ARB v.1.0 Gestió del Coneixement amb J2EE

Amb aquest projecte s'ha portat a terme la planificació i el desenvolupament d'una aplicació web amb tecnologia J2EE. Es tracta d'un sistema que s'assimila a una eina de gestió de coneixement, ja que permet l'emmagatzematge de dades i coneixement en estructures arborescents. Posteriorment es pot accedir a aquest coneixement molt fàcilment, de manera que persones amb poca o nul·la formació en la matèria poden diagnosticar i, fins i tot, resoldre problemes relacionats amb la temàtica de la informació emmagatzemada.

FireCatch 1.0 : Sistema detector de incendios

Sistema detector de incendios basado en la tecnología de redes de sensores inalámbricos.

Affymetrix Whole-Transcript Human Gene 1.0 ST array is highly concordant with standard 3' expression arrays.

The recently released Affymetrix Human Gene 1.0 ST array has two major differences compared with standard 3' based arrays: (i) it interrogates the entire mRNA transcript, and (ii) it uses DNA targets. To assess the impact of these differences on array performance, we performed a series of comparative hybridizations between the Human Gene 1.0 ST and the Affymetrix HG-U133 Plus 2.0 and the Illumina HumanRef-8 BeadChip arrays. Additionally, both RNA and DNA targets were hybridized on HG-U133 Plus 2.0 arrays. The results show that the overall reproducibility of the Gene 1.0 ST array is best. When looking only at the high intensity probes, the reproducibility of the Gene 1.0 ST array and the Illumina BeadChip array is equally good. Concordance of array results was assessed using different inter-platform mappings. Agreements are best between the two labeling protocols using HG-U133 Plus 2.0 array. The Gene 1.0 ST array is most concordant with the HG-U133 array hybridized with cDNA targets. This may reflect the impact of the target type. Overall, the high degree of correspondence provides strong evidence for the reliability of the Gene 1.0 ST array.

SelenoDB 1.0 : a database of selenoprotein genes, proteins and SECIS elements

Selenoproteins are a diverse group of proteinsusually misidentified and misannotated in sequencedatabases. The presence of an in-frame UGA (stop)codon in the coding sequence of selenoproteingenes precludes their identification and correctannotation. The in-frame UGA codons are recodedto cotranslationally incorporate selenocysteine,a rare selenium-containing amino acid. The developmentof ad hoc experimental and, more recently,computational approaches have allowed the efficientidentification and characterization of theselenoproteomes of a growing number of species.Today, dozens of selenoprotein families have beendescribed and more are being discovered in recentlysequenced species, but the correct genomic annotationis not available for the majority of thesegenes. SelenoDB is a long-term project that aims toprovide, through the collaborative effort of experimentaland computational researchers, automaticand manually curated annotations of selenoproteingenes, proteins and SECIS elements. Version 1.0 ofthe database includes an initial set of eukaryoticgenomic annotations, with special emphasis on thehuman selenoproteome, for immediate inspectionby selenium researchers or incorporation into moregeneral databases. SelenoDB is freely available athttp://www.selenodb.org.

Quality Assessment of Cardiac Magnetic Resonance Images at 1.5/3.0 T: Description and Validation of Standardized Criteria

PURPOSE: Cardiovascular magnetic resonance (CMR) has become a robust and important diagnostic imaging modality in cardiovascular medicine. However,insufficient image quality may compromise its diagnostic accuracy. No standardized criteria are available to assess the quality of CMR studies. We aimed todescribe and validate standardized criteria to evaluate the quality of CMR studies including: a) cine steady-state free precession, b) delayed gadoliniumenhancement, and c) adenosine stress first-pass perfusion. These criteria will serve for the assessment of the image quality in the setting of the Euro-CMR registry.METHOD AND MATERIALS: First, a total of 45 quality criteria were defined (35 qualitative criteria with a score from 0-3, and 10 quantitative criteria). Thequalitative score ranged from 0 to 105. The lower the qualitative score, the better the quality. The quantitative criteria were based on the absolute signal intensity (delayed enhancement) and on the signal increase (perfusion) of the anterior/posterior left ventricular wall after gadolinium injection. These criteria were then applied in 30 patients scanned with a 1.5T system and in 15 patients scanned with a 3.0T system. The examinations were jointly interpreted by 3 CMR experts and 1 study nurse. In these 45 patients the correlation between the results of the quality assessment obtained by the different readers was calculated.RESULTS: On the 1.5T machine, the mean quality score was 3.5. The mean difference between each pair of observers was 0.2 (5.7%) with a mean standarddeviation of 1.4. On the 3.0T machine, the mean quality score was 4.4. The mean difference between each pair of onservers was 0.3 (6.4%) with a meanstandard deviation of 1.6. The quantitative quality assessments between observers were well correlated for the 1.5T machine: R was between 0.78 and 0.99 (pCONCLUSION: The described criteria for the assessment of CMR image quality are robust and have a low inter-observer variability, especially on 1.5T systems.CLINICAL RELEVANCE/APPLICATION: These criteria will allow the standardization of CMR examinations. They will help to improve the overall quality ofexaminations and the comparison between clinical studies.

