Simulation of the Impact of Dams and Fishing Weirs on Reproductive Potential of Silver-Phase American Eels in the Kennebec River Basin, Maine

I modeled the cumulative impact of hydroelectric projects with and without commercial fishing weirs and water-control dams on the production, survival to the sea, and potential fecundity of migrating female silver-phase American eels, Anguilla rostrata in the Kennebec River basin, Maine, This river basin has 22 hydroelectric projects, 73 water-control dams, and 15 commercial fishing weir sites. The modeled area included an 8,324 km(2) segment of the drainage area between Merrymeeting Bay and the upper limit of American eel distribution in the basin. One set of input,, (assumed or real values) concerned population structure (Le., population density and sex ratio changes throughout the basin, female length-class distribution, and drainage area between dams), Another set concerned factors influencing survival and potential fecundity of migrating American eels (i.e., pathway sequences through projects, survival rate per project by length-class. and length-fecundity relationship). Under baseline conditions about 402,400 simulated silver female American eels would be produced annually reductions in their numbers due to dams and weirs would reduce the realized fecundity (i.e., the number of eggs produced by all females that survived the migration). Without weirs or water-control dams, about 63% of the simulated silverphase American eels survived their freshwater spawning migration run to the sea when the survival rate at each hydroelectric dam was 9017, 40% survived at 80% survival per dam, and 18% survived at 60% survival per dam. Removing the lowermost hydroelectric dam on the Kennebec River increased survival by 6.0-7.6% for the basin. The efficient commercial weirs reduced survival to the sea to 69-76%( of what it would have been without weirs', regardless of survival rates at hydroelectric dams. Water-control dams had little impact on production in this basin because most were located in the upper reaches of tributaries. Sensitivity analysis led to the conclusion that small changes in population density and female length distribution had greater effects on survival and realized fecundity than similar changes in turbine survival rate. The latter became more important as turbine survival rate decreased. Therefore, it might be more fruitful to determine population distribution in basins of interest than to determine mortality rate at each hydroelectric project.

Cytogenetic characterization of the strongly electric Amazonian eel, Electrophorus electricus (Teleostei, Gymnotiformes), from the Brazilian rivers Amazon and Araguaia

A karyotype analysis of the electric eel, Electrophorus electricus (Teleostei, Gymnotiformes), a strongly electric fish from northern South America, is presented. Two female specimens were analyzed, one from the Amazon River and one from the Araguaia River. The specimens had a chromosomal number of 2n = 52 (42M-SM + 10A). C-bands were present in a centromeric and pericentromeric position on part of the chromosomes; some interstitial C-bands were also present. Heteromorphic nucleolus organizer regions (NORs) were detected in two chromosome pairs of the specimen from the Amazon River. The chromosome number and karyotype characteristics are similar to those of other Gymnotidae species. The genera Electrophorus and Gymnotus are positioned as the basal lineages in the Gymnotiformes phylogeny.

The secondary vascular system of Actinopterygii: interspecific variation in origins and investment

Vascular casts of 3 species of Chondrichthyes, 1 of Dipnoi, 1 of Chondrostei and 14 species of the Teleostei were examined by light and scanning electron microscopy in order to give a qualitative and quantitative analysis of interarterial anastomoses (iaas) that indicate the presence (or absence) of a secondary vascular system (SVS). Anastomoses were found to originate from a variety of different primary blood vessels, many of which have not been previously identified as giving rise to secondary vessels. Segmental arteries derived from the dorsal aorta and supplying body musculature were major sites of origin of the SVS, although there was considerable variation in where, in the hierarchy of arterial branching, the anastomoses occurred. The degree of investment in a SVS was species specific, with more active species having a higher degree of secondary vascularisation. This difference was quantified using an absolute count of iaas between Anguilla reinhardtii and Trachinotus baillonii. A range of general features of the SVS is also described. No evidence of iaas was found on the coeliac, mesenteric or renal circulation in any species. Evidence of iaas was lacking in the dipnoan and chondrichthyan species examined, suggesting that a SVS is restricted to Actinopterygii. The presence and distribution of a SVS does not appear to be exclusively linked to phylogenetic position, but rather to the physiological adaptation of the species.

Microampullary organs of a freshwater eel-tailed catfish, Plotosus (tandanus) tandanus

Whole body studies of Plotosus tandanus revealed that ampullary pores occur over the entire body of the fish, but are in higher concentrations in the head region. These pores give rise to a short canal (50-60 mum) produced by columnar epithelial cells bound together by tight junctions and desmosomes. At the junction. of the canal and the ampulla, cuboidal epithelial cells make up the wall. The ampulla consists of layers of collagen fibers that surround flattened epithelial cells in the lateral regions and give rise to supportive cells-that encase a small number of receptor cells (10-15). The ampullary wall comprises several types of cells that are adjoined via tight junctions and desmosomes between cell types. The ovoid receptor cells possess microvilli along the luminar apical area. Beneath this area, the cells are rich in mitochondria and rough endoplasmic reticulum. An unmyelinated neuron adjoins with each receptor cell opposite multiple presynaptic bodies. This form of microampulla has not been previously described within the Family Plotosidae. (C) 2002 Wiley-Liss, Inc.

