999 resultados para Propietat industrial -- Aspectes ètics i morals
Resumo:
En aquest estudi s'analitza la relaci entre la distribuci de les installacions de gesti de residus, com ara els dipsits controlats, plantes de compostatge, plantes incineradores, basses de purins, etc., i la poblaci catalana, pel que fa als residus d'origen municipal, industrial o ramader, per tal de determinar si aquesta respon a condicions d'equitat ambiental. El marc de l'estudi s el de la justcia ambiental i la hiptesi sota la qual es du a terme la investigaci s que, a Catalunya, la localitzaci de les installacions de gesti de residus no respon a criteris d'equitat ambiental.
Resumo:
Els refugis de muntanya es troben situats en zones dinters natural, sovint protegides, com s el cas dels deu refugis del Parc Natural de lAlt Pirineu. En els darrers anys sha observat una diversificaci en ls dels refugis de muntanya, originalment construts per donar aixopluc als excursionistes, degut a laugment del turisme i la popularitzaci dels esports de neu i daventura. Els refugis estudiats es poden agrupar en tres tipologies diferents: refugis guardats, refugis alberg i refugis associats a pistes desqu, cadascuna de les quals presenta una realitat i unes problemtiques diferents. Mitjanant una metodologia prpia, es pretn fer una anlisi i una diagnosi ambiental de cada cas destudi i de les diferents tipologies a partir dels vectors que poden generar un major impacte en lentorn immediat dels refugis: aspectes socioeconmics, arquitectura, paisatge i impacte visual, energia elctrica i trmica, aigua potable i residual i residus slids. La diagnosi permet identificar els aspectes de cada refugi i tipologia que requereixen propostes de millora. Finalment es fa una proposta decoetiqueta de serveis per a refugis guardats basada en el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya, ja aplicat amb xit a altres establiments de serveis.
Resumo:
Residential satisfaction is often used as a barometer to assess the performance of public policy and programmes designed to raise individuals' well-being. However, the fact that responses elicited from residents might be biased by subjective, non-observable factors casts doubt on whether these responses can be taken as trustable indicators of the individuals' housing situation. Emotional factors such as aspirations or expectations might affect individuals' cognitions of their true residential situation. To disentangle this puzzle, we investigated whether identical residential attributes can be perceived differently depending on tenure status. Our results indicate that tenure status is crucial not only in determining the level of housing satisfaction, but also regarding how dwellers perceive their housing characteristics. Keywords: Housing satisfaction, subjective well-being, homeownership. JEL classification: D1, R2.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per una alumna densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2008. La cronobiologia s la cincia que sencarrega destudiar els mecanismes que permeten als ssers vius anticipar-se a les condicions ccliques de lambient i assolir la major eficcia possible: mxim rendiment i mnima despesa energtica. Sha estudiat aquesta disciplina posant en prctica una recerca dels els processos dalteraci dels ritmes biolgics en persones sotmeses a canvis dhorari motivats pel treball nocturn i per tandes. Desprs duna recerca bibliogrfica sobre el tema, es va dissenyar una enquesta per valorar en els afectats les condicions de treball, els ritmes ms alterats, els trastorns fsics i psquics de ms incidncia, les pertorbacions en la vida social, familiar, cultural i doci... Lenquesta es va passar a una mplia mostra corresponent al mn sanitari, industrial i de serveis. La recerca es va completar amb entrevistes a tres experts de lmbit medicofarmacutic en cronobiologia i alimentaci, membres del grup de recerca internacional de cronobiologia vinculats a la UB. Si es modifiquen els ritmes circadiaris, sinicia un procs dencarrilament al nou horari, i sha pogut comprovar que mai no es pot assolir completament. Les tandes setmanals i mensuals provoquen un desordre intern ms gran que les diries i permanents, i incideixen en la salut del treballador, en el grau dadaptaci, de cansament, etc. Les persones que malgrat les tandes segueixen hbits alimentaris regulars pateixen menys trastorns fsics i psquics i gaudeixen de ms bona salut. Els trastorns de ms incidncia sn els relacionats amb el son, gaireb la meitat dels enquestats, destacant linsomni.
