Molecular crime and cellular punishment: active detoxification of misfolded and aggregated proteins in the cell by the chaperone and protease networks.

Labile or mutation-sensitised proteins may spontaneously convert into aggregation-prone conformations that may be toxic and infectious. This hazardous behavior, which can be described as a form of "molecular criminality", can be actively counteracted in the cell by a network of molecular chaperone and proteases. Similar to law enforcement agents, molecular chaperones and proteases can specifically identify, apprehend, unfold and thus neutralize "criminal" protein conformers, allowing them to subsequently refold into harmless functional proteins. Irreversibly damaged polypeptides that have lost the ability to natively refold are preferentially degraded by highly controlled ATP-consuming proteases. Damaged proteins that escape proteasomal degradation can also be "incarcerated" into dense amyloids, "evicted" from the cell, or internally "exiled" to the lysosome to be hydrolysed and recycled. Thus, remarkable parallels exist between molecular and human forms of criminality, as well as in the cellular and social responses to various forms of crime. Yet, differences also exist: whereas programmed death is the preferred solution chosen by aged and aggregation-stressed cells, collective suicide is seldom chosen by lawless societies. Significantly, there is no cellular equivalent for the role of familial care and of education in general, which is so crucial to the proper shaping of functional persons in the society. Unlike in the cell, humanism introduces a bias against radical solutions such as capital punishment, favouring crime prevention, reeducation and social reinsertion of criminals.

Efectos de la victimización sobre la percepción social de la prisión y medidas alternativas

El artículo presenta una investigación realizada sobre una muestra de 734 residentes en Barcelona ciudad, para conocer la percepción de las personas que han sido víctimas de delitos y las que no sobre la prisión, las medidas alternativas a la prisión (MAP), su función social en la reinserción del delincuente y sus efectos sobre la reducción de la delincuencia. También se analizó el conocimiento sobre las MAP de forma espontánea y sugerida. Los resultados mostraron cómo las víctimas sostienen una visión más positiva de las MAP frente a la prisión y un mayor conocimiento de las mismas. Por el contrario, no mostraron diferencias en la percepción de la prisión como medio de reinserción o reducción de la delincuencia.

Tire traces: discrimination and classification of pyrolysis-GC/MS profiles

Tire traces can be observed on several crime scenes as vehicles are often used by criminals. The tread abrasion on the road, while braking or skidding, leads to the production of small rubber particles which can be collected for comparison purposes. This research focused on the statistical comparison of Py-GC/MS profiles of tire traces and tire treads. The optimisation of the analytical method was carried out using experimental designs. The aim was to determine the best pyrolysis parameters regarding the repeatability of the results. Thus, the pyrolysis factor effect could also be calculated. The pyrolysis temperature was found to be five time more important than time. Finally, a pyrolysis at 650 °C during 15 s was selected. Ten tires of different manufacturers and models were used for this study. Several samples were collected on each tire, and several replicates were carried out to study the variability within each tire (intravariability). More than eighty compounds were integrated for each analysis and the variability study showed that more than 75% presented a relative standard deviation (RSD) below 5% for the ten tires, thus supporting a low intravariability. The variability between the ten tires (intervariability) presented higher values and the ten most variant compounds had a RSD value above 13%, supporting their high potential of discrimination between the tires tested. Principal Component Analysis (PCA) was able to fully discriminate the ten tires with the help of the first three principal components. The ten tires were finally used to perform braking tests on a racetrack with a vehicle equipped with an anti-lock braking system. The resulting tire traces were adequately collected using sheets of white gelatine. As for tires, the intravariability for the traces was found to be lower than the intervariability. Clustering methods were carried out and the Ward's method based on the squared Euclidean distance was able to correctly group all of the tire traces replicates in the same cluster than the replicates of their corresponding tire. Blind tests on traces were performed and were correctly assigned to their tire source. These results support the hypothesis that the tested tires, of different manufacturers and models, can be discriminated by a statistical comparison of their chemical profiles. The traces were found to be not differentiable from their source but differentiable from all the other tires present in the subset. The results are promising and will be extended on a larger sample set.

