Parcs científics i tecnològics : la creació de nous entorns favorables a la innovació

Un parc científic té dos objectius primordials. El primer és actuar d’ens catalitzador del desenvolupament econòmic regional. El segon implica facilitar l’aparició i el creixement de noves empreses de base tecnològica i alhora, la transferència de coneixement de la universitat a les empreses

Recueil de lettres et de pièces originales, et de copies de pièces indiquées comme telles dans le dépouillement qui suit.

Contient : 1 Lettre de « la duchese D'ESTAMPE,... à monseigneur de La Guastiniere,... De Villedieu, ce IIIIe jour d'octobre » ; 2 Lettre de « DIANE DE POYTIERS,... à... monseigneur le conte Du Bouchaige,... A Sainct Germain en Laye, ce dernier jour de juing » ; 3 Instructions de CHARLES-QUINT pour l'administration des Pays-Bas. 1531. Copie ; 4 « Extract de la particuliere instruction de madamme MARIE, royne douaigiere d'Hongrie, touchant le gouvernement du Pays Bas, en date du VIIe jour du mois d'octobre 1531 » ; 5 « Copie de l'instruction du conseil privé, faicte... par l'empereur Charles cinquiesme... le premier d'octobre en l'an XV.C.XXXI » ; 6 Lettre de « D'ANNEBAULT,... au cappitaine Du Mont,... Du Pont Audemer, ce Vme octobre » ; 7 Lettre de la reine « CLAUDE,... à monseigneur Du Bouchaige,... Escript à Romorentin, le XIme jour de mars » ; 8 Lettre de « CHARLES TIERCELIN,... à monseigneur de La Gateliniere,... Escript à Mouson, ce VIIIme may » ; 9 Lettre de « LIVIO CROTTO,... au roy... Escript à Bings, le VIe jour de fevrier [M] V.C.XLVI » ; 10 État des troupes en diverses provinces ; 11 « Nouvelles du camp de Jaallon, du premier de septembre 1544 » ; 12 Lettre de « J[EAN] DE POYTIERS [Sr DE ST-VALLIER]... à monseigneur... Du Bouchaige,... De Paris, ce XXVIe jour de juillet » ; 13 Lettre de « MARGUERITE DE OYRON » à « monseigneur... de La Gateliniere,... A Fontainebleau, ce XXIIe janvier » ; 14 Lettre de « HUMYERES,... à... monseigneur le conte de Sainct Aignan,... De Romorantin, ce lendemain de Noel 1546 » ; 15 Lettre de « DE ANGLIERES,... à monseigneur le conte Du Bouchaige,... Se mois de mars, setiesme jour » ; 16 Lettre de « MARGUERITE » DE VALOIS, reine de Navarre, à « madame Du Bouchaige » ; 17 « Rondeau » (fol. 28). Refrain : « Dame sans per » ; 18 Pièce de vers de « SALEL » sur « la nativité de monseigneur le duc, fils premier de monseigneur le Daulphin » ; 19 « Chansons faictes par la royne de Navarra dens sa litiere, durant la maladie du roy » ; 20 « Aultre Chanson faicte par ladicte dame ung mois apres la mort du roy » ; 21 « Rondeau faict par ladicte dame au mesme temps » (fol. 36). Refrain : « L'odeur de mort » ; 22 Copie d'une lettre du roi « FRANÇOYS » Ier à « monseigneur Du Roolle,... De Sainct Germain en Laye, le XIIIe jour de fevrier M.V.C.XLVI » ; 23 Copie d'une lettre du roi « FRANÇOYS [Ier] à monseigneur de Ruffe,... Escript à Amboyse, le IXe jour de may mil V.C.XLI » ; 24 Lettre de « BOTIERES,... à monseigneur de La Gastilliniere,... De Troart, ce XXIIIIe jor de juing » ; 25 État de payement des troupes « faict à Engolesme, le Xme jour de decembre mil V.C. quarente huict » ; 26 Lettre de « LOYS DE BOURBON,... à monseigneur Du Bouschaige,... Escript à Champigny, le VIIIe jour de novembre » ; 27 Lettre de « LOYSE DE BOURBON,... à... madame Du Bouchaige,... Escript à Champigny, ce XIIe jour de decembre » ; 28 Lettre de « LOYS DE BOURBON,... à... monseigneur Du Bouhaige,... Escript à Champigny, le XXVIe jour d'octobre » ; 29 Lettre de « LOYS DE BOURBON,... à... monseigneur le conte Du Bouchaige,... De Champigny, ce XIme jour de mars » ; 30 Lettre de « LOYSE DE BOURBON,... à monseigneur le conte Du Bouchaige,... Escript à Champigny, ce second jour de septembre » ; 31 Lettres patentes du « roy FRANÇOYS » Ier pour faire nommer un curateur à « René de Baternay,... baron Du Bouchaige,... Donné à Paris, le XIIme jour de decembre, l'an de grace mil cinq cens vingt sept » ; 32 Lettre d'« ANTHOINETTE [DE BOURBON, duchesse DE GUISE]... à monseigneur de La Gateligniere,... De Joinville, le XXVe jour de septembre » ; 33 Lettre de « LOYS DE BOURBON,... à... monseigneur le conte Du Bouschaige,... A Paris, ce XXIme jour de fevrier » ; 34 Lettre de « LOYSE DE BOURBON,... à monseigneur Du Bouchaige,... Escript à Molins, le XVIIIe jour de juilhet » ; 35 Lettres patentes du « roy... FRANÇOYS » Ier, par lesquelles il nomme « Jehan Doiron,... Sr de La Gastelliniere », à la charge de commissaire ordinaire des guerres. « Donné à Cremyeu, le XXIme jour de mars, l'an de grace mil cinq cens trente cinq » ; 36 Acte par lequel le maréchal « de Montmorency » met de par le roi « Jehan Doiron,... Sr de La Gastelliniere », en possession de son office de commissaire ordinaire des guerres. « Le XXIXme jour de mars, l'an mil cinq cens trente cinq » ; 37 Acte, sur le même sujet, de « GUILLAUME PREUDOMME, conseiller du roy, general de ses finances et tresorier de son espargne... Donné à Montbrison... le XXVIIIme jour d'avril, l'an mil cinq cens trente six »

