Corps et âme en mouvement. Expression et signification du mouvement dans la peinture de vases en Grèce ancienne (VIe-IVe s. av. J.-C.). Ivresse, possession divine et mort.

Thèse réalisée en cotutelle avec l'université de Franche-Comté, école doctorale Langage, espace, temps et société.

Rôle de l'isoforme p35 de la chaîne invariante humaine dans la formation et le transport de complexes de CMH II

La présentation antigénique par les molécules de classe II du complexe majeur d’histocompatibilité (CMH II) est un mécanisme essentiel au contrôle des pathogènes par le système immunitaire. Le CMH II humain existe en trois isotypes, HLA-DP, DQ et DR, tous des hétérodimères composés d’une chaîne α et d’une chaîne β. Le CMH II est entre autres exprimé à la surface des cellules présentatrices d’antigènes (APCs) et des cellules épithéliales activées et a pour fonction de présenter des peptides d’origine exogène aux lymphocytes T CD4+. L’oligomérisation et le trafic intracellulaire du CMH II sont largement facilités par une chaperone, la chaîne invariante (Ii). Il s’agit d’une protéine non-polymorphique de type II. Après sa biosynthèse dans le réticulum endoplasmique (ER), Ii hétéro- ou homotrimérise, puis interagit via sa région CLIP avec le CMH II pour former un complexe αβIi. Le complexe sort du ER pour entamer son chemin vers différents compartiments et la surface cellulaire. Chez l’homme, quatre isoformes d’Ii sont répertoriées : p33, p35, p41 et p43. Les deux isoformes exprimées de manière prédominante, Iip33 et p35, diffèrent par une extension N-terminale de 16 acides aminés portée par Iip35. Cette extension présente un motif de rétention au réticulum endoplasmique (ERM) composé des résidus RXR. Ce motif doit être masqué par la chaîne β du CMH II pour permettre au complexe de quitter le ER. Notre groupe s’est intéressé au mécanisme du masquage et au mode de sortie du ER des complexes αβIi. Nous montrons ici que l’interaction directe, ou en cis, entre la chaîne β du CMH II et Iip35 dans une structure αβIi est essentielle pour sa sortie du ER, promouvant la formation de structures de haut niveau de complexité. Par ailleurs, nous démontrons que NleA, un facteur de virulence bactérien, permet d’altérer le trafic de complexes αβIi comportant Iip35. Ce phénotype est médié par l’interaction entre p35 et les sous-unités de COPII. Bref, Iip35 joue un rôle central dans la formation des complexes αβIi et leur transport hors du ER. Ceci fait d’Iip35 un régulateur clef de la présentation antigénique par le CMH II.

Agent Based Evacuation Simulation Using Leader-Follower Model

Agent based simulation is a widely developing area in artificial intelligence.The simulation studies are extensively used in different areas of disaster management. This work deals with the study of an agent based evacuation simulation which is being done to handle the various evacuation behaviors.Various emergent behaviors of agents are addressed here. Dynamic grouping behaviors of agents are studied. Collision detection and obstacle avoidances are also incorporated in this approach.Evacuation is studied with single exits and multiple exits and efficiency is measured in terms of evacuation rate, collision rate etc.Net logo is the tool used which helps in the efficient modeling of scenarios in evacuation

L’educació al llarg de tota la vida com a element clau per a l’envelliment actiu

L’envelliment actiu és un dels reptes del segle XXI. En són prova les nombroses iniciatives en l’àmbit internacional i nacional que s’estant duent a terme. Dins aquest concepte multidimensional, l’educació i, en concret l’educació al llarg de tota la vida, hi juga un paper fonamental, no sols com a transmissora de coneixements que poden resultar bàsics per a un envelliment actiu exitós, com ara els aspectes relacionats amb la salut, sinó alhora per potenciar la plena garantia de drets, com el dret a l’educació i el dret a la no-discriminació per raons d’edat. L’educació al llarg de tota la vida també influeix en la promoció d’una imatge positiva i participativa dins de cada un dels entorns on es mou cada persona gran (família, veïnat, societat...). Les experiències formatives de persones grans es poden enfocar des de diferents àmbits, el formal, el no formal i l’informal i, evidentment, no podem negar que cada un influeix en l’altre. El fet és, emperò, que dins l’àmbit formal els programes universitaris per a persones grans han resultat una font educativa exitosa, a causa, entre altres coses, del fet de poder combinar de manera eficaç la resposta a les demandes i a les necessitats dels alumnes grans i, alhora, oferir eines i recursos a les persones grans que possibiliten la seva participació activa en la societat.

