El Open Social Learning y su potencial de transformación de los contextos de educación superior en España

Documento de reflexión basado en el Panel de Expertos sobre Open Social Learning en España: diagnóstico yperspectivas, de la Cátedra UNESCO de e-learning, 30 de junio 2009.

Proven and putative vectors of American cutaneous leishmaniasis in Brazil: aspects of their biology and vectorial competence

The aim of the present review is to give relevant information on aspects of the biology and ecology, including the vectorial competence of Lutzomyia sand fly species suggested as vectors of American cutaneous leishmaniasis in Brazil. The disease, due to Leishmania (Viannia) braziliensis, has been registered in most municipalities in all the Brazilian states and its transmission is associated with more than one sand fly species in each geographical region. A variety of Leishmania species can be found in the Amazon basin, where different epidemiological chains have been detected with the participation of different phlebotomine vectors. Finally, a discussion is presented on some sand fly species found naturally infected by Leishmania, but for which there is as yet no evidence regarding their epidemiological importance.

MR-based follow-up of the superior cerebellar artery after radiosurgery for trigeminal neuralgia.

Purpose: To study with a non invasive method any potential radiological change on the superior cerebellar artery (SCA) in patients treated radiosurgically for classic trigeminal neuralgia (CTN).Materials and methods: A retrospective measure of maximal dose received by SCA was performed analyzing the treatment planning in 55 consecutive patients treated by Gamma Knife radiosurgery for an CTN, then, a prospective study was designed using high resolution MR, with T2 SPIR, T1 without and with gadolinium enhancement, Proton density, 3D TONE and MIP reconstructions. Inclusion criteria were: patients followed at our institution, follow-up of one year or more, dose received by the SCA of 15 Gy or more and voluntary patient participation in the study. Patients with repeated Gamma Knife radiosurgery for failure or recurrence were excluded. The end points were: SCA occlusion, stenosis or infarction in the territory supplied by SCA.Results: Sixteen patients were studied, with a mean follow-up of 25.2 months (12-42 months). The mean maximal dose received by the SCA was 57.5 Gy. (15-87 Gy). Among these 16 patients studied, neither obstruction of the SCA nor infarction was demonstrated. In one patient a suspicion of asymptomatic SCA stenosis was visualized distant to the irradiation field.Conclusions: SCA can receive a high dose of irradiation during radiosurgical treatment for CTN. This study does not confirm any vascular damage to the SCA after radiosurgery for CTN. (C) 2011 Elsevier B.V. All rights reserved.

Projecte per la realització d’ una intal·lació solar fotovoltaica en règim especial als edificis de l’ Escola Politècnica Superior de la UdG

El present projecte té per principal odjectiu dur a terme el disseny d’ una instal·lació solar fotovoltaica de producció d’ energia elèctrica en règim especial sobre teulada instal·lada en un edifici de caràcter oficial de l’ Escola Politècnica Superior de la UdG amb l’ objectiu de generar energia elèctrica

Single cell analysis reveals similar functional competence of dominant and nondominant CD8 T-cell clonotypes.

Immune protection from infectious diseases and cancer is mediated by individual T cells of different clonal origin. Their functions are tightly regulated but not yet fully characterized. Understanding the contribution of each T cell will improve the prediction of immune protection based on laboratory assessment of T-cell responses. Here we developed techniques for simultaneous molecular and functional assessment of single CD8 T cells directly ex vivo. We studied two groups of patients with melanoma after vaccination with two closely related tumor antigenic peptides. Vaccination induced T cells with strong memory and effector functions, as found in virtually all T cells of the first patient group, and fractions of T cells in the second group. Interestingly, high functionality was not restricted to dominant clonotypes. Rather, dominant and nondominant clonotypes acquired equal functional competence. In parallel, this was also found for EBV- and CMV-specific T cells. Thus, the nondominant clonotypes may contribute similarly to immunity as their dominant counterparts.

Exendin-(9-39) is an inverse agonist of the murine glucagon-like peptide-1 receptor: implications for basal intracellular cyclic adenosine 3',5'-monophosphate levels and beta-cell glucose competence.

