La revolució industrial : Catalunya, la fàbrica d'Espanya. 'La revolución industrial : Cataluña, la fábrica de España'.

Crédito de Ciencias Sociales para Educación Secundaria Obligatoria. Trata la agricultura e intercambios en la Cataluña del siglo XVIII y XIX, el camino hacia la industrialización y los cambios relacionados con el proceso industrializador. Describe los objetivos, contenidos, orientaciones didácticas, evaluación, temporalización y excursiones. Desarrolla un ejemplo de unidad didáctica sobre la localización industrial y el crecimiento de las ciudades.

Catalunya : fàbrica d'Espanya. 'Cataluña : fábrica de España'.

A partir de la exposición 'Cataluña, fábrica de España' que era una síntesis de la revolución industrial en Cataluña, celebrada en 1985 en commemoración de los 150 años de la fundación de la fábrica Bonaplata, primera que utilizó el vapor en Cataluña, la cinta hace un recorrido histórico del proceso de industrialización de Cataluña a través de tres periodos básicos: antes de 1833, de 1833 hasta finales del siglo XIX y el primer tercio del siglo XX.

L'anarquisme individualista a Espanya 1923-1938

La present tesi doctoral té com a objectiu delimitar, descriure i analitzar el discurs ideològic, en clau interna, de l'anarquisme individualista, una de les tendències minoritàries i més mal conegudes de l'anarquisme a Espanya entre 1923 i 1938. A la part preliminar de la investigació es tracta d'acotar les bases epistemològiques del subjecte d'investigació. I en aquest sentit, es realitza un esforç per tractar d'arribar a una definició sobre l'anarquisme individualista. També s'analitzen els antecedents historiogràfics, es duu a terme un estat historiogràfic de la qüestió i s'exposen els criteris metodològics emprats. La primera part de la investigació tracta d'analitzar, en capítols successius, els fonaments teòrics de l'individualisme anarquista, ressegueix i descriu els processos de penetració a l'estat espanyol i exposa i analitza la trajectòria de les principals vies de debat i difusió a l'entorn de la teoria individualsta. En el primer cas, l'autor es remunta als orígens ideològics, fonamentats en l'obra fundacional de L'Ego i la seva propietat, del filòsof bavarès Max Stirner. Posteriorment es comenta el substrat filosòfic individualista de procedència nord-americana, amb autors com Henry David Thoreau, Josiah Warren o Benjamin Tucker i es destaca la influència de l'individualisme d'arrel francesa, de finals de segle XIX, amb el rol jugat per anarcoindividualistes com Émile Armand o Han Ryner. En el següent capítol s'exposa l'absència d'un individualisme espanyol autòcton i la dependència ideològica dels corrents foranis, en especial del francès, donats els estrets contactes a banda i banda del Pirineu. També es planteja la qüestió de la diferent intensitat de la presència d'individualisme entre diferents sectors pertanyents al complex univers individualista. També es realitza una descripció de la trajectòria cronològica d'aquest corrent, remuntant-se des de finals del segle XIX, amb la irrupció de la filosofia de Nietzsche, fins a l'acabament de la guerra civil espanyola. El quart capítol enumera els diferents òrgans de propaganda des del qual s'expressa aquest pensament i es descriu breument les tendències individualistes de cadascun d'ells. La segona part de la investigació analitza, en clau interna, el pensament individualista, a partir del seu material imprès i publicat. Així es descriuen els principis generals, els intens associacionistes, o es comenta el paper dels individualisme al llarg de la guerra civil. Posteriorment es comenten aspectes més concrets, com ara la filosofia educativa del moviment, la extraordinària importància que té la qüestió de l'amor lliure i l'emancipació sexual per als seus seguidors, i altres aspectes complementaris que tindran una extraordinària presència i importància en l'anarquisme individualista com serà l'annacionalisme, l'antimilitarisme i el naturisme. Es conclou la tesi destacant les aportacions al panorama historiogràfic i a l'esforç realitzat pel seu autor per recuperar la memòria col·lectiva.

