Cultural self-identification(s) and personal social networks among first and second-generation immigrants

L’estudi examina les relacions entre (1) les xarxes socials personals de la població immigrant resident a Barcelona i (2) les seves identitats culturals múltiples. L’objectiu principal de l’estudi és entendre com el contingut i l’estructura de les relacions socials dels immigrants facilita o dificulta (1) tenir un sentiment de pertinença a les noves cultures d’acollida, la catalana i la espanyola, i (2) la integració d’aquestes noves identitats socioculturals amb la seva identitat d’origen en una nova identitat bicultural cohesiva. El nostre plantejament inicial era que els immigrants amb xarxes socials més diverses des del punt de vista de la seva composició cultural tindrien més recursos socials i experiències cognitives més diverses , factors que afavoreixen les identificacions múltiples i la participació cívica. Els resultats de l’estudi mostren que el grau d’identificació dels participants amb la seva cultura ètnica o d’origen és força alt i, en certa mesura, més alt en comparació amb les cultures d’acollida ( catalana, cívica i espanyola). Tanmateix, el vincle dels participants amb les cultures d’acollida (p. ex., la cultura catalana) és prou rellevant per a indicar una orientació bicultural (catalana i ètnica). Les anàlisis de correlacions revelen que sentir-se català no impedeix sentir-se part de la comunitat etnocultural d’origen. A més, existeix una interrelació entre l'orientació cultural catalana i la identificació amb les comunitats cíviques locals. De la mateixa manera, tenir competències en llengua catalana no va en detriment de les competències en llengua castellana. Les anàlisis també mostren que factors com l’orientació cultural catalana, l’ús del català i la identificació amb la cultura catalana tenen una correlació positiva amb el grau de chohesio de la indentitat bicultural, afavoreixen el benestar psicològic i disminueixen l’estrès aculturatiu. L’anàlisi de les xarxes socials mostra que la identificació amb la cultura catalana, l’orientació cultural catalana i la integració de la identitat són factors clau per tenir xarxes socials més diverses des del punt de vista ètnic i lingüístic, amb menys membres del col•lectiu d’origen, i amb subgrups o “cliques” culturalment més heterogenis. La identificació espanyola també prediu, en mesura més reduïda, la diversitat de les xarxes. Els nostres resultats contribueixen a la recerca actual i les teories sobre interculturalitat i identitat cultural.

Trajectòries d'èxit de joves immigrants a l'ensenyament superior i al món professional

L’educació dels immigrants és un tema prioritari a les agendes polítiques de molts països de la OCDE. En molts casos, els governs s’han preocupat especialment de la seva integració al món del treball però creix l’interès en els seus resultats al sistema educatiu i en la revisió de les polítiques adreçades a respondre a les seves necessitats educatives i formatives. La majoria d’aquests estudis es situen a l’esfera de l’educació infantil, primària, secundaria i formació professional, per això resulta pràcticament impossible trobar estudis que analitzin el baix percentatge d’accés d’estudiants immigrants extracomunitaris a la universitat (al voltant de 3,3% en el cas de Catalunya); que contribueixin a entendre els factors que configuren les trajectòries d’èxit escolar i d’integració laboral dels estudiants immigrants que accedeixen i completen els estudis universitaris; que puguin donar pautes per desenvolupar polítiques educatives que millorin els resultats d’aprenentatge dels estudiants immigrants; i que puguin servir com a mirall i incentiu per a altres persones immigrants i, perquè no, també del país. Aquest projecte ha estudiat el conjunt d’elements que condicionen l’accés dels joves immigrants als estudis universitaris, i a l’estatus laboral que els hauria de possibilitar la seva formació universitària. L’estudi ha consistit en una metaanàlisi dels documents existents sobre el tema i en la realització de 8 narratives biogràfiques; quatre de persones cursant diferents estudis a les universitats catalanes i quatre que ja s’han incorporat al món del professional. Aquestes narratives venen acompanyades de 8 vídeos que exploren noves maneres de visibilització d’aquesta població i es transformen en una pràctica d’autoria. Aquest material visual pot servir com a recurs educatiu, en la mida que pugui ser un mirall i un incentiu per a altres persones immigrants i del país. Finalment, presenta un seguit de recomanacions per als responsables de les polítiques i dels centres educatius.