The effects of moisture, cation concentration, temperature, density and composition of soils on their electrical resistivity

The effects. of moisture, cation concentration, dens ity , temper~ t ure and grai n si ze on the electrical resistivity of so il s are examined using laboratory prepared soils. An i nexpen si ve method for preparing soils of different compositions was developed by mixing various size fractions i n the laboratory. Moisture and cation c oncentration are related to soil resistivity by powe r functions, whereas soil resistiv ity and temperature, density, Yo gravel, sand , sil t, and clay are related by exponential functions . A total of 1066 cases (8528 data) from all the experiments were used in a step-wise multiple linear r egression to determine the effect of each variable on soil resistivity. Six variables out of the eight variables studied account for 92.57/. of the total variance in so il resistivity with a correlation coefficient of 0.96. The other two variables (silt and gravel) did not increase the · variance. Moisture content was found to be - the most important Yo clay. variable- affecting s oil res istivi ty followed by These two variables account for 90.81Yo of the total variance in soil resistivity with a correlation ~oefficient ·.of 0 . 95. Based on these results an equation to ' ~~ed{ ct soil r esist ivi ty using moisture and Yo clay is developed . To t est the predicted equation, resistivity measurements were made on natural soils both in s i tu a nd i n the laboratory. The data show that field and laboratory measurements are comparable. The predicted regression line c losely coinciqes with resistivity data from area A and area B soils ~clayey and silty~clayey sands). Resistivity data and the predicted regression line in the case of c layey soils (clays> 40%) do not coincide, especially a t l ess than 15% moisture. The regression equation overestimates the resistivity of so i l s from area C and underestimates for area D soils. Laboratory prepared high clay soils give similar trends. The deviations are probably caused by heterogeneous distribution of mo i sture and difference in the type o f cl ays present in these soils.