Els remences de l'Almoina del Pa de la Seu de Girona (segles XIV i XV)

L'objectiu d'aquesta tesi és estudiar el funcionament real de la servitud catalana medieval. Per això s'estudien els homenatges i els cobraments dels mals usos rebuts i aplicats per l'Almoina del Pa de la Seu de Girona sobre els seus remences al llarg dels segles XIV i XV i, més concretament, entre 1331 i 1458. Aquestes dates han estat determinades per la documentació generada per l'esmentada institució benèfica. El primer llibre de comptes conservat és de l'any 1331. En aquests llibres de comptes els pabordes encarregats de gestionar l'Almoina hi consignaven tots els seus ingressos i totes les despeses. La data final també ha estat fixada per la documentació, perquè a partir d'aquest moment deixem de trobar constància escrita del pagament dels mals usos i de la prestació d'homenatges. La importància dels mals usos, és a dir, aquells pagaments que gravaven als serfs pel fet de ser-ho, a la Catalunya de la baixa edat mitjana és una qüestió fora de discussió. Bona part dels historiadors -Hinojosa, Vicens Vives, Freedman, etc.- atribueixen als mals usos, als homenatges i a la seva continuada exigència els dos alçaments remences contra les senyories feudals a partir de l'any 1462. Segons aquestes hipòtesis, la lluita per suprimir els mals usos i aconseguir la llibertat individual és la raó de les guerres remences de finals del segle XV. Com és sabut van quedar resoltes amb la Sentència Arbitral de Guadalupe, dictada pel rei Ferran II, que va suprimir definitivament la servitud de les terres catalanes. Malgrat la importància que els historiadors han concedit a l'existència dels mals usos i, sobretot, a la manca de llibertat dels remences, no hi ha estudis sistemàtics sobre la seva aplicació a la pràctica. Per això, l'objectiu d'aquesta tesi és estudiar tots els mals usos i tots els homenatges aplicats i rebuts per una sola senyoria -l'Almoina del Pa de la Seu de Girona-, els remences de la qual van participar activament en ambdues guerres i que és representativa, sense cap mena de dubte, del que succeïa en la diòcesi gironina. A més a més, cal assenyalar que l'estudi comprèn un període de temps que inclou circumstàncies tan cabdals com la pesta negra i la resta de catàstrofes del segle XIV i el segle XV fins a la primera guerra remença. Com és sabut, els remences catalans estaven sotmesos a sis mals usos: la redempció de persones (mitjançant la qual aconseguien la seva llibertat), les firmes d'espoli forçades (que havien de pagar quan es casaven en determinades circumstàncies), la intèstia i l'eixòrquia (que gravaven la mort intestada i sense descendents), l'àrsia (que penalitzava la crema accidental del mas o la masada) i la cugúcia (exigida a les dones considerades adúlteres). Els remences confirmaven la seva dependència d'una senyoria en els corresponents homenatges o reconeixements de domini que havien de prestar quan n'eren requerits. Aquesta tesi consta de deu capítols a més d'una introducció (o primer capítol) i d'unes conclusions. El segon capítol és dedicat a la descripció de les fonts utilitzades, entre les que destaquen els llibres de comptes dels pabordes, i on queda prou palesa la importància del fet d'haver pogut disposar d'una excepcional font seriada, a més a més de pergamins. El tercer correspon a l'estudi de la institució tractada, que tenia terres a les actuals comarques del Gironès, La Selva, l'Alt i el Baix Empordà i el Pla de l'Estany. En el quart capítol hi analitzo els problemes generats a l'hora d' intentar conèixer el nombre de persones que eren pròpies de l'Almoina i saber de quins masos provenien. A continuació segueixen els quatre capítols que constitueixen el cos central de la tesi. Al seu torn, la seva anàlisi va ocasionar l'elaboració dels tres darrers. En el capítol cinquè s'estudien tots els homenatges rebuts per l'Almoina entre els anys 1300 i 1457, tant els que figuren en els manuals de comptes com els conservats en pergamí. En total, tenim documentats 1258 dels homenatges o reconeixements de domini rebuts per la institució. El capítol següent és dedicat a l'estudi de les firmes d'espoli forçades i als 424 cobraments fets per l'Almoina per aquest concepte, entre els anys 1331 i 1452. En els capítols setè i vuitè, s'analitzen els mals usos que gravaven les sortides del domini, tant les voluntàries com les involuntàries. El resultat obtingut és que entre 1331 i 1458, la institució va concedir la llibertat a 557 persones bona part de les quals van tornar a adscriure's de nou a una altra senyoria. El nombre d'aquests sortides contrasta amb el cobrament per part de l'Almoina, entre aquestes mateixes dates, de només 105 intèsties i eixòrquies; dit d'una altra manera, fins l'any 1445 va ingressar diners en concepte de 23 intèsties, fins el 1458 per 68 eixòrquies i fins el 1406 per 14 intèsties i/o eixòrquies. Els capítols 9 i 10 tracten del significat i les limitacions que comportaven els mals usos, com a trets definitoris de la pertinença a la servitud, sobre les persones que hi estaven sotmeses. Finalment, el darrer capítol analitza el compliment de la sentència dictada pel rei Alfons el Magnànim l'any 1457 en la que suspenia la servitud al Principat de Catalunya. Queda fora de dubte que pocs anys abans de la primera guerra remença els homenatges i els mals usos havien deixat d'aplicar-se.