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada a la University of California, Estats Units entre febrer i maig de 2007. Larginina s un component de les protenes i juga un paper important en respostes inflamatries. Sha demostrat que lagmatina pot inhibir el creixement mitjanant la supressi de la biosntesi i el transport de poliamines. Actualment sest avaluant el mecanisme de laturada daquest creixement. Sest estudiant tamb limpacte en lapoptosi i la senescncia, ja que els models apopttics impliquen un descens de poliamines com a factor com i causal dapoptosi. En la diabetis el rony creix i lndex de filtraci glomerular esdev supranormal. Aquest creixement renal preco s considerat una resposta compensatria a lincrement de la crrega hiperfiltrada. Nosaltres considerem que aquesta hiperfiltraci glomerular diabtica es deguda a esdeveniments que ocorren en el creixement del tbul proximal, i en aquest creixement hi poden estar involucrades les poliamines.
Resumo:
Cada cop ms, els editors d'avui dia actuen a nivell global per prover informaci electrnica, i s responsabilitat de les biblioteques actuar a nivell global per expressar les seves posicions al mercat pel que fa a les poltiques de preus i altres requisits i condicions relatius a l'adquisici d'informaci publicada. Aquest document actualitza les declaracions anteriors de l'ICOLC sobre el context actual de la informaci electrnica, el context que desitjem per al futur, i els usos preferits per tal que els consorcis de biblioteques i les seves biblioteques membre puguin assolir els resultats desitjats. En aquesta actualitzaci general, emfatitzem els aspectes referents a l'economia i les poltiques de preus, que han estat una preocupaci destacada des de les primeres trobades de l'ICOLC el 1996 i al llarg de les Declaracions que hem fet fins ara.
Resumo:
El concepte deconomia subjacent en el desenvolupament de la generalitat de les transaccions mercantils de la nostra era ha fet cas oms als seus orgens aristotlics en un nombre de casos excessivament significatius, i ha prescindit dunes arrels ordenades al servei recte de la vida bona de lhome. Per aix, la Doctrina Social de lEsglsia ha manifestat la seva preocupaci envers el desordre moral que regeix la conducta dels individus de la comunitat poltica quant a ladquisici i administraci dels bns materials que Du els confi, i aix mateix ha marcat una clara distinci entre les cincies econmiques modernes, que ignoren tot component tic, i la seva accepci ontolgica, dacord amb la qual leconomia es troba ntimament vinculada a la moralitat. Aix, les ensenyances del Magisteri de lEsglsia Catlica fan una crida al sentit deconomia derivat dels mots oikonomike i chrematistike limitada lart adquisitiu necessari i natural- que Aristtil abord en lAntiguitat i que Sant Toms dAquino posteriorment reb durant lEdat Mitjana valent-se de diversos matisos; s a saber, invoquen el substrat moral que el Filsof i el Doctor Anglic compartiren des de la respectiva perspectiva pagana i catlica: la dinmica de leconomia contempornia sallunya de ladministraci domstica de lEstagirita per esdevenir una realitat desnaturalitzada, atesa la seva identificaci amb aquella vessant de la crematstica contranatural que exala les passions mundanes. Sens perjudici de les especificitats histriques que inevitablement condicionaren el tractament de la dita qesti a mans dels alludits autors, cal subratllar que la contribuci ms rellevant en aquest mbit es veu reflectida en la presentaci dun art crematstic econmic, necessari i natural, en contraposici a lantieconmic, que obviava el fi ltim de la comunitat en tant que sincorria en una alteraci entre els mitjans posats a disposici de lacompliment de la vida bona i tal finalitat. LAquinate reprengu el plantejament aristotlic fent especial insistncia en el paper de lhome amb relaci a Du, mentre que la Doctrina Social de lEsglsia emprant dades de ra i fe- lintrodu en les seves pautes orientadores de la faceta econmica de la vida social per, lluny daportar un model descoratjador del progrs hum, ordenar aquells aspectes de la comunitat que, sota els efectes de leconomia moderna o la crematstica innatural, deixen en un segon pla lamor al Pare. Si b s ben cert que alguns dels passatges aristotlics i tomistes contenen una oposici expressa a determinats gneres adquisitius pel fet denquadrar-se en la crematstica innecessria i innatural, el clmax dels seus raonaments no se centra tant en lanlisi de la coherncia dunes classificacions taxonmiques com a resposta de les particularitats del moment, sin en uns principis laplicaci dels quals ha perdurat fins als nostres dies. En definitiva, lherncia daquells autors sexpressa en les premisses morals de les quals el Magisteri sha servit per establir la definici universal de les bases econmiques, don se segueix la desaparici de tota nota dissonant entre leconomia desvirtuada de la modernitat i la seva essncia assentada en loikonomike.