Camp et Forêt suivi de Quatre objets de mémoire

Camp met en présence un officier nazi et ses Juifs : une petite fille s’appuyant sur sa vie d’avant afin de survivre dans sa vie d’après, une jeune femme d’une cinglante liberté intérieure et un groupe de prisonniers, la masse grise. Ce récit se déroule en quelques jours dans un camp d’extermination, en Pologne. Il y est question d’un projet insensé, imaginé et mis en œuvre par le Nazi dont le discours s’apparente à de confuses et dérisoires logorrhées. La recherche d’une humanité déniée, à la base du dévoilement de l’individualité des personnages (prisonniers), émane de la grâce, de l’authenticité et de la force vitale de la protagoniste, la petite fille, tendue vers son plan-de-quand-même-vie. Forêt, écrit en parallèle, puis à la fin de Camp, n’est pas sa suite, mais l’est aussi… Court récit poétique, il raconte la traversée d’une forêt par une femme à la recherche de ses édens. Le lieu, interpellé et très souvent conspué pour ce qu’il est devenu, devient un actant. Forêt, se servant de ses restes mythiques, contraint le pas-à-pas de la femme, perdue d’avance. L’essai, Quatre objets de mémoire, porte sur l’appropriation et la transmission de la mémoire de la Shoah, à partir de restes, de détails, de petits riens, perçus ici comme d’imaginables traces. J’interroge les signes singuliers d’improbables objets (feuillets administratifs du Troisième Reich, clichés fragmentaires d’Auschwitz-Birkenau et photographies de ses bois et de ses latrines) afin d’y débusquer de petits morceaux du caché, du secret et de l’innommable de la Solution finale. L’affect ressenti en présence de ces objets, par ce que je nomme, le nécessaire abandon, y est analysé dans le dessein d’en saisir leurs douleurs et de les rendre miennes. L’œuvre de l’artiste de la photo, Marie-Jeanne Musiol, sur Auschwitz-Birkenau, est à la base de ce désir de mémoire pérenne.

Aplicación del programa ruta escolar, sistema de orientación para padres de niños de preescolar, a una población conformada por veinte niños y cuarenta colegios

El proyecto Ruta Escolar es el planteamiento de un instrumento o herramienta de valoración que permitirá a los padres de familia acceder a una información detallada sobre aspectos relacionados con la o las instituciones educativas en las cuales ha pensado para continuar la educación de sus hijos luego de finalizada la educación preescolar, pero no es un camino de una sola vía, en el cual como la mayoría de proyectos se toman en cuenta las características de la institución, Ruta Escolar toma en cuenta a quien es el más importante “componente”,por así decirlo, de la comunidad educativa: el niño, pues él es finalmente quien será afectado por esta decisión. Este proyecto es una iniciativa de cuatro profesionales pertenecientes a la Especialización de Desarrollo Infantil y Procesos de Aprendizaje, quienes concientes del alto grado de incomprensión entre los lineamientos de las instituciones preescolares versus el niño, la familia y la educación primaria, buscan aportar a la “reducción del impacto que una inadecuada selección causa tanto en el niño como en su familia y en la institución”

Ruta escolar: sistema de orientación para padres de niños de preescolar como instrumento para el proceso de selección al ingreso escolar

El paso del preescolar a la educación básica es una responsabilidad que ha quedado en manos de los padres, los cuales no tienen un criterio integral para realizar una selección acertada de la institución, que permita la continuidad en el proceso de formación de sus hijos. Las estadísticas indican que en Colombia y América Latina el grado que más pierden los niños es primero, debido a que no existe una articulación entre los modelos pedagógicos del preescolar y la primaria. Es así como se considera necesario que las instituciones encargadas de la educación preescolar, asuman su función de orientar a los padres, garantizando la continuidad del proceso iniciado, indicándoles qué clase de educación e institución es la más conveniente para sus hijos y coherente con sus expectativas como familia. Ante la falta de instrumentos efectivos para ello, se planteó el diseño de “Ruta escolar”, una herramienta para que las instituciones preescolares orienten a los padres en la selección de instituciones educativas privadas para sus hijos en formación, recogiendo en tres matrices las expectativas y posibilidades de la familia, el perfil de desempeño del niño en el ámbito preescolar y las características académicas y operativas de diferentes instituciones.

De l'antiquarisme a l'arqueologia. La protecció del patrimoni històric i arqueològic a la província de Girona (1835-1876)

The first protective activities of historical and archaeological heritage in the province of Girona (Catalonia, Spain), although some earlier precedents, were produced from the third decade of the nineteenth century. These arose as a reaction to this terrible destruction suffered as a result of the introduction of the liberal state and the disappearance of several regular orders. Preservationists actions were carried out by some pseudo-public entities, which acted at the request of local authorities. These entities include the the Diputación Arqueológica, the Sociedad de Amigos del País and the Comisión de Monumentos. These corporations, with significant human and economic constraints, began activities as important as the beginning of the excavations of the site of Ampurias, the formation of a provincial museum in Girona and the restoration of the monastery of Ripoll.

