Grau de satisfacció d'un col·lectiu de persones grans en relació a l'atenció rebuda dels professionals d'infermeria durant la seva hospitalització

Introducció: La preocupació per la qualitat assistencial, i concretament per la qualitat de les cures infermeres, la satisfacció percebuda pel pacient com element fonamental com a indicador de la qualitat dels serveis sanitaris i clau en la millora de la qualitat assistencial, i el fet que a l’estat espanyol hi ha pocs estudis de satisfacció específics de la població anciana hospitalitzada, ens va portar a plantejar un estudi amb l’objectiu de valorar el grau de satisfacció de les persones grans hospitalitzades en relació a l’atenció rebuda dels professionals d’infermeria. Metodologia: S’ha realitzat un estudi descriptiu i transversal en un col.lectiu de 42 persones hospitalitzades d’edat ≥ 60 anys. El grau de satisfacció es va determinar amb “La Monica Oberst Patient Satisfaction Scale 12” (LOPSS 12), versió reduïda en castellà. La personalització de les cures es va valorar amb un qüestionari que valora la relació infermera-usuari extret de l’Índex de Personalització de les Cures. L'anàlisi estadística es va dur a terme amb el programa informàtic SPSS® vs 21.0. Resultats: Es va evidenciar un elevat grau de satisfacció global amb les cures d’infermeria (8,8  1,5 / 10), però el nivell global de personalització d’aquestes cures no va ser molt satisfactori (3,4  2,1 / 7). Els homes van valorar millor a les infermeres respecte a que consideraven les seves opinions i preferències (p=0,03) i contestaven amb rapidesa les seves trucades (p=0,009). La personalització de les cures millorava conforme incrementava el grau de satisfacció global (r = 0,582; p = 0,000) i amb el temps d’hospitalització (r = 0,344; p = 0,026). Conclusions: El grau de satisfacció global respecte la satisfacció en l’atenció rebuda per part d’infermeria, va ser elevat però amb baix grau de personalització, mostrant major satisfacció els homes respecte les dones. Conèixer l’opinió dels usuaris representa una oportunitat pels professionals de reflexionar sobre la pràctica clínica i ser crítics per avançar en el desenvolupament de la professió, identificant aspectes susceptibles de millora 5 amb la finalitat d’augmentar la qualitat de les cures que es presten, així com la qualitat de vida de les persones.

Coordinació de l’emergència

La raó de ser del SEM, és la prestació de serveis sanitaris per tal de donar resposta a les situacions d’urgència i emergència prehospitalària, així com facilitar informació i consell sanitari, tant en situacions ordinàries com extraordinàries.

El llicenciat en ciències de l'activitat física i l'esport en el sistema sanitari

Els sistemes sanitaris dels països benestants s’enfronten cada dia a nous reptes generats per tot allò que prové de la salut individual i social. L’envelliment de la població i la manca d’exercici físic són dos factors que tenen una infl uència directa sobre la salut de les persones i que provoca que es plantegin noves logístiques i estructures dins els sistemes sanitaris per poder donar resposta a aquests factors. Són ben coneguts els benefi cis de l’exercici físic en la salut de les persones com a element preventiu i terapèutic. D’altra banda, l’exercici físic també està justifi cant i reivindicant la seva presència en el sistema sanitari, d’aquí la necessitat de crear la necessitat estructures i xarxes dins dels sistemes sanitaris que afavoreixin el treball de grups interdisciplinaris que integrin al llicenciat en ciències de l’activitat física i l’esport com a professional competent en la formació que ha rebut. L’aportació dels llicenciats en ciències de l’activitat física i l’esport en la prescripció d’exercici físic, conjuntament amb la resta de professionals com poden ser els facultatius, infermeria, fi sioterapeutes, entre d’altres, pot aportar benefi cis econòmics importants, sobretot pel que fa a l’estalvi en la despesa sanitària.

