Of Elephants and Toothaches : Ethics, Politics, and Religion in Krzysztof Kieslowski's 'Decalogue' /

This collection is the first to offer a genuinely interdisciplinary approach to Krzysztof Kie?lowski’s Decalogue, a ten-film cycle of modern tales that touch on the ethical dilemmas of the Ten Commandments. The cycle’s deft handling of moral ambiguity and inventive technique established Kie?lowski as a major international director. Kie?lowski once said, “Both the deep believer and the habitual skeptic experience toothaches in exactly the same way.” Of Elephants and Toothaches takes seriously the range of thought, from theological to skeptical, condensed in the cycle’s quite human tales. Bringing together scholars of film, philosophy, literature, and several religions, the volume ranges from individual responsibility, to religion in modernity, to familial bonds, to human desire and material greed. It explores Kie?lowski’s cycle as it relentlessly solicits an ethical response that stimulates both inner disquiet and interpersonal dialogue.

Gnosticism, Transformation, and the Role of the Feminine in the Gnostic Mass of the Ecclesia Gnostica Catholica (E.G.C.)

The Gnostic Mass of the Ecclesia Gnostica Catholica (E.G.C.) suggests a heterosexual gender binary in which the female Priestess seated on the altar as the sexual and fertile image of the divine feminine is directed by the male Priest’s activity, desire and speech. The apparent contradiction between the empowered individual and the polarized gender role was examined by comparing the ritual symbolism of the feminine with the interpretations of four Priestesses and three Priests (three pairs plus one). Findings suggest that the Priestess’ role in the Gnostic Mass is associated with channeling, receptivity, womb, cup, and fertility, while the Priest’s role is associated with enthusiasm, activity, phallus, lance, and virility. Despite this strong gender duality, the Priestesses asserted that their role was personally and spiritually empowering, and they maintained heterosexual and polarized gendered roles are necessary in a transformative ritual which ultimately reveals the godlike unified individual.

Embodied sexualities: exploring accounts of Irish women’s sexual knowledge and sexual experiences, 1920–1970

This chapter explores the ways in which sexuality has been understood, embodied and negotiated by a cohort of Irish women through their lives. It is based on qualitative data generated as part of an oral history project on Irish women’s experiences of sexuality and reproduction during the period 1920–1970.1 The interviews, which were conducted with 21 Irish women born between 1914 and 1955, illustrate that social and cultural discourses of sexuality as secretive, dangerous, dutiful and sinful were central to these women’s interpretative repertoires around sexuality and gender. However, the data also contains accounts of behaviours, experiences and feelings that challenged or resisted prevailing scripts of sexuality and gender. Drawing on feminist conceptualisations of sexuality and embodiment (Holland et al., 1994; Jackson and Scott, 2010), this chapter demonstrates that the women’s sexual subjectivities were forged in the tensions that existed between normative sexual scripts and their embodied experiences of sexual desires and sexual and reproductive practices. While recollections of sexual desire and pleasure did feature in the accounts of some of the women, it was the difficulties experienced around sexuality and reproduction that were spoken about in greatest detail. What emerges clearly from the data is the confusion, anxiety and pain occasioned by the negotiation of external demands and internal desires and the contested, unstable nature of both cultural power and female resistance.

Reconfiguring the contours of statehood and the rights of the peoples of disappearing states

Many of the elements that have traditionally supported state level normative self-organization, most notably territory, are being actively undermined by rising sea levels, flooding, desertification, amongst other climate change effects. As more and more states come to be redefined as â disappearingâ , that is, states losing their territories to the natural environment through no specific fault of their own, a question arises as to how displaced communities will be assisted in their desire (and right) to continue to practice principles of self-determination and self-government? What is clear is that the international community can no longer continue with the fiction of a unified or unchanging model of the liberal democratic state. Instead, alternative ontological models of sovereign community are required, as is a re-imagining of how statehood might be re-constituted in the future in response to deepening ecological problems. The international community must now begin to address the immanent nature of threats posed to disappearing states and consider how a model of statehood that does not privilege territory as a fixed component of state identity could be operationalized. This paper considers how a democratic reform of statehood might proceed and resettlement agreements for displaced communities determined. The transition to an era of peaceful sovereign relations under deteriorating global climate conditions and growing natural resource scarcity, it argues, will require a significant extension of established traditions of democratic compromise, human rights solidarity and cosmopolitan justice.