Estructura i ultraestructura testicular del mascle reproductor porcí (Sus domesticus)

El present treball analitza al microscopi òptic i al microscopi electrònic de transmissió el testicle de Sus domesticus (raça Landrace - varietat anglesa) a partir de mascles reproductors porcins adults i sans. L'objectiu principal de tots els centres d'Inseminació Artificial Porcina i de les Explotacions de Selecció i Multiplicació Porcina és garantir una excel·lent qualitat espermàtica al llarg de la vida reproductiva útil d'un mascle reproductor porcí. Així doncs, un millor coneixement dels patrons estructural i ultraestructural normals del testicle permetrà diagnosticar amb facilitat quina ha estat l'estructura o funció testicular afectada quan s'observa una disminució de la qualitat del semen. Les anàlisis seminals i hormonals són certament crucials en la valoració d'aquests mascles, però, no són totalment informatives de les alteracions testiculars, ja que és necessari conèixer l'organització microscòpica. Diversos estudis sobre testicle han demostrat que els marcadors més sensibles per a l'avaluació de la funció testicular són els següents: (1) la grandària testicular, (2) el gruix i l'organització de la càpsula testicular, (3) el percentatge de túbuls seminífers i de teixit intersticial en el parènquima testicular, (4) el diàmetre dels túbuls seminífers, (5) l'alçada i la composició de cèl·lules germinals de l'epiteli seminífer, (6) el gruix i l'organització de la làmina pròpia i, (7) la morfologia i la grandària de les cèl·lules de Leydig. El primer objectiu concret del present estudi ha estat, per tant, caracteritzar tots aquests paràmetres testiculars en mascles porcins sans i adults. L'organització estructural del testicle i les mesures quantitatives utilitzades com a marcadors no mostren diferències significatives ni entres els mascles porcins (P > 0,01), ni entre el testicle dret i l'esquerre (P > 0,01). Els testicles, de 330,80  16,99 g de pes, estan envoltats per una càpsula, de 2.375,13  246,68 m de gruix, la qual es divideix en tres capes: la túnica vaginalis constitueix l'1,82  0,78 % de la càpsula i està composta per una capa mesotelial externa i una capa interna de teixit conjuntiu dens; la túnica albuginea representa el 37,31  3,27 % i és de teixit conjuntiu dens i, la túnica vasculosa constitueix el 64,24 4,40 % i és de teixit conjuntiu lax. En el parènquima testicular els túbuls seminífers i el teixit intersticial representen el 72,44  2,12 % i el 27,46  2,12 %, respectivament. Els túbuls seminífers, de 226,23  18,08 m de diàmetre, es troben fortament recargolats i empaquetats, i estan compostos per la làmina pròpia i l'epiteli seminífer. La làmina pròpia, de 4-4,5 m de gruix, està formada per la làmina basal i dues capes de cèl·lules peritubulars. L'epiteli seminífer, amb una alçada mitjana de 66,11  10,62 m, és columnar i estratificat amb cèl·lules de Sertoli i diferents generacions d'espermatogònies, espermatòcits i espermàtides. El teixit intersticial és un teixit conjuntiu lax amb abundants cèl·lules de Leydig polièdriques fortament empaquetades (ca. 15 x 12 m). El segon objectiu concret d'aquest estudi ha estat estudiar des del punt de vista morfològic i morfomètric (alçada, longitud, freqüència relativa d'aparició i durada) els estadis del cicle de l'epiteli seminífer en els mascles porcins de la raça Landrace (varietat anglesa), classificats d'acord amb el mètode de la morfologia tubular. Els estadis premeiòtics ( I, II i III) ocupen el 31,9 % del cicle espermatogènic i es caracteritzen, principalment, per la presència de cèl·lules en les fase inicials de la meiosi I. Les primeres etapes de la meiosi I no afecten els paràmetres morfomètrics de l'epiteli seminífer ja que els valors obtinguts per l'alçada de l'epiteli seminífer, la freqüència relativa, la longitud i la durada d'aquests estadis són molt variables. Els estadis meiòtics (IV i V) representen el 16,4 % del cicle espermatogènic i estan constituïts, principlament, per cèl·lules en un estat avançat de la meiosi I i /o cèl·lules en meiosi II. Les últimes fases de la meiosi I i també de la meiosi II tenen lloc ràpidament, la qual cosa resulta en una baixa freqüència relativa d'aparició i, per tant, en una baixa durada dels estadis meiòtics. Els estadis postmeiòtics (VI, VII i VIII) ocupen el 50,6 % del cicle espermatogènic. L'esdeveniment més important que té lloc en aquests estadis és la fase de maduració de l'espermiogènesi. En la fase de maduració, les espermàtides experimenten diverses modificacions morfològiques i estructurals que donen lloc, finalment, als espermatozoides. La complexitat d'aquests processos fa que els estadis postmeiòtics presentin valors més grans de freqüència relativa, longitud i durada. El tercer objectiu concret d'aquest treball ha estat descriure a nivell ultraestructural el procés d'espermiogènesi, i relacionar les transformacions que experimenten les espermàtides en fase d'elongació amb els canvis ultraestructurals que tenen lloc en les diferents cèl·lules que constitueixen el testicle (cèl·lules germinals, de Sertoli i de Leydig, principalment). L'espermiogènesi del mascle porcí de la raça Landrace (varietat anglesa) s'ha dividit en 9 passos que vénen definits per 9 tipus diferents d'espermàtides. Al llarg de l'espermiogènesi no s'observen diferències ultraestructurals significatives (P > 0,01) ni entre els mascles porcins ni entre el testicle esquerre i dret en les cèl·lules que constitueixen el testicle.