Health care usage among immigrants and native-born elderly populations in eleven European countries: results from SHARE

Differences in health care utilization of immigrants 50 years of age and older relative to the native-born populations in eleven European countries are investigated. Negative binomial and zero-inflated Poisson regression are used to examine differences between immigrants and native-borns in number of doctor visits, visits to general practitioners, and hospital stays using the 2004 Survey of Health, Ageing, and Retirement in Europe database. In the pooled European sample and in some individual countries, older immigrants use from 13 to 20% more health services than native-borns after demographic characteristics are controlled. After controlling for the need for health care, differences between immigrants and native-borns in the use of physicians, but not hospitals, are reduced by about half. These are not changed much with the incorporation of indicators of socioeconomic status and extra insurance coverage. Higher country-level relative expenditures on health, paying physicians a fee-for-service, and physician density are associated with higher usage of physician services among immigrants.

Seguretat clínica: La percepció del risc assistencial pels malalts amb insuficiència renal crònica progressiva

La seguretat del pacient es considera una prioritat en l’assistència sanitària, activitat cada cop més complexa que comporta riscos potencials i en la que no existeix un sistema capaç de garantir l’absència d’efectes adversos, ja que es tracta d’una activitat en la que es combinen factors inherents al sistema com actuacions humanes (8). Els objectius específics s’han dividit en tres apartats segons les variables relacionades amb: la consulta de diàlisi; la satisfacció dels malalts amb el tracte, comunicació i informació rebuda per part dels professionals de la salut que atenen als malalts a la consulta; i amb els errors comesos per part dels professionals metges i infermers : Les dones se senten més satisfetes amb el tracte rebut per la infermera que els homes. Les expectatives dels participants respecte al que esperaven de la consulta superen l’esperada. Els professionals que treballen a la consulta pre diàlisi són persones sensibles respecte a la intimitat. La consulta de nefrologia aporta confiança, seguretat i satisfacció al pacient. Els malalts que no han patit l’experiència d’efectes indesitjables per l’assistència i per la mediació mostren més satisfacció en el tracte infermer que els que l’han patit. Aquesta relació no s’observa en la satisfacció amb el tracte mèdic.: Les dones se senten més satisfetes amb el tracte rebut per la infermera que els homes. Les expectatives dels participants respecte al que esperaven de la consulta superen l’esperada. Els professionals que treballen a la consulta pre diàlisi són persones sensibles respecte a la intimitat. La consulta de nefrologia aporta confiança, seguretat i satisfacció al pacient. Els malalts que no han patit l’experiència d’efectes indesitjables per l’assistència i per la mediació mostren més satisfacció en el tracte infermer que els que l’han patit. Aquesta relació no s’observa en la satisfacció amb el tracte mèdic

Re-visiting the health care luxury good hypothesis: Aggregation, precision, and publication biases?

[cat] Mentre que una creixent literatura que ha examinat la relació entre la renda i la despesa sanitària suggereix que els serveis sanitaris són un be de luxe (elasticitat renda superior a la unitat), aquesta conclusió es contínuament debatuda atesa l'heterogeneïtat dels resultats. Aquest article testa la hipòtesis dels serveis sanitaris com bens de luxe fent server anàlisi de meta- regressió, particularment analitzant l'existència de biaixos de selecció de publicació, precisió així com biaixos d'agregació. Els resultats apunten l'existència d'un biaix de publicació, robust independentment dels controls analitzats. Els biaixos de precisió i agregació semblen tenir un paper en la generació de les estimacions de l'elasticitat renda. Els nostres resultat suggereixen que l'elasticitat renda dels serveis sanitaris un cop corregir pels biaixos esmentat varien entre 0.26 i 0.84, però no podem rebutjar que la elasticitat renda es igual a la unitat en algunes estimacions de l'elasticitat corregides.

Re-visiting the health care luxury good hypothesis: Aggregation, precision, and publication biases?

