Turismo y enogastronomía en tiempos de crisis: el caso de Aragón (España)

El objetivo de este artículo es analizar el papel actual y las potencialidades del turismo enogastronómico en el caso de la Comunidad Autónoma de Aragón. A partir especialmente de las reflexiones de distintos especialistas del sector obtenidas mediante focus group y enfocando aspectos tales como el papel actual de la gastronomía y del vino en relación con el ámbito turístico, el análisis del sector turístico o las medidas de respuesta para intentar paliar los efectos de la actual situación socioeconómica, el caso específico de estudio de Aragón nos servirá para abordar aspectos que pueden afectar de manera más amplia el turismo español de interior, así como plantear determinadas propuestas y posibles soluciones que afloran desde el sector mismo.

Enotourism – more than a life style

Enotourism is a relatively new form of sustainable tourism. But is more than a lifestyle. The Douro landscape reflects its ancient and deep connection with the culture of wine, creating a picture of Man and Nature working side by side in search of the perfect wine. Lifestyle typically reflects: an individual's attitude, a way of life, values, or world view. Practical implications - the results suggest that there is scope for developing wine tourism products to attract tourists and which could be used to promote the Douro Valley region as a centre for enotourism. The beautifully unique landscape of the Douro was one of the reasons that made it a World Heritage site in 2001. There isn´t in Portugal an autonomous strategy process to define enotourism. Is a legal problem when we try to analyse the process or a data base to find information about enotourism players. So, how do winery operators, particularly those running small or family businesses, cope with the new developments occurring in the world of wines? The present study examines these issues from the perspective of a group of Portuguese winery operators. Our proposal in this research, is to analyse how many wineris or enotecas are hable to develop enotourism with a legal process. The results of the study reflect the level of education of employees, the seasonal nature of tourism, the improvements in its promotion and the need for greater support from local government. A key aspect is respect for the people who call the location home, the culture and customs of the area, and the socio-economic system. Design/methodology/approach - The methodology employed for this study consisted of a combination of surveys, interviews and field observations with the suppliers in the traditional wine‐producing region, Douro Valley, or Porto wine region, in the north of Portugal. The results of this investigation are almost analisys made inside the villages and also us wineries and enotecas. From the 30 winemakers that we visited, only 2 have an enotourism service acording to legislation and have a certificate that allows to pratices. It was very hard but it is an open field to future researchs (TOMÁS López‐Guzmán,et al, 2011). From the 30 wineries we have analysed only 2 were enotourism with a legal basis. Enotourism is on the travel agencies department and most of the wineries don´t have the legal licenses. Despite of most tourism agencies see enoturism as a segment of the industry with tremendous growth potential, stating that in some regions, it's only functioning at 20% of its full potential. Enotourism development guidelines and management practices are applicable to all forms of tourism in all destination types, including mass tourism and the various niche tourism segments.

Domestic and international strategies in the Queensland wine industry

Purpose Over the past decade, the Queensland wine industry has experienced a greater percentage growth than the Australian national average. The aim of the research undertaken for this article is to identify specific national and international strategies that have allowed the industry to achieve this level of growth. Design/methodology/approach The study involved a quantitative survey of all Queensland wineries at the time (n=101), using a five-point Likert-scaled questionnaire with questions developed from the literature, together with a small-scale qualitative survey involving in-depth interviews of winery managers and industry leaders. Findings The findings indicated that key strategies in the domestic sector included a focus on cellar door sales combined with establishing links with the tourism industry, together with an incremental expansion of domestic markets. For the international sector, additional strategies included targeting familiar, psychically-close and niche markets in the initial stages of exporting, as well as taking advantage of firm-specific strengths and managerial competencies. Originality/value Not previously regarded as a major wine producing region of Australia, the Queensland wine industry has received limited attention in the literature, particularly the reasons for its rapid growth in recent years. The article helps to identify the strategies used by wineries in growing the industry.

Brand loyalty in the Australian wine industry

Consumers are increasingly exposed to a wider range of wine brands as the industry is becoming vastly competitive. Using data from Australian wine consumers, the authors empirically test a model of antecedents of wine brand loyalty. The findings of this study show that wine knowledge and wine experience influence wine brand loyalty indirectly through wine brand trust and wine brand satisfaction. In addition, it is demonstrated that consumer satisfaction with a wine brand is the strongest driver of wine brand loyalty.

Management characteristics and the decision to internationalize : exploration of exporters vs. non-exporters within the Chilean wine industry

The objective of this study was to identify key factors differentiating between exporters and non-exporters in the Chilean wine industry. Based on survey data collected from 61 wineries, the findings show that the main barriers for non-exporters are the lack of financial resources, limited quantities of stock for market expansion, management’s lack of knowledge and experience, and the high cost of travelling and participating in trade shows. The results also show that managers have educational levels and international experience exceeding those of other comparable New World wineries. Finally, in developing their main international markets, Chilean wineries did not target psychically close markets as identified in previous wine industry studies

Liquid images: viewing the wine label

What is it that consumers see when they read the wine label? This article begins from the premise that the label does not merely consist of words that describe the contents of the bottle, but also contains clues to complex social, cultural and economic interactions which bestow wine its meaning. Thus, the visual aspects of wine extend far beyond colour, labelling and packaging. Viewing the wine label through the cultural lens suggests that the label has much to offer the hospitality provider in the ways in which the wine's affective qualities are conveyed. [From the Publisher]

Projecte d’una nau d’emmagatzematge i comercialització de productes hortofructícoles d’una capacitat de 300.000 kg/any, situada al terme municipal de Gualta, al Baix Empordà (Girona)

