Caracterización citogenética de lucilia sericata (Meigen, 1826) (Diptera: calliphoridae), Cepa Bogotá, Colombia

Introducción: Lucilia sericata es una especie de importancia médica y forense, utilizada en terapialarval para curar heridas crónicas y en estudios médico-legales empleada en la estimacióndel intervalo post mórtem y el traslado de cadáveres. No existen registros de las característicascitogenéticas de esta mosca en el neotrópico. El objetivo principal de este trabajo fue identificarlas características morfométricas cromosómicas y las estructuras primarias del cariotipo, a partirde especímenes de L. sericata de la cepa Bogotá, Colombia. Materiales y métodos: Se tomaronhuevos embrionados, que fueron previamente esterilizados en su superficie, se maceraron y luegofueron sembrados en el medio de cultivo L-15, suplementado con 20% de sfb, e incubados auna temperatura de 28 ºC, sin atmosfera de C02. La preparación de los cromosomas se obtuvo demonocapas celulares semiconfluentes, empleando diversas soluciones: antimitótica (Colchicina),hipotónica (KCl 0,075 M) y fijadora (Carnoy: metanol y ácido acético; 3:1). Se llevó a cabo la técnicade bandeo C para la identificación de regiones cromosómicas de heterocromatina constitutiva.Resultados: Se obtuvieron parámetros morfométricos de cada par cromosómico. El número diploidedel cariotipo obtenido de los cultivos celulares fue 2n = 12; éstos se clasificaron morfológicamente,de acuerdo con patrones previamente establecidos, así: los pares I, II, IV y V fueronmetacéntricos, y el par III fue submetacéntrico. A su vez, el par sexual fue heteromórfico, siendoel cromosoma X metacéntrico y el cromosoma Y submetacéntrico. El bandeo C fue positivo paratodos los pares cromosómicos. Conclusiones: Se establecieron las características citogenéticas deL. sericata, cepa Bogotá, Colombia, relacionadas con número, forma, tamaño, posición del centrómeroy regiones heterocromáticas de los cromosomas.

CEIP El Pilar: l’escola rural, escola de valors

Després de més de trenta anys de feina en aquesta professió, formar part d’aquesta escola petita i d’aquest col·lectiu em segueix emocionant i omplint d’orgull. A vegades amb l’alegria pels avanços dels alumnes, d’altres amb la ràbia i la tristesa davant les incomprensions i els abandonaments. Quan els alumnes deixen l’escola per cursar l’ensenyament secundari, segueixen passant pel centre avaluació rere avaluació per mostrar la seva alegria o la seva decepció pels resultats obtinguts: som com una gran família, resultat d’un ensenyament personalitzat i en contacte constant mestres, alumnes i pares i mares.

Els programes de qualificaci?? professional inicial de les Illes Balears. Bases per a un diagn??stic

Els programes de qualificaci?? professional inicial (PQPI) tenen com a objectiu la prevenci?? de l???abandonament educatiu primerenc mitjan??ant una qualificaci?? laboral que els alumnes podran acreditar en el mercat de treball. Tamb??, a trav??s d???un m??dul voluntari, constitueixen una via alternativa per a l???obtenci?? del t??tol d???ESO. En contextos tur??stics com el de les Illes Balears, amb una incid??ncia significativa de l???abandonament primerenc, aquests programes tenen una rellev??ncia especial. En el present cap??tol, es duen a terme 30 entrevistes semiestructurades a alumnes, professors-tutors, pares i orientadors d???instituts de zones tur??stiques de totes les Illes Balears. Aquest treball de camp es duu a terme amb dos objectius: el primer objectiu ??s con??ixer el funcionament dels PQPI a partir de les valoracions dels actors implicats i el segon objectiu ??s analitzar els discursos sobre l???educaci?? del professorat-tutor del PQPI, discursos que es mouen principalment entre els models de l???educaci?? com a tutela i l???educaci?? com a relaci?? mestre-aprenent.

Miralls convexos: [Què us sembla si parlem de quines són les funcions que té una federació?]

En el presente artículo se hace un debate abierto entre diferentes miembros de las cooperativas de enseñanza con el fin de debatir cual es la función de las federaciones, llegando a plantearse la hipotética creación de una sola federación de asociaciones de pares y madres ya que sus objetivos se asemejan mucho, así estudiar la relación de las famílias con la escuela.

Cultures mediàtiques adolescents: Un estudi psicosocial centrat en el telèfon mòbil

Des de la perspectiva psicosocial s'analitzen alguns aspectes de les interaccions entre progenitors i fills/es adolescents entre 12 i 16 anys en relació a l'ús del telèfon mòbil en el marc de la societat acceleradament canviant. S'ha emprat un mètode plural o multimètode que s'ha articulat en dues fases d'investigació, una quantitativa i una qualitativa, per l'estudi dels fenòmens socials complexes com ho són les relacions intergeneracionals. Els resultats posen de manifest que existeixen interaccions entre les actituds dels adolescents i dels progenitors en l'ús del telèfon mòbil. També apunten que les tecnologies audiovisuals com el mòbil estan mediatitzant les relacions intergeneracionals. És a dir, no només els adolescents utilitzen molt més les tecnologies que els adults, sinó que a més sobre el context social que té impacte aquest ús és fonamentalment amb els amics. Cal un major apropament intergeneracional pel que fa a mantenir converses entre adults i adolescents al voltant dels temes que els motiven i interessen, com és el cas de les TICs.