Interpretation of ageostrophic winds and implications for jet stream maintenance

The use of ageostrophic flow to infer the presence of vertical circulations in the entrances and exits of the climatological jet streams is questioned. Problems of interpretation arise because of the use of different definitions of geostrophy in theoretical studies and in analyses of atmospheric data. The nature and role of the ageostrophic flow based on constant and variable Coriolis parameter definitions of geostrophy vary. In the latter the geostrophic divergence cannot be neglected, so the vertical motion is not associated solely with the ageostrophic flow. Evidence is presented suggesting that ageostrophic flow in the climatological jet streams is primarily determined by the kinematic requirements of wave retrogression rather than by a forcing process. These requirements are largely met by the rotational flow, with the divergent circulations present being geostrophically forced, and so playing a secondary, restoring role.

Testing linear cointegration against smooth-transition cointegration

This paper studies a smooth-transition (ST) type cointegration. The proposed ST cointegration allows for regime switching structure in a cointegrated system. It nests the linear cointegration developed by Engle and Granger (1987) and the threshold cointegration studied by Balke and Fomby (1997). We develop F-type tests to examine linear cointegration against ST cointegration in ST-type cointegrating regression models with or without time trends. The null asymptotic distributions of the tests are derived with stationary transition variables in ST cointegrating regression models. And it is shown that our tests have nonstandard limiting distributions expressed in terms of standard Brownian motion when regressors are pure random walks, while have standard asymptotic distributions when regressors contain random walks with nonzero drift. Finite-sample distributions of those tests are studied by Monto Carlo simulations. The small-sample performance of the tests states that our F-type tests have a better power when the system contains ST cointegration than when the system is linearly cointegrated. An empirical example for the purchasing power parity (PPP) data (monthly US dollar, Italy lira and dollar-lira exchange rate from 1973:01 to 1989:10) is illustrated by applying the testing procedures in this paper. It is found that there is no linear cointegration in the system, but there exits the ST-type cointegration in the PPP data.

