997 resultados para Universitat de Girona -- Graduate work
Resumo:
Mirades Turístiques a la ciutat és un estudi sobre el comportament del turisme en les ciutats monumentals, a partir de l'experiència viscuda pels visitants del Barri Vell de Girona. Una recerca que ha pretès determinar, precisament, la forma com els visitants entren en contacte amb el patrimoni monumental de la ciutat medieval. A partir, d'identificar quins factors influeixen (i quins no) en el comportament dels turistes durant la seva visita, tant pel que fa referència als factors ambientals generals (la meteorologia, la congestió, la informació...) com els factors singulars de cada visitant. Per tal d'assolir aquests objectius, en hem plantejat una sèrie d'hipòtesis de treball: 1. Existeix una manera turística d'apropar-se al patrimoni que té les seves pròpies regles, les seves estructures específiques i en conseqüència la necessitat d'uns instruments de gestió particulars. 2. L'aproximació del turista al patrimoni monumental és el resultat de dues forces aparentment contradictòries. D'una banda, el turista tendeix a reproduir pautes de comportament socialment construïdes que prenen la forma d'un ritual. D'altra banda, més enllà d'aquest patró comú, cada visitant viu una experiència singular. Per tant, la relació amb el patrimoni és el resultat d'un subtil equilibri entre experiència i ritual. 3. El consum turístic del patrimoni depèn de la relació entre quatre factors. El primer, la imatge del lloc, és la projecció (sovint idealitzada) de l'espai de visita, una metàfora de la ciutat. El segon, el codi d'interpretació turístic , actua com una mena de ritual, un guió no escrit de la pràctica turística. En tercer lloc, el substrat material que són els components artístics, històrics o culturals de la destinació: la geometria del casc, les visuals, el pes de la història o el valor estètic de les peces condicionen, com és obvi, la mirada turística. Finalment, l'experiència està condicionada per la gestió (pública i privada) del turisme: informació, fluxos, interpretació... L'estudi s'ha sustentat en una metodologia inèdita basada en l'observació directa a partir del seguiment dels visitants durant els seus recorreguts. Hem observat el visitants i hem recollit la informació bàsica de la seva visita: l'itinerari, els monuments visitats, les actituds manifestades, els temps d'estada... Aquesta metodologia ha estat ja implementada en alguns estudis de públic de diversos museus. S'han recollit tres tipus de dades: dades relacionades amb els arcs (segment de carrer entre dues interseccions), dades relacionades amb els nodes (els elements d'interès) i dades relacionades amb el visitant. Les tres fonts estan unides per un identificador comú, que és el codi del turista. Això ens ha permès vincular les dades dels visitants amb el seu recorregut i la seva visita als monuments de la ciutat. Els resultats de l'estudi ens han permès identificar els factors que singularitzen l'apropament dels visitants al patrimoni i que el diferencien d'altres formes de relació o ús. És a dir, els factors que incideixen en el comportament dels visitants de Girona. Així mateix, hem pogut definir models d'itineraris amb una estructura interna molt compacta però molt diferents entre ells; que ens evidencien que, malgrat les regularitats detectades en les visites dels turistes de la ciutat, també existeixen elements diferencials en el seu comportament. Hem detectat quatre models de recorreguts urbans que hem anomenat: itinerari bàsic, comercial, complex i de les muralles, que a l'hora es poden subdividir en varies categories. Finalment, els estadístics multivariants ens han permès demostrar que la relació entre el turista i el patrimoni respon almenys a quatre formes de consum diferenciades, que hem anomenat "no turistes", "rituals", "interessats" i "erudits".