The effect of exendin-(9-39), a described antagonist of the glucagon-like peptide-1 (GLP-1) receptor, was evaluated on the formation of cAMP- and glucose-stimulated insulin secretion (GSIS) by the conditionally immortalized murine betaTC-Tet cells. These cells have a basal intracellular cAMP level that can be increased by GLP-1 with an EC50 of approximately 1 nM and can be decreased dose dependently by exendin-(9-39). This latter effect was receptor dependent, as a beta-cell line not expressing the GLP-1 receptor was not affected by exendin-(9-39). It was also not due to the endogenous production of GLP-1, because this effect was observed in the absence of detectable preproglucagon messenger RNA levels and radioimmunoassayable GLP-1. Importantly, GSIS was shown to be sensitive to this basal level of cAMP, as perifusion of betaTC-Tet cells in the presence of exendin-(9-39) strongly reduced insulin secretion. This reduction of GSIS, however, was observed only with growth-arrested, not proliferating, betaTC-Tet cells; it was also seen with nontransformed mouse beta-cells perifused in similar conditions. These data therefore demonstrated that 1) exendin-(9-39) is an inverse agonist of the murine GLP-1 receptor; 2) the decreased basal cAMP levels induced by this peptide inhibit the secretory response of betaTC-Tet cells and mouse pancreatic islets to glucose; 3) as this effect was observed only with growth-arrested cells, this indicates that the mechanism by which cAMP leads to potentiation of insulin secretion is different in proliferating and growth-arrested cells; and 4) the presence of the GLP-1 receptor, even in the absence of bound peptide, is important for maintaining elevated intracellular cAMP levels and, therefore, the glucose competence of the beta-cells.

Interaccions arbre-arbust al límit superior del bosc i efectes de gradients bioclimàtics en la vegetació

Durant el periode d’elaboració d’aquesta tesi hem aprofundit en el coneixement dels factors que controlen les dinàmiques espacio-temporals del límit superior del bosc. Aquest ecotò se situa entre el límit superior del bosc i els prats alpins i és susceptible a canvis ambientals, fet que provoca que fluctuï altitudinalment i latitudinalment en funció d’aquests canvis. Els motius d’aquesta dinàmica s’ha estudiat sovint des d’un punt de vista climàtic, però mai fins ara s’havia estudiat des d’un punt de vista de les interaccions entre organismes. Per aquest fet hem estat evaluant l’efecte de les interaccions planta-planta en la regulació de la dinàmica supraforestal. L’estudi l’hem emmarcat en un context alpí (als Pirineus Catalans) i en un context subàrtic (Lapònia, Suècia), fet que ens ha permès fer un estudi comparatiu en dos ecotons contrastats però homòlegs ecològicament. Hem desenvolupat una sèrie d’experiments considerant diversos factors (augment de temperatura, quantitat de nutrients, presència d’arbust, posició en l’ecotò); en les dues zones d’estudi hem fet una plantació de plançons dels arbres formadors del límit del bosc en les diverses situacions derivades de la combinació d’aquests factors, i hem fet el seguiment fenològic dels plançons durant tres periodes de creixement. Els resultats dels experiments ens han permès veure que les interaccions entre organismes tenen una gran importància en la regulació de la dinàmica supraforestal, tant als Pirineus com a Lapònia. Les interaccions planta-planta i planta-herbívors determinen el reclutament de plançons i per tant l’estructuració de les comunitats supraforestals. Per altra banda, la posició en l’ecotò evidencia la presència d’un gradient bioclimàtic; les manipulacions ambientals de temperatura i nutrients originen una resposta generalment positiva en el desenvolupament dels plançons, indicant que canvis en aquestes variables pot suposar alteracions notables de l’estructura forestal del límit del bosc. Per altra banda en aquest projecte també hem aprofundit en temes relacionats amb l'efecte dels gradients altitudinals en la distribució de plantes vasculars als Pirineus Catalans.

Interaccions arbre-arbust al límit superior del bosc i efectes de gradients bioclimàtics en la vegetació

Durant el periode d’elaboració d’aquesta tesi hem aprofundit en el coneixement dels factors que controlen les dinàmiques espacio-temporals del límit superior del bosc. Aquest ecotò se situa entre el límit superior del bosc i els prats alpins i és susceptible a canvis ambientals, fet que provoca que fluctuï altitudinalment i latitudinalment en funció d’aquests canvis. Els motius d’aquesta dinàmica s’ha estudiat sovint des d’un punt de vista climàtic, però mai fins ara s’havia estudiat des d’un punt de vista de les interaccions entre organismes. Per aquest fet hem estat evaluant l’efecte de les interaccions planta-planta en la regulació de la dinàmica supraforestal. L’estudi l’hem emmarcat en un context alpí (als Pirineus Catalans) i en un context subàrtic (Lapònia, Suècia), fet que ens ha permès fer un estudi comparatiu en dos ecotons contrastats però homòlegs ecològicament. Hem desenvolupat una sèrie d’experiments considerant diversos factors (augment de temperatura, quantitat de nutrients, presència d’arbust, posició en l’ecotò); en les dues zones d’estudi hem fet una plantació de plançons dels arbres formadors del límit del bosc en les diverses situacions derivades de la combinació d’aquests factors, i hem fet el seguiment fenològic dels plançons durant tres periodes de creixement. Els resultats dels experiments ens han permès veure que les interaccions entre organismes tenen una gran importància en la regulació de la dinàmica supraforestal, tant als Pirineus com a Lapònia. Les interaccions planta-planta i planta-herbívors determinen el reclutament de plançons i per tant l’estructuració de les comunitats supraforestals. Per altra banda, la posició en l’ecotò evidencia la presència d’un gradient bioclimàtic; les manipulacions ambientals de temperatura i nutrients originen una resposta generalment positiva en el desenvolupament dels plançons, indicant que canvis en aquestes variables pot suposar alteracions notables de l’estructura forestal del límit del bosc. Per altra banda en aquest projecte també hem aprofundit en temes relacionats amb l'efecte dels gradients altitudinals en la distribució de plantes vasculars als Pirineus Catalans.