Factors de risc de conducta violenta intrainstitucional en interns penitenciaris

Existeixen un gran nombre d’investigacions sobre els indicadors de risc de la conducta violenta intrainstitucional en l’àmbit penitenciari, especialment en els EUA. Malgrat això, poc se sap sobre aquesta qüestió a Espanya, tot i que aquest és el país que presenta un dels índex de població reclusa més elevats d’Europa Occidental. Aquest estudi té per objecte la determinació de la prevalença i els correlats associats a les infraccions disciplinàries violentes i potencialment violentes d’11 centres penitenciaris de Catalunya. Per assolir aquest objectiu el present estudi prospectiu, basat en dades oficials, examina la relació entre variables sociodemogràfiques, criminals, penitenciàries i psicològiques d’una mostra de 7517 interns/es durant un període de seguiment de 2 anys. Els resultats obtinguts indiquen que ser més jove, estar en situació de presó preventiva en el cas de les dones, haver presentat conducta violenta o antisocial anteriorment, tant en la comunitat com en l’àmbit penitenciari, respondre d’una manera poc exitosa als tractaments recents o mostrar problemes en el consum d’alcohol o drogues i les actituds procriminals són factors de gran potència en la predicció d’infraccions disciplinàries. Per concloure, cal esmentar que investigacions addicionals en altres àrees geogràfiques i la consideració de variables situacionals són necessàries per corroborar els resultats aquí obtinguts. També es discuteixen algunes implicacions per a polítiques penitenciàries i per a futures línies d’investigació.

Factores de riesgo de conducta violenta intrainstitucional en internos penitenciarios

Este estudio tiene por objeto la determinación de la prevalencia y las correlaciones asociadas a las infracciones disciplinarias violentas y potencialmente violentas de 11 centros penitenciarios de Cataluña. Para alcanzar este objetivo el presente estudio prospectivo, basado en datos oficiales, examina la relación entre variables sociodemográficas, criminales, penitenciarias y psicológicas de una muestra de 7517 internos/as durante un período de seguimiento de 2 años. Los resultados obtenidos indican que ser más joven, estar en situación de prisión preventiva en el caso de las mujeres, haber presentado conducta violenta o antisocial anteriormente, tanto en la comunidad como en el ámbito penitenciario, responder de una manera poco exitosa a los tratamientos recientes o mostrar problemas en el consumo de alcohol o drogas y las actitudes procriminales son factores de gran potencia en la predicción de infracciones disciplinarias. Para concluir, cabe mencionar que investigaciones adicionales en otras áreas geográficas y la consideración de variables situacionales son necesarias para corroborar los resultados aquí obtenidos. También se discuten algunas implicaciones para políticas penitenciarias y para futuras líneas de investigación.