Resumo:
Aquest projecte compara les possibilitats per a aplicacions multimdia d'algunes de les arquitectures de processador que podem trobar en sistemes encastats. Per fer-ho s'ha seleccionat una srie de benchmarks que inclouen una mostra d'aplicacions multimdia, aix com un conjunt de benchmarks que ens permet mesurar aspectes d'un sistema operatiu GNU/Linux. Tamb s'ha determinat quines haurien de ser les principals mtriques a considerar en el context dels sistemes encastats.
Resumo:
El present projecte desenvolupa una aplicaci de gesti despais i control daccs per a la lEdifici dEstudiants-ETC de la Universitat Autnoma de Barcelona. Aquest edifici ofereix serveis a la comunitat universitria i compta amb un conjunt despais i equipaments ben divers: despatxos, sales de reuni, sales dassaig, sala dordinadors, cinema i teatre. Els usuaris daquestes installacions sn els propis treballadors de ledifici, alumnes dels cursos i tallers, estudiants beneficiaris dalgun servei i collectius destudiants. La gesti i lassignaci daquests espais, aix com el control daccs sn realitzats manualment per part del personal de lETC a la recepci de ledifici (anomenat Punt de Serveis). Laplicaci desenvolupada implementa els processos existents, tals com la gesti i reserva despais, linventari de claus o el control daccs a les sales. Tanmateix introdueix nous processos i funcionalitats, com la gesti, reserva i cessi de material propietat de ledifici.
Resumo:
Tras un breve repaso de la experiencia internacional, en el presente trabajo se cuantifica la contribucin de la inversin en las nuevas tecnologas de la informacin y las comunicaciones (TICs) al crecimiento de Espaa y sus regiones y a las disparidades de productividad entre estas ltimas. Con este fin se estima una funcin de produccin regional desagregando la dotacin de capital en un componente TIC y otro no TIC. Una comparacin de los resultados con los obtenidos a partir de la metodologa habitual de contabilidad del crecimiento sugiere que la inversin en bienes TIC podra generar efectos indirectos internos y externos muy considerables.
Resumo:
Report for the scientific sojourn carried out at the Institut de Biologia Molecular de Barcelona of the CSIC state agency from april until september 2007. Topoisomerase I is an essential nuclear enzyme that modulates the topological status of DNA, facilitating DNA helix unwinding during replication and transcription. We have prepared the oligonucleotide-peptide conjugate Ac-NLeu-Asn-Tyr(p-3TTCAGAAGC5)-LeuC-CONH-(CH2)6-OH as model compound for NMR studies of the Topoisomerase I- DNA complex. Special attention was made on the synthetic aspects for the preparation of this challenging compound especially solid supports and protecting groups. The desired peptide was obtained although we did not achieve the amount of the conjugate needed for NMR studies. Most probably the low yield is due to the intrinsic sensitive to hydrolysis of the phosphate bond between oligonucleotide and tyrosine. We have started the synthesis and the structural characterization of oligonucleotides carrying intercalating compounds. At the present state we have obtained model duplex and quadruplex sequences modified with acridine and NMR studies are underway. In addition to this project we have successfully resolved the structure of a fusion peptide derived from hepatitis C virus envelope synthesized by the group of Dr. Haro and we have synthesized and started the characterization of a modified G-quadruplex.
Resumo:
Cada cop sn ms els estudiosos que consideren aquest nou segle com el segle de les ciutats. Lany 2008 ms de la meitat de la poblaci mundial viur en ambients urbans, i aix es veu amb temor pel gran impacte que tenen les ciutats sobre el medi, i per la qualitat de vida dins aquestes urbs. Aquest document estudia com els factors urbans determinen la Petjada Ecolgica global de les activitats humanes, utilitzant variables com : densitat mitjana de les ciutats, percentatge de poblaci urbana, renda per cpita, latitud, preus de la gasolina i mida de la poblaci.
