1000 resultados para Vacuna contra la Rubéola, provisión
Resumo:
Como consecuencia de los cambios introducidos en el Cdigo Penal y el aumento de poblacin penitenciaria por delitos contra la seguridad del trfico, se ha elaborado e implementado el programa CONTE (conduccin temeraria) en el Centro penitenciario de Hombres de Barcelona. Desde su implementacin en abril de 2008, 93 internos han participado en el programa en 11 ediciones. El programa tiene una duracin de un mes, con 16 sesiones, cuatro semanales de una hora y media cada una. Se describe el contenido y objetivo de las sesiones. Los internos que han participado han manifestado su satisfaccin con el programa. En un futuro convendra establecer indicadores de evaluacin para medir la eficacia de este tipo de programas.
Resumo:
Com a conseqncia dels canvis legislatius introduts en el Codi penal i laugment de la poblaci penitenciria per delictes contra la seguretat del trnsit, es va elaborar i implementar el programa CONTE (Conducci Temerria). Des del seu inici, 93 interns han participat en el programa i sobre aquests shan recollit dades sociopersonals i altres despecfiques relacionades amb la conducci. Davant de labsncia de dades sobre subjectes empresonats per delictes contra la seguretat viria, es va plantejar avaluar el perfil psicolgic daquests. En relaci amb les dades sociopersonals cal destacar que la franja dedat en la qual se situa el major nombre dinterns s entre els 30 i 40 anys i un 50% presenta una problemtica dalcoholisme. Pel que fa als trets de personalitat, destaquen un elevat neuroticisme, una baixa responsabilitat i obertura i una puntuaci elevada en lagressivitat fsica i en la impulsivitat motora. La realitzaci daquest tipus destudis podria afavorir el disseny de programes ajustats a les caracterstiques sociopersonals daquesta tipologia dinterns.
Resumo:
Los ltimos cambios legislativos introducidos en el Cdigo penal han hecho aumentar las personas que cumplen condena por delitos del trfico. Este estudio pretende reconocer el perfil psicolgico de las personas que se han sometido a un programa de tratamiento para la modificacin de los comportamientos peligrosos para la conduccin, requisito bsico por parte del interno si quiere acceder a beneficios penitenciarios.
Resumo:
Shan estudiat els interns per delictes contra la seguretat viria de dos centres penitenciaris per esbrinar quin percentatge representen del total i les seves possibles caracterstiques diferencials respecte dels altres interns i de la poblaci general. Especialment sha estudiat si sn persones que presenten psicopatologia o alcoholisme o b sn socialment i psicopatolgicament normatives per han patit un cmul de circumstncies fortutes relacionades amb la conducci i lalcohol que els ha dut a la pres. Els principals resultats sn: - Un 5% del total dels internaments dels dos centres penitenciaris estudiats estan relacionats amb el consum dalcohol. Aquest s un percentatge prou alt que indica la influncia de lalcohol en les conductes delictives, cosa ben coneguda fa anys en els mbits sanitari i social i que desmitifica la imatge socialitzadora de lalcohol. - El 88% de la mostra estudiada presentava algun indicador dalcoholisme, la qual cosa confirma la sospita que per ingressar en un centre penitenciari per un delicte contra la seguretat viria cal un patr estable i inflexible de conducta desadaptada i perillosa de consum dalcohol, com s lalcoholisme. s improbable que una persona amb consums puntuals sigui tan irreflexiva com per no modificar una conducta de tant de risc. - Es detecten percentatges de psicopatologia baixos (10%), inferiors als que es troben a les presons i contradictoris amb labundncia dels diagnstics dalcoholisme, lelevada comorbiditat psiquitrica dels malalts alcohlics i el consum abusiu de benzodiazepines, cnnabis i altres drogues. Probablement hi ha queixes de diversos smptomes psicolgics conjunturals relacionats amb linternament, per alhora una elevada ocultaci, o manca de conscincia de la patologia crnica, prvia a linternament i possiblement relacionada amb la personalitat de base. - Malgrat que s una poblaci aparentment normalitzada i adaptada socialment (de ms edat, amb ms feina estable), les tres quartes parts dels interns tenien antecedents: lalcohol fa perdre progressivament els valors normatius i els contactes socials. Gent inicialment bevedora social pot acabar en una espiral de reincidncia penitenciria desencadenada per lalcohol.
Resumo:
El estudio se ha centrado en conocer las diferencias en los perfiles de los penados en prisin por delitos de conduccin y sus diferencias respecto con la poblacin penitenciaria ordinaria. Se ha querido conocer la influencia del alcohol en este tipo de delitos.