La llibertat condicional a Catalunya

La recerca analitza quines són les claus actuals de l’ús dela LCa Catalunya. Per fer-ho, primer de tot explica quina és la realitat de les polítiques criminals i d’execució penal practicades a Catalunya i a Espanya i les compara amb altres realitats europees. Els resultats d’aquesta primera part fonamenten la conveniència de fer augmentar de manera significativa la seva aplicació i com aquest augment repercutiria positivament en la millora de les taxes de reincidència, en el desistiment del delicte i en la reinserció social de les persones encarcerades. En la segona part de l’estudi s’analitza el perfil de les persones que arriben a la LC però també de les que no hi arriben, tot i complir algunes de les condicions objectives per fer-ho. De l’estudi d’aquests perfils s’analitzen les similituds i diferències en les característiques dels penats i es fan propostes de millora en la classificació de grau penitenciari i la possibilitat de progressió sense que augmenti el risc teòric de reincidència ni el de recursos a assignar, tot i que sí resulti necessari pensar i fer-ne una redistribució dels actualment existents. La tercera part de l’estudi es dedica a analitzar els obstacles que té l’Administració per poder fer propostes de millora per augmentar la seva implementació. Entre les dificultats analitzades es comenten: el model d’aplicació espanyol sobre la LC, la satisfacció de la responsabilitat civil, els estrangers que es troben en situació administrativa irregular a Espanya, els retards en la concessió dels permisos ordinaris i les progressions de grau i el seguiment i control de la LC. L’estudi ha fet servir metodologies quantitatives i qualitatives simultàniament. La informació obtinguda es triangula i s’assenyalen aquells punts on el consens és més global i aquells punts més controvertits on els resultats no permeten extreure’n conclusions fefaents. En la part quantitativa s’han analitzat utilitzant diferents tècniques estadístiques 3.340 casos que es trobaven l’any 2012 en LC, 3r grau i 2n grau. En la part qualitativa, s’ha fet anàlisi de casos, entrevistes en profunditat, grups focals, tècnica Delphi i recull bibliogràfic i de legislació comparada. La recerca acaba proposant 23 propostes de millora agrupades en 6 blocs d’intervenció.

La libertad condicional en Cataluña

La investigación analiza cuáles son las claves actuales del uso de la libertad condicional (LC) en Cataluña. Para hacerlo, primero explica cuáles son las realidades de las políticas criminales y de ejecución penal practicadas en Cataluña y España y las compara con otras realidades europeas. Los resultados de esta primera parte fundamentan la conveniencia de aumentar de manera significativa su aplicación y cómo este aumento repercutiría positivamente en la mejora de las tasas de reincidencia, en el desistimiento del delito y en la reinserción social de las personas encarceladas. En la segunda parte del estudio se analiza el perfil de las personas que llegan a LC, pero también de las que no llegan, a pesar de cumplir algunas de las condiciones objetivas para hacerlo. Del estudio de estos perfiles se analizan las similitudes y diferencias en las características de los penados y se hacen propuestas de mejora en la clasificación de grado penitenciario y la posibilidad de progresión sin que aumente el riesgo teórico de reincidencia ni el de recursos a asignar, aunque sí hacer una redistribución de los actualmente existentes. La tercera parte del estudio analiza los obstáculos que tiene la Administración para poder hacer propuestas de mejora para aumentar la aplicación de la LC. Entre las dificultades analizadas se comentan: el modelo de aplicación español sobre la LC, la satisfacción de la responsabilidad civil, los extranjeros que se encuentran en situación administrativa irregular en España, los retrasos en la concesión de los permisos ordinarios y las progresiones de grado y el seguimiento y control de la LC. El estudio ha utilizado metodologías cuantitativas y cualitativas simultáneamente. La información obtenida se triangula y se señalan aquellos puntos donde el consenso es más global y aquellos puntos más controvertidos donde los resultados no permiten extraer conclusiones fehacientes. En la parte cuantitativa se han analizado 3.340 casos que se encontraban en 2012 en LC, 3 º grado y 2 º grado utilizando diferentes técnicas estadísticas. En la parte cualitativa, se han hecho análisis de casos, entrevistas en profundidad, grupos focales, técnica Delphi y recopilación bibliográfica y de legislación comparada. La investigación termina proponiendo 23 propuestas de mejora agrupadas en 6 bloques de intervención.

Who's fault is it ? : An analysis of the press coverage of football betting scandals in France and the United Kingdom

Sport betting is a lucrative business for bookmakers, for the lucky (or wise) punters, but also for governments and for sport. While not new or even recent, the deviances linked to sport betting, primarily match-fixing, have gained increased media exposure in the past decade. This exploratory study is a qualitative content analysis of the press coverage of sport betting-related deviances in football in two countries (UK and France), using in each case two leading national publications over a period of five years. Data analysis indicates a mounting coverage of sport betting scandals, with teams, players and criminals increasingly framed as culprits, while authorities and federations primarily assume a positive role. As for the origin of sport betting deviances, French newspapers tend to blame the system (in an abstract way); British newspapers, in contrast, focus more on individual weaknesses, notably greed. This article contributed to the growing body of literature on the importance of these deviances and on the way they are perceived by sport organizations, legislators and the public at large.

