Influència de les condicions ambientals sobre la població acarina

Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2005. S' estudia la influència de les condicions ambientals sobre la població acarina a quatre poblacions catalanes, situades a diferents altituds. A partir d’un recull bibliogràfic es fa una aproximació prèvia teòrica sobre la morfologia i la fisiologia dels àcars. Posteriorment s’ha dut a terme un treball de recerca sobre la influència de variables com l’altitud sobre la població acarina o la temperatura i la humitat en llocs tancats. Finalment, s’ha comparat la utilitat del mètode físic i químic de lluita contra els àcars. L’anàlisi de les dades obtingudes demostren que per damunt dels 1 200 m la població acarina és insignificant i que la millor manera de combatre els àcars és utilitzar el mètode físic de barrera (funda antiàcars) combinat amb el mètode químic d’acaricida (Benzil Benzoat).

Optimal enforcement policy and firms' emissions and compliance with environmental taxes

In a market where firms with different characteristics decide upon both the level of emissions and their reports, we study the optimal audit policy for an enforcement agency whose objective is to minimize the level of emissions. We show that it is optimal to devote the resources primarily to the easiest-to-monitor firms and to those firms that value pollution the less. Moreover, unless the budget for monitoring is very large, there are always firms that do not comply with the environmental objective and others that do comply; but all of them evade the environmental taxes.

Nous actors, noves cultures? : evolució de les polítiques ambientals a Catalunya : els casos de l'aigua i l'energia

Les polítiques ambientals són el resultat d’un gran nombre de factors: el context social, el moment polític, el marc internacional, etc. En l’àmbit català s’ha demostrat que un factor que pot impactar de manera rellevant és l’aflorament de moviments ciutadans que reclamen canvis en les formes de fer política, encaminant-les cap a models més sostenibles. Malgrat sembli complicat que en el cas de l’energia es donin les condicions que van permetre el pas a la Nova Cultura de l’Aigua, no es descarta la possibilitat que s’arribi per altres mitjans a un canvi del paradigma energètic, ja que no tots els canvis són sempre apreciables des dels seus inicis.

Educació ambiental en camins tradicionals : una proposta de guia interpretativa pel camí de les Tosques

El primer bloc del treball, que ocupa en extensió la major part del projecte, permet una aproximació a la figura que juga el medi ambient i l’educació ambiental en la societat i en el moment actual. Al mateix temps, s’analitza el context ambiental que envolta el Parc Natural de les Muntanyes de Prades per tal de donar a conèixer l’entorn immediat del camí de les Tosques. Finalment, es descriu l’origen i els diversos camins tradicionals existents, procurant la informació necessària per entendre el valor i el potencial de que disposa aquest viari. El segon bloc, d’altra banda, resulta d’una selecció d’informació del primer i de noves aportacions, en una guia per la realització d’un itinerari autoguiat d’educació ambiental per aquest camí. Aquesta proposta es materialitza en la localització, anàlisi i interpretació de l’itinerari pel camí de les Tosques, i en l’elaboració d’una guia d’educació ambiental per a realitzar-lo.

Environmental regulation: choice of instruments under imperfect compliance

Compliance is an important issue in environmental regulation. In this paper, we discuss some of the key elements of the problem and analyze a situation where emissions are not random and firms are risk-neutral. We study the firm's decision on emissions and compliance when the environmental regulation is based on standards and the enforcement agency audits the firm with a certain probability. We then compare total emissions when environmental regulation is based on different instruments: standards, taxes, and tradable permits. We show that when compliance is an issue, environmental taxes are superior to the other instruments. We also analyze the (static) efficiency of the solution.

Ecoeficiencia en la gestión de residuos municipales: modelo y factores exógenos

El trabajo analiza los factores exógenos que pueden influir en la ecoeficiencia (E/E) de la gestión de los residuos municipales. Se dividen los residuos municipales en outputs deseables e indeseables en los períodos 2000-2003, de la comunidad de Cataluña (España) y se propone un modelo que contempla el uso de la Función de distancia Direccional (DDF). Los datos obtenidos en DDF son contrastados con tres factores socioeconómicos en un análisi de regresión de tobit. Los resultados demuestran que existe un aumento porcentual de la E/E, se debe estudiar más en los aspectos endógenos que en los exógenos de la gestión de residuos. En tal sentido se propone continuar esta investigación con estudios de casos en los municipios estudiados.