[cat] Mentre que una creixent literatura que ha examinat la relació entre la renda i la despesa sanitària suggereix que els serveis sanitaris són un be de luxe (elasticitat renda superior a la unitat), aquesta conclusió es contínuament debatuda atesa l'heterogeneïtat dels resultats. Aquest article testa la hipòtesis dels serveis sanitaris com bens de luxe fent server anàlisi de meta- regressió, particularment analitzant l'existència de biaixos de selecció de publicació, precisió així com biaixos d'agregació. Els resultats apunten l'existència d'un biaix de publicació, robust independentment dels controls analitzats. Els biaixos de precisió i agregació semblen tenir un paper en la generació de les estimacions de l'elasticitat renda. Els nostres resultat suggereixen que l'elasticitat renda dels serveis sanitaris un cop corregir pels biaixos esmentat varien entre 0.26 i 0.84, però no podem rebutjar que la elasticitat renda es igual a la unitat en algunes estimacions de l'elasticitat corregides.

Les estratègies de recerca i innovació a Catalunya

Hi ha prou indicadors que demostren que la suma dels àmbits de salut (recerca universitària i de centres públics, hospitals en recerca bàsica, translacional i tecnològica, qualitat de la tecnologia i serveis sanitaris, empreses farmacèutiques i de biotecnologia de l'àmbit de salut), la bioenginyeria, l'electrònica, la nanobiotecnologia, l'aplicació de les TIC, etc. és una de les màximes fortaleses de Catalunya

Setting priorities in clinical and health services research: Properties of an adapted and updated method

Objectives: The objectives of this study is to review the set of criteria of the Institute of Medicine (IOM) for priority-setting in research with addition of new criteria if necessary, and to develop and evaluate the reliability and validity of the final priority score. Methods: Based on the evaluation of 199 research topics, forty-five experts identified additional criteria for priority-setting, rated their relevance, and ranked and weighted them in a three-round modified Delphi technique. A final priority score was developed and evaluated. Internal consistency, test–retest and inter-rater reliability were assessed. Correlation with experts’ overall qualitative topic ratings were assessed as an approximation to validity. Results: All seven original IOM criteria were considered relevant and two new criteria were added (“potential for translation into practice”, and “need for knowledge”). Final ranks and relative weights differed from those of the original IOM criteria: “research impact on health outcomes” was considered the most important criterion (4.23), as opposed to “burden of disease” (3.92). Cronbach’s alpha (0.75) and test–retest stability (interclass correlation coefficient = 0.66) for the final set of criteria were acceptable. The area under the receiver operating characteristic curve for overall assessment of priority was 0.66. Conclusions: A reliable instrument for prioritizing topics in clinical and health services research has been developed. Further evaluation of its validity and impact on selecting research topics is required

Seguretat clínica: La percepció del risc assistencial pels malalts amb insuficiència renal crònica progressiva

La seguretat del pacient es considera una prioritat en l’assistència sanitària, activitat cada cop més complexa que comporta riscos potencials i en la que no existeix un sistema capaç de garantir l’absència d’efectes adversos, ja que es tracta d’una activitat en la que es combinen factors inherents al sistema com actuacions humanes (8). Els objectius específics s’han dividit en tres apartats segons les variables relacionades amb: la consulta de diàlisi; la satisfacció dels malalts amb el tracte, comunicació i informació rebuda per part dels professionals de la salut que atenen als malalts a la consulta; i amb els errors comesos per part dels professionals metges i infermers : Les dones se senten més satisfetes amb el tracte rebut per la infermera que els homes. Les expectatives dels participants respecte al que esperaven de la consulta superen l’esperada. Els professionals que treballen a la consulta pre diàlisi són persones sensibles respecte a la intimitat. La consulta de nefrologia aporta confiança, seguretat i satisfacció al pacient. Els malalts que no han patit l’experiència d’efectes indesitjables per l’assistència i per la mediació mostren més satisfacció en el tracte infermer que els que l’han patit. Aquesta relació no s’observa en la satisfacció amb el tracte mèdic.: Les dones se senten més satisfetes amb el tracte rebut per la infermera que els homes. Les expectatives dels participants respecte al que esperaven de la consulta superen l’esperada. Els professionals que treballen a la consulta pre diàlisi són persones sensibles respecte a la intimitat. La consulta de nefrologia aporta confiança, seguretat i satisfacció al pacient. Els malalts que no han patit l’experiència d’efectes indesitjables per l’assistència i per la mediació mostren més satisfacció en el tracte infermer que els que l’han patit. Aquesta relació no s’observa en la satisfacció amb el tracte mèdic