Estudi del valor socioeducatiu de l’amistat en el procés d’integració social dels adolescents immigrants a Catalunya

L'escola és avui dia un espai de cohabitació on els adolescents immigrants construeixen i consoliden la seva identitat. En aquest context les relacions d'amistat determinen en bona mesura el grau d'aprenentatge de la cultura del país d'acolliment així com la vinculació simbòlica amb la societat que els acull. Aquesta investigació explora les característiques de les relacions d'amistat dels adolescents immigrants en el context de l'escola. La mostra va estar integrada per 682 estudiants dels últims cursos de Secundària Bàsica Obligatòria (15-16 anys), de sis instituts de Catalunya. Els resultats revelen que els adolescents immigrants en bona mesura nominen com a amics a altres adolescents de la seva mateixa cultura i a altres pertanyents a altres cultures però amb els quals comparteix la condició d'immigrant. En canvi, els amics dels adolescents autòctons pertanyen, majoritàriament, a la seva pròpia cultura. Finalment, s'aprecien algunes diferències respecte al suport que ofereixen els amics dels diferents grups, sent lleugerament inferior el suport que perceben els adolescents d'origen estranger. Aquests resultats confirmen les conclusions d'estudis precedents i alerten sobre la necessitat d'aprofundir en les seves causes per evitar els negatius efectes que pot generar per als adolescents immigrats les deficiències del procés de socialització a l'entorn de l'escola.

Welcoming New Iowans: A Guide for Managers and Supervisors; The Best Practices of Iowa Employers with Immigrants and efugees in the Workplace, 2002

This guidebook has been published by the University of Northern Iowa New Iowans Program to assist employers, managers and supervisors with the unique challenges associated with hiring, training and integrating immigrant and refugee workers. Its purpose is to promote proactive engagement of newcomer workers to assure the vitality of Iowa businesses. Successful integration of immigrants and refugees in our workplaces and communities is essential to insure Iowa’s long-term economic and social health. This book provides essential information for human resource directors, trainers, supervisors and others as they meet the challenges and rewards of hiring immigrants and refugees. Of course, no guidebook can provide simple solutions to complex issues in a great variety if workplaces. This is not a “cookbook” with recipes that provide easy answers to challenges facing every company and worker. All employers are unique and approach problems differently. What works in one company might not work as well in another.

Reconciling context and contact with immigrants effects: an examination of the Catalan case

Contact theory and threat group theory offer contradictory hypotheses regarding the effect of contact with immigrants. Despite recent efforts to test the validity of both approaches, we still lack a definitive conclusion. This article integrates both approaches and tests the effect of contact towards immigrants and how this changes when different contexts are considered. Mainly, we investigate the effect of the economic environment and the immigrant group size on modifying attitudes toward immigration. The hypotheses, which are tested in Catalonia, show that contact with immigrants reduce negative attitudes towards immigration, especially friendship and family contact. However, mixed results are reported regarding the effect of economic environment and immigrant group size. Whereas the former modifies positively the effect of workplace contact, the latter has no effect. Findings have implications for the impact of context when dealing with the impact of contact on attitudes towards immigration.

The Point system of selection of immigrants in Quebec

The present paper is aimed at identifying what are the effects of the Point System of Selection of immigrants in Quebec. I defend that the distribution of points results in a different composition of immigrant stocks in terms of origin mix and not in terms of labour skills. To do so, I carry out a longitudinal descriptive analysis on the national composition of immigrants in Quebec and two other significant provinces (Ontario and British Columbia), as well as an analysis of the distribution of points in Quebec and in the rest of Canada.

Symptoms, comorbidity, and clinical course of depression in immigrants: Putting psychopathology in context.

BACKGROUND: Migration is considered a depression risk factor when associated with psychosocial adversity, but its impact on depression's clinical characteristics has not been specifically studied. We compared 85 migrants to 34 controls, examining depression's severity, symptomatology, comorbidity profile and clinical course. METHOD: A MINI interview modified to assess course characteristics was used to assign DSM-IV axis I diagnoses; medical files were used for Somatoform Disorders. Severity was assessed with the Montgomery-Asberg scale. Wherever possible, we adjusted comparisons for age and gender using logistic and linear regressions. RESULTS: Depression in migrants was characterized by higher comorbidity (mostly somatoform and anxiety disorders), higher severity, and a non-recurrent, chronic course. LIMITATIONS: Our sample comes from a single center, and should be replicated in other health care facilities and other countries. Somatoform disorder diagnoses were solely based on file-content. CONCLUSION: Depression in migrants presented as a complex, chronic clinical picture. Most of our migrant patients experienced significant psychosocial adversity before and after migration: beyond cultural issues, our results suggest that psychosocial adversity impacts on the clinical expression of depression. Our study also suggests that migration associated with psychosocial adversity might play a specific etiological role, resulting in a distinct clinical picture, questioning the DSM-IV unitarian model of depression. The chronic course might indicate a resistance to standard therapeutic regimen and hints at the necessity of developing specific treatment strategies, adapted to the individual patients and their specific context.

