A right to a national space of communication? : on Stateless nations, their right to a space of communication of their own

Hem establert les bases metodològiques i teòriques per investigar la pregunta “Tenen les nacions sense estat el dret de controlar el seu propi espai de comunicació?”. La investigació ajusta el concepte d’espai de comunicació a la teoria política, cercant els seus límits en els drets individuals i, des de la perspectiva del liberalisme 2, aportant la justificació del seu control en quant que plataforma que incideix en la conservació i supervivència d’una cultura nacional. El primer article i fase de la tesi és l’adaptació i definició del concepte espai de comunicació. Fins ara, la recerca ha proposat diferents models d’espai de comunicació entenent si es tracta d’una visió emfatitzant la distribució i la producció de material marcat amb els símbols de la identitat nacional de la societat emissora, o bé si emfatitza la idea d’un espai de circulació de fluxos comunicatiu ajustat a un territori tradicionalment vinculat a una identitat nacional o nació sense estat. Igualment, es distingeix la dimensió d’emissió –sortir del territori al món- i la de recepció –fluxos informatius rebuts des del món al territori, concretament, al ciutadà; el paper d’intervenció de les institucions democràtiques és diferent en una dimensió o una altra i, per tant, també són diferents els drets afectats i les teories o principis que neguen o justifiquen el control de l’espai de comunicació. També s’ha indagat en les teories sobre els efectes cognitius dels mitjans de comunicació per relacionar-los amb la construcció nacional com a cohesió simbòlica i cultural. Si bé els mitjans no poden fer canviar de pensament immediatament, sí que poden conformar a llarg termini una percepció nacional general. Una comunitat és imaginada, donada la distància física dels seus components, i la comunicació social és, juntament amb l’educació, el principal factor de construcció nacional, avui en dia.

Anàlisi de la qualitat de l'aigua: estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l'aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies

Amb la finalitat de conèixer l’estat de qualitat de les aigües de les basses i pous del Parc del Garraf, s’analitzen una sèrie de paràmetres fisico-químics en 17 estacions de mostreig prèviament seleccionades, distribuïdes en zones amb diferents tipologies d’ús del sòl. La base de l’anàlisi ha estat la integració d’informació provinent de diferents fonts. Mitjançant l’elaboració de taules i gràfics, la generació de cartografia i el tractament estadístic de les dades, s’ha procedit a la tria de punts de mostreig i s’ha obtingut un inventari que ha permès la interpretació global dels resultats, facilitant la diagnosi. El procés de tractament de dades inclou la confecció d’un índex de qualitat de les aigües (ICA) propi, no vinculant, a partir de fórmules genèriques de normalització i ponderació de valors. Durant la realització de la diagnosi s’han detectat pertorbacions puntuals en determinats paràmetres corresponents a contaminacions locals, en diferents estacions de mostreig. Aquestes pertorbacions s’han relacionat amb la situació dels pous i les basses al Garraf i les tipologies d’ús del sòl de cada zona. El diagnòstic de pertorbacions ha orientat les propostes de millora aplicables que s’han dividit en tres classes segons el nivell d’actuació. Aquestes incideixen principalment, en la millora de la informació disponible, l’aplicació de l’agricultura ecològica, l’explotació sostenible dels aqüífers i la realització d’estudis globals i/o locals, més complets i exhaustius.

The Swiss Early Psychosis Project SWEPP: a national network.

Aim: The study aims to describe the activities of the Swiss Early Psychosis Project (SWEPP) which was founded in 1999 as a national network to further and disseminate knowledge on early psychosis (EP) and to enhance collaboration between healthcare groups. Methods: The present paper is a detailed account of the initiation and the development of the Swiss network. We describe all activities such as the several educational campaigns that were addressed to primary and secondary care groups since the early days. We also provide an overview of the current status of EP services throughout the country. Results: Today, most regions in Switzerland provide specialized EP inpatient and/or outpatient services with a clinical or combined clinical research approach that targets at-risk and/or first-episode populations. Some more recently initiated EP services have been launched as collaborative models between several local or regional psychiatric services. Conclusions: The increasing number of EP services and experts in Switzerland may mirror the catalyzing contribution of the Swiss Early Psychosis Project in this important field of health care. The country's small size and the increasing density of specialized services provide excellent bases for larger-scale networking activities in the future, both in clinical and research areas.