Kundernas behov i butiksmiljöer : Skillnaderna mellan handlares och kunders uppfattning av kundernas behov i klädbutiker

Konkurrensen inom detaljhandeln blir allt hårdare, både från andra butiker men även från e-handeln, vilket sätter press på fysiska butiker att ha nöjda kunder som fortsätter handla i butiken. Ett tillvägagångssätt för att möta den hårdnande konkurrensen är att ha en butiksmiljö s.k. servicescape som är utformad efter kundernas behov, vilket dock förutsätter att handlarna vet vilka behov sina kunder har. Har handlarna en felaktig uppfattning om kundernas behov föreligger det ett gap som minskar chansen att kunderna blir nöjda och därmed butikens konkurrenskraft. En avgränsning gjordes till klädbutiker, då klädbutiker är bland de butikstyper som är mest konkurrensutsatt. Syftet med uppsatsen var att kartlägga hur kundernas behov överensstämmer eller skiljer sig från handlarnas uppfattning om deras behov. För att uppfylla syftet tillämpades en kvalitativ metod men med en statistisk bearbetning dvs. en kvantitativ bearbetning då resultatet redovisades med hjälp av frekvenser och värden på en skala. Datainsamlingsverktyget som användes var enkäter och utformades efter de tio faktorerna som sammanställdes i den teoretiska referensramen. Enkäterna delades ut till både kunder och handlare i Borlänges stadskärna och Faluns stadskärna. Resultatet av uppsatsen visade att det för faktorerna ljus (4,2), trängsel (4.5) (4.6), Ljud (4.7), toaletter (4.9), (4.10) finns en skillnad ett s.k. gap mellan handlarnas uppfattning om kundernas behov och vad kundernas behov egentligen är. Det framkom även att handlarna ansåg att kunderna har större behov av att faktorerna rent & städat (4.3), (4.4) in & utgångar (4.8) är tillfredsställande än vad kunderna egentligen har. Det framkom precis som behandlades i den teoretiska referensramen att kundernas behov tenderar att variera utifrån deras demografiska faktorer ålder och kön. Om handlarna har en låg, medel eller hög prisnivå påverkade även det hur viktigt det är för kunderna att faktorerna är tillfredsställande. Slutsatsen som författarna identifierade var att det föreligger ett gap mellan handlarnas uppfattning om kundernas behov och vad kunderna anser att deras behov är gällande flera av faktorerna. Detta är dock något som kunderna säger vilket inte behöver stämma överrens med hur de verkligen tycker. Det är dock svårt att urskilja något mönster gällande gapen utan det är nästan enbart tendenser man kan urskilja, vilket gör att varje faktor bör analyseras individuellt.

Proposta de modelo integrado de gestão financeira para empresas de pequeno porte

O mercado exige cada vez mais o aperfeiçoamento das organizações, inclusive às de pequeno porte, haja visto que as empresas de pequeno porte estão aumentando sua área de atingimento e consequêntemente necessitam de maiores controles gerenciais. No que tange ao controle econômico-financeiro, não basta o administrador apenas prestar atenção nos valores movimentados, mas sim ter cuidado especial em sua base de dados que gera as informações para as decisões, isso recai sobre o sistema de custos na empresa. O sistema de custos é formado pelos princípios e métodos que auxiliarão na formação de preços, que também além do mercado, sofre influência do fluxo de caixa que por sua vez decorre em função do ciclo operacional realizado. Por isso da necessidade do aperfeiçoamento do administrado da empresa de pequeno porte, para poder implementar uma Gestão Financeira eficaz que possua controle sobre todas essas nunces citadas. O presente trablho buscou discernir de forma objetiva a parte teórica e tembém através de um modelo a parte prática dessa integração de informações criando um modelo de Gestão Financeira.

Estrutura de mercado e esforço tecnológico

A relação entre estrutura de mercado e inovação tecnológica é um tema amplamente discutido, mas não existe concordância entre os autores que a estudam. Um dos aspectos que tornam o entendimento desta relação importante é seu possível impacto na praxis da política antitruste, já que esta assume que a concorrência perfeita é a estrutura de mercado que maximiza o bem-estar. Esta dissertação investiga o impacto da concentração de mercado (HHI) nos gastos em atividades inovativas para o caso dos setores industriais brasileiros através de uma análise de dados em painel. A partir de informações sobre os gastos em diferentes atividades inovativas e de características da indústria testa-se a hipótese de que a concorrência influencia os gastos em P&D internos às firmas na forma de um U invertido, como prevêem Scherer e Ross (1989) e Aghion et al. (2002). Os principais resultados encontrados indicam que essa relação em U invertido realmente existe e que o índice de concentração que maximiza os gastos em P&D interno é, em torno de, 0,30 de HHI. Apesar disso, quando efeitos específicos da indústria são controlados, o poder de explicação do HHI decai. Um segundo resultado importante é que quando se examina as atividades inovativas com menor risco associado, como capacitação tecnológica, a relação entre concentração e gastos inovativos é negativa.