Intertwined cultural demands of immigrants and minority nations

Since at least the last two decades of the 20th century, the normative debate on multiculturalism has been one-dimensional. It has deployed arguments related to cultural demands either linked to feminism and sub-cultural identities, immigration or national minorities. Little attention has been given to the relations between these dimensions, and how they effect each other in putting forward demands to the nation-state. The purpose of this article is to analyse the interaction between cultural demands of immigrants and minority nations. The basic objective of this paper is to give an overview of different reflections coming from three basic contributors: J. Carens, W. Kymlicka and R. Bauböck.

La comunitat romanesa a Catalunya en el programa de televisió Tot un Món: estudi de la imatge representada i el grau d'identificació dels immigrants

El programa de Televisió de Catalunya Tot un Món, emès des de l'any 2004, té per objectiu explicar la immigració i la diversitat cultural a partir de les experiències personals dels immigrants. La finalitat d'aquest estudi és esbrinar fins a quin punt els programes divulgatius que tenen per objectiu donar a conèixer la imatge de la comunitat romanesa representen una imatge que s'adiu amb la realitat d'aquesta comunitat. El present projecte de recerca s'articula a partir de l'exploració de tres camps de treball diferents: l'anàlisi del contingut dels capítols del programa Tot un Món protagonitzats per romanesos, l'anàlisi de les dues carpetes de material didàctic elaborades amb l'objectiu d'explicar la immigració a les escoles i, per últim, la realització i anàlisi d'entrevistes a immigrants romanesos amb diferents perfils per comprovar-ne el seu grau d'identificació. La culminació d'aquest estudi relacionarà tres àmbits disciplinaris: l'audiovisual, l'educatiu i el sociològic.

Comerços d'immigrants al Raval : impacte socioeconòmic

La gran immigració que estem vivint en els últims anys ha esdevingut un tema que preocupa a la gent d‟avui en dia. Existeixen opinions molt diverses dins la societat i la política respecte a com afrontar-la.El treball que es presenta a continuació tractarà de determinar des d‟un punt de vista econòmic i social si l‟arribada d‟immigrants és positiva o negativa per l‟economia on emigren. És amb aquest objectiu que es realitza un estudi en el barri del Raval, on actualment els immigrants representen gairebé el 50% de la població, fent-ne una comparativa amb Sarrià, un dels barris amb menys immigrants de Barcelona. Finalment, el treball també tractarà de determinar quin és el grau d‟integració dels immigrants i la resposta de la població autòctona davant la seva arribada.El treball esà compost per diferents apartats. Començarem per la historia del Raval i la situació actual del barri. També parlarem sobre la immigració i la facturació del Raval, comparant-ho amb Sarrià i el total de la ciutat de Barcelona. Analitzarem les remeses que envien els immigrants. Estudiarem les característiques dels comerços del Raval i, per últim, tractarem la opinió dels comerciants autòctons i dels consumidors envers l‟establiment massiu de comerços d‟immigrants al barri del Raval.Per realitzar el treball ens hem trobat amb moltes dificultats, sobretot a l‟hora d‟obtenir determinades dades d‟interès referents al nostre objecte d‟estudi, ja que fins ara ningú havia investigat en aquest camp en particular

Actituds lingüístiques i identitats en construcció de joves immigrants xinesos i llatinoamericans a l’escola catalana