Polymeric IgA is superior to monomeric IgA and IgG carrying the same variable domain in preventing Clostridium difficile toxin A damaging of T84 monolayers.

The two exotoxins A and B produced by Clostridium difficile are responsible for antibiotic-associated enterocolitis in human and animals. When added apically to human colonic carcinoma-derived T84 cell monolayers, toxin A, but not toxin B, abolished the transepithelial electrical resistance and altered the morphological integrity. Apical addition of suboptimal concentration of toxin A made the cell monolayer sensitive to toxin B. Both toxins induced drastic and rapid epithelial alterations when applied basolaterally with a complete disorganization of tight junctions and vacuolization of the cells. Toxin A-specific IgG2a from hybridoma PCG-4 added apically with toxin A alone or in combination with toxin B abolished the toxin-induced epithelial alterations for up to 8 h. The Ab neutralized basolateral toxin A for 4 h, but not the mixture of the two toxins. Using an identical Ab:Ag ratio, we found that recombinant polymeric IgA (IgAd/p) with the same Fv fragments extended protection against toxin A for at least 24 h in both compartments. In contrast, the recombinant monomeric IgA counterpart behaved as the PCG-4 IgG2a Ab. The direct comparison between different Ig isotype and molecular forms, but of unique specificity, demonstrates that IgAd/p Ab is more efficient in neutralizing toxin A than monomeric IgG and IgA. We conclude that immune protection against C. difficile toxins requires toxin A-specific secretory Abs in the intestinal lumen and IgAd/p specific for both toxins in the lamina propria.

Accidental cross-clamping of the superior vena cava: management and BIS evolution.

The case of a 38-year old man with recurrent adenocarcinoma of the right lung and infiltration of the thoracic wall, who underwent a right pneumonectomy with thoracic wall resection, is described. Dissection of the right pulmonary hilous was extremely difficult due to the previous operations. The superior vena cava (SVC) was accidentally ligated, resulting in profound hypotension and increased venous pressure in the internal jugular vein. Immediate blood aspiration through a 8.5-French introducer sheath lowered the venous congestion. After the SVC was cross-clamped, the Bispectral Index (BIS) acutely decreased to 0 and remained low during the resuscitation. Over the next 5 hours, BIS was directly affected by mean arterial pressure. Four days postoperatively, the patient was neurologically intact.

Universitat i societat xarxa : Usos d'Internet en el sistema educatiu superior de Catalunya. Informe final de recerca (annexos web)

Annexos web de l'estudi que analitza -seguint una metodologia quantitativa basada en una mostra representativa de 2.093 professors i 23.864 estudiants i reforçada amb elements qualitatius- la transició que es produeix en el sistema universitari públic català cap a un model més adaptat a les noves necessitats de la societat xarxa. Per a això, es posa especial èmfasi en l'anàlisi dels usos que es fa d'Internet (l'eina clau de la societat xarxa) en el món universitari i en les transformacions que es donen o es donaran com a conseqüència d'aquests usos.

Universitat i societat xarxa : Usos d'Internet en el sistema educatiu superior de Catalunya. Informe final de recerca (volum I)

Aquest estudi analitza -seguint una metodologia quantitativa basada en una mostra representativa de 2.093 professors i 23.864 estudiants i reforçada amb elements qualitatius- la transició que es produeix en el sistema universitari públic català cap a un model més adaptat a les noves necessitats de la societat xarxa. Per a això, es posa especial èmfasi en l'anàlisi dels usos que es fa d'Internet (l'eina clau de la societat xarxa) en el món universitari i en les transformacions que es donen o es donaran com a conseqüència d'aquests usos.