A educação no meio rural de Barreiro-Ijuí-RS

O tema central versa sobre a educação existente no meio rural de Barreiro. Barreiro é uma pequena comunidade que se encontra no interior do município de Ijuí, ao Nordeste do Estado do Rio Grande do Sul. A população dedica-se às atividades agrícolas. Como qualquer aglomerado humano, Barreiro tem sua história. História de desenvolvimento, de processos de trabalho, de tradições culrurais e de formas de educação. Partindo do pressuposto de que a inovação tecnológica atua, não somente sobre as relações técnicas do homem com a natureza , mas também sobre as instituições e estruturas sociais, procurou-se evidenciar a influência da modernização da agricultura sobre a educação e as mudanças ocorridas em relação às tradições. Para isso, partiu-se da descrição da forma de ocupaçao da terra. Seguiu-se com um apanhado sobre as fases evolutivas do processo de trabalho, ou seja, das sucessivas inovações tecnológicas . Procurou-se mostrar os vínculos entre as formas de trabalho e as consequentes mudanças aparadas nas tradições familiares, religiosas, educacionais e no relacionamento entre os participantes do grupo social. Teve-se em mente observar e analisar a influência de organismos estranhos ao grupo, como a Cooperativa "COTRIJUÍ", os financiamentos bancários e a ação do "Movimento Comunitário de Base" , mantido pela Fundação de Ensino Superior de Ijuí, enquanto forças induzidas de fora , para provocar mudanças nos processos de produção agrícola e de mentalidade. No centro das discussões enoontra-se a suposição de que as formas de educação extra-escolar, tradicionais, e de que a Educação escolar, não são inovadoras por si próprias. A educação em geral está sujeita às mudanças e introdução de nova tecnologia do processo produtivo, mais do que a prospecção que a educação passa projetar por sua força intrínseca e própria. Para tal demonstração , procurou-se examinar a evolução da escola de Barreiro e verificar em que medida a inovaçao do currículo e da atuação pedagógica esteve e está condicionada às transformações do processo produtivo, sobretudo, de atual modernização da agricultura. Contudo, deve-se observar que a Lei 5692 do Ensino Fundamental, fez concretizar a modernização do ensino que o desenvolvimento tecnológico estava exigindo.

Preliminary studies on the effects of d-limonene to workers of the leaf-cutting ant Atta sexdens rubropilosa and its implications for control

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)

Caracterização do nicho alimentar do polvo octopus insularis (cephalopoda: octopodidae): da população ao indivíduo

Octopus insularis, target species in this study, is the dominant benthic octopus of the North and Northeast Brazil. Studies on behavior and ecology of the species have been conducted primarily on oceanic islands, with little information on the continental populations. In this study, two regions of the coast of RN, Rio do Fogo and Pirangi, were chosen for the characterization of the niche by O. insularis populations. The dietary niche, habitat and distribution of O. insularis of oceanic islands and the mainland, were compared. In addition, individual characteristics of feeding behavior in a population at Atol das Rocas was studied, taking into account the size of individuals, the proximity of the dens and characteristics of their "personality". The diet of the Rio do Fogo population was composed mainly of bivalve molluscs (82%), unlike Pirangi population that has a diet consisting mainly of crustaceans Decapoda (68%), similar to that described for the populations of the islands. Consequently, the feeding niches of the island populations were more similar, with greater overlap, but the niche breadth of the continent was larger. The habitats of occurrence on the coast includes reefs, rocks, gravel and an environment called Restinga, a plateau composed of biogenic gravel, sand, sponges and algae, showed a high density of animals. Similarly to that found in the islands, O. insularis in the continent, had a clumped distribution, and a bathymetric segregation between small and large individuals. The differences in diet composition among populations were explained by differences in habitat and coverage of the substrate, which may be directly influencing the diversity and prey availability in these environments. The individual analyzes of the population at Atol das Rocas, showed no relationship between the degree of individual specialization and the different personalities, or the distance between dens. The results suggest that the foraging strategy with greater availability of prey in the environment has an influence on diet octopuses over preferences or personalities

