suas texturas com os teores totais de C (Ct) e N (Nt), a fração de C oxidável por KMnO4 16,5 mol L-1 (Cox) e a fração de N aminoaçúcar (N amino). Esses atributos foram quantificados em 260 amostras simples de solo (0-20 cm) retiradas da microbacia Vaca Brava (PB), em áreas de uso agropecuário, num sistema de amostragem com arranjo fatorial de estratos. Os teores de Ct, Nt e N amino decresceram na seqüência: pastagem > capineira > roçado. Em relação ao relevo, tanto os teores de Ct e Nt quanto suas frações apresentaram os maiores teores nas áreas de várzea, siltosas e os menores nas áreas de rampa pedimentada, mais arenosas. A redistribuição de sedimentos nas vertentes foi ocasionada por processos erosivos da camada superficial das encostas, nas quais predominam texturas finas. Em relação às classes texturais, os teores de MOS e de suas frações foram maiores (p < 0,05) nas amostras de textura argilo-arenosa e menores nas de textura areia franca. Em todas as situações analisadas, os teores de Cox e N amino tenderam a acompanhar as variações nos teores de Ct e Nt. Por conta desta última tendência, os índices Cox/Ct e Nt/N amino, que representam a qualidade da MOS, indicaram poucas mudanças significativas nesse atributo de acordo com o uso, relevo ou classe textural.

La sala de cine vacía y el espectador expulsado

El presente trabajo aborda el problema que plantea el plano fijo de cinco minutos de una sala de cine vacía, que aparece hacia el final de la película Goodbye Dragon-Inn. Para entender las características del plano, en el contexto del film, se propone un recorrido por las distintas maneras en que el cine ha mostrado el interior de una sala de cine en la ficción, se establece una tipología de pantallas dentro de la pantalla y se reflexiona sobre cómo éstas han reflejado la figura del espectador. De esta manera, y en paralelo al estudio del mencionado plano, se van generando una serie de interrogantes (algunos resueltos y otros no) en torno a la situación del cine hoy en relación al espacio de proyección y su conexión con el espectador.

Avaliação da contratilidade da vesícula biliar com leite materno e leite de vaca em lactentes

As múltiplas características distintas do leite materno e do leite de vaca fazem com que o esvaziamento gástrico seja mais rápido após ingestão do primeiro. Esta rapidez do esvaziamento gástrico pode estar associada ao esvaziamento da vesícula biliar, também mais rápido. O objetivo do trabalho foi determinar se há diferença na velocidade de esvaziamento da vesícula biliar, por método ultra-sonográfico, após ingestão de leite materno e leite de vaca. Estudamos 47 crianças menores de dois anos, 22 após uma refeição com leite materno e 25 após uma refeição com leite de vaca. A vesícula biliar foi medida após um período de quatro a seis horas de jejum e uma hora após uma refeição (leite materno ou leite de vaca), e a contração da vesícula biliar foi avaliada, em porcentagem, pela diferença de volume da vesícula biliar entre as duas medidas e expressa em porcentagem do volume inicial. As medianas das porcentagens do volume inicial para as crianças alimentadas com leite materno e leite de vaca foram, respectivamente, 92,25% e 53,8%, diferença estatisticamente significativa. Portanto, a contração da vesícula biliar após uma refeição com leite de vaca é muito mais lenta do que aquela após uma refeição com leite materno.