Pràctica 7: Penalty. Impacte de la violencia familiar en el desenvolupament

El desenvolupament integral dels xiquets i les xiquetes depèn en gran mesura de les experiències viscudes en l’entorn familiar. La cura, l’afecte i, per tant, la inclinació mantinguda entre els pares i mares i el xiquet o xiqueta generen vincles afectius fonamentals que repercuteixen directament sobre el benestar i desenvolupament del menor. No obstant això, i per desgràcia, la desprotecció infantil (maltractament i negligència) continua sent un flagell per a la nostra societat que també es troba present a les aules d’educació infantil. En aquest context, és fonamental que els futurs mestres siguen capaços de detectar i manejar eficaçment possibles casos de maltractament o negligència infantil dins de la família, amb la finalitat de minimitzar l’impacte que tenen en el desenvolupament del xiquet o xiqueta. En aquesta pràctica se sensibilitzarà l’estudiant i es farà visible la problemàtica del maltractament a la llar i les eines que té com a docent per a intervenir en casos de desprotecció infantil.

Pràctica 10: Actituds vers l’ús de les tic en l’entorn familiar

Quan parlem de les TIC estem fent referència a un concepte relativament modern sobre les tecnologies de la informació i la comunicació, com per exemple l’ús de l’ordinador, Internet, la càmera digital, els mòbils de tercera generació, l’ús de la pissarra digital i un llarg etcètera. En les últimes dècades s’ha produït un increment molt gran de l’ús de les TIC en quasi tot el món. Espanya no s’ha quedat al marge i a través de diferents estudis publicats es constata que les noves tecnologies ja formen part de la vida quotidiana de les famílies espanyoles. Com que la família és el primer agent de socialització del xiquet o xiqueta, factors com l’actitud de la família vers l’ús de les TIC i els recursos socioeconòmics de la família, influenciaran el desenvolupament evolutiu del xiquet o xiqueta. Al llarg d’aquesta pràctica, l’alumnat reflexionarà sobre els avantatges i desavantatges de l’ús de les TIC en xiquets i adolescents a través del capítol de Carl Honoré (2009), i duran a terme una anàlisi sobre els hàbits dels xiquets d’educació infantil sobre l’ús de les TIC i de l’actitud dels pares i les mares vers aquestes. Per a fer aquesta anàlisi hauran de fer unes enquestes a les famílies amb aquesta finalitat.

La incidència de la pràctica físicoesportiva dels pares cap als seus fills durant la infància i l'adolescència.

Resumen tomado del autor. Se muestran esquemas y gráficos de los resultados obtenidos en el estudio

Proclama en forma de coloqui, pera consolar als pares que tenen sos fills en la guerra... [Texto impreso] : primera conversació entre el tio Senent de Marjalenes.

Encuadernado en : Literatura de Cordel

Parlem dels nostres infants. Grups de famílies : acompanyament i orientació per a mares i pares. 'Hablemos de nuestros hijos. Grupos de familias : acompañamiento y orientación para madres y padres'.

Resumen tomado del autor

Desenvolupament de les competències familiars. La família com a context d'aprenentatge pares fills. 'Desarrollo de competencias familiares. La familia como contexto de aprendizaje padres hijos'.

Resumen tomado de la publicación. Incluye tabla con las principales habilidades que se trabajan en las sesiones con las familias (p. 29), desarrolladas en el PCF

I ara què? : pautes per afavorir el desenvolupament del nen de 0-3 anys. Guia per a mares i pares' ¿Y ahora qué? : pautas para favorecer el desarrollo del niño de 0-3 años. Guía para madres y padres'.

Documento sin numeración de página. Material desarrollado por el equipo de atención temprana de Ibiza y Formentera

Descobreix els fills i filles ilúlustres. 'Descubre a los hijos e hijas ilustres'.

El presente material se dirige al profesorado de los niveles de educación secundaria obligatoria, bachillerato, educación de adultos y módulos formativos y complementa una visita guiada a la colección de cuadros de hijos ilustres que se encuentra en al sala de sesiones y en la planta primera del edificio consistorial. Esta actividad forma parte del programa del Departamento de Dinámica Educativa del Ayuntamiento de Palma de Mallorca

Els nostres fills i filles aniran a l'insitut. 'Nuestros hijos e hijas irán al insituto'.

Resumen basado en del autor

Immigració extracomunitària i educació. La relació pares, escola i mestres. 'Inmigración extracomunitaria y educación. La relación padres, escuela y maestros'.

Documento incluido en el volumen 'Experiències d'Innovació Educativa. Tractament de la diversitat'. Forma parte de un programa de Educación Compensatoria para Marginados Sociales cuyo objetivo es ayudar para la plena integración de los niños con problemas de marginación social. Se profundiza en las expectativas educativas y en las actitudes de los padres de niños africanos, y en qué medida los profesionales del PEC y el profesorado en general podrían contribuir a conformar actitudes participativas y estimulantes, todo ello basado en entrevistas hechas a diferentes padres. A partir de los resultados se sugieren diferentes formas de intervención.