Resumo:
Gracias al trabajo de las redes transnacionales de defensa los marcos legales internacionales se han adaptado a las nuevas dimensiones que han alcanzado los conflictos armados en los ltimos veinte aos. Esta investigacin estudia el papel de la Violence Against Women in War Network, Japan y del Women's Active Museum on War and Peace, como ejemplos de cmo los actores no gubernamentales pueden sensibilizar y transformar las normas nacionales e internacionales, el comportamiento de los Estados, los organismos supraestatales y a la sociedad en la que desarrollan su labor
Resumo:
En el presente trabajo se efecta un estudio genrico de las sentencias de la Corte Interamericana de Derechos Humanos (CIDH) donde se ha reconocido la preexistencia consuetudinaria y el carcter imprescriptible, inamnistiable e inindultable de los crmenes contra la humanidad, resaltando las consecuentes restricciones y oportunidades que ofrecen dichos fallos a estados como Argentina, Chile, Uruguay y Per que se hallan en procesos de transicin postconflictiva y donde se ha negociado la paz con determinados grupos y estructuras estatales responsables de la comisin de crmenes contra la humanidad. Para ello se resalta el impacto del reconocimiento de la naturaleza misma de los crmenes contra la humanidad sobre la nocin del principio de legalidad stricto sensu, sobre el desarrollo y evolucin dogmtica y prctica del derecho internacional de los derechos humanos, en lo que al mbito interamericano respecta, y finalmente, sobre los mencionados procesos de justicia transicional.
Resumo:
Trabajo realizado en el marco del Proyecto de investigacin, estudio y anlisis sobre la seguridad en Catalua (ISPC 2009), gracias a la ayuda concedida por el Departament dInterior en virtud de Resolucin del director del Instituto de Seguridad Pblica de Catalua de 22 de diciembre de 2009 (DOGC nm. 5693 - 16/08/2010)
Resumo:
Este trabajo analiza la evolucin que ha tenido el legislador y la judicatura espaola en la persecucin de los crmenes internacionales. Desde que amparados en la jurisdiccin universal los tribunales espaoles se declarasen competentes para perseguir a Pinochet, hasta la imputacin del delito de prevaricacin al juez Garzn por iniciar diligencias en relacin con posibles crmenes internacionales cometidos en Espaa durante la guerra civil y el perodo de la dictadura, muchas y variadas han sido las actuaciones por parte del legislador y del poder judicial. La esquizofrenia que stas denotan debera servir como laboratorio de los pros y contras a los que tiene que hacer frente el modelo de lucha contra la impunidad a nivel nacional, sin que ello suponga perder el sentido mismo de esta lucha: ofrecer el derecho a una tutela judicial efectiva a aquel que ha sido vctima de los ms abominables crmenes que se puedan cometer contra el gnero humano.
Resumo:
Lestudi vol donar a conixer les caracterstiques psicolgiques, scio-demogrfiques i judicials dels menors denunciats per agredir a la seva parella, alhora que tamb vol donar a conixer les caracterstiques scio-demogrfiques de les vctimes daquests joves. La recerca es circumscriu a la provncia de Barcelona. La mostra de lestudi sn 90 casos que van passar entre gener de 2007 i juny de 2010 amb la qualificaci feta inicialment per la Fiscalia de Barcelona de: violncia domstica, maltractament en lmbit familiar, lesions, vexacions, actes/accions contra la integritat moral i violncia fsica contra les persones, ja siguin delictes o faltes.
Resumo:
Les infraccions penals en matria de seguretat viria constitueixen un dels grups delictius que ms inters teric i prctic han despertat en la doctrina i la jurisprudncia. Per aquest motiu, al llarg de la recerca s'ha dut a terme l'anlisi dels diferents illcits penals des d'una perspectiva interdisciplinar i transversal on no tan sols han tingut cabuda les reflexions teriques i prctiques sobre els arts. 379 i ss. CP, sin tamb la valoraci dels problemes processals i criminolgics que sn propis d'aquests fets justiciables que es vinculen amb la seguretat viria
Resumo:
L'aparici de noves amenaces ha fet que la UE elabors l'Estratgia Europea de Seguretat i l'Estratgia Contra la Proliferaci d'ADM el 2003. Amb aquestes estratgies es persegueix que la Uni actu amb un posicionament com en el panorama internacional. Per, la PESC segueix sent una poltica coordinada, per tant, la seva actuaci es troba limitada tant pels Estats membres com per altres actors internacionals. En aquest estudi, s'analitza l'actuaci de la UE en relaci amb les Estratgies i si pot esdevenir una alternativa a altres actors dins del Sistema Internacional actual.
Resumo:
Lobligaci a partir de la LO 1/2004 de realitzar programes formatius en cas de suspensi o substituci duna pena imposada per un delicte de violncia de gnere ha suposat que els operadors jurdics, malgrat el recolzament majoritari a aquesta mesura, es mostrin en desacord amb lobligatorietat i demanin ms discrecionalitat.
Resumo:
Introducci al pensament del filsof positivista australi D.C. Stove (1928-1994). Amb la traducci contextualitzada de tres escrits curts representatius: "El somni d'Holbach" (1989), "Antagonismes racials i d'altra mena" i "Adu a les Lletres" (1989). L'obra d'Stove est dedicada al combat de l'idealisme en totes les seves manifestacions, des de l'optimisme de la Illustraci fins al relativisme epistmic contemporani.
Resumo:
Boletn semanal para profesionales sanitarios de la Secretara General de Salud Pblica y Participacin Social de la Consejera de Salud