Obtenció d'estruvita a partir de la fracció líquida digerida de purins de vaca

Actualment a Catalunya existeixen zones amb importants limitacions per l’aplicació de purins al sòl, pel que és imprescindible trobar alternatives de gestió i tractament que permetin l’aprofitament adequat dels recursos continguts a les dejeccions ramaderes sense afectar el medi. La digestió anaeròbia és una de les tècniques utilitzades en el tractament de les dejeccions ramaderes. L’efluent líquid que s’obté d’aquest tractament no modifica el contingut de nitrogen i fòsfor i per tant ha de ser gestionat correctament. L’objectiu general d’aquest projecte és avaluar la precipitació d’estruvita (sal de magnesi, amoni i fosfat) com una alternativa de gestió de l’efluent líquid d’una planta de digestió anaeròbia i compostatge que tracta dejeccions ramaderes conjuntament amb altres residus orgànics. S’han avaluat els efectes dels diferents paràmetres operacionals en la formació d’estruvita (pH, temperatura, velocitat d’agitació, alcalinitat), mitjançant assaigs en discontinu amb solució sintètica. A continuació s’ha procedit a obtenir estruvita a partir de la fracció líquida digerida de purí (FLD), en assaigs en discontinu per estudiar l’efecte del contingut de matèria orgànica i sòlids Totals (ST), així com el contingut en fosfats i el pH de reacció. Finalment, s’han optimitzat els paràmetres de procés en continu, mitjançant la posada en marxa d’un reactor a escala de laboratori i estudi de l’efecte de la velocitat d’agitació i de la introducció del stripping de CO2, tant amb solució sintètica com amb la fracció líquida digerida del purí. Dels resultats obtinguts es pot concloure que els factors que tenen una major influència en el procés d’obtenció d’estruvita són el pH (el pH òptim es situa al voltant de 9), i la presència de matèria orgànica i sòlids ens suspensió, que interfereix de forma quantitativa i qualitativa en la formació de l’estruvita. En el procés en continu s’ha aconseguit reduccions d’un 84% i 98% d’amoni i fòsfor respectivament, obtenintse estruvita que pot ser utilitzada com a fertilitzant d’alliberació lenta. Es pot concloure que la precipitació d’estruvita és una bona alternativa per millorar la gestió de les dejeccions ramaderes alhora que permet recuperar nutrients i tancar cicles. La combinació amb un tractament previ que elimini la matèria orgànica, com podria ser la digestió anaeròbia, i una separació de fases, per eliminar els sòlids en suspensió, es presenta com una configuració amb molts avantatges.

Uso do leite de vaca in natura no controle de oídio na cultura da gérbera

Gerbera (Gerbera jamesonii) is one of the most popular ornamental plants in the world, used as cut or vase flower. The experiment aimed to evaluate the effect of milk in natura to control powdery mildew (Erysiphe cichoracearum) on gerbera. The treatments tested were: two concentrations of cow's milk in natura (8 and 16%), with and without adjuvant (vegetal oil), three fungicides (fenarimol -6 g a.i.100 L-1 H2O, chlorothalonil -150 g a.i.100 L-1 H2O and azoxystrobin + mineral oil - 10 g a.i.100 L-1 H2O) and control treatment. The area under the disease progress curve (AUDPC) was calculated for each plot based on disease severity. Milk in natura applied with adjuvant controlled the disease and did not allow the infection and development of pathogen. The addition of adjuvant improves the efficiency of milk in natura, but it requires subsequent washing of plants with H2O + detergent. The fungicide fenarimol promoted the best control and also the best gerbera visual aspect. The fungicide azoxystrobin + mineral oil and the chlorothalonil were phytotoxic to gerbera plants, affecting the aspect of leaves and flowers.

Relevo e fertilidade do solo em diferentes estratos da cobertura vegetal na bacia hidrográfica da represa Vaca Brava, Areia, PB

Este trabalho foi realizado na Mesorregião do Agreste da Borborema, em uma área de 1.404 ha, correspondente à bacia hidrográfica da represa Vaca Brava, em Areia, PB. Para avaliar relevo e fertilidade do solo, 360 amostras simples de solo (0-20 cm) dessa bacia hidrográfica, representando combinações de quatro usos do solo e cinco posições no relevo, foram analisadas. As propriedades químicas estudadas foram: carbono, nitrogênio, fósforo, potássio, cálcio, magnésio e pH. Com relação às propriedades físicas, avaliaram-se a granulometria e densidade do solo. Pela análise descritiva, constatou-se que os dados de densidade do solo e pH foram os que menos variaram, enquanto o fósforo, potássio e magnésio apresentaram as maiores variações. As propriedades químicas e físicas mostraram-se influenciadas pelo uso do solo, com aumento nos teores no sentido agriculturafloresta. Entretanto, em relação ao fósforo disponível, a variabilidade ocorreu no sentido contrário.