Modification of aftertaste with a menthol mouthwash reduces food wanting, liking, and ad libitum intake of potato crisps

This research investigated the effect of modifying the aftertaste of potato crisps on (1) temporal sensory perception and (2) appetite using three mouthwash conditions (no mouthwash, a water mouthwash, and a menthol mouthwash). For the sensory study, 17 screened female subjects were trained on the Temporal Dominance of Sensations (TDS) methodology. Subjects undertook TDS to monitor all sensory attributes during the mastication of a 2 g crisp until swallowing (at 20s), then conducted the mouthwash, and then continued the TDS task to monitor aftertaste until 90s. For the appetite study, 36 subjects (18 male, 18 female) completed 100 mm Visual Analogue Scales (VAS) for desire, liking, hunger, and thirst, followed by an ad libitum eating task. For the VAS scales testing, subjects chewed and swallowed a 2 g crisp, and then immediately conducted the mouthwash before completing the VAS scales. For the ad libitum task, subjects were given 12 min to consume as many crisps as they desired on a plate (up to 50 g). Every three minutes they were required to conduct a mouthwash. TDS results showed that in comparison with no mouthwash, the water mouthwash significantly reduced aftertaste attributes such as savoury, salty, and fatty mouthcoating, and the menthol mouthwash significantly increased aftertaste attributes of cooling, minty, and tingly. The water mouthwash did not influence desire and liking of crisps, or hunger and thirst. The water mouthwash did not influence ad libitum intake of the crisps over a 12 min period. The menthol mouthwash significantly reduced desire and liking of the crisps, as well as hunger and thirst. Furthermore, the menthol mouthwash significantly reduced ad libitum crisp intake by 29% over the 12 min period.

What Does Value Matter? The Interest-Relational Theory of the Semantics and Metaphysics of Value

Value and reasons for action are often cited by rationalists and moral realists as providing a desire-independent foundation for normativity. Those maintaining instead that normativity is dependent upon motivation often deny that anything called '"value" or "reasons" exists. According to the interest-relational theory, something has value relative to some perspective of desire just in case it satisfies those desires, and a consideration is a reason for some action just in case it indicates that something of value will be accomplished by that action. Value judgements therefore describe real properties of objects and actions, but have no normative significance independent of desires. It is argued that only the interest-relational theory can account for the practical significance of value and reasons for action. Against the Kantian hypothesis of prescriptive rational norms, I attack the alleged instrumental norm or hypothetical imperative, showing that the normative force for taking the means to our ends is explicable in terms of our desire for the end, and not as a command of reason. This analysis also provides a solution to the puzzle concerning the connection between value judgement and motivation. While it is possible to hold value judgements without motivation, the connection is more than accidental. This is because value judgements are usually but not always made from the perspective of desires that actually motivate the speaker. In the normal case judgement entails motivation. But often we conversationally borrow external perspectives of desire, and subsequent judgements do not entail motivation. This analysis drives a critique of a common practice as a misuse of normative language. The "absolutist" attempts to use and, as philosopher, analyze normative language in such a way as to justify the imposition of certain interests over others. But these uses and analyses are incoherent - in denying relativity to particular desires they conflict with the actual meaning of these utterances, which is always indexed to some particular set of desires.

Maladaptive defense mechanisms are associated with decoupling of testosterone from sexual desire in women of reproductive age

O presente artigo contém uma errata, disponível em: http://www.tandfonline.com/doi/full/10.1080/15294145.2015.1108503

Esporte competitivo : contribuições psicanalíticas e suas implicações para uma compreensão da angústia

Universidade Estadual de Campinas . Faculdade de Educação Física

À descoberta do mundo pelo jogo dos sentidos

Relatório de estágio de mestrado em Educação Pré-Escolar

Konsensusempfehlungen zur Beurteilung der medizinischen Mindestanforderungen für Fahreignung bei kognitiver Beeinträchtigung [Consensus recommendations for the assessment of fitness to drive in cognitively impaired patients].

Memory Clinics provide evidence based diagnosis and treatment of dementia. Whenever a diagnosis of dementia is made, it is important to inform the patients about the possible impact of dementia on driving. Patients and their next of kin require competent advice whenever this difficult question is addressed and the mobility desire and the risks related to driving need to be carefully weight up. The time of diagnosis does not necessarily equate to the time when a person with dementia becomes an unsafe driver. The cause and severity of dementia, comorbidities and the current medication need to be carefully taken into account for this decision. On behalf of the association of the Swiss Memory Clinics, a group of experts has developed recommendations to assess fitness to drive in cognitively impaired older adults.