La Evaluación de proyectos con impacto ambiental. Eficiencia y sostenibilidad

Suele darse por sentado que la valoración de los impactos que recaen sobre las generaciones presentes no comporta dificultad alguna. Sin embargo esto no es cierto. Es más, no se dispone de una metodología ampliamente aceptada para contabilizar dichos impactos. Algunos de los aspectos más controvertidos son: la elección del valor apropiado para la tasa de descuento, las unidades -físicas o monetarias- en que deben expresarse los flujos y la valoración de los bienes tangibles e intangibles. Cuando existen impactos a muy largo plazo surge el problema de valorar los costes y beneficios que afectan a las generaciones futuras mediante, por ejemplo, una tasa de descuento intergeneracional. Incluso en este último caso estaría dominando la perspectiva de las generaciones presentes, que actuarían como si poseyeran la totalidad de los derechos de propiedad sobre todos los recursos. Por lo tanto es necesario incorporar el requisito de sostenibilidad en el análisis. En este trabajo se examinan algunos de estos aspectos y se proponen vías de solución.

Clean Development Mechanism and Sustainable Development: a discussion on the link between the CDM and Sustainable Development, an analysis of the current status of the CDM portfolio, and an multicriteria evaluation of the effects of additional incentives in order to foster broad local Sustainable Development dividends from the CDM projects

vegeu resum en el fitxer adjunt a l'inici del treball de recerca

Misael Acosta Solís y el conservacionismo en el Ecuador (1936-1953)

Entre las décadas de 1930 y 1950 Misael Acosta Solís, miembro de la elite económica serrana y destacado geobotánico y forestal, lideró un proceso de institucionalización del conservacionismo en el Ecuador. Instituciones privadas y gubernamentales de corte conservacionista, exposiciones, libros y artículos, revistas científicas, estaciones de investigación forestal y agroecológica, leyes y políticas, congresos y encuentros, fueron algunos de sus legados. En este trabajo se revisan esos hechos en el contexto de la historia económica, social y ambiental del Ecuador. Asimismo, se sientan algunas premisas sobre las cuales continuar la construcción de la historia ambiental de esa nación.

La Incertesa de les dades de residus sòlids urbans

Vegeu el resum del projecte en el fitxer adjunt ResumPFCMuñoz

La Tècnica FISH i el microscopi confocal aplicats a la determinació de fraccions de biomassa en un reactor aerobi nitrificant

Vegeu el resum del projecte de final de carrera en el document adjunt ResumPFCMarsol

El Suro modificat, bescanviador iònic per l'adsorció de metalls preciosos (pal·ladi i platí)

El present treball, com a projecte final de carrera, té com objectiu estudiar la viabilitat del suro com a material alternatiu a compostos sintètics, com per exemple bescanviadors iònics convencionals. Està centrat al cas particular de la recuperació de Pal·ladi i Platí, metalls nobles d’alt valor econòmic i per tant amb un alt interès per la seva recuperació un cop usats.

Pla de gestió i conservació dels Estanyets de Pals i les Closes Fondes (Pals, Baix Empordà)

Es destaca la presència de tres espècies bioinvasores, tals com la gambúsia(Gambusiaaffinis), la canya (Arundodonax) i el cranc vermell americà (Procambarusclarkii). S’ha detectat que la qualitat de l’aigua ha disminuït en alguns paràmetres, especialment en l’Estanyet del Safareig. En els tres estanyets els sòlids dissolts totalsa TSD) estan al voltant del límit màxim recomanat per la EPA (Agència de Protecció Ambiental d’Estats Units). S’ha observat que la Cladophora, indicadora de concentracions elevades de nitrogen a l’aigua, és un cloròfit molt abundant. S’han identificat dos hàbitats d’interès comunitari no prioritari, segons la Directiva Hàbitats: les closes i les freixenedes termòfiles de Fraxinusangustifolia. En funció dels resultats obtinguts s’han elaborat les propostes de gestió i conservació per aquest espai.