Entrevista a Mar Cruz Piñol

Mar Cruz Piñol es profesora titular de Lengua Española en la Facultad de Filología de la Universidad de Barcelona, donde desde 1995 ha impartido, entre otras, las asignaturas"Cuestiones del español como L2","Lingüística de corpus","Bases de datos para el estudio de la lengua española" y"Metodología de la investigación filológi- ca".

La Enseñanza de los sistemas externos de representación matemáticos y lingüísticos en la educación infantil

El objetivo de este estudio es identificar factores que contribuyen a mantener un enfoque básicamente instrumental para enseñar los sistemas externos de representación matemáticos y lingüísticos en las primeras edades de escolarización. En el estudio han participado 123 maestros de Educación Infantil de diversos centros escolares públicos de Andalucía, Asturias, Cataluña y Navarra que han asistido a cursos de formación permanente del profesorado. El análisis cualitativo realizado se basa en grupos de discusión a partir de tópicos. Los resultados evidencian la influencia de diversos factores: el currículo de Educación Infantil; las concepciones del profesorado; las presiones entre etapas educativas; y, finalmente, la presión social. La identificación de los factores asociados a una enseñanza instrumental de los sistemas externos de representación puede entenderse como un tipo de información relevante acerca de las condiciones de la enseñanza de estos sistemas que, además, pueden servir de base para reconstruir las prácticas educativas

Individual differences in control of language interference in late bilinguals are mainly related to general executive abilities

Background: Recent research based on comparisons between bilinguals and monolinguals postulates that bilingualism enhances cognitive control functions, because the parallel activation of languages necessitates control of interference. In a novel approach we investigated two groups of bilinguals, distinguished by their susceptibility to cross-language interference, asking whether bilinguals with strong language control abilities ('non-switchers") have an advantage in executive functions (inhibition of irrelevant information, problem solving, planning efficiency, generative fluency and self-monitoring) compared to those bilinguals showing weaker language control abilities ('switchers"). Methods: 29 late bilinguals (21 women) were evaluated using various cognitive control neuropsychological tests [e.g., Tower of Hanoi, Ruff Figural Fluency Task, Divided Attention, Go/noGo] tapping executive functions as well as four subtests of the Wechsler Adult Intelligence Scale. The analysis involved t-tests (two independent samples). Non-switchers (n = 16) were distinguished from switchers (n = 13) by their performance observed in a bilingual picture-naming task. Results: The non-switcher group demonstrated a better performance on the Tower of Hanoi and Ruff Figural Fluency task, faster reaction time in a Go/noGo and Divided Attention task, and produced significantly fewer errors in the Tower of Hanoi, Go/noGo, and Divided Attention tasks when compared to the switchers. Non-switchers performed significantly better on two verbal subtests of the Wechsler Adult Intelligence Scale (Information and Similarity), but not on the Performance subtests (Picture Completion, Block Design). Conclusions: The present results suggest that bilinguals with stronger language control have indeed a cognitive advantage in the administered tests involving executive functions, in particular inhibition, self-monitoring, problem solving, and generative fluency, and in two of the intelligence tests. What remains unclear is the direction of the relationship between executive functions and language control abilities.

El Texto literario en el aula de español como lengua extranjera: Propuesta de programación didáctica: Últimas tardes con Teresa, de Juan Marsé

El treball aprofundeix en la importància dels textos literaris originals en les classes d’ELE (Espanyol com a Llengua Estrangera). S’estudien les principals línies de pensament sobre l’ensenyament de la literatura a l’aula d’ELE, i l’evolució de l’ensenyament. Es defensa que mitjançant l’ús de textos literaris originals els estudiants poden percebre una mostra de la diversitat expressiva de la llengua

El tratamiento de los coloquialismos en los diccionarios didácticos: análisis lexicográfico, lexicológico y pragmático

Aquest treball pretén contribuir d'una manera significativa a les investigacions que fins al moment s'han portat a terme sobre el lèxic col·loquial i els diccionaris didàctics. S'analitzen, des d'un punt de vista lexicogràfic, lexicològic i pragmàtic, els mots que apareixen etiquetats amb la marca de col·loquial o semblant. Es reflexiona, també, sobre l’adequació de les marques, el tipus de lèxic que es recull i la informació que apareix en relació amb l’ús que els parlants fan d’aquestes veus. En definitiva, es demostra la importància de la presència dels col·loquialismes en l’ensenyament i en els diccionaris didàctics

La influencia del lenguaje cotidiano en el desarrollo de la escritura de los inmigrantes en los centros educativos