Poètiques del desig. Alteritat i escriptura a l’obra de Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses

[cat] La present investigació parteix de la urgència de revisar la poesia catalana contemporània des dels paràmetres de la teoria literària que abracen la representació del desig. Partint de l’estreta vinculació entre aquest marc teòric i les noves formulacions del subjecte líric postmodern, hem proposat l’estudi de tres grans poètiques que han marcat, cada una d’elles en el seu context socioliterari, un punt d’inflexió a la poesia catalana des d’aquest quadre teòric: Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses. Per aquest motiu, l’objectiu central de la tesi és demostrar, a través de la categoria del desig, com l’alteritat eroticoamorosa és un dels centres de representació i experimentació dels límits del subjecte poètic i quins efectes té en la construcció de la identitat textual i en el que hem anomenat matèria-emoció. La tesi no pretén ser un estudi comparatiu dels tres autors, sinó que, capturant les tres trajectòries en paral•lel, situa cada poètica en un punt de no retorn respecte al desig i la seva representació. Atès això, és, metafòricament, el signe desig, en els seus tres plans, el que unifica els tres paradigmes que hem sotmès a anàlisi: Gabriel Ferrater com a referent, Maria-Mercè Marçal en qualitat de significat i Enric Casasses, portador del significant. El primer capítol va més enllà de la ruptura moderna entre escriptura i exaltació d’una subjectivitat única i monolítica, per comprendre en què consisteix la dissolució del jo líric en tant que fonament de l’enunciació del subjecte en el vers. És una proposta metodològica que, prenent com a centre l’intent de construcció d’una teoria del poema basada en l’expansió del jo cap a l’Altre, analitza algunes de les variables retòriques i ontològiques que coparticipen en la formulació teòrica de subjecte líric incomplet o fragmentat en el moment d’enunciar-se. D’aquesta manera, amb una voluntat de teixir uns ítems teòrics per on circuli el concepte de jo líric versus l’Altre (poesia de l’alteritat, “llei de l’assentiment”, “apropiació” de l’enunciat o, sobretot, matèria-emoció), l’escriptura poètica es concep com un joc de forces entre la performativitat del subjecte líric i la recerca de la seva pròpia subjectivitat. Aquesta crisi del subjecte i la impossibilitat de restituir una relació unilateral respecte a l’Altre, cobren una especial rellevància quan el motor o força que activa la relació d’alteritat és el moviment que impulsa el jo fora de les seves pròpies estructures per atènyer l’altre/a (subjecte desitjat) o absorbir-lo: el desig. La segona part del primer capítol està destinada a definir les aproximacions teòriques sobre la representació del desig —encercades en un posicionament postestructuralista conjuminat amb la crítica literària feminista—, que ens permeten assentar les coordenades interpretatives per portar a terme l’estudi de la formalització de tres subjectes lírics que cerquen en l’escriptura el seu propi esdevenir com a subjectes desitjants. Així és que al llarg del segon capítol hem interrogat les tres poètiques resseguint els espais comuns erigits en la nostra proposta de marc interpretatiu. Per fer-ho, ens hem centrat en Les dones i els dies de Gabriel Ferrater, amb especial èmfasi a “Teoria dels cossos”. En el cas de Maria-Mercè Marçal, hem estudiat exhaustivament el primer poemari que inaugura l’escriptura del desig lèsbic, Terra de Mai, tot establint una contigüitat temàtica amb “Sang presa” (dins de La germana, l’estrangera). I, finalment, hem resseguit la poesia d’Enric Casasses d’una forma transversal, a partir de les obres més significatives entorn al subjecte de recerca, com ara La cosa aquella, “Alquímia d’amor” (dins de Començament dels començaments i ocasió de les ocasions), D’equivocar-se així, Calç i, sobretot, Do’m. Drama en tres actes. Primer de tot, hem definit les coordenades del subjecte desitjant en relació amb el subjecte del desig, la qual cosa ens ha exigit l’anàlisi de l’enunciació del jo líric, respectivament. La recerca de les directrius fundacionals de les subjectivitats líriques —actives des del moment en què sorgeix la demanda del desig (implícita o explícita)―, han fet palesa, progressivament, la problemàtica suficiència ontològica del subjecte que deriva, al seu torn, de l’encontre amb l’altre/a. Així hem arribat a mesurar la distància inexorable que separa el jo del tu, amb resultats ben