Resumo:
En aquest estudi sha determinat la deposici atmosfrica de metalls pesants a partir dels bioindicadors Xanthoria parietina (liquen) i Hypnum cupressiforme (molsa), en 16 punts de mostreig repartits per la zona on subicar el futur parc natural de les Muntanyes de Prades (Tarragona). A partir de la comparaci de les concentracions obtingudes en aquest treball amb les daltres estudis de plantejament equiparable, es va comprovar que la majoria de valors de concentraci dels metalls eren similars als daltres zones geogrfiques estudiades, a excepci del crom i el nquel, que presentaven valors clarament ms elevats. A partir de proves estadstiques (ANOVA, regressions mltiples) es va determinar que existien diferncies significatives entre les concentracions de metalls dels diferents punts de mostreig. Tamb es van detectar correlacions significatives entre les concentracions dels punts de mostreig i la distncia daquests respecte els focus potencials de contaminaci que shavien considerat prviament. Amb les dades obtingudes a partir un petit anlisi de la riquesa liqunica dels punts de mostreig, es va disposar dinformaci extra per poder avaluar les fonts i el patr de distribuci daquests contaminants.
Resumo:
La localitzaci de les empreses de nova economia en zones urbanes, a pesar que el factor distncia no sigui important, no deixa de ser considerable pels seus avantatges que els suposa estar situades conjuntament en relaci amb les infraestructures, consum, beneficis socioculturals, i facilitat en les transaccions cara a cara. s inevitable que el primer quart del segle vint-i-un estigui lligat a leconomia creativa de forma similar amb que el comenament del segle vint estava ntimament lligat a leconomia industrial i la invenci del sistema de producci en massa. La ciutat tamb va jugar un dels papers ms importants per al desenvolupament de la nova economia industrial a les albors del segle vint, com ho s la ciutat del coneixement que acull la nova economia creativa al segle vint-i-un. s evident que els resultats morfolgics, socials, econmics i urbans sn ben diferents en ambds fenmens, per limpacte a les ciutats s molt gran. Lobjectiu daquest estudi s analitzar els mecanismes daglomeraci (clustering) dactivitats competitives basades en creaci de coneixement i de serveis avanats que estan al darrera de desenvolupaments punters a ciutats com Barcelona, el projecte 22@bcn, i East London, el projecte Shoreditch. Lesfor que han posat les autoritats locals en crear lentorn apropiat per atreure i crear empreses innovadores, com a motor de desenvolupament dalgunes ciutats modernes europees ha resultat en el sorgiment de nuclis o centres urbans molt dinmics que suposadament estan preparats i acullen punts de creaci de coneixement (Urban Knowledge Hubs), amb una demanda i llocs de treball altament qualificats. Aquest s el cas dels projectes de Barcelona (22@bcn) i East London (Shoreditch).
Resumo:
En aquest treball es tracten qestions de la geometria integral clssica a l'espai hiperblic i projectiu complex i a l'espai hermtic estndard, els anomenats espais de curvatura holomorfa constant. La geometria integral clssica estudia, entre d'altres, l'expressi en termes geomtrics de la mesura de plans que tallen un domini convex fixat de l'espai euclidi. Aquesta expressi es dna en termes de les integrals de curvatura mitja. Un dels resultats principals d'aquest treball expressa la mesura de plans complexos que tallen un domini fixat a l'espai hiperblic complex, en termes del que definim com volums intrnsecs hermtics, que generalitzen les integrals de curvatura mitja. Una altra de les preguntes que tracta la geometria integral clssica s: donat un domini convex i l'espai de plans, com s'expressa la integral de la s-ssima integral de curvatura mitja del convex intersecci entre un pla i el convex fixat? A l'espai euclidi, a l'espai projectiu i hiperblic reals, aquesta integral correspon amb la s-ssima integral de curvatura mitja del convex inicial: se satisf una propietat de reproductibitat, que no es t en els espais de curvatura holomorfa constant. En el treball donem l'expressi explcita de la integral de la curvatura mitja quan integrem sobre l'espai de plans complexos. L'expressem en termes de la integral de curvatura mitja del domini inicial i de la integral de la curvatura normal en una direcci especial: l'obtinguda en aplicar l'estructura complexa al vector normal. La motivaci per estudiar els espais de curvatura holomorfa constant i, en particular, l'espai hiperblic complex, es troba en l'estudi del segent problema clssic en geometria. Quin valor pren el quocient entre l'rea i el permetre per a successions de figures convexes del pla que creixen tendint a omplir-lo? Fins ara es coneixia el comportament d'aquest quocient en els espais de curvatura seccional negativa i que a l'espai hiperblic real les fites obtingudes sn ptimes. Aqu provem que a l'espai hiperblic complex, les cotes generals no sn ptimes i optimitzem la superior.
