1000 resultados para CAPACITACIÓN DE USUARIOS DE BIBLIOTECA
Resumo:
Este documento describe el proceso que se llevó a cabo para conocer las necesidades de información de los(as) usuarios(as) reales y potenciales de las comunidades Jardines Universitarios 1 y Jardines Universitarios 2 que atiende la Biblioteca Infantil “Miriam Álvarez Brenes” de la Universidad Nacional. Además presenta las conclusiones y recomendaciones generadas por el estudio de usuarios(as), así como la caracterización actualizada de las comunidades meta contempladas en el estudio.
Resumo:
¿Qué grado de conocimiento y éxito en la localización de la información tienen los usuarios de la Biblioteca “Joaquín García Monge” en la utilización del catálogo en línea del Sistema de Información Documental de la Universidad Nacional (SIDUNA), Heredia, Costa Rica?.
Resumo:
Resumen de la práctica realizada por las alumnas: Damaris Aguilar, Marita Fallas y Gaby Rodríguez en el curso: El lector y sus necesidad informativas impartido por la Prof. Gilda Chacón R.En el Capítulo I. se enfatizó el quehacer del bibliotecario escolar en relación con el programa de enseñanza de la Institución.El Capítulo II analiza la planta física de la biblioteca, su material bibliográfico y equipo en relación con las condiciones que ésta posee para desarrollar una buena labor bibliotecaria.Por considerar de importancia el estudio de usuarios realizados, los Capítulos III y IV lo mismo que las recomendaciones finales se transcribirán en forma textual.
Resumo:
El Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) va ser creat el 1996 amb l'objectiu de fer i mantenir el catàleg col·lectiu de les universitats de Catalunya (CCUC) però aviat va ampliar les seves activitats amb el préstec interbibliotecari i les compres conjuntes d'informació electrònica. Aquesta darrera activitat va iniciar-se a finals de 1997 quan el CBUC va presentar als vicerectors de recerca de les universitats públiques de Catalunya el projecte de comprar bases de dades de manera consorciada. Aquests van estar-hi d'acord i van manifestar el seu interès de que en les compres conjuntes també s'incloguessin revistes electròniques. El CBUC va decidir englobar aquestes activitats sota el nom Biblioteca Digital de Catalunya (BDC) la qual naixia amb la "finalitat de proporcionar un conjunt nuclear comú d'informació electrònica per a la totalitat dels usuaris de les biblioteques del CBUC". A finals de 1998 el projecte de la BDC es va presentar a la Generalitat de Catalunya i es va obtenir un finançament per al projecte que cobria el període 1999-2001. Des de llavors la BDC ha passat per almenys tres fases: Una de formació, 1999-2001, que es va iniciar amb un ajut del llavors Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) de la Generalitat de Catalunya, ajut que es va traduir en una inversió de 180.000€/any i que va permetre l'inici de subscripcions conjuntes, principalment bases de dades. Una de creixement, 2002-2004, realitzada a partir d'un increment de l'ajut del DURSI, ajut que s'usa com a "capital llavor" per subscriure de forma especial revistes. En aquest moment la BDC s'amplia a universitats no membres del CBUC. Una d'estabilització, 2005-2009, en la que s'han fet algunes compres per a una part de les universitats (i no per a totes com fins llavors) i s'han iniciat alguns intents d'estendre la BDC a altres institucions de recerca. L'article caracteritza les diferents fases i mostra les causes de la seva evolució. Finalment, s'exposen els principals assoliments de la BDC així com els reptes de futur més immediats.
Resumo:
Les biblioteques han deixat de ser simples dipòsits de llibres per complir funcions molt diverses en la societat actual. L'objectiu d'aquest treball no és fer un repàs històric sinó centrar-nos en la situació actual fortament influenciada per les noves tecnologies, les noves necessitats dels usuaris i altres factors com són el nou paradigma docent, la multiculturalitat, la situació econòmica, els fluxos migratoris, etc. Veurem els canvis que aquestes institucions han hagut d'adoptar, tant a nivell de personal, com d'instal·lacions i recursos, per adequar-se a aquesta nova realitat.
Resumo:
El treball se centra en l'anàlisi de les causes de la baixa participació en les sessions de formació d'usuaris per part dels estudiants, professors i investigadors universitaris de la Biblioteca de Física i Química de la Universitat de Barcelona. Es remarca la importància d'aquesta formació en la cerca, selecció i difusió de la informació així com la inclusió d'un programa d'alfabetització informacional. Es presenten possibles solucions i propostes per tal d'augmentar aquesta assistència (major difusió, publicitat...), amortitzar els recursos i serveis que preparen els bibliotecaris i en definitiva fidelitzar aquests usuaris.
Resumo:
L'objectiu d'aquest TFC és el disseny i implementació d'un Sistema de gestió i intel·ligència per una biblioteca. A part del que suposa el disseny de la base de dades que contindrà tots els recursos amb els que compte la biblioteca, Aixa com de les dades d'usuaris i administradors i, finalment, de tots els moviments de préstecs dels recursos disponibles.