El espacio de lo provincial en el siglo XIX : memoria descriptiva sobre el Tucumán, de Juan Bautista Alberdi

Hacia el año 1834, Juan Bautista Alberdi regresa a su Tucumán natal, luego de una larga ausencia. En ese momento, instigado por el entonces gobernador, general Alejandro Heredia, redactó su Memoria descriptiva sobre el Tucumán, considerada el primer exponente de la literatura provincial en la Argentina. En este breve texto, de menos de treinta páginas, el escritor aúna a su perspectiva de extra-ambientado, de viajero, la del romántico y la del patriota, las cuales determinan las isotopías que lo estructuran. Este trabajo intenta rescatar del olvido tan valioso texto. Para ello se analizan la estructura, procedimientos y recursos que, estando al servicio de una intención precisamente manifestada por el autor, configuran una visión idealizada del terruño natal. El procedimiento descriptivo es el principal canal de textualización. A través de él, el autor ofrece una visión subjetiva, idealizadora y humanizada del paisaje para detenerse luego en la presentación del hombre tucumano, cuyo temperamento aparece determinado por la geografía de su entorno. Finalmente, Alberdi centra su mirada en los monumentos históricos; en este caso, su discurso materializa la confrontación entre lo que ve y lo que recuerda e identifica la vida de la patria con su propia vida.

Sites et monuments ...

Introductory chapter of each volume signed: Onésime Reclus.

Recueil générale des anciennes lois françaises, depuis l'an 420 jusqu'à la révolution de 1789 : contenant la notice des principaux monuments des Mérovingiens, des Carlovingiens et des Capétiens, et le texte des ordonnances, édits, déclarations, lettres-patentes, réglemens, arret̂s du Conseil, etc., de la troisième race, qui ne sont pas abrogés, ou qui peuvent servir, soit à l'interprétation, soit à l'histoire du droit public et privé, avec notes de concordance, table chronologique et table générale analytique et alphabétique des matières /

t.I. 420-1270.--t.II. 1270-1308.--t.III. 1309-1327.--t.IV. 1328-1357.--t.V. 1357-1380.--t.VI. 1380-1400.--t.VII. 1401-1413.--t.VIII. 1414-1437.--t.IX. 1438-1460.--t.X. 1461-1483.--t.XI. 1483-1514.--t.XII. 1546.--t.XIII. 1546-1559.--t.XIV. 1559-1589.--t.XV. 1589-1610.--t.XVI. 1610-1643.--t.XVII. 1643-1661.--t.XVIII. 1661-1671.--t.XIX. 1672-1686.--t.XX. 1686-1715.--t.XXI. 1715-1736.--t.XXII. 1737-1774.--t.XXIII. 1774-1776.--t.XXIV. 1776-17777.--t.XXV. 1777-1778.--t.XXVI. 1779-1781.--t.XXVII. 1781-1784.--t.XXVIII. 1785-1789.--[t.XXIX] Table.

El periodismo de proximidad local: los periódicos burgaleses del siglo XIX en la defensa del Patrimonio Histórico Artístico

Los periodistas de Burgos del siglo XIX desempeñaron un importante protagonismo en la defensa del patrimonio histórico artístico. En un momento en el que la protección de los monumentos no estaba garantizada ni regulada, estos profesionales demostraron con su pluma tener una mentalidad adelantada a la de su tiempo y defendieron la necesidad de mantener, proteger y rehabilitar los grandes y pequeños monumentos. Su intervención y sus denuncias constituyen una demostración de la importancia del periodismo, y en especial del periodismo local.

Control social y familia en el siglo XIX colombiano : una aproximación a distintas prácticas de regulación estatal

This article explores a number of social control strategies on individuals and families actioned by the newly created state-national project during the first decades of Colombian XIX century. With special attention on the discourse of urbanity, also named 'civility or good manners', this paper analyses literary sources produced in the time for molding citizens behaviors in order to incorporate the society into the new paradigm of Modernity.

