Capturar l'instant : a l'entorn de les exposicions Henri Cartier-Bresson retrospectiva i al gust de Cartier-Bresson. 'Capturar el instante : alrededor de las exposiciones Henri Cartier-Bresson retrospectiva y al gusto de Cartier-Bresson'.

El material se puede pedir escribiendo a: seducatiu.caixaforum.fundacio@lacaixa.es, o llamando al +34 93 4768633

Capturar l'instant : a l'entorn de les exposicions Henri Cartier-Bresson retrospectiva i al gust de Cartier-Bresson. 'Capturar el instante : alrededor de las exposiciones Henri Cartier-Bresson retrospectiva y al gusto de Cartier-Bresson'.

El material se puede pedir escribiendo a: seducatiu.caixaforum.fundacio@lacaixa.es, o llamando al +34 93 4768633

La pintura barroca flamenca, un tema de sempre abordat d'una manera diferent : a l'entorn de l'exposició Van Dyck, Jordaens... mestres de la pintura flamenca del segle XVII a les colúleccions del Museu Estatal Ermitage. 'La pintura barroca flamenca, un tema de siempre abordado de una manera diferente : alrededor de la exposición Van Dyck, Jordaens... maestros de la pintura flamenca del siglo XVII en las colecciones del Museo Estatal Ermitage'.

El material se puede pedir escribiendo a: seducatiu.caixaforum.fundacio@lacaixa.es, o llamando al +34 93 4768633

El desenvolupament de la formació professional a les Illes Balears. Els centres integrats de formació professional.

Este artículo presenta una panorámica del nacimiento de los centros integrados en las Islas Baleares e incorpora algunas características sobre su diseño y filosofía. Además de una introducción a la cuestión, se recojen las principales razones para poner en marcha una red de centros integrados en las Islas Baleares, la metodología utilizada por llevar a término el diseño de un centro integrado y el producto final. Finalmente, indicamos algunos apuntes sobre el diseño y la elaboración del proyecto funcional, que es el instrumento fundamental para el funcionamiento de los centros integrados. Todo el material ha sido elaborado bajo la dirección del Instituto de Calificaciones de las Islas Baleares a petición de varias administraciones.

Un estudi aproximatiu a l’imaginari social dels professionals que intervenen amb joves infractores a les Illes Balears.

Aquest treball explora les percepcions, emocions i actituds dels diferents professionals que intervenen en diferents moments i àmbits amb les dones joves infractores a les Illes Balears. Així mateix, identifica necessitats i analitza dificultats o reptes futurs en el coneixement (en termes de recerca i intervenció) de la delinqüència juvenil femenina. El treball empíric descrit és eminentment qualitatiu, basat en grups de discussió i entrevistes en profunditat amb professionals d’intervenció directa (personal educador de reforma i de protecció de menors, treballadors socials, mestres i psicòlegs, entre d’altres) i indirecta (fiscals, policies, advocats, directors i sociòlegs, entre d’altres). Finalment, tot això s’ha complementat amb estudis i recerques actuals, que han enriquit significativament aquest treball.

Utilitzaci?? de les TIC a l???educaci?? infantil

Es descriu una proposta pedag??gica per introduir l???ordinador en el curr??culum de l???educaci?? infantil. La metodologia duta a terme segueix un proc??s globalitzador fonamentat en principis d???aprenentatge significatiu. S???estudiaren els coneixements previs dels alumnes i es realitz?? un plantejament de la tasca atenent les necessitats individuals de cada nen i nena. Es conclou que les TIC han estat elements mediadors a l???hora de treballar aspectes com l???aprenentatge de les matem??tiques, la lectoescriptura, la comunicaci??, l???escriptura i el desenvolupament del llenguatge oral.

Desenvolupament de les competències familiars: la família com a context d’aprenentatge pares fills.

El artículo habla de la familia como uno de los principales contextos de aprendizaje tanto de los padres como de los hijos, de hecho, la calidad de la vida familiar es fundamental para los dos. De acuerdo con esto, los estudios etiológicos señalan algunos factores de interés, tanto de los modelos educativos utilizados en la crianza, como de contexto y la dinámica familiar en la que se produce el desarrollo evolutivo de los hijos. Se refiere tanto a las hablidades concretas de los padres en relación con la crianza de los hijos a lo largo del ciclo evolutivo, como el contexto de relaciones sociales que se producen dentro del contexto de la familia. Así, un problema o un déficit en una habilidad concreta se puede magnificar o no dependiendo del modelo evolutivo de la familia y de sus miembros. La falta de una relación cálida o positiva entre padres e hijos, la carencia de vínculos seguros, la rigidez, las prácticas de disciplina inconsistentes y la supervisión inadecuada aumentan el riesgo de que los hijos puedan desarrollar problemas serios en su ámbito de comportamiento y de sus emociones, llegando a desarrollar conductas antisociales, de acuerdo con eso, es primordial la familia como base educativa.