Resumo:
Como Trabajo de Fin de Carrera (TFC) se ha realizado el análisis, diseño e implementación de una aplicación utilizando tecnología Java y una arquitectura J2EE. El proyecto Biblioteca Virtual consiste en una aplicación accesible a través de Internet, en la que los usuarios pueden consultar el catálogo de libros disponibles, solicitarlos, realizar búsquedas específicas, etc. Además, presenta opciones para administrar el stock de libros y los préstamos.
Resumo:
A partir de diferents enquestes de satisfacció institucional i de l'anàlisi de l'arxiu 'log' del servidor de la biblioteca respecte a l'ús i al comportament dels usuaris, es va detectar que cada cop era més complex accedir als continguts i serveis de manera proporcional al creixement d'aquests darrers i de l'augment del nombre d'usuaris. El creixement dels recursos i de les diferents aplicacions desenvolupats a la Biblioteca Virtual de la UOC (BUOC) va fer necessari la selecció i la implementació d'un motor de cerca que facilités de manera global l'accés als recursos d'informació i als serveis oferts a la comunitat virtual de la UOC d'acord amb la tipologia d'usuari, l'idioma i el seu entorn d'aprenentatge. En aquest article s'exposa el procés d'anàlisi de diferents productes i la implementació de Verity a la BUOC amb els desenvolupaments realitzats en les diferents aplicacions perquè el motor de cerca pugui fer la seva funció.
Resumo:
La Biblioteca Virtual de la UOC té com a principal objectiu ésser al servei d'una comunitat acadèmica formada per estudiants, personal docent i personal de gestió i administració que desenvolupen la seva activitat totalment en línia, usant per a aquesta finalitat una intranet o Campus Virtual. Sobre la base d'aquest objectiu, es dissenyen i ofereixen tota una sèrie de serveis, recursos i eines que permetin cobrir les necessitats informatives que se'ls plantegin als membres d'aquesta comunitat virtual en el desenvolupament de les seves activitats - ja siguin aquestes laborals, docents o acadèmiques - i oferint diferents vies d'accés per tal d'aconseguir una major personalització.
Resumo:
En aquest treball es fa una aproximació al tractament dels documents electrònics (sobretot recursos d'Internet) en el context de la biblioteca d'una universitat a distància. També es relata l'experiència de la Biblioteca de la Universitat Oberta de Catalunya en el procés de creació de pàgines electròniques de sumaris de revistes i monografies que formen part de la col·lecció de la biblioteca. Tots aquests serveis de valor afegit estan directament orientats vers uns usuaris que es posen en contacte amb la biblioteca des del Campus Virtual de la UOC.
Resumo:
L'ús de les noves tecnologies de la informació ha fet possible la creació de biblioteques virtuals universitàries que, no solament són part integrant del model pedagògic, sinó que poden introduir els seus continguts i serveis en llocs fins ara insospitats: a les aules virtuals formant parteix de les assignatures, en els espais virtuals de suport a la docència, en les àrees de recerca i, sens dubte, en l'apartat de Biblioteca que li és propi. Aquestes facilitats derivades de l'organització de Campus Virtuals, permeten al professional bibliotecari/documentalista personalitzar continguts i serveis, i crear biblioteques a mida de cada necessitat. També permeten desenvolupar tècniques "push" per notificar i disseminar els serveis més adequats a cada tipologia d'usuari.
Resumo:
The Virtual Library of the UOC not only contains its own bibliographic resources distributed in small physical libraries in the Support Centres of the University spread throughout the main cities of Catalonia, it also allows online access from one's place of residence to all the information registered and stored anywhere in the world. Because of this, we can define the Virtual Library of the UOC as a "library without walls". Currently, services offered by the library are available through a website interface within the Virtual Campus of the University.
Resumo:
El DinaWEB (Dinàmic WEB), és una base de dades desenvolupada per la Universitat Oberta de Catalunya, que té com a objectiu organitzar la informació i els recursos disponibles a la Biblioteca Virtual de la UOC de forma àgil per els usuaris i que permet a l'administrador l'actualització i modificació d'aquests recursos de forma més amigable que fins l'actualitat. La seva funció és substituir les pàgines estàtiques de la intranet de la Biblioteca Virtual de la UOC, per pàgines dinàmiques, generades automàticament per aquesta base de dades.
Resumo:
L'aparició i l'ús creixent i cada vegada més generalitzat de les tecnologies de la informació ha fet possible l'aparició d'un nou escenari que ha originat i fins i tot precipitat, una sèrie de canvis de gran abast en tots els nivells, especialment a nivell social, econòmic i cultural. Aquest nou escenari ha influït en gran manera en l'entorn pedagògic; l'aparició de nous models educatius, propiciats per aquest important canvi, s'ha anat succeint de forma continuada i ininterrompuda des de fa amb prou feines una dècada. Aquests nous models educatius han fet possible que sectors de la població que no podien accedir a cert tipus d'estudis, per circumstàncies d'índole diversa, es veiessin afavorits per un nou entorn, que no solament els facilitava l'accés a tot tipus d'ensenyaments, sinó que creava espais i eines cada vegada més fàcils d'usar perquè aquesta nova possibilitat no aparegués com una barrera tecnològica que els tanqués de nou l'accés.