La responsabilitat penal dels menors. Entre la retribució i la prevenció

Seguint les aportacions de Sutherland al desenvolupament de la teoria de l'associació diferencial, la delinqüència juvenil és producte de l'aprenentatge que els menors realitzen de conductes i valors criminals. La conducta criminal és, doncs, apresa en interacció amb d'altres persones en un grup social íntim. Lluny de semblar una teoria massa simplista en els seus postulats, aquesta engloba una sèrie de factors socials i criminològics que recolzen la meva proposta d'intervenció. Caldria, a parer meu, graduar la intensitat de la resposta penal conforme al procés evolutiu del menor. Així doncs, en l'establiment de les mesures de responsabilitat civil i penal hauríem d'estar amatents al grau de maduresa en el discerniment per part del menor d'allò que està permès i d'allò que ras i curt no es pot fer.

BotCloud Detection System

Leveraging cloud services, companies and organizations can significantly improve their efficiency, as well as building novel business opportunities. Cloud computing offers various advantages to companies while having some risks for them too. Advantages offered by service providers are mostly about efficiency and reliability while risks of cloud computing are mostly about security problems. Problems with security of the cloud still demand significant attention in order to tackle the potential problems. Security problems in the cloud as security problems in any area of computing, can not be fully tackled. However creating novel and new solutions can be used by service providers to mitigate the potential threats to a large extent. Looking at the security problem from a very high perspective, there are two focus directions. Security problems that threaten service user’s security and privacy are at one side. On the other hand, security problems that threaten service provider’s security and privacy are on the other side. Both kinds of threats should mostly be detected and mitigated by service providers. Looking a bit closer to the problem, mitigating security problems that target providers can protect both service provider and the user. However, the focus of research community mostly is to provide solutions to protect cloud users. A significant research effort has been put in protecting cloud tenants against external attacks. However, attacks that are originated from elastic, on-demand and legitimate cloud resources should still be considered seriously. The cloud-based botnet or botcloud is one of the prevalent cases of cloud resource misuses. Unfortunately, some of the cloud’s essential characteristics enable criminals to form reliable and low cost botclouds in a short time. In this paper, we present a system that helps to detect distributed infected Virtual Machines (VMs) acting as elements of botclouds. Based on a set of botnet related system level symptoms, our system groups VMs. Grouping VMs helps to separate infected VMs from others and narrows down the target group under inspection. Our system takes advantages of Virtual Machine Introspection (VMI) and data mining techniques.

Evaluation of Machine Learning Classifiers for Mobile Network Intrusion Detection Systems

Mobile malwares are increasing with the growing number of Mobile users. Mobile malwares can perform several operations which lead to cybersecurity threats such as, stealing financial or personal information, installing malicious applications, sending premium SMS, creating backdoors, keylogging and crypto-ransomware attacks. Knowing the fact that there are many illegitimate Applications available on the App stores, most of the mobile users remain careless about the security of their Mobile devices and become the potential victim of these threats. Previous studies have shown that not every antivirus is capable of detecting all the threats; due to the fact that Mobile malwares use advance techniques to avoid detection. A Network-based IDS at the operator side will bring an extra layer of security to the subscribers and can detect many advanced threats by analyzing their traffic patterns. Machine Learning(ML) will provide the ability to these systems to detect unknown threats for which signatures are not yet known. This research is focused on the evaluation of Machine Learning classifiers in Network-based Intrusion detection systems for Mobile Networks. In this study, different techniques of Network-based intrusion detection with their advantages, disadvantages and state of the art in Hybrid solutions are discussed. Finally, a ML based NIDS is proposed which will work as a subsystem, to Network-based IDS deployed by Mobile Operators, that can help in detecting unknown threats and reducing false positives. In this research, several ML classifiers were implemented and evaluated. This study is focused on Android-based malwares, as Android is the most popular OS among users, hence most targeted by cyber criminals. Supervised ML algorithms based classifiers were built using the dataset which contained the labeled instances of relevant features. These features were extracted from the traffic generated by samples of several malware families and benign applications. These classifiers were able to detect malicious traffic patterns with the TPR upto 99.6% during Cross-validation test. Also, several experiments were conducted to detect unknown malware traffic and to detect false positives. These classifiers were able to detect unknown threats with the Accuracy of 97.5%. These classifiers could be integrated with current NIDS', which use signatures, statistical or knowledge-based techniques to detect malicious traffic. Technique to integrate the output from ML classifier with traditional NIDS is discussed and proposed for future work.