diferents. Ferrater, que anihila sorprenentment el subjecte líric, ha estat el primer port d’una singladura que, en arribar a Marçal, ens ha permès conèixer la continuïtat del ser: el despertar del desig és l’origen de la individuació dels subjectes agents del plaer en detriment de la compleció identitària. I hem navegat, finalment, fins a Casasses, qui defensa al llarg de la seva obra una individuació com a centre ètic de l’acte amorós. En una segona part, hem estudiat la representació de l’altre/a en cada corpus poètic. En el cas de Ferrater, les dones no només activen l’alteritat eroticoamorosa concreta en cada poema, sinó que, des d’un punt de vista metapoètic, esdevenen constitutives de la subjectivitat lírica en la recerca de la identitat que té lloc al llarg de Les dones i els dies. Partint de la figura de “Teseu”, poema que emmiralla i significa el procés d’escriptura poètica, hem explorat la formalització del desig en funció de les diferents representacions de la dona en paral•lel amb les posicions enunciatives del jo líric. Al llarg d’aquest recorregut, la representació del cos del desig (la fragmentació, la carícia, la mirada, etc.) i l’espai on aquest cos s’esdevé (la cambra), han estat els dos epicentres mitjançant els quals hem conclòs que la dona es presenta com un cos resistent que guia el jo líric a negar, paradoxalment, el mateix desig. La impossibilitat de satisfer el desig es manifesta, així, amb una reformulada pèrdua dels límits del subjecte desitjant. En els versos marçalians el desig emergeix com un gran torrent que arrossega al jo líric a mesurar-se en la distància que la separa de l’altra. A partir de l’altra especular, les primeres sextines de Terra de mai obren un nou ordre del jo i del tu en el discurs amorós: l’equivalència física dels cossos amants/amats extrema la fusió tant física com amorosa que es convertirà en l’acció transformadora i afirmativa de la identitat. Amb això, Marçal desarticula la gestió fal•logocèntrica del desig i l’ubica com una categoria des de la qual emprèn la construcció d’una subjectivitat lírica femenina i lèsbica. En aquest sentit, mitjançant la presència nítida d’una exploració i reconstrucció del cos de dona albirat des del desig homoeròtic, la poeta desplega la renovació d’una simbologia eròtica que configura un cosmos corporal totalment nou: cossos d’aigua i sang. Marçal busca en els fluids corporals femenins (l’aigua, la sang menstrual, la sang del trau o, fins i tot, el vòmit), la transposició dels marges corporals als textuals, convertint el poema no en un paral•lel verbal de l’experiència del desig sinó en un paral•lel corporal. En un primer moment, la representació de l’altra és indissociable de les imatges especulars (aigua o mirall). Aquesta és la fase de continuïtat, de la compleció identitària a través de l’experiència de la jouissance, i està constituïda per tres eixos: la confusió dels límits entre el jo i la seva altra, la fusió de les dues subjectivitats i l’afirmació de la unicitat amb el verb “som”. A continuació, hem resseguit com aquest “ser u” es trenca a mesura que el jo poètic es va singularitzant. Aquest segon moment és on el desig irromp al llenguatge del plaer i es converteix en una passió altament destructiva. La dissimilació amb el tu i la nostàlgia de la “fal•laç utopia d’una fusió absoluta” bolquen el poema cap a un jo poètic mutilat, que cerca un cos absent i l’espai de plenitud d’un subjecte líric que es troba irreparablement ferit (“Sang presa”). La poesia de Casasses trava la representació de l’altre amorós en la modalitat dialògica dels versos (el parlar). El fenomen de l’enunciació poètica casassiana s’emmarca en unes estructures poemàtiques que invoquen, des de l’origen, el Tu, apel•lant, així, al problema estrictament postmodern de la unicitat del jo líric i de la identitat en el procés d’escriptura. Atès això, el poema es convertirà en un dir ofert a l’Altre com a demanda del llenguatge, motiu pel qual el desig emergeix com a motor de l’escriptura poètica. Abans d’endinsar-nos específicament a l’eclosió del Tu en tant que altre amorós, ha calgut esclarir les coordenades generals del Tu en majúscules per esbossar els trets fonamentals de la significació poètica. Així, doncs, hem analitzat com es despleguen els diferents tu en l’enunciació, ja sigui quan aquest refereix al lector o a la poesia (recursos metapoètics), quan correspon a l’amor/desig (governador del subjecte de l’escriptura) i, finalment, quan el tu condensa l’altre amorós (amor particular). En