Palatability of the Asian clam Corbicula fluminea (Müller 1774) in an invaded system

Dissertação de mestrado em Ecology

Community ecology of the metazoan parasites of pink cusk-eel, Genypterus brasiliensis (Osteichthyes: Ophidiidae), from the coastal zone of the State of Rio de Janeiro, Brazil

Fifty-five specimens of pink cusk-eel, Genypterus brasiliensis Regan, 1903 (Osteichthyes: Ophidiidae) collected from the coastal zone of the State of Rio de Janeiro, Brazil (approx. 21-23°S, 41-45°W), from September 2000 to January 2001, were necropsied to study their parasites. All fish were parasitized by one or more metazoan. Fourteen species of parasites were collected. G. brasiliensis is a new host record for nine parasite species. The larval stages of cestodes and the nematodes were the majority of the parasite specimens collected, with 38.4% and 36.5%, respectively. Cucullanus genypteri was the dominant species with highest prevalence and/or abundance. The parasites of G. brasiliensis showed the typical overdispersed pattern of distribution. Six parasite species showed correlation between the host's total body length and prevalence and abundance. Host sex did not influence prevalence and parasite abundance of any parasite species. The mean diversity in the infracommunities of G. brasiliensis was H= 0.364 ± 0.103, with correlation with the host's total length and without differences in relation to sex of the host. One pair of adult endoparasites (C. genypteri and A. brasiliensis) showed positive covariations between their abundances. Negative association or covariation was not found. Differences between the qualitative and quantitative aspects of the parasite community of G. brasiliensis from Rio de Janeiro and Argentina suggest the existence of two population stocks of pink cusk-eel in the South America Atlantic Ocean.

Theileria electrophorin.sp., a parasite of the electric eel Electrophorus electricus (Osteichthyes: Cypriniformes: Gymnotidae) from Amazonian Brazil

The name Theileria electrophori n.sp. is proposed for a small parasite described in the erythrocytes of the electric eel, Electrophorus electricus, from Amazonian Brazil. Division of the organism in the erythrocyte produces only four bacilliform daughter cells which become scattered in the host cell, without a cruciform or rosette-shaped disposition. Exoerythrocytic meronts producing a large number of merozoites were encountered in Giemsa-stained impression smears of the internal organs, principally in the liver, and are presumably the source of the intraerythrocytic forms of the parasite. This developmental pattern is characteristic of piroplasms within the family Theileriidae, where the author considers the parasite of E. electricus to most appropriately belong. It effectively distinguishes the organism from the dactylosomatid parasites Babesiosoma Jakowska and Nigrelli, 1956 and Dactylosoma Labbé, 1894 also found in fishes. This appears to be the second report of Theileria Bettencourt, Franca and Borges, 1907 in a fish.

Proposta de trams òptims pel repoblament d’Anguila Europea a les conques Muga, Fluvià i Ter

L’anguila en els darrers 50 anys ha patit un fort declivi, es consideren diversos factors que han fet disminuir la seva població. Aquests factors són: la pesca, els obstacles, centrals hidroelèctriques, pèrdua d’hàbitat, depredació, paràsits i malalties, canvi climàtic i de corrents oceàniques. Aquesta espècie està definida per la UICN a la “llista vermella” d’espècies en perill d’extinció amb la categoria de “críticament amenaçada”. És per això que el Consell Europeu obliga a cada Estat membre que té pesqueries d’anguila a les seves conques a realitzar un PGA, que alhora, obliga a realitzar unes mesures de gestió. Una d’aquestes mesures, és la repoblació (def. Tornar a poblar un lloc amb anguiles, en aquest cas). En aquest projecte s’ha analitzat l’estat de les conques internes de Catalunya, realitzant una descripció pel que fa a l’àrea d’estudi i els impactes que s’hi poden trobar. Seguidament, mitjançant l’estudi de índex de qualitat i paràmetres ambientals, s’han indicat els trams òptims pel repoblament on pot sobreviure l’anguila degut a les condicions d’hàbitat. S’ha realitzat també un estudi comparatiu de densitats arreu de la comunitat de Catalunya, i un anàlisi de l’estat de la població d’anguila provinent del Llémena, observant al laboratori el seu estat sanitari. L’exportació d’anguila japonesa que s’ha realitzat en els darrers anys ha implantat un paràsit (A. Crassus) que li pot arribar a causar la mort