Seguiment de la tortuga mediterrània (Testudo hermanni spp. hermanni) a Catalunya: història, hàbitat, cria i introducció (el cas del Parc del Garraf)

El present projecte pretén donar una visió de la situació actual de la tortuga mediterrània (Testudo hermanni hermanni) a Catalunya, incloent un estudi més exhaustiu del cas del Garraf. Aquesta subespècie, que segons el registre fòssil es present a Catalunya des del neolític, troba actualment espais com la Serra del Montsant, l’Albera, el delta de l’Ebre o el Massís de Garraf, hàbitats potencials per al seu desenvolupament. En el cas del Garraf, dels resultats obtinguts, cal destacar l’alt grau de desconeixença que els visitants del Parc tenen sobre la tortuga mediterrània, i es per això, que cal portar a terme un programa d’educació ambiental, amb efectes també de reduir el número d’espolis d’exemplars, que s’estima en 4 exemplars a l’any. Altres factors com els incendis o les depredacions també són factors importants en el declivi de les poblacions.

The Polytene Chromosomes of Cnesia dissimilis (Edwards) and Three Species of Gigantodax Enderlein (Diptera: Simuliidae) from Lanin National Park (Argentina)

Cytological studies were made on larvae of Gigantodax marginalis, G. chilensis, G. fulvescens and Cnesia dissimilis from four creeks in Lanin National Park, Neuquen province, Argentina. Chromosome maps and idiograms of these species are presented. The following inversions were observed: G. marginalis: IL-1 (X-linked inversion), IL-2 (Y-linked inversion), IIS-1.2, IIL-1, IIIL-4,5; G. chilensis: IL-4 (X-linked inversion), IIS-1.2, IIIL-4,5; G. fulvescens:IL-1 (X-linked inversion), IL-3 (Y-linked inversion), IIS-1.2, IIL-1, IIIL-4,5; C. dissimilis: IL-1, IL-5, IIIL-1. Karyological information was used to construct a cladogram and Cnesia sp. Was found to show close resemblance to the three Gigantodax spp.

Antimalarial Drug Resistance: Surveillance and Molecular Methods for National Malaria Control Programmes

National malaria control programmes have the responsibility to develop a policy for malaria disease management based on a set of defined criteria as efficacy, side effects, costs and compliance. These will fluctuate over time and national guidelines will require periodic re-assessment and revision. Changing a drug policy is a major undertaking that can take several years before being fully operational. The standard methods on which a decision can be taken are the in vivo and the in vitro tests. The latter allow a quantitative measurement of the drug response and the assessment of several drugs at once. However, in terms of drug policy change its results might be difficult to interpret although they may be used as an early warning system for 2nd or 3rd line drugs. The new WHO 14-days in vivo test addresses mainly the problem of treatment failure and of haematological parameters changes in sick children. It gives valuable information on whether a drug still `works'. None of these methods are well suited for large-scale studies. Molecular methods based on detection of mutations in parasite molecules targeted by antimalarial drugs could be attractive tools for surveillance. However, their relationship with in vivo test results needs to be established

Fauna silvestre del Parc del Garraf. Afectacions al sector primari

El Parc del Garraf (PG) ha estat tradicionalment una important zona agrícola, encara que actualment és molt reduïda (representa el 3% del total de la superfície del parc) i està repartida entre unes poques masies. Aquesta activitat humana conviu amb la fauna silvestre de la zona, que en alimentar-se parcialment dels cultius (cereal, vinya, oliveres, arbres fruiters i hortalisses), hi causa diversos impactes. És el cas de diverses aus, com ara la garsa (Pica Pica) i el pardal (Passer domesticus), i també d’alguns mamífers com el porc senglar (Sus scrofa). Hem observat que l’impacte produït per les aus i el porc senglar (Sus scrofa) és molt petit, el que pot ser degut a dos motius principals: possiblement per una elevada producció de fruits salvatges, esdevenint aquest aliment suficient per a les aus; i la baixa densitat poblacional de porc senglar (Sus scrofa) al parc. Els impactes observats presenten una alta variabilitat i depenen de l’època de l’any en que ens trobem. Per tant, cal fer-ne un seguiment més acurat on s’impliquin administració i pagesos per a millorar el coneixement de l’impacte de la fauna salvatge.

Validación del delta base déficit como modelo predictor de resultados en pacientes politraumáticos. Hospital Parc Taulí Sabadell. Estudio preliminar

Les escales de valoració al pacient politraumàtic són essencials per al seu maneig i pronòstic. Podem definir índexs de gravetat o probabilitat de supervivència. Segons quins paràmetres analitzi, podem parlar d’escales fisiològiques, anatòmiques, bioquímiques i els índexs de probabilitat de supervivència. El BISS és un model de probabilitat provat a Holanda que ha demostrat ser objectiu. El nostre treball consisteix en la validació del BISS als nostres pacients. Durant dos anys vàrem recollir 354 pacients podent incloure només 167 al nostre estudi. Els resultats van ser significatius amb l’estudi posterior, però degut a la gran pèrdua de pacients no podem afirmar la nostra hipòtesi.