Aptidão agrícola e algoritmos genéticos na organização espacial em projetos de reforma agrária

A definição das parcelas familiares em projetos de reforma agrária envolve questões técnicas e sociais. Essas questões estão associadas principalmente às diferentes aptidões agrícolas do solo nestes projetos. O objetivo deste trabalho foi apresentar método para realizar o processo de ordenamento territorial em assentamentos de reforma agrária empregando Algoritmo Genético (AG). O AG foi testado no Projeto de Assentamento Veredas, em Minas Gerais, e implementado com base no sistema de aptidão agrícola das terras.

Reforma da administra????o p??blica e cultura pol??tica no Brasil: uma vis??o geral

Texto bastante did??tico que compreende uma revis??o da evolu????o da administra????o p??blica brasileira, dos anos 30 aos 90, incluindo tra??os da heran??a colonial. Enfoca a deteriora????o da administra????o p??blica federal e discute diretrizes para a reforma do Estado no Brasil, apontando problemas e resist??ncias pol??ticas a serem enfrentadas

Texto para discuss??o 1: a reforma do aparelho do Estado e a Constitui????o brasileira

Nos ??ltimos 15 anos, o Brasil viveu uma crise econ??mica sem precedentes. Crise que manteve a renda por habitante estagnada e elevou as taxas de infla????o para n??veis alt??ssimos. Em 1994, por??m, estabilizaram-se os pre??os por meio do Plano Real, criando-se as condi????es para a retomada do crescimento. Entretanto, n??o se imagina que a estabiliza????o dos pre??os esteja consolidada, nem que o desenvolvimento esteja assegurado. Reformar o Estado significa dar uma resposta positiva ao problema fundamental do ??ltimo quartel deste s??culo: a crise do Estado.

Texto para discuss??o 3: Reflex??es sobre a proposta de reforma do Estado brasileiro

A reforma do Estado ?? uma preocupa????o comum a quase todos os pa??ses do mundo. No ??mbito nacional, ap??s um per??odo mais exacerbado de radicaliza????es e polariza????es, o debate sobre o assunto vem adquirindo maior serenidade, profundidade e rigor. Seu foco tem se deslocado de uma defini????o aprior??stica e descontextualizada do tamanho ideal do Estado (e, com isso, vem conseguindo, paulatinamente, ultrapassar os manique??smos iniciais), para se centrar em quest??es realmente estrat??gicas: que tipo de Estado se deseja construir? Como dever?? se relacionar com a sociedade e o mercado? Quais ser??o sua miss??o, objetivos, papel, formas e meios de interven????o e fun????es? Que caracter??sticas organizacionais e gerenciais necessitar?? adquirir para lograr ??xito? O primeiro volume desta s??rie ?? um exemplo dessa mudan??a oportuna de enfoque, partindo do Estado necess??rio e conseguindo avan??ar em rela????o a, pelo menos, algumas das quest??es estrat??gicas j?? mencionadas

Texto para discuss??o 5: reforma administrativa e direito adquirido ao regime da fun????o p??blica

O direito adquirido tem sido argumento freq??entemente invocado pelos opositores da reforma constitucional do aparelho administrativo do Estado. Nesse debate, entretanto, este argumento ?? completamente destitu??do de validade t??cnica. Dizer que a reforma constitucional n??o pode alterar o regime jur??dico dos servidores p??blicos (o estatuto jur??dico da estabilidade, disponibilidade, remunera????o etc.) ?? incorrer em completo equ??voco. As raz??es dessa incompreens??o decorrem do desconhecimento de no m??nimo dois t??picos relevantes encartados no tema, a saber: a) a natureza do regime jur??dico que vincula o servidor p??blico civil ?? administra????o; e b) a distin????o entre efic??cia imediata e efic??cia retroativa das normas constitucionais