Electrical switching and thermal studies on Ge22Te78-xIx chalcohalide glasses: The effect of iodine on network-topology

Investigations on the electrical switching behavior and thermal studies using Alternating Differential Scanning Calorimetry have been undertaken on bulk, melt-quenched Ge22Te78-,Is (3 <= x <= 10) chalcohalide glasses. All the glasses studied have been found to exhibit memory-type electrical switching. The threshold voltages of Ge22Te78-I-x(x) glasses have been found to increase with the addition of iodine and the composition dependence of threshold voltages of Ge22Te78-xIx glasses exhibits a cusp at 5 at.% of iodine. Also, the variation with composition of the glass transition temperature (Tg) of Ge22Te78-I-x(x) glasses, exhibits a broad hump around this composition. Based on the present results, the composition x = 5 has been identified as the inverse rigidity percolation threshold at which Ge22Te78-I-x(x) glassy system exhibits a change from a stressed rigid amorphous solid to a flexible polymeric glass. Further, a sharp minimum is seen in the composition dependence of non-reversing enthalpy (Delta H-nr) of Ge22Te78-I-x(x) glasses at x = 5, which is suggestive of a thermally reversing window at this composition. (C) 2007 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Studies in sesquiterpenes-XIX. Action of perbenzoic acid on longifolene

Oxidation of longifolene, a mono-olefinic sesquiterpene, with a chloroform solution of perbenzoic acid proceeded to almost two mole consumption of the peracid to furnish a number of products, important ones being an α-ketol, a norketone (longicamphenilone) and the corresponding C14-alcohols. Under certain conditions it has been possible to arrest the reaction at one mole consumption and to isolate longifolene-α-epoxide, which is the major product; some amounts of epimeric longifolaldehydes and longicamphenilone were also formed. Further action of perbenzoic acid on longifolene oxide and longifolaldehydes has been investigated and the results used to interpret the mechanism of abnormal peracid oxidation of longifolene.

X-ray studies on crystalline complexes involving amino acids and peptides XIX. Effects of change in chirality in the complexes of succinic acid with dl- and l-arginine

Crystals of dl-arginine hemisuccinate dihydrate (I)(monoclinic; P21/c; a = 5.292, b = 16.296, c = 15.203 Å; α= 92.89°; Z = 4) and l-arginine hemisuccinate hemisuccinic acid monohydrate (II) (triclinic; P1; a = 5.099; b = 10.222, c = 14.626 Å; α= 77.31, β= 89.46, γ= 78.42°; Z = 2) were grown under identical conditions from aqueous solutions of the components in molar proportions. The structures were solved by direct methods and refined to R = 0.068 for 2585 observed reflections in the case of (I) and R = 0.036 for 2154 observed reflections in the case of (11). Two of the three crystallographically independent arginine molecules in the complexes have conformations different from those observed so far in the crystal structures containing arginine. The succinic acid molecules and the succinate ions in the structures are centrosymmetric and planar. The crystal structure of (II) is highly pseudosymmetric. Arginine-succinate interactions in both the complexes involve specific guanidyl-carboxylate interactions. The basic elements of aggregation in both the structures are ribbons made up of alternating arginine dimers and succinate ions. However, the ribbons pack in different ways in the two structures. (II) presents an interesting case in which two ionisation states of the same molecule coexist in a crystal. The two complexes provide a good example of the effect of change in chirality on stoichiometry, conformation, aggregation, and ionisation state in the solid state.

Sea-level changes and its impact on coastal archaeological monuments: seven pagodas of Mahabalipuram, a case study

The name `Seven Pagodas' has served as a nickname for the south Indian port of Mahabalipuram since the early European explorers used it as landmark for navigation as they could see summits of seven temples from the sea. There are many theories concerning the name Seven Pagodas. The present study has compared coastline and adjacent seven monuments illustrated in a 17th century Portolan Chart (maritime map) with recent remote sensing data. This analysis throws new light on the name ``Seven Pagodas'' for the city. This study has used DEM of the site to simulate the coastline which is similar to the one depicted in the old portolan chart. Through this, the then sea level and corresponding flooding extent according to topography of the area and their effect on monuments could be analyzed. Most importantly this work has in the process identified possibly the seven monuments that constituted the name Seven Pagodas and this provides an alternative explanation to one of the mysteries of history. This work has demonstrated unique method of studying coastal archaeological sites. As large numbers of heritage sites around the world are on coastlines, this methodology has potential to be very useful for coastal heritage preservation and management.