A total order in [0,1] defined through a 'next' operator

A `next' operator, s, is built on the set R1=(0,1]-{ 1-1/e} defining a partial order that, with the help of the axiom of choice, can be extended to a total order in R1. Besides, the orbits {sn(a)}nare all dense in R1 and are constituted by elements of the samearithmetical character: if a is an algebraic irrational of degreek all the elements in a's orbit are algebraic of degree k; if a istranscendental, all are transcendental. Moreover, the asymptoticdistribution function of the sequence formed by the elements in anyof the half-orbits is a continuous, strictly increasing, singularfunction very similar to the well-known Minkowski's ?(×) function.

Improved HIV-1 RNA quantitation by COBAS AmpliPrep/COBAS TaqMan HIV-1 Test, v2.0 using a novel dual-target approach.

BACKGROUND: HIV-1 RNA viral load is a key parameter for reliable treatment monitoring of HIV-1 infection. Accurate HIV-1 RNA quantitation can be impaired by primer and probe sequence polymorphisms as a result of tremendous genetic diversity and ongoing evolution of HIV-1. A novel dual HIV-1 target amplification approach was realized in the quantitative COBAS AmpliPrep/COBAS TaqMan HIV-1 Test, v2.0 (HIV-1 TaqMan test v2.0) to cope with the high genetic diversity of the virus. OBJECTIVES AND STUDY DESIGN: The performance of the new assay was evaluated for sensitivity, dynamic range, precision, subtype inclusivity, diagnostic and analytical specificity, interfering substances, and correlation with the COBAS AmpliPrep/COBAS TaqMan HIV-1 (HIV-1 TaqMan test v1.0) predecessor test in patients specimens. RESULTS: The new assay demonstrated a sensitivity of 20 copies/mL, a linear measuring range of 20-10,000,000 copies/mL, with a lower limit of quantitation of 20 copies/mL. HIV-1 Group M subtypes and HIV-1 Group O were quantified within +/-0.3 log(10) of the assigned titers. Specificity was 100% in 660 tested specimens, no cross reactivity was found for 15 pathogens nor any interference for endogenous substances or 29 drugs. Good comparability with the predecessor assay was demonstrated in 82 positive patient samples. In selected clinical samples 35/66 specimens were found underquantitated in the predecessor assay; all were quantitated correctly in the new assay. CONCLUSIONS: The dual-target approach for the HIV-1 TaqMan test v2.0 enables superior HIV-1 Group M subtype coverage including HIV-1 Group O detection. Correct quantitation of specimens underquantitated in the HIV-1 TaqMan test v1.0 test was demonstrated.

Elektronisten julkaisujen identifiointi : versio 1.0 5.5.1998

Tallenteen alussa huomautus: Artikkelin uusin versio osoitteessa http://www.lib.helsinki.fi/meta/id.html.

Estrutura e organização do sistema de informações georreferenciadas de solos do Brasil (Sigsolos - versão 1.0)

Os sistemas de informação armazenam informações detalhadas sobre o recurso terra, de modo que estas possam ser acessadas, combinadas e analisadas, sob vários pontos de vista, para os mais variados usos. No Brasil, a disponibilização das informações geradas nos levantamentos de solos tem sido pouco eficiente, em razão do grande volume, complexidade e pouca normatização. Assim, com o objetivo de possibilitar o armazenamento, manipulação e disponibilização das informações sobre os solos brasileiros, foi desenvolvido o SigSolos. O SigSolos foi estruturado para permitir o armazenamento de informações oriundas de diferentes fontes, níveis e escalas de levantamentos de solos, tendo, como base, normas e conceitos utilizados na ciência do solo. A entidade "Trabalho" foi estabelecida como entidade central do sistema para reduzir a necessidade de compatibilizações e normatizações na aquisição dos dados, considerando as diferentes fontes e níveis de levantamento de solos existentes no Brasil. A 1ª etapa do SigSolos foi concluída com a disponibilização da versão 1.0, para o armazenamento de dados, e, atualmente, já é possível acessar algumas informações sobre os solos brasileiros, a partir da Iniciativa Solos.br, diretamente na página da Embrapa Solos na internet.