Plantas hortícolas dos quintais e sua importância para as famílias do assentamento Pirituba II , Itapeva/Itaberá,SP

Pós-graduação em Agronomia (Horticultura) - FCA

Chuva e banco de sementes do solo em diferentes sistemas de restauração ecológica da floresta estacional semidecidual

Pós-graduação em Ciência Florestal - FCA

The Somatic Chromosomes of Some North American Marmots (Sciuridae), with Remarks on the Relationships of Marmota browerii Hall and Gilmore

Karyotypes are defined for two nearctic species of marmots, Marmota olympus (2n = 40) and M. vancouverensis (2n = 42), and supplemental information is included on the karyotypes of M. flaviventris, M. monax ochracea, and M. marmota. The six North American species of Marmota (NF = 66) comprise a distinct group as compared with the middle Asian species (NF = 70) for which the karyotypes are known. Karyologic findings and zoogeographic evidence based upon the distribution of two nearctic species of host-specific cestodes indicate that M. broweri, in northern Alaska, is a pre-Würm relict. Its affinities appear to be with the North American caligata-group rather than with the northeastern Siberian M. camtschatica. The occurrence on M. broweri of the Asian flea, Oropsylla silantiewi, has not been explained. Some ecological and behavioral characteristics of M. broweri are briefly described and compared with those of other species. Family groups of M. broweri hibernate together in single winter dens that are plugged at the entrance; copulation takes place before the animals emerge from the winter den, near mid-May; face-glands are utilized in marking of territory. French abstract: Les auteurs définissent les caryotypes de deux espèces néarctiques de marmottes, Marmota olympus (2n=40) et M. vancouverensis (2n=42), et donnent des précisions sur les caryotypes de M. flaviventris, M. monax ochracea et M. marmota. Les six especes de Marmota (NF=66) d'Amérique du Nord forment un groupe distinct des espèces d'Asie centrale (NF=70) dont Ie caryotype est connu. Les données caryologiques et les preuves zoogéographiques basées sur la répartition de deux espèces néarctiques de cestodes spécifiques de I'hôte démontrent que M. broweri, dans l'Alaska septentrional, est une relicte du pré-Würm. Elle semble avoir plus d'affinités avec Ie groupe nord américain de caligata qu'avec M. camtschatica du nord de la Sibérie. La présence sur M. broweri de la puce asiatique, Oropsylla silantiewi, n'est pas expliquée. Quelques caractéristiques écologiques et éthologiques de M. broweri sont décrites brièvement et comparées avec celles d'autres espèces. Les groupes familiaux de M. broweri hibernent dans un meme terrier dont l'entrée est bouchée; la copulation à lieu avant que les animaux sortent de leur abri hivernal, it la mi-mai ; ils se servent de leurs glandes faciales pour marquer leur territoire.

Surgical approach for synovial cyst of the atlantoaxial joint: a case report and review of the literature

STUDY DESIGN: Case report and review of the literature. OBJECTIVE: We describe the first case of a synovial cyst arising from pseudarthrosis of a previous dens fracture. The literature is reviewed and etiological, diagnostic, and therapeutic options of atlantoaxial cysts are discussed. SUMMARY OF BACKGROUND DATA: Symptomatic synovial cysts of the atlantoaxial joint are rare. To the authors' knowledge only 24 cases have been reported.A 60-year-old patient presented with bilateral hand numbness, quadrihyperreflexia, and gait deterioration. Magnetic resonance imaging of the cervical spine disclosed a cystic mass located at the transverse ligament of dens axis causing bulbomedullary compression. METHODS: Surgery was performed via transoral image guided approach. The ventral atlas arch, dens, transverse ligament, tectorial membrane, and the compressing cyst were removed, followed by a C0-C3 fusion. RESULTS: Two months postsurgery the patient recovered completely from the cervical myelopathy with transient remnant dysparesthesia of the finger tips. CONCLUSION: Magnetic resonance imaging findings are not specific enough to establish a preoperative diagnosis. Radical resection via image-guided transoral route followed by posterior fusion allows complete resection of the cystic lesion and results in excellent long-term decompression.