aquest darrer cas, hem proposat una possible escala de transcendència del tu respecte al jo líric: d’un tu amorós totalitzador (la lluna) fins al subjecte del desig, la dona. Paral•lelament, la representació de l’amada és indissociable del concepte d’emoció lírica creada a través de la modelització del dir del jo poètic. Per aquest fet, hem classificat la irrupció del subjecte desitjat en diferents graus de referencialitat: el “tu” present, el “tu” absent i el “tu” de destinació. En un tercer apartat, hem intentat respondre a una de les grans problemàtiques que giren entorn a les escriptures del desig: és possible la seva representació? Ferrater ens enfronta davant de l’indicible. La poètica ferrateriana se situa en un distanciament deliberat de les emocions, la qual cosa circumscriu l’expressió del desig en el marc d’allò incomunicable de l’experiència. Consegüentment, hem abordat la formalització del desig a través del concepte d’imaginació tot analitzant com el poeta aconsegueix elevar l’energia emotiva del llenguatge a partir de les relacions entre la paraula i els seus absents, i com això ens permet parlar del poema en tant que matèria-emoció. Així mateix, hem conclòs que Ferrater captura l’indicible en el text jugant amb els límits representatius del llenguatge. Per abordar les escriptures del desig marçaliana i casassiana hem recorregut als plecs de la matèria-emoció encarats a l’écart: la fractura de l’epidermis del poema causada per l’erupció de la vida corporal, pulsional i afectiva del subjecte de l’escriptura. El ritme pulsional del desig (escena d’escriptura i escena amorosa) i la veu (poiesis) es converteixen en els fonaments de la construcció d’unes subjectivitats líriques que s’inscriuen en una posició femenina, allà on el cos amb estat d’apetència cerca la continuïtat en l’escriptura. Concretament, hem resseguit la formalització de l’absència de l’altra en els versos de Marçal, la qual recorre a figuracions com l’espera, el buit, la desfeta del mirall, l’assassinat dels cossos en plenitud, entre altres imatges que activen el salt de l’eros al thanatos; així com, també, les estructures interrogatives que signifiquen la impossibilitat d’experimentar el desig del desig de l’altra. Respecte a l’obra de Casasses, el poeta troba en la forma dramàtica el mitjà idoni per experimentar les possibilitats de la representació del desig: Do’m. Mitjançant una exegesi detallada del drama, hem pogut concloure que, tal com postula Barthes, l’única construcció textual possible d’allò amorós es troba en formular el que té d’intractable, i això només es pot representar a partir de l’acció mateixa. Talment, Casasses porta a l’extrem la modalitat dialògica pròpia de la seva poesia per escenificar l’encontre amorós i la construcció in progress del subjecte desitjant a través del dir-se l’amor. Finalment, la investigació intenta oferir una resposta al voltant de la conjunció desig, subjectivitat lírica i identitat. Aquestes tres coordenades ens permeten elevar les diferents representacions del desig a l’alçada de les millors poètiques contemporànies. L’ètica i l’estètica ferrateriana es congreguen en l’espai de l’erotisme moral. Ferrater concep el vers com un mètode fenomenològic a través del qual inscriu una actitud poètica que no es pot pensar sense la formalització del subjecte desitjant. Atès això, amb Les dones i els dies s’inaugura la categoria del desig en relació amb els límits d’expressió del subjecte líric. Marçal obre les portes a l’espai literari femení i lèsbic amb una escriptura poètica creadora de nous àmbits per a l’expressió del desig. La cerca d’un nou ordre simbòlic en el llenguatge poètic està estretament vinculada amb la construcció d’una subjectivitat tant política com poètica, un dels trets principals de la qual és la reivindicació i afirmació del plaer sexual femení. D’aquesta manera, el desig a l’obra de la poeta és portador d’una actitud i praxi política que troba la seva màxima expressió en la conquesta d’una llengua abolida. Per acabar, Casasses invoca l’espai de la paraula viva per articular l’acompliment de la funció poètica. A través de la poesia recitada, ja sigui des d’un punt de vista teòric com en la seva performance escènica, construeix una nova i fundacional experiència poètica que troba el seu paral•lel amb l’experiència amorosa. En aquest nou espai de circulació de la paraula poètica hi situa una subjectivitat lírica fundada en el moviment ètic cap a l’altre encarnat en el cos, la veu i el ritme.