Aquest projecte ha investigat el procés de construcció de la identitat lingüística i cultural dels joves llatinoamericans i xinesos a partir de l’anàlisi de les seves actituds lingüístiques i percepcions respecte a la identitat cultural i els usos lingüístics propis. Hem escollit joves d’ensenyament secundari procedents de dos contextos diferenciats: (a) llatinoamericans que entren en el sistema educatiu amb ple domini d’una de les llengües oficials, el castellà, i (b) xinesos que inicien estudis als centres sense dominar cap llengua romànica. La recerca s’ha dut a terme amb una perspectiva etnogràfica en dos centres escolars on conviuen joves d’orígens lingüístics i culturals diferents. Gràcies als vincles creats amb docents dels centres, hem pogut posar en pràctica una metodologia d’observació participant en diversos espais escolars. També hem realitzat entrevistes a joves llatinoamericans i xinesos durant les quals hem investigat pràctiques lingüístiques i experiències quotidianes al centre relacionades amb l’aprenentatge de llengües, així com actituds vers les llengües oficials i les llengües de l’entorn familiar i vers la pluralitat d’identitats a Catalunya. Tot i que en un inici teníem la intenció d’entrevistar joves autòctons, finalment ens hem concentrat només en joves immigrants amb l’objectiu de maximitzar els recursos humans i pressupostaris. Mitjançant observacions i entrevistes amb docents, hem esbrinat com interpreten i aborden els reptes de la diversitat. En el cas d’un centre, també hem entrevistat la mediadora social que facilita les relacions entre els progenitors i el centre. Mitjançant entrevistes amb progenitors dels joves, hem investigat usos i actituds lingüístiques d’ells i dels seus fills, així com actituds al nucli familiar vers la pluralitat cultural i identitària a Catalunya. Les entrevistes han estat transcrites, traduïdes i analitzades en relació a les observacions de camp, tot tenint en compte estudis i marcs teòrics previs.

Competències i factors clau per a l’èxit educatiu des de la perspectiva dels estudiants universitaris fills/es dels immigrants

L’estudi realitzat ha abordat quines són les competències i els factors clau que estudiants universitaris d’origen immigrant consideren que han estat claus per arribar a la universitat, assolint així l’èxit educatiu. S’han escollit estudiants que haguessin fet l’escolaritat obligatòria total o parcialment a Catalunya.Per dur a terme la recerca s’ha treballat amb relats de vida (un total de 13 escrits) i narracions audiovisuals (amb un total de 4 produccions), essent finalment 17 les evidències vàlides. Finalment, s’ha elaborat, administrat i processat un qüestionari d’opinió que s’ha remès a 2472 estudiants de la Universitat de Barcelona, dels quals hem aconseguit 128 respostes considerades vàlides. Els relats s’han analitzat amb un procediment inductiu, procedint a una lectura exhaustiva de les paraules dels participants i anant identificant quines són les competències i els factors clau que ells consideraven que els havien ajudat a arribar a la universitat o que, tot i no ser ells conscients, nosaltres identificàvem com a tals. Pel que fa a les narracions audiovisuals, es va dur a terme una anàlisi tant del contingut, tenint com a referència els resultats obtinguts als relats escrits, com d’aspectes més tècnics, centrats en la imatge i el so. Per acabar, els qüestionaris s’han analitzat a partir de processos bàsics d’estadística descriptiva. Pel que fa als resultats obtinguts, respecte a l’eix de competències, la més destacada és la d’autonomia i iniciativa personals, lligada a la responsabilitat i autoexigència. Respecte a l’eix d’èxit educatiu, destaca el paper del professorat, tant pel suport que els ofereixen com per les expectatives que dipositen en ells. I, per acabar, respecte a l’eix d’inclusió social, els aspectes que l’afavoreixen es centren sobretot en el recolzament de la família, en l’entorn més immediat i en el fet d’entendre la possibilitat de viure amb altres cultures com un enriquiment.

Connecting The Dots: What Is The Current Process ForReintegrating Cape Verdean Immigrants Deported From The United States?

The current issue of deportation is a global concern that is demanding the attention of human rights leaders, activists and global citizens. Small island nations, such as, the Cape Verde Islands, are experiencing difficulties reintegrating deported immigrants arriving from both the United States and Europe. According to the Consulate of Cape Verde’s database, one Cape Verdean immigrant was deported in 1987. Twenty years later, 108 deportation cases are pending—the highest number of pending cases to date. This issue is a reflection of the Western countries’ immigration and human rights policies that are affecting many developing countries. This capstone research focuses primarily on the reintegration program managed by the Cape Verdean government, the reintegration process of the deported immigrants from the United States and the islanders’ experiences throughout this process. This issue is examined through the eyes of a Cape Verdean immigrant living in the United States witnessing first hand the negative impacts these immigration policies have had, and continue to have, in the Cape Verdean community in the United States and in Cape Verde. Research was collected through various formal and informal interviews and published documents on this topic. Analysis of the data has revealed that the government’s reintegration program is experiencing difficulties with implementation and financial sustainability. Moreover, the deportees’ reintegration experience varied based on access to government assistance and their interaction with island residents. Subsequently, it is recommended that the reintegration program be evaluated with the purpose to reorganize under new leadership.