Análise do desempenho de longo prazo dos IPOs de empresas com participação prévia de fundos de private equity e venture capital de 2004 a 2011 na BM&F Bovespa

O mercado brasileiro de ofertas públicas iniciais a partir de 2004 passou por um reaquecimento. O período até 2008, segundo a Agência Brasileira de Desenvolvimento Industrial – ABDI (2009) foi marcado pela aceleração das saídas de investidores em Private Equity e Venture Capital (PE/VC) via mercado de ações. Esses fundos são bem ativos nas empresas investidas e buscam ter acesso e influenciar as decisões dos administradores, exigem um volume grande de informações gerenciais, se preocupam com a profissionalização da gestão da empresa além de impor práticas de governança e transparência. Por serem investidores ativos espera-se que as empresas que tiveram participação desses veículos de investimento no momento anterior a abertura do capital apresentem retornos melhores do que outras sem essa participação. Assim objetivo desse estudo é verificar se há evidencias de que a presença de fundos de private equitiy ou venture capital no capital social da empresa antes de seu lançamento afeta o desempenho de longo prazo de suas ações, no presente estudo estabelecido como até 3 anos. Foi utilizada a metodologia de estudo de eventos para a investigação dos retornos de uma amostra de 126 IPOs ocorridos entre 2004 e 2011 no Brasil. A metodologia empregada tem como base o trabalho de Ritter (1991) com as recomendações de Khotari e Warner (2006), Ahern (2009) e Mackinlay (1997). Para o cálculo dos retronos anormais acumulados, ou cummulative abnormal returns – CAR utilizou-se o retorno ajustado pelo mercado, ou Market Adjusted Returns Equaly Wheighted, MAREW, utilizando como benchmark o Ibovespa e tendo como base um portifólio com pesos iguais. Verificou-se que há um retorno anormal médio de 3,47% no dia do lançamento que com o passar do tempo o retorno se torna negativo, sendo -15,27% no final do primeiro ano, -37,32% no final do segundo ano e chegando a -36,20% no final do terceiro ano. Para verificar o que influencia o CAR no longo prazo, foram relizadas regressões para os períodos de 1, 6, 12, 24 e 36 com as variáveis de controle Tamanho da Empresa, Tamanho da Oferta, Proporção da Oferta Primária, Idade, Quantidade de Investidores e Underprice para medir qual a influência de um fundo de Private Equity no retorno excedente acumulado das ações. A presença de um fundo de Private Equity ou Venture Capital se mostrou significativa apenas depois de seis meses do lançamento.

Fostering innovation and entrepreneurship in Brazil through private equity and venture capital public policies