Directrius per a l'accessibilitat al contingut web, versió 1.0

Aquestes directrius expliquen com fer que el contingut web sigui accessible a persones amb discapacitats i s'adrecen a creadors de contingut (autors de pàgines web o dissenyadors de llocs web) i a creadors d'eines d'autor. L'objectiu principal d'aquestes directrius és promoure l'accessibilitat. Tanmateix, l'aplicació de les directrius facilitarà l'accés al contingut a tot tipus d'usuari, sigui quin sigui l'agent d'usuari usat (navegador web, navegador de veu, telèfon mòbil, ordinador de cotxe, etc.) o les condicions de l'entorn de consulta (entorns sorollosos, espais mal il·luminats, entorns en què no es poden usar les mans, etc.). L'aplicació d'aquestes directrius també ajudarà els usuaris a trobar la informació d'una manera més ràpida dins el web. Les directrius no pretenen desincentivar l'ús d'imatges, vídeo, etc., sinó que expliquen com fer que el contingut multimèdia sigui més accessible a una àmplia audiència.Aquest és un document de referència per a uns principis d'accessibilitat i idees de disseny. Algunes de les estratègies comentades tracten d'aspectes relatius a la internacionalització del web i a l'accés des de terminals mòbils. Tanmateix, el document se centra en l'accessibilitat i no tracta exhaustivament dels aspectes relacionats amb altres activitats del W3C. Si voleu més informació sobre aquests temes podeu consultar les pàgines inicials W3C Mobile Access Activity (per a l'accés des de terminals mòbils) i W3C Internationalization Activity (per als aspectes d'internacionalització).Aquest document està pensat per a ser estable en el temps i, per tant, no dóna informació específica sobre si els navegadors funcionen o no amb una determinada tecnologia, ja que aquesta informació varia molt ràpidament. Aquesta informació es pot trobar al web de la Web Accessibility Initiative ,WAI, (Iniciativa d'Accessibilitat Web) [WAI-UA-SUPPORT].Aquest document inclou un annex que organitza tots els punts de verificació ordenats per tema i per prioritat. Els punts de l'annex estan enllaçats a les respectives definicions en el document. Els temes recollits en l'annex inclouen les imatges, el contingut multimèdia, les taules, els marcs, els formularis i els scripts. L'annex es presenta en forma de taula o com a simple llista.Un document a part, amb el títol Techniques for Web Content Accessibility Guidelines 1.0 (Tècniques per a les directrius per a l'accessibilitat al contingut web, versió 1.0) ([TECHNIQUES]) explica com posar a la pràctica els punts citats fins aquí. El document de tècniques explica cada punt amb més detalls i dóna exemples usant el llenguatge d'etiquetatge d'hipertext (HTML), fulls d'estil en cascada (CSS), el llenguatge d'integració multimèdia sincronitzada (SMIL) o el llenguatge d'etiquetatge matemàtic (MathML). Aquest document també inclou tècniques per a provar o validar una pàgina web i un índex dels elements i atributs HTML amb les tècniques que els usen. El document de tècniques està pensat per a seguir de prop els canvis tecnològics i es preveu que s'actualitzi més sovint que les directrius.Nota: Algunes de les característiques descrites en les directrius no estan encara implementades en tots els navegadors o eines multimèdia; en concret pot ser que no es puguin utilitzar funcions noves d'HTML 4.0, de CSS1 o CSS2.Les Directrius per a l'accessibilitat al contingut web, versió 1.0 són part d'una col·lecció de directrius sobre accessibilitat publicades per la Web Accessibility Initiative, WAI (Iniciativa d'Accessibilitat Web). La col·lecció comprèn User Agent Accessibility Guidelines (Directrius d'accessibilitat per a agents d'usuari) [WAI-USERAGENT] i Authoring Tool Accessibility Guidelines (Directrius d'accessibilitat per a eines d'autor [WAI-AUTOOLS].

Taula de punts de verificació de les directrius per a l'accessibilitat al contingut de pàgines web, versió 1.0

El World-Wide Web Consortium (W3C), organisme encarregat de la normalització del web, va començar a preocupar-se fa uns anys dels problemes d'accessibilitat que poden presentar les pàgines web a les persones amb discapacitats. Com a resultat d'aquesta preocupació, va posar en marxa la Iniciativa sobre Accessibilitat al Web (WAI), amb el fi d'estudiar el tema i elaborar directrius d'actuació i altres materials d'ajuda. El document més important sorgit de la Iniciativa són les Directrius per a l'accessibilitat al contingut de pàgines web, versió 1.0, que ja va ser traduït al català en aquesta mateixa revista.2 Com a complement, el W3C ha publicat altres documents que volen facilitar-ne la implementació; en destaca el document que a continuació publiquem traduït, la Taula de punts de verificació de les Directrius per a l'accessibilitat al contingut de pàgines web, versió 1.0. La Taula de punts de verificació està pensada per actuar com un annex a les Directrius; sota la forma de llista de control (checklist) presenta un llistat classificat per nivells de prioritat de les pautes que s'haurien de seguir per crear pàgines web accessibles per tothom. La Taula vol ser, per tant, una eina ràpida per a la detecció manual dels problemes que puguin aparèixer, i que es descriuen amb més detalls a les Directrius.

Web content accessibility guidelines: from 1.0 to 2.0

This poster explains the changes introduced in the Web Content Accessibility Guidelines (WCAG) 2.0 from WCAG 1.0 and proposes a checklist for adapting existing websites. Finally, it describes the most common criticisms of the WCAG and places them in the context of its origin and initial aims.

Directrius per a l'accessibilitat al contingut web, versió 1.0. Recomanació de W3C, 5 de maig de 1999

Aquestes directrius expliquen com fer que el contingut web sigui accessible a persones ambdiscapacitats i s'adrecen a creadors de contingut (autors de pàgines web o dissenyadors de llocs web) ia creadors d'eines d'autor. L'objectiu principal d'aquestes directrius és promoure l'accessibilitat.Tanmateix, l'aplicació de les directrius facilitarà l'accés al contingut a tot tipus d'usuari, sigui quin siguil'agent d'usuari usat (navegador web, navegador de veu, telèfon mòbil, ordinador de cotxe, etc.) o les condicions de l'entorn de consulta (entorns sorollosos, espais mal il·luminats, entorns en què no es poden usar lesmans, etc.). L'aplicació d'aquestes directrius també ajudarà els usuaris a trobar la informació d'unamanera més ràpida dins el web. Les directrius no pretenen desincentivar l'ús d'imatges, vídeo, etc., sinóque expliquen com fer que el contingut multimèdia sigui més accessible a una àmplia audiència.Aquest és un document de referència per a uns principis d'accessibilitat i idees de disseny. Algunes deles estratègies comentades tracten d'aspectes relatius a la internacionalització del web i a l'accés desde terminals mòbils. Tanmateix, el document se centra en l'accessibilitat i no tracta exhaustivament delsaspectes relacionats amb altres activitats del W3C. Si voleu més informació sobre aquests temes podeuconsultar les pàgines inicials W3C Mobile Access Activity (per a l'accés des de terminals mòbils) i W3CInternationalization Activity (per als aspectes d'internacionalització). Aquest document està pensat per a ser estable en el temps i, per tant, no dóna informació específica sobre si els navegadors funcionen o no amb una determinada tecnologia, ja que aquesta informació varia molt ràpidament. Aquesta informació es pot trobar al web de la Web Accessibility Initiative ,WAI, (Iniciativa d'Accessibilitat Web) [WAI-UA-SUPPORT].Aquest document inclou un annex que organitza tots els punts de verificació ordenats per tema i perprioritat. Els punts de l'annex estan enllaçats a les respectives definicions en el document. Els temesrecollits en l'annex inclouen les imatges, el contingut multimèdia, les taules, els marcs, els formularis iels scripts. L'annex es presenta en forma de taula o com a simple llista. Un document a part, amb el títol Techniques for Web Content Accessibility Guidelines 1.0 (Tècniques per a les directrius per a l'accessibilitat al contingut web, versió 1.0) ([TECHNIQUES]) explica com posar a la pràctica els punts citats fins aquí. El document de tècniques explica cada punt amb més detalls i dóna exemples usant el llenguatge d'etiquetatge d'hipertext (HTML), fulls d'estil en cascada (CSS), el llenguatge d'integració multimèdia sincronitzada (SMIL) o el llenguatge d'etiquetatge matemàtic (MathML). Aquest document també inclou tècniques per a provar o validar una pàgina web i un índex Directrius per a l'accessibilitat al contingut web, versió 1.0 dels elements i atributs HTML amb les tècniques que els usen. El document de tècniques està pensat per a seguir de prop els canvis tecnològics i es preveu que s'actualitzi més sovint que les directrius.