L’objectiu del projecte és la construcció d’una nau industrial al terme municipal de Gualta, Baix Empordà (Girona), amb la finalitat de conservar i comercialitzar fruita dolça ( poma i pera). La nau disposarà de tres cambres d’atmosfera controlada, la capacitat de les quals serà de tres-centes tones de fruita l’any. L’edifici, de 1.000 m2, s’utilitzarà per emmagatzemar, manipular i comercialitzar la fruita però també hi haurà una part important de l’edifici destinat a ser utilitzat com a magatzem de les eines del camp i de diferents productes fitosanitaris i adobs

El Patrimoni de Lladó [Ressenya del llibre La Garrotxa de l'Empordà: Lladó – Cabanelles, de Joaquim Tremoleda, Pep Minobis i Berto Minobis]

La Guia de la Garrotxa de l'Empordà, de Joaquim Tremoleda i Pep i Berto Minobis amb il·lustracions de Martha Ros i fotografies de Josep Algans, és el primer volum d'una nova sèrie monogràfica impulsada per la Dipuitació de Girona, Guies del Patrimoni Local

Una Comarca a l'abast [Ressenya del llibre Baix Empordà]

Ressenya del llibre Baix Empordà de la col·lecció Atles comarcal de Catalunya. Una llarga relació d'autors, tots especialistes de les diferents temàtiques i molts d'ells lligats de prop a la comarca donen unes bones perspectives a l'obra

Canvis i permanències a les closes de l'Alt Empordà

Una de les causes principals que van motivar la creació del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà va ser, indiscutiblement, la potencialitat de les zones marjalenques empordaneses d'acollir un gran nombre i varietat d'aus. El marc legislatiu que va fer efectiva la protecció, però, no limitava la seva acció a aquest grup, sinó que l'estenia al conjunt de flora i fauna present a la zona, i a tots els sistemes propers que n'havien de garantir la permanència. Així, a més de definir-se unes àrees de màxima protecció sota la denominació de Reserves Naturals Integrals, els límits del PNAE engloben àrees potser menys emblemàtiques, però que són clau per al manteniment del conjunt de sistemes d'aiguamolls a l'Alt Empordà. El present article se centra en un d'aquests sistemes, que tradicionalment ha realitzat un paper d'actor secundari, però que té unes qualitats que, almenys des d'una aproximació geogràfica, el converteixen en protagonista. Es tracta de les closes

L'Evolució recent del paisatge a l'Alt Empordà a partir de l'anàlisi en els canvis d'usos i cobertes del sòl (1950-2000)

L'objectiu d’aquesta comunicació és fer una síntesi del treball de recerca “Processos de canvi ambiental recent a les àrees rurals mediterrànies” realitzat per un equip d’investigadors de la Universitat de Girona i de la Universitat Autònoma de Barcelona entre els anys 1997 i 2000. El treball fou publicat l’any 2002 per la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial i l’Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona sota el títol de "Canvis socioambientals a l’Alt Empordà (1950-2000). Natura i història en l’evolució recent del paisatge altempordanès". La seva fita fonamental fou la de proporcionar una explicació detallada del recent canvi socioambiental (1950-2000) a les àrees rurals mediterrànies, prenent com a exemple el gradient muntanya, transició, plana i litoral de la comarca de l’Alt Empordà. En aquesta comunicació es presenta especialment una part d’aquest treball, la dedicada a l’anàlisi dels canvis en els usos i les cobertes del sòl en cada un dels sectors diferenciats a la nostra àrea d’estudi (muntanya, transició, plana i litoral)

Les Closes de l'Alt Empordà

Al paratge dels Aiguamolls de l’Empordà, els visitants es concentren al voltant del centre d’interpretació del Parc i de la zona de reserva integral de les Llaunes. Aquesta zona és, però, només una part de les riqueses que amaga el Parc. També hi ha les closes, un paisatge característic, gairebé únic, que ha estat estudiat en una tesi doctoral de la Universitat de Girona

Natura i història en la creació dels "paisatges de l'aigua" a la plana de l'Alt Empordà

L’objectiu d’aquest article és fer una aproximació al procés històric de creació dels anomenats “paisatges de l’aigua” a la plana de l’Alt Empordà. En primer lloc, es presenten els principals elements que configuren els paisatges de l’aigua a la plana (els rius, les rieres, els aiguamolls, els estanys, les sèquies, canals de regadiu, etc.). A continuació, s’analitza el procés històric de creació dels paisatges de l’aigua a la plana de l’Alt Empordà a través d’un discurs que s’ha simplificat en dues grans etapes: una llarga etapa caracteritzada per la lluita mantinguda per la societat altempordanesa contra l’aigua i, una segona etapa, molt més recent, on els esforços d’aquesta societat es concentren en l’obtenció d’aquesta aigua. Per últim, s’analitza en detall aquest procés a partir del cas concret del paisatge configurat per les closes

L'Escolarització compartida a la comarca del Baix Empordà

L’escola els Àngels és el centre públic a nivell comarcal que atén a 57 alumnes amb necessitats educatives especials dels quals 15 realitzen una escolarització compartida a escoles ordinàries de les seves poblacions. Aquesta modalitat d’escolarització contempla la possibilitat que un alumne amb discapacitat pugui realitzar la seva jornada escolar a un centre ordinari i al centre d’educació especial a la vegada. Aquest treball doncs, neix i s’emmarca dins el context del Baix Empordà i més concretament en aquesta escola d’educació especial