Emergência e declínio do piano na vida quotidiana madeirense (1821‐1930)

Dissertação apresentada para cumprimento dos requisitos necessários à obtenção do grau de Doutor em Ciências Musicais

Três mulheres em torno de um piano: um jogo de espelhos?

Trabalho de projecto de mestrado em Artes Cénicas

Inclusão de compositores portugueses como fator de motivação no estudo básico do piano

Relatório de estágio de mestrado em Ensino de Música

O ensino de piano em grupo para uma nova literacia musical. Impactos de um projeto de investigação-ação numa escola pública

Tese de Doutoramento em Estudos da Criança (Especialidade em Educação Musical)

L'evolució dels estudis per a piano : del taller al gran repertori de concert

Aquest projecte final proposa un recorregut per l'evolució dels estudis per a piano des de la segona meitat del segle XVIII fins a l'inici del segle XX. El treball està format per tres capítols de recerca històrica i un d'anàlisi de les obres del recital que acompanya la part escrita. Aquestes peces han estat analitzades a partir dels coneixements adquirits en la recerca. Per tant, a través del treball escrit es contextualitza i justifica la selecció de les obres del concert.

Shostakovich i el violí : el Concert per a violí núm. 1 op. 77 i els Preludis op. 34

L’objectiu del projecte final titulat Shostakovich i el violí és l’estudi de la vida, el context històric i l’obra del cèlebre compositor rus Dmitri Shostakovich, parant una especial atenció en dues de les seves composicions: el Concert per a violí núm. 1 opus 77 i els Preludis per a piano opus 34 (arranjats per a violí i piano per Dmitri Tsyganov). La metodologia usada en l’elaboració del treball ha consistit en la recerca d’informació a través de biografies de Shostakovich, reculls de les seves memòries, records de persones pròximes al compositor, articles i cartes publicades per ell, així com estudis o anàlisis de les seves obres musicals. La conclusió extreta és que l’obra de Shostakovich està íntimament lligada amb el context històric en el qual va viure, és a dir, amb la seva època, tal com es pot apreciar tant en la seva escriptura com en el contingut emocional de les seves obres.

Eduard Toldrà : sis sonets per a violí i piano

Eduard Toldrà i Soler fou una persona important i significativa per a la societat catalana de principis del segle XX. La seva vida musical és increïblement ampla, ja que abasta facetes de violinista, compositor, director i pedagog. A més, Toldrà va estar sempre immers en la cultura catalana, en l'art en general, i en particular en la poesia. És per aquest motiu que trobem tanta poesia en la seva música. En el següent treball aprofundeixo en l'estudi d'una de les seves obres, Sis Sonets per a violí i piano. A través de l'anàlisi d'aquestes sis peces, coneixerem també al personatge d'Eduard Toldrà i el seu context cultural. Veurem que la seva música se situa fora dels trets estilístics “hispànics” de l'època i que, sota els tòpics de música española, les etiquetes no hi fan cap mena de justícia.

[Archives de la Parole]. , Kui ma olin wäiksekene, eesti rahwa wiis [i.e. rahvaviis] / Karl Ots, ténor ; accompagnement de piano. Eestima, mu isamaa / F.A. Schulz, comp. ; F. Kuhlbars, aut. ; Karl Ots, ténor ; accompagnement de piano

Estonien

Doïna d'Olténie : Doïna Haiducului (La doïna du Haidouck) (1) ; La doïna du Haidouk (fin) / Michel Vulpesco, baryton ; accompagnement de piano

Langue roumaine

Chanson du Haïdouk [A trecut badità dealul] / Michel Vulpesco, baryton ; accompagnement de piano

Langue roumaine

A trecut badità dealul (Il a passé la colline) : doïna de Transylvanie ; Trage i Radul di cimpoi (Chante, Radoulé, de la cornemuse) : doïna de Moldavie / Michel Vulpesco, baryton ; accompagnement de piano

Langue roumaine

[Archives de la Parole]. , Chanson du Haïdouk [Doïna Haiducului] / Michel Vulpesco, baryton ; accompagnement de piano

Langue roumaine

Música d’Amèrica Llatina del segle XX : el piano a l’Argentina, al Brasil i a Cuba

No podem pensar en una tradició musical llatinoamericana si no és a partir de la relació i confrontació de les cultures indígenes, africanes i europees, enteses des de la colonització fins a corrents immigratoris posteriors. El que es coneix com a nacionalisme musical va molt més enllà de les limitades barreres d'una nació o de la utilització de melodies i ritmes trets del folklore; consisteix en tot un procés de difusió i d'assimilació que sí que ens fa possible parlar d'unes produccions sonores pròpies, en aquest cas argentines, cubanes o brasileres. Enmig d'aquest context, els compositor llatinoamericans de música culta han hagut de fer una difícil elecció entre la música europea i la dels seus propis països, elecció que mitjançant aquest treball m'agradaria destacar.