Le paradoxe de la politique canadienne visant l'impunité des criminels de guerre

"Mémoire présenté à la Faculté des études supérieures en vue de l'obtention du grade de Maîtrise en droit (L.L.M.)"

Le travail d'enseignant en milieu carcéral

Jusqu’à maintenant, la prison a surtout été analysée à partir du point de vue des détenus et celui des surveillants comme si le vécu de l’enfermement et la relation détenus-surveillants étaient les seuls points de vue permettant d’en apprendre sur ce qu’elle est et d’en saisir le fonctionnement. Nous pensons, pour notre part, que d’autres points de vue sont possibles, voire même souhaitables. C’est le cas, notamment, de celui des enseignants qui exercent leur métier en prison. Bien que théoriquement en mesure d’offrir un complément intéressant aux fonctions de dissuasion et de réinsertion sociale que la prison remplit difficilement à elle seule, le projet éducatif carcéral constitue une activité plus ou moins marginalisée qui est ramenée au niveau des autres activités pénitentiaires. Au premier chef, c’est à la prison que nous sommes tentés d’en imputer la responsabilité et, de fait, elle y est pour quelque chose. D’abord conçue pour neutraliser des criminels, il lui est difficile de les éduquer en même temps. Mais cette marginalisation, nous le verrons, n’est pas le seul fait de la prison. Elle tient aussi beaucoup au mandat qu’ils se donnent et à la façon dont les enseignants se représentent leur travail. S’étant eux-mêmes défini un mandat ambitieux de modelage et de remodelage de la personnalité de leurs élèves délinquants détenus, prérequis, selon eux, à un retour harmonieux dans la collectivité, les enseignants déplorent qu’on ne leur accorde pas toute la crédibilité qui devrait leur revenir. Cette situation est d’autant plus difficile à vivre, qu’à titre de travailleurs contractuels pour la plupart, ils sont déjà, aux yeux du personnel correctionnel, objets d’une méfiance qui sera d’autant plus grande que, pour effectuer leur travail, ils doivent se faire une représentation du délinquant et du délit peu compatibles avec celles qui prévalent dans le milieu. C’est ainsi qu’à la marginalisation comme fait organisationnel se superpose une auto-marginalisation, incontournable, qui est le fait des enseignants eux-mêmes et qui se traduit par leur attitude de réserve à l’égard de la prison. La chose est d’autant plus paradoxale que le mandat que se donnent les enseignants, bien qu’ils s’en gardent de le dire, correspond tout à fait au projet correctionnel. Mais la prison, davantage préoccupée par la gestion du risque que par la réinsertion sociale des détenus, n’a d’intérêt pour l’éducation en milieu carcéral que dans la mesure où elle permet une socialisation à l’idéologie pénitentiaire et contribue à consolider la paix à l’intérieur des murs avec la complicité des enseignants eux-mêmes. Du reste, ces derniers ne sont pas dupes et lui en font grief, encore qu’il soit permis de nous demander si on ne lui reproche pas, plus simplement, de ne pas leur donner toute la place qu’ils croient leur revenir et de les laisser suspendus dans le vide carcéral.