Active civic participation of immigrants in Portugal

Portugal’s historical past strongly influences the composition of the country’s immigrant population. The main third-country foreign nationals in Portugal originate traditionally from Portuguese-speaking African countries (namely Cape Verde, Angola, Guinea Bissau, and S. Tomé e Príncipe) and Brazil. In 2001, a newly created immigrant status entitled “permanence” authorization uncovered a quantitative and a qualitative change in the structure of immigrant population in Portugal. First, there was a quantitative jump from 223.602 foreigners in 2001 to 364.203 regularized foreigners in 2003. Secondly, there was a substantial qualitative shift in the composition of immigrants. The majority of the new immigrants began coming from Eastern European countries, such as Ukraine, Moldavia, Romania, and the Russian Federation. Thus, European countries outside the E.U. zone now rank second (after African countries) in their contribution of individuals to the stocks of immigrant population in Portugal. The differences between the new and traditional immigration flows are visible in the geographical distribution of immigrants and in their insertion into the labour market. While the traditional flows would congregate around the metropolitan area of Lisbon and in the Algarve, the new migratory flows tend to be more geographically dispersed and present in less urbanized areas of Portugal. In terms of insertion in the labour market, although the construction sector is still the most important industry for immigrant labour, Eastern European workers may also be found in the agriculture and manufacturing sectors. The institutional conditions that encourage immigrants��� civic participation are divided at three different levels: the state, the local, and the civil society levels. At the state level, the High Commissioner for Migrations and Ethnic Minorities is the main organizational structure along with a set of interrelated initiatives operating under specific regulatory frameworks, which act as mediators between state officials and the Portuguese civil society, and more specifically, immigrant communities. At the local level, some municipalities created consultative councils and municipal departments aiming at encouraging the participation and representation of interests from immigrant groups and association in local policies. In the civil society sphere, the main actors in Portugal spurring immigrants civic participation are immigrant associations, mainstream associations directed toward immigration topics, and unions. The legal conditions framing immigrants��� access to social housing, education, health, and social security in Portugal are also considered to be positive. Conditions restricting immigrants��� civic participation are mainly normative and include the Portuguese nationality law, the regulations shaping the political participation of immigrants, namely in what concerns their right to vote, and employment regulations restricting immigrants��� access to public administration positions. Part II of the report focuses on the active civic participation of third country immigrants. First, reasons for the lack of research on this issue in Portugal are explained. On the one hand, the recent immigration history and the more urgent needs regarding school and economic integration kept this issue out of the research spotlight. On the other hand, it was just in the beginning of the 1990s that immigrants took the very first steps toward collective mobilisation. Secondly, the literature review of Portuguese bibliography covers research on third country immigrants��� associative movement, research on local authorities’ policies and discussion about ethnic politics and political mobilisation of immigrants in Portugal. As political mobilisation of these groups has been made mainly through ethnic and/or migrant organisations, a brief history of immigrants' associative movement is given. Immigrant associations develop multiple roles, covering the social, the cultural, the economic and the political domains. Political claiming for the regularisation of illegal immigrants has been a permanent and important field of intervention since the mid-1990s. Research results reveal the com5 plex relations between ethnic mobilisation and the set of legal and institutional frameworks developed by local and national governmental authorities targeted to the incorporation of minority groups. Case studies on the Oeiras district and on the Amadora district are then presented. Conclusions underline that the most active immigrant groups are those from Cape Verde and Guinea Bissau, since these groups have constituted a higher number of ethnic associations, give priority to political claiming and present a more politicised discourse. Reflecting on the future of research on civic participation of third country immigrants in Portugal, the authors state that it would be interesting and relevant to compare the Portuguese situation with those of other European countries, with an older immigration history, and analyse how the Portuguese immigrants��� associative movement will be affected by a changing legal framework and the emergence of new opportunities within the set of structures regarding the political participation of minority groups.