Fish passage assessment at the most downstream barrier of the Ebro River (NE Iberian Peninsula)

Fish passage at artificial barriers is necessary for the conservation of healthy fish stocks. The first barrier that migratory fish encounter when ascending the Ebro River is the Xerta Weir, where a pool-type fishway was constructed in 2008. From 2007 to 2010, boat electrofishing surveys were conducted in the Ebro River downstream of the Xerta Weir to assess the potential pool of species that could use the fishway. Nine native and 12 exotic species were captured, the latter comprising 62 % of the relative abundance and 70 % of the biomass. A combination of video recording, electrofishing and trapping was used to assess the effectiveness of the fishway in facilitating the passage of fish. Eight species were detected using the fishway, of which five were native (Liza ramada, Anguilla anguilla, Barbus graellsii, Gobio lozanoi and Salaria fluviatilis) and three exotic (Alburnus alburnus, Cyprinus carpio and Rutilus rutilus). Only L. ramada used the fishway in substantial numbers. The rate of fish passage was the highest from June to August and decreased afterwards. The effectiveness of the fishway might be lowered by areas of turbulence within the fishway and by distraction flows from a nearby hydropower station

Vitamin D3-induced calcemic and phosphatemic responses in the freshwater mud eel Amphipnous cuchia maintained in different calcium environments

Vitamin D3 (100 ng 100 g body weight-l day-l) was administered intraperitoneally (ip) to the freshwater mud eel Amphipnous cuchia kept in artificial freshwater, calcium-free freshwater, low-calcium freshwater (0.2 mmol/l CaCl2) or calcium-rich freshwater (13.4 mmol/l CaCl2) for 15 days. Analyses of serum calcium and phosphate levels were performed on days 1, 3, 5, 10 and 15 after the beginning of the experiment (six eels from each group at each interval). Administration of vitamin D3 elevated the serum calcium [maximum elevation occurred at day 10 in artificial freshwater (vehicle: 10.55 ± 0.298, vitamin D: 13.90 ± 0.324), low-calcium freshwater (vehicle: 11.17 ± 0.220, vitamin D: 12.98 ± 0.297) and calcium-rich freshwater (vehicle: 11.24 ± 0.373, vitamin D: 14.24 ± 0.208) whereas it occurred at day 5 (vehicle: 8.42 ± 0.253, vitamin D: 11.07 ± 0.328) in calcium-free freshwater] and phosphate levels [maximum elevation at day 15 in artificial freshwater (vehicle: 4.39 ± 0.105, vitamin D: 5.37 ± 0.121), calcium-free freshwater (vehicle: 4.25 ± 0.193, vitamin D: 5.12 ± 0.181), low-calcium freshwater (vehicle: 3.93 ± 0.199, vitamin D: 5.28 ± 0.164) and calcium-rich freshwater (vehicle: 3.77 ± 0.125, vitamin D: 5.46 ± 0.151)] of the fish maintained in the above mentioned environmental media, but the responses were more pronounced in the fish kept in calcium-rich media

Think of an eel.

Descripción del ciclo de vida de una anguila. Los niños siguen una anguila a partir del día que nace en el Mar de los Sargazos, en los años que pasa en el océano, y luego se reúnen con ella para nadar miles de kilómetros para volver a los mismos ríos en los que su padres vivían y regresar con ella de vuelta al mar, donde tiene su descendencia. Adecuado para usar en la clase de lectura. La cadencia del verso coincide con el ritmo de una anguila del movimiento. Recurso para la enseñanza de la lectura. Es el inicio de una reflexión sobre los textos y sus significados. Los niños pueden aprender a dividir una palabra en sus partes principales y crear nuevas palabras por analogía con las palabras que conocen, o para sugerir otras palabras. Para la lectura en grupos, individual o en parejas.

Think of an eel.

Descripción del ciclo de vida de una anguila. Los niños siguen una anguila a partir del día que nace en el Mar de los Sargazos, en los años que pasa en el océano, y luego se reúnen con ella para nadar miles de kilómetros para volver a los mismos ríos en los que su padres vivían y regresar con ella de vuelta al mar, donde tiene su descendencia. Adecuado para usar en la clase de lectura. La cadencia del verso coincide con el ritmo de una anguila del movimiento. Recurso para la enseñanza de la lectura. Es el inicio de una reflexión sobre los textos y sus significados. Los niños pueden aprender a dividir una palabra en sus partes principales y crear nuevas palabras por analogía con las palabras que conocen, o para sugerir otras palabras. Para la lectura en grupos, individual o en parejas.