It is well documented the positive impact of the Private Equity and Venture Capital (PE/VC) industry on the creation and development of highly successful innovative companies in a few countries, mainly in the United States. PE/VC firms provide not only capital to startups and small and medium enterprises (SMEs) that usually have financing gap, especially in emerging markets, but also strategic resources that enable these enterprises to commercialize innovation. As consequence, government incentive and nurture of local PE/VC industries would be expected in emerging economies due to innovation‟s importance to economic growth. This paper aims to identify if the Brazilian government has supported local PE/VC industry throughout the years in order to foster favorable conditions to creating and developing successful innovative businesses. It also analyzes Brazil‟s main public policies towards PE/VC and if they encompass all the three stages of its cycle – fundraising, investing and exiting. I conducted an empirical research which collected primary data from a sample of 127 PE/VC firms (90% of the population) operating in Brazil as of June, 2008. All firms answered a webbased questionnaire that collected quantitative data regarding their investment vehicles, portfolio companies, investments and exits. I compared the data obtained from the survey with the main local governmental PE/VC support programs. First, I confirmed the hypothesis that the Brazilian government has been using the PE/VC industry as a public policy towards entrepreneurship and innovation. Second, I identified that although PE/VC public policies in Brazil are mostly concentrated in fundraising phase, they have been able to positively impact the whole cycle. Third, it became clear that the Brazilian government became more concerned about Seed and Venture Capital (VC) Early stages due to their importance to the entire PE/VC value chain. As consequence, I conclude that those public policies have been very important to build a dynamic and strong local PE/VC industry, whose committed capital grew 50% per year between 2005 and 2008 to achieve US$27 billion, which invested US$ 11 billion, which employs 1,400 professionals (75% with postgraduate degrees) and maintains 482 portfolio companies, mostly SMEs. In addition, PE/VCbacked companies represented one third of the Initial Public Offerings (IPOs) that occurred in Brazil between 2004 and 2008 (approximately US$15 billion).

Círculos ao invés de linhas: em busca de valores e princípios estruturantes da gestão social. Projeto juventude, participação e autonomia (Instituto Universidade Popular - UNIPOP)

The organizations are characterized as dynamic spaces, they are being revisited and redefined, because they constitute structural human spaces and new vain outlines won expression. As it begins, of the non consensus in its conception, it is explicit the complexity degree that is identified in the plurality and diversity, brought by the people that compose them, characterizing it as accomplishment space, of happiness and also of conflict, of relationships of power and organizational limits and from birth and burial of faiths, values, norms, symbols, knowledge and rituals, therefore, deeply human. In that way, to know the administration of the organization is preponderant condition for the format of the human relationships to be delineated in its living. Like this the work makes an option in knowing the social administration, this work tries to know and analyze the values and beginnings of the social administration; revealling characteristics and specificities of the organizational performance of UNIPOP that contribute to the formation of the conception of Social Administration, it tends as source of the information the managers of the institution; to identify the formative values of UNIPOP that contribute to the youths' partner-political action in the community, tends for reference the current students of the organization and last to evaluate values structurates and supporting that interconnection between the organizational Administration, formation youth's program, participation and autonomy and attendance, starting from the existences gained by the exits, of that program. This way, the research will be qualitative, looking for understanding starting from their documents, the existence of those values

A formação do professor alfabetizador em cursos de Pedagogia: contribuições e lacunas teórico-práticas