Drets de la infància i necessitats socials

En l’article que es presenta a continuació s’aborda la relació existent entre necessitats i els drets de la infància. Es considera que tot i la naturalesa canviant de les necessitats és fonamental la definició d’un determinat marc de necessitats socials on quedi clarament exposat quines són les situacions negatives que afecten la infància i que es consideren com a situacions de necessitat. Alhora, es presenta la normativització dels drets de la infància com un marc general i universal que hauria de permetre i possibilitar l’atenció al conjunt de necessitats infantils advocant per una orientació que complementi l’actuació protectora amb una actuació àmplia basada en el desenvolupament dels drets de la infància i l’atenció a les seves necessitats des de la justícia social.

Assetjament escolar (Bullying)

Aquesta publicació ha rebut la col·laboració institucional de la Direcció General d’Ordenació i Innovació i Formació del Professorat (Conselleria d’Educació i Cultura), la Regidoria de Serveis Socials (Ajuntament de Palma), l'Observatori per a la Convivència Escolar de les Illes Balears, així com col·laboracions personals de la Sra. Carmen Orte Socías (Departament de Ciències de l’Educació de Universitat de les Illes Balears) i Maria de Lluc Lladó Sanmartín (Alumna en pràctiques de Treball Social (UIB) a la Direcció General de l’ODDM).

El joc infantil i les juguetes: recomanacions per a la família

L’article 31 de la Convenció sobre els Drets de l’Infant estableix que «l’infant té dret a l’esplai, al joc i a participar en les activitats artístiques i culturals». D’aquí que resulti important que el joc infantil i la jugueta siguin uns mitjans que aportin idees, que fomentin la creativitat i que eduquin per als valors ciutadans i socials (educar per a la pau i no per a la violència, saber compartir, comprendre el món que ens envolta, respectar els altres, etc.), en aquesta publicació es presenten pautes i referències per a famílies per donar a conèixer la importància del joc i orientacions generals per els pares a l'hora de seleccionar les joguines.

Anàlisi del perfil del formador de formadors des de la perspectiva practicoreflexiva a les Illes Balears.

Resumen tomado de la publicación

Aproximació al treball socioeducatiu dels educadors socials de la part forana de Mallorca.

Resumen tomado de la publicación

El joc tradicional i popular a l???escola prim??ria : una proposta de l???educaci?? f??sica cap a la cessi?? d???autonomia

Resumen basado en el de la publicaci??n

Adaptació del portafoli de l'alumne a l'assignatura de dibuix als graus d'enginyeria

L’article presenta l’ús de l’eina del portafoli de l’alumne a l’assignatura d’expressió gràfica als nous graus d’enginyeria. Volem presentar els canvis que s’han realitzat a l’àrea de coneixement per adaptar-se a les assignatures basades en el pla de Bolonya. L’ús del portafoli docent de l’alumne s’ha revelat com un mètode valuós per a l’avaluació continuada, no tant així per a l’obtenció de la nota final. Presentem l’estratègia d’aplicació, el cronograma i els resultats obtinguts. Tanmateix fem una crítica dels detalls a millorar i els canvis que realitzarem cara als propers cursos. L’objectiu que cerquem els professors de l’àrea és adaptar l’assignatura al pla de Bolonya, assegurant que el treball continuat de l’alumne i el procés d’autoaprenentatge són correctament valorats. Tanmateix cal assegurar que l’estudiant realitzi una tasca d’aprenentatge autònom fora d’aula, que el temps dedicat a la resolució d’exercicis s’adeqüi a la quantitat de crèdits ECTS assignats, i que creixi el paper del professor com a tutor que revisa l’adquisició de competències. Aquesta experiència tendeix a que els estudiants centrin la seva activitat en el portafoli docent

El Role-playing com estratègia didàctica en l’atenció sanitària: una experiència educativa als estudis d’infermeria sobre el procés de morir

Per aconseguir un aprenentatge significatiu en el concepte d’atenció sanitària integral sobre el procés de morir ens va semblar interessant utilitzar com estratègia didàctica el role-playing. Aquesta metodologia afavoreix que els estudiants escenifiquin entrant empàticament al paper de qualsevol dels personatges simbòlics que es troben en la situació del procés de morir: afectat, cuidador/s, professional sanitari. En aquest marc permet que els estudiants a partir d’una dinàmica de grup identifiquin conceptes, procediments, actituds, valors i normes a partir de la vivenciació difícilment assolibles amb d’altres metodologies. En aquesta línia coneixen a fons l’impacte multidimensional que genera una situació de malaltia crònica irreversible i la repercussió en les vides de les persones implicades en el procés. Aquesta experiència didàctica, provoca un canvi d’actitud en les components cognitives, emocionals o afectives i conductuals. La tècnica del role-playing és una via ideal per incidir en la component afectiva i emocional que en la sessió magistral mostra una enorme complexitat d’identificar i retroalimentar. Aquesta intervenció repercuteix directament en l’aprenentatge i modificació de la conducta i en l’adquisició d’uns continguts apresos des d’una experiència vivencial i grupal. El procés d’estructuració racional de la vivència transfereix a un ensenyament-aprenentatge significatiu