Distribució espacial i ús de l'hàbitat de la comunitat de peixos a l'estany de Banyoles

En el marc d'un projecte més ampli sobre la comunitat de peixos de la conca lacustre de Banyoles, s'ha estudiat la distribució espacial de les diferents espècies així com l'ús que aquestes fan de l'hàbitat. El poblament piscícola de l'estany de Banyoles és el resultat d'un llarg historial d'introducció d'espècies exòtiques i extinció de les poblacions autòctones locals. S'ha revisat la seva composició actual detectant un total de 18 espècies (4 autòctones i 14 introduïdes) de les quals només 13 presenten una població estable. L'estudi de l'hàbitat s'ha centrat a l'Estany, l'element principal del sistema lacustre, analitzant per separat la zona litoral i la zona limnètica. En el primer cas s'han realitzat les captures d'individus mitjançant pesca elèctrica des d'una embarcació adaptada per aquesta pràctica. La totalitat del litoral ha estat dividida en trams de característiques homogènies on s'han obtingut les captures per unitat d'esforç per cada espècie. El mostreig s'ha desenvolupat entre l'estiu de 1997 i la primavera del 2000 realitzant un total de 10 campanyes de pesca. Les espècies més abundants al litoral són la perca americana (Micropterus salmoides) i el peix sol (Lepomis gibbosus), essent també presents la perca (Perca fluviatilis), carpa (Cyprinus carpio) i el gardí (Scardinius erythrophthalmus). S'han capturat altres espècies com ara anguila (Anguilla anguilla), bagra (Squalius cephalus), sandra (Sander lucioperca), carpí (Carassius auratus) i madrilleta vera (Rutilus rutilus), però són molt menys abundants en nombre. S'ha examinat, per cadascuna de les espècies, si existeix selecció de l'hàbitat i en cas afirmatiu, quin és el preferent en base a la classificació del litoral en sis tipus de vegetació predominant. Les espècies més abundants, perca americana i peix sol, ocupen tots els hàbitats disponibles però amb una densitat diferent. La perca mostra també una clara selecció de l'hàbitat a favor de les zones molt estructurades amb abundant presència de jonca litoral. Carpa i gardí seleccionen els ambients més fondos amb major presència de matèria orgànica d'origen vegetal procedent del bogar. En general els individus ocupen les zones amb una densitat de vegetació intermèdia, majoritàriament zones de jonca a l'estiu i zones amb mansega a l'hivern, on troben refugi i els recursos tròfics necessaris. La perca americana, a més, presenta una elevada fidelitat a un mateix punt del litoral al llarg de la seva vida. La zona limnètica ha estat prospectada mensualment mitjançant ecosondació, realitzant transectes perpendiculars a l'eix principal de l'Estany, cobrint la seva totalitat. La composició d'espècies s'ha obtingut a partir de les captures fetes amb xarxes (tresmalls) amb periodicitat estacional. L'anàlisi geoestadística de la densitat de peixos ha permès descriure l'estructura espacial d'aquesta a partir dels variogrames, així com la seva variabilitat tant espacial com temporal, i obtenir els mapes de densitat. A l'hivern, la densitat de peixos a la zona limnètica assoleix els seus valors mínims i els individus es troben formant agregats dispersos, pels diferents estrats de fondària. A partir de la primavera la densitat augmenta, pel reclutament i la major freqüència d'individus que abandonen el litoral; la densitat esdevé més homogènia a les primer capes de fondària. A l'estiu la densitat és màxima i l'estrat més homogeni coincideix amb la posició de la termoclina. Aquest estructura varia en disminuir la temperatura i barrejar-se la columna d'aigua, tornant a la situació hivernal. La perca i la madrilleta vera són les espècies predominants en aquest ambient, juntament amb la carpa. La seva distribució no és homogènia i respon a les característiques limnològiques de les diferents cubetes de l'Estany. Una particularitat d'aquest, relacionada amb el seu origen càrstic, es la formació d'una ploma hidrotermal que afecta la distribució dels peixos, probablement en augmentar la terbolesa. S'ha integrat l'ús de l'hàbitat de les espècies que ocupen tant la zona limnètica com la litoral a partir del seguiment d'individus, concretament de perca i bagra. S'ha utilitzat un sistema automàtic de posicionament que estima la localització dels individus marcats amb transmissor de telemetria acústica. L'anàlisi dels desplaçaments mostra un rang superior per la bagra en comparació amb la perca. Ambdues espècies mostren una orientació en els seus desplaçaments. La perca ocupa el litoral a la nit i es desplaça a la zona limnètica de dia, amb un ritme d'activitat marcat per dos màxims coincidint amb la sortida i posta de sol; en canvi la bagra mostra una major activitat nocturna amb zones de repòs properes al litoral. S'ha estimat igualment els dominis vital de cada individu marcat.