To the we assume the disciplines of the area of Literacy of the course of Pedagogy, our intention has been the one of working the literacy, the reading and the writing as alive processes, as social practices inserted in the history, continuators of the subjectivity, done in the culture and producing of culture. The importance of the course of Pedagogy in the teachers' formation is unquestionable; however our goal is to highlight, in this work, the paper of that course in the formation of the teacher alphabetized, while mediator of the literacy process with an inclusive vision. In that to walk, it appeared us the following subject: which the contributions and the gaps theoretical-practices - of degree courses in Pedagogy - experienced for the exits of that course, in the specific pedagogic work of alphabetizing children, young adult and/or our study aims at to investigate, under the perspective of teachers alphabetizer licensed in courses of Pedagogy, the contributions and the theoretical-practical gaps of those courses, in the formation of the educator alphabetizer. In this sense, our work if it bases on the presuppositions of the qualitative investigation that leaves of the foundation that there is a dynamic relationship among the real and subjective world, an alive interdependence between subject and object, an entail indissoluble between the objective world and the subjective (CHIZZOTTI, 1998, p.79). The research is characterized as a descriptive and interpretative study and for the collection of data; the questionnaire, the semi-structured interview and the documental analysis were used. We took the following providences for the choice of Locus and of the subject of the research: it visits to the schools; compatibility of the criteria previously defined for choice of Locus and of the Subjects. For the choice of those schools, we defined the following criteria: that, in your individuality / totality, they were located in integral neighborhoods of, at least three of the four administrative areas of the city of Natal; that, in your individuality / totality, they contemplated the public spheres and private of attendance; that, in the year of accomplishment of the research - 2004 - they were offering infantile education and/or fundamental teaching; this last one gone back to the children of the initial years and/or for the youth and adult of the first levels of the modality of EJA; and that made possible the researcher's access. Front to the particularities of our study object and considering the criteria of choice of the locus, four public schools and three private schools were selected. Like this being, in those schools, we would look for the subject of our work that they would owe: 1) to be working, in 2004, with children's literacy, youths or adults: they as teacher (the), it as coordinator (the) that guides teachers alphabetizer, in public schools or peculiar of the city of the Natal-RN; 2) to be exit (the) of the degree course in Pedagogy, supplied by institutions of superior level (public or matters) of the city of the Natal-RN; 3) to have concluded your course of Pedagogy in the period of 1990-2004; 4) to have, at least, 01(one) year of experience in literacy rooms (TARDIF, 2002). The subjects interviewees concluded your courses of Pedagogy, in the period from 1990 to 2004, in institutions different from the city of Natal/RN, being five to the whole: two public IES and three deprived IES. Of the analysis of the data, the theme emerged, ' teacher's Alphabetizer Educational Formation in Courses of Pedagogy', with the following categories: contributions of the courses of Pedagogy; More important disciplines in the educational formation; Areas / Aspects lacunars of the courses of Pedagogy. The pedagogic practice of the teacher alphabetizer demands a formation from him found in you know educational, requested in the children's literacy, youths and adults. In that work, we defended the thesis that the course of Pedagogy is the locus, par excellence, for that formation, in spite of possible structural limitations and curricular of the referred course. In spite of the countless contributions of the pedagogy course for the formation of the teacher alphabetizer, our data appear for the need of a revision of the proposals curricular of that course, getting the attention for the importance of a proposal formation curricular more gone back to the literacy process / literate and for the social inclusion. We thought that, although insufficient, the teacher's formation in that perspective is a fundamental condition for a practice pedagogic alphabetizer to be promoted, in fact, inclusive and promoter of the school success

PLANFOR: política compensatória para a inclusão na informalidade?

Study about the national politics on the professional education, under responsibility of the brazilian Work Department in 1990 years. Purposes to apprehend the results of the actions of the professional education in a basic level, offered by the National Plan of the worker qualification ( PLANFOR ), as well as the effects on the assisted exits, starting from the experience appreciated on the Plan of Qualification developed in the state of Maranhão between 1996 to 2000. It adopts a theoretical-methodological conception by an ontological nature, if being worth of categories as the one of totality and of mediation that together, makes possible the apprehension of a dialectical movement that happens among the analysis object, the professional education politics in a basic level, performed by PLANFOR and your context, the underdevelop and heterogeneous Brazilian capitalism and the consequent job market generalized precarious and informal, making possible that the reality investigated become to understood rationally. This paper uses the indirect documentation technique, instruments of the bibliographical research and documental research. This study is based on those that aren´t part of PLANFOR, qualified by professional education courses in basic level,they didn't get to be inserts at the formal job market, just occupying precarious occupations in the informal job market. Aims to presents and discusses the productive process and your restructuring globally in progress. It focuses at the impacts on the workers, the precariousness of the work that appears like a new phenomenon calls new informality. Talks about the particularity process of productive restructuring assumed in Brazil highlights, showing that the informality, was always a structural phenomenon in the country. Discusses about the professional qualification in the contemporary capitalism, specifying some of your theses. Shows in a historical view the process of appearance of the employment notions and competence, and the influence that it exercised on the reforms of the basic and professional education, as well as the implications of both in the politics of professional education in the country. Rescues the process of creation of PLANFOR, your official formulations and your organized bases, starting from the second half of the 1990 decade. Shows yet the continuos changes in the job market of Maranhão state, for after, starting from the reports expresses at the Plans of Qualification from the state, elaborated by the Group of Evaluation and Studies of the Poverty and the Politics addressed to the poverty from the Master degree Program in Public Politics, from the Federal University of Maranhão, analyzing the acting of PLANFOR in the State, your probable deficiencies, as results the changes verified in the conditions of occupation and the gains of the exits from the professional education courses in basic level