El objetivo de nuestra investigación es demostrar la importancia deluso de la lengua escolar fuera del entorno educativo y como este uso podría repercutir notablemente en el rendimiento académico del alumnado inmigrante. Según nuestra hipótesis, los alumnos inmigrantes que no practican en su vida cotidiana la lengua que se usa en los centros educativos realizarán más errores en la escritura que aquellos alumnos inmigrantes que sí practican dicho lenguaje fuera del entorno educativo. Las técnicas que emplearíamos para recopilar y clasificar la información serían cuestionarios y un corpus lingüístico. Los resultados que esperamos obtener son un número considerablemente alto de errores en la escritura por parte de los alumnos inmigrantes que no hablan el catalán en su entorno social no escolar, mientras que los alumnos autóctonos y los alumnos inmigrantes que sí practican el catalán fuera del ámbito educativo obtendrían mejores resultados. Estos resultados nos proporcionarían una evidencia más sobre la importancia del uso de las lenguas escolares en entornos no escolares.

Aprender a investigar para argumentar sobre lengua: los registros lingüísticos orales en la ESO

Este artículo presenta una secuencia didáctica basada en el enfoque del proceso de enseñanza-aprendizaje de la lengua mediante la investigación y la interacción. El objetivo es proponer una manera de trabajar los contenidos lingüísticos en secundaria a través de un proceso que implique, por un lado, la creación de situaciones de reflexión compartida entre los alumnos y, por otro, un cambio de perspectiva en las tareas que habitualmente realizan los alumnos en el aula. Se trata de que los estudiantes pasen de desempeñar un papel básicamente receptivo (de las preguntas y las reflexiones del docente) a tener un papel claramente productivo, ya que para hacer una investigación se tienen que formular hipótesis, analizar resultados y extraer conclusiones. En concreto, a través de la secuencia didáctica que se propone se desarrollan las habilidades lingüísticas del alumnado mediante tres ejes: el concepto de registro lingüístico en relación con el contexto educativo, la reflexión a través de la argumentación y la investigación.

Tutorització en aules virtuals de llengua per a adults

L’article s’obre amb una reflexió genèrica sobre la funció tutorial en l’ensenyament de llengües en entorns virtuals. A continuació s’analitza l’acció docent tutorial, els seus rols, funcions i tasques: en primer lloc, en l’autoconeixement inicial, la creació de comunitat i l’acció docent; seguidament, en relació amb l’actuació estratègica dels aprenents, i, finalment, en la incentivació, dinamització i facilitació de l’activitat col·laborativa.

Rule-based machine translation between Bulgarian and Macedonian

This paper describes the development of a two-way shallow-transfer rule-based machine translation system between Bulgarian and Macedonian. It gives an account of the resources and the methods used for constructing the system, including the development of monolingual and bilingual dictionaries, syntactic transfer rules and constraint grammars. An evaluation of thesystem's performance was carried out and compared to another commercially available MT system for the two languages. Some future work was suggested.

Infància estrangera i coneixement de la llengua de l’escola

L’escolarització de la infància estrangera es fa en programes de canvi de llengua de la llar a l’escola. Per això, el progrés de les criatures estrangeres en el domini de la llengua del centre docent remet a fer possible una pràctica educativa semblant a aquella que permet assolir l’èxit escolar en els programes d’immersió lingüística. L’article discuteix aquesta qüestió a partir d’un estudi empíric i proposa alguns criteris per orientar la pràctica educativa amb aquest alumnat

La història contemporània de la llengua catalana com a paradoxa

En aquest article ens proposem demostrar que la història del català del segle XVI ençà està caracteritzada per tres fenòmens sense els quals no podem entendre tampoc la situació actual: reculada en els usos socials de la llengua, baixa cohesió de la comunitat lingüística, i augment de la variació interna i les interferències. Aquestes tres constants, però, s'han corregit en part des de finals del XIX, segons l'àmbit i el territori. Al nostre parer, allò que singularitza el català entre les llengües europees és aquesta combinació paradoxal de reculades i recuperacions durant l'edat contemporània. This paper aims to demonstrate that the history of Catalan from the 16th century onwards is characterized by three phenomena without which the current situation of this language cannot be understood. These three phenomena are regression in social practices, low cohesion of the language community and increase of its internal variation as well as interferences. Nevertheless, those phenomena have been partially mitigated from the late 19th century depending on the domain and area concerned. In our view, what singles out Catalan among all European languages is this paradoxical combination of setbacks and recoveries in the late modern age.

Estudi sociomorfològica a Manresa : el segment velar en algunes formes del PI i el PS dels verbs anar, fer, veure i haver

Des d’una perspectiva sociomorfològica, aquest estudi analitza la correlació que hi ha entre les variables socials de l’edat, el gènere i la classe social i un dels trets morfofonològics més característics del parlar dels joves de Manresa: la presència del segment velar /g/ en la primera persona del singular del present d’indicatiu, i en les persones primera, segona i tercera del singular i en la tercera del plural del present de subjuntiu dels verbs irregulars anar, fer, veure i haver (ex. vaic i vaigui).