Mentorointi liiketoiminnan kehittämisen ja henkilökohtaisen kehittymisen välineenä. Case: Stora Enso Oyj Imatran tehtaat

Tämän tutkimuksen tavoitteena on teemahaastatteluin ja kyselytutkimuksen avulla selvittää Stora Enso Oyj:n Imatran tehtaiden edellytyksiä ja tavoitteita mentorointiohjelmaan siirtymisessä. Tavoitteena on myös selvittää miten mentorointiohjelma tulisi Imatran tehtailla käytännön tasoilla toteuttaa. Empiirisen osan lopussa ehdotetaan erästä vaihtoehtoa mentorointimalliksi. Parhaimmillaan mentorointi mahdollistaa nopeutetun, mutta samalla laaja-alaisen ja syvällisen omaksumisen, työuralla etenemisen ja tuen saamisen. Mentorointi voi olla myös keino siirtää ikääntyneiden työntekijöiden hiljaista tietoa, organisaatiokulttuuria ja yhteisiä toimintatapoja. Tutkimuksen mukaan Imatran tehtailla on sekä tarpeita ja halua että edellytyksiä siirtyä mentorointiin. Mentorointiohjelman toteuttaminen vaatii huolellista paneutumista ohjelman kriittisiin kohtiin, kuten mentorin valintaan, parien muodostukseen, tiedotukseen, koulutukseen ja ohjelman ”myymiseen” organisaatiolle.

Web Content Customization

Tavoitteena on tutkia sisällön räätälöintiä Internetissä. Yritysten tarjoama sisällön määrä WWW-sivuillaan on kasvanut räjähdysmäisesti. Räätälöinnin avulla asiakkaat saavat juuri haluamaansa ja tarvitsemaansa sisältöä. Räätälöinti edellyttää asiakkaiden profilointia. Asiakastietojen kerääminen aiheuttaa huolta yksityisyyden menettämisestä. Tutkimus toteutetaan case-tutkimuksena. Tutkimuksen kohteena on viisi yritystä, jotka toimivat sisällön tarjoajina. Tutkimus pohjautuu valmiiseen aineistoon sekä osallistuvaan havainnointiin kohde yrityksistä. Sisällön räätälöinnistä voidaan havaita neljä eri perus lähestymistapaa. Profilointi toteutetaan pääsääntöisesti joko asiakkaan itse antamien tietojen pohjalta tai havainnoimalla hänen käyttäytymistään WWW-sivulla. Tulevaisuudessa tarvitaan selkeät pelisäännöt asiakastietojen keräämiseen ja käyttämiseen. Asiakkaat haluavat räätälöityä sisältöä, mutta sisällön tarjoajien on saavutettava heidän luottamuksensa yksityisyyden suojasta. Luottamuksen merkitys kasvaa entisestään, kun räätälöintiä kehitetään pidemmälle.

Seksuaalisuuden mysteerien äärellä

Kirjallisuusarvostelu

Formal semantics for propositional attitudes

Contemporary logic is confined to a few paradigmatic attitudes such as belief, knowledge, desire and intention. My purpose is to present a general model-theoretical semantics of propositional attitudes of any cognitive or volitive mode. In my view, one can recursively define the set of all psychological modes of attitudes. As Descartes anticipated, the two primitive modes are those of belief and desire. Complex modes are obtained by adding to primitive modes special cognitive and volitive ways or special propositional content or preparatory conditions. According to standard logic of attitudes (Hintikka), human agents are either perfectly rational or totally irrational. I will proceed to a finer analysis of propositional attitudes that accounts for our imperfect but minimal rationality. For that purpose I will use a non standard predicative logic according to which propositions with the same truth conditions can have different cognitive values and I will explicate subjective in addition to objective possibilities. Next I will enumerate valid laws of my general logic of propositional attitudes. At the end I will state principles according to which minimally rational agents dynamically revise attitudes of any mode.