Resumo:
La parròquia, poc valorada per la historiografia medieval, fou una la institució fonamental per a l'ordenació de la societat rural del bisbat de Girona entre els segles X i XIV. Constituïa un territori ben delimitat, els habitants del qual rebien els sagraments eclesiàstics dels clergues que regien l'església i, a través de l'obreria i dels obrers, participaven en la gestió del temple i de la seva economia. La parròquia va incidir directament en l'ordenació del poblament rural a través tant dels nuclis eclesials o "celleres" com dels masos dispersos pel terme d'una parròquia. A més, la parròquia era una important font de rendes: a través de la documentació generada pel bisbe de Girona, el delme era una renda en mans, sobretot, de senyors feudals, cavallers i importants institucions eclesiàstiques; els clergues parroquials només rebien les primícies i altres drets de menor valor. Finalment, la parròquia contribuí enormement a la configuració de les comunitats rurals de bona part del bisbat de Girona.
Resumo:
El objetivo de este taller es mostrar a los alumnos mediante experiencias de laboratorio sencillas y de bajo coste algunas metodologías de estudio de las propiedades físicas de las rocas como material de construcción. Las propiedades físicas de las rocas determinan su uso y comportamiento tanto como materiales de construcción como soportes de obra civil. La determinación de las propiedades físicas complementan el estudio mineralógico y textural (petrográfico) de los materiales pétreos y naturales. Las propiedades petrofísicas más importantes que se abordan en este taller son el sistema poroso (porosidad); transporte de fluidos (permeabilidad, capilaridad); propiedades mecánicas (estáticas y dinámicas); la durabilidad de las rocas frente a las sales, hielo, ataque ácido, etc.
Resumo:
A principios del siglo XX el yacimiento arqueológico de Empúries abrió sus puertas a las visitas. Desde aquellos momentos hasta nuestros días numerosos yacimientos de la zona están preparados para ser visitados. Estas actuaciones, en muchas ocasiones, se encuentran relacionadas con su uso como elementos de atracción turística. En este trabajo se analizan las características del uso de estos yacimientos por parte de sus visitantes y se hace un especial hincapié en el interés de situar estas visitas en el contexto más general de las estancias turísticas o las salidas excursionistas.
Resumo:
In the five chapters that follow, I delineate my efforts over the last five years to synthesize structurally and chemically relevant models of the Oxygen Evolving Complex (OEC) of Photosystem II. The OEC is nature’s only water oxidation catalyst, in that it forms the dioxygen in our atmosphere necessary for oxygenic life. Therefore understanding its structure and function is of deep fundamental interest and could provide design elements for artificial photosynthesis and manmade water oxidation catalysts. Synthetic endeavors towards OEC mimics have been an active area of research since the mid 1970s and have mutually evolved alongside biochemical and spectroscopic studies, affording ever-refined proposals for the structure of the OEC and the mechanism of water oxidation. This research has culminated in the most recent proposal: a low symmetry Mn4CaO5 cluster with a distorted Mn3CaO4 cubane bridged to a fourth, dangling Mn. To give context for how my graduate work fits into this rich history of OEC research, Chapter 1 provides a historical timeline of proposals for OEC structure, emphasizing the role that synthetic Mn and MnCa clusters have played, and ending with our Mn3CaO4 heterometallic cubane complexes.
In Chapter 2, the triarylbenzene ligand framework used throughout my work is introduced, and trinuclear clusters of Mn, Co, and Ni are discussed. The ligand scaffold consistently coordinates three metals in close proximity while leaving coordination sites open for further modification through ancillary ligand binding. The ligands coordinated could be varied, with a range of carboxylates and some less coordinating anions studied. These complexes’ structures, magnetic behavior, and redox properties are discussed.
Chapter 3 explores the redox chemistry of the trimanganese system more thoroughly in the presence of a fourth Mn equivalent, finding a range of oxidation states and oxide incorporation dependent on oxidant, solvent, and Mn salt. Oxidation states from MnII4 to MnIIIMnIV3 were observed, with 1-4 O2– ligands incorporated, modeling the photoactivation of the OEC. These complexes were studied by X-ray diffraction, EPR, XAS, magnetometry, and CV.
As Ca2+ is a necessary component of the OEC, Chapter 4 discusses synthetic strategies for making highly structurally accurate models of the OEC containing both Mn and Ca in the Mn3CaO4 cubane + dangling Mn geometry. Structural and electrochemical characterization of