El llenguatge dels MIR en l'entrevista clínica: un aspecte del procés d'adaptació dels MIR autòctons i immigrats

Treball exploratori en què es presenta una metodologia d’anàlisi del llenguatge en la relació clínica a partir de la creació d’un Corpus, anomenat ClInt i que està a la lliure disposició de la comunitat investigadora. El corpus, comprèn 40 entrevistes enregistrades en àudio, transcrites ortogràficament i codificades de 4 MIR de primer anys de MFiC, 10 entrevistes per MIR en dos fases amb 10 mesos de diferència. En el treball descrivim les metodologies actualment disponibles per avaluar la competència comunicativa, presentem la població participant i utilitzant les eines que ofereix el corpus explorem l’evolució del vocabulari utilitzat pels MIR estudiats.

Estudi del concepte d'ontologia i del llenguatge RDF : Aplicació a l'arqueologia

L'objectiu final d'aquest treball és conèixer i entendre l'anotació semàntica en pàgines web a partir d'un estudi de recerca i d'un cas pràctic.

Inserció de marques inaudibles en ones d'àudio

Es vol implementar un sistema de detecció de còpia per a protegir el copyright de fitxers d'àudio digitals en format WAV. El sistema haurà de contenir dos algorismes bàsics: un per a inserir una marca d'aigua (

Jugant a definir ciència : una eina per treballar amb infants, llenguatge i coneixement especialitzat de manera integrada

Treball desenvolupat en el marc del projecte "La construcció del coneixement científic: primeres representacions" de l'IULA de la Universitat Pompeu Fabra (Estopà, 2008), l'objectiu principal del qual és desenvolupar una eina que ajudi a mestres i educadors a l'hora de treballar les dues branques fonamentals del coneixement, les ciències i les lletres, de manera simultània, sense oblidar-ne una per afavorir l'altra. Es tracta d'una eina que, des de la lexicologia i la terminologia, a través del joc, ajudi a conceptualitzar correctament termes de ciència, els dessacralitzi i atregui els infants al coneixement científic.

El camp conceptual de la metàfora. Llenguatge i pensament : La metàfora com a procés cognitiu en anglès i català. El cas de les metàfores orientacionals

Aquest treball analitza un tipus de metàfores particulars en les llengües catalana i anglesa. En concret, les metàfores orientacionals o metàfores que es basen en analogies amb la distribució espacial i geomètrica, tant del cos humà com del món que ens envolta.

Dificultats d'aprenentatge en el llenguatge oral i escrit i en matemàtiques en un cas d'un nen amb trastorn per dèficit d'atenció sense hiperactivitat

Aquest projecte final de Pràcticum I de Psicologia de l'Educació explica totes les activitats que he dut a terme al llarg de la meva estada en practiques al centre Orienta. S'hi descriuen les característiques més rellevants del centre, així com els serveis que ofereix a la comunitat educativa, molt especialment els adreçats a ajudar els infants a millorar les seves capacitats d'aprenentatge, des d'un marc teòric cognitiu-conductual i sistèmic, tot emfatitzant el treball col·laboratiu que mantenen els professionals de l'educació amb les famílies dels nens. El projecte detalla les activitats de col·laboració en la intervenció que he realitzat des de l'àmbit educatiu de la Psicologia, la seva temporització i seguiment i finalment, les conclusions i prospectiva envers el treball realitzat, així com la valoració crítica que en faig de la meva estada en pràctiques.

Ideologia, política i llenguatge de classes en el primer sindicalisme, 1840-1870

Estudi del sindicalisme a Espanya des dels seus orígens i fins el 1870. L’autor planteja dues qüestions: la ideologia elaborada pel sindicalisme entre 1840 i 1856, i en segon lloc alguns aspectes de les relacions entre sindicalisme i política, i l’elaboració d’un llenguatge de classes

Marques de biblioteca: Robert Brian Tate

Explicació del motius que Robert Brian Tate podia tenir per a triar l’humanista quatrecentista Joan Margarit i Pau com a figura del seu ex-libris

Implementació d’un sistema xat multiprotocol fent servir el llenguatge de programació ERLANG

Construcció d’una aplicació amb un llenguatge de programació concurrent i distribuït anomenat Erlang. Erlang és un llenguatge de programació funcional amb avaluació estricta, és a dir, assignació única i que inclou una màquina virtual. L’aplicació desenvolupada ha estat la programació d’un xat multiprotocol, el qual s’ha realitzat una primera part que ha consistit en el construcció d’un servidor per la xarxa local i el seu corresponent client. Llavors per poder fer un client més funcional i útil s’ha implementat un altre protocol, IRC. Al tractar-se d’un llenguatge espacialment dissenyat per treballar en processos s’ha intentat dissenyar d’una manera la qual es pugés aprofitar aquesta qualitat

L'obligation d'usage en droit des marques

Introduction Les marques occupent une place centrale dans le monde économique moderne. Indispensables pour distinguer les produits ou services d'une entreprise sur le marché et guider le consommateur vers l'article de son choix, elles constituent un instrument de marketing et de publicité essentiel. Les investissements souvent considérables liés à la création et au lancement d'une marque méritent une protection adéquate. C'est pourquoi la loi fédérale sur la protection des marques et des indications de provenance (LPM) accorde au titulaire d'un enregistrement de marque le droit exclusif de faire usage de cette marque et d'en disposer. Cette protection est ce¬pendant assortie d'une condition: passé un délai de grâce de cinq ans, la marque doit être utilisée en relation avec les produits ou les services enre-gistrés. C'est le principe de l'obligation d'usage. Ce principe, qui soulève de nombreux problèmes juridiques, n'a pas encore fait l'objet d'une étude systématique approfondie depuis l'entrée en vigueur de la LPM. La présente monographie vise à combler cette lacune. L'étude de l'obligation d'usage implique de se pencher sur deux problèmes principaux: d'une part, l'usage en tant que condition légale au maintien du droit (art. 11 LPM) et, d'autre part, les conséquences du défaut d'usage (art. 12 LPM). Nous avons donc divisé notre recherche en deux parties. La première partie comporte quatre titres. Le titre premier est consacré à la présentation générale de l'obligation d'usage; le deuxième à la notion d'usage de la marque. Le troisième concerne l'usage sous une forme divergeant de la marque enregistrée et la question des produits ou services pour lesquels la marque doit être utilisée. Enfin, le titre quatrième traite des problèmes relatifs au lieu et à l'auteur de l'usage. La seconde partie est divisée en trois titres. Le titre cinquième a pour objet les mécanismes de la déchéance et de la restitution du droit. Le sixième porte sur les justes motifs pour le non-usage et le septième sur les voies de droit permettant d'invoquer la déchéance. Le principe de l'obligation d'usage existait déjà avant l'entrée en vigueur de la loi sur la protection des marques, raison pour laquelle nous commencerons généralement par exposer les principes développés sous l'ancien droit avant d'analyser chaque question. Afin de tenir compte des développements intervenus sur le plan européen, notamment suite à l'adoption de la directive d'harmonisation de 1988, nous examinerons également les solutions retenues en droit français, en droit allemand et en droit communautaire.

Consultes a base de dades en llenguatge natural

El treball presenta un prototip que ofereix la possibilitat d’obtenir informació d’una base de dades usant consultes en Llenguatge Natural a través d’un entorn web distribuït.

Estats de l'Empire des Turqs en Europe, subdivisés suivant l'estendüe des Beglerbeglicz, ou Gouvernements dans lesquels sont marquées les résidences des Sangiacz qui en dépendent. ou sont encor la Transilvanie, la Valaquie, la Moldavie, la Petite Tartarie, &c. Tributaires des Turqs. Dressé sur les Memoires les plus Nouveaux / Par le Sr. Sanson, ... ; Dedié au roy ; Par... Hubert Iaillot, ... ; Cordier Sculpsit

Échelle(s) : [1:4 100 000 environ], Mille Pas Geometriques, ou Mille d'Italie 180 [= 8 cm]

Estats de l'Empire des Turqs en Europe, subdivisés suivant l'estendüe des Beglerbeglicz, ou Gouvernements dans lesquels sont marquées les résidences des Sangiacz qui en dépendent. ou sont encor la Transilvanie, la Valaquie, la Moldavie, la Petite Tartarie, &c. Tributaires des Turqs. Dressé sur les Memoires les plus Nouveaux / Par le Sr. Sanson, ... ; Dedié au roy ; Par... Hubert Iaillot, ... ; Cordier Sculpsit

Échelle(s) : [1:4 100 000 environ], Mille Pas Geometriques, ou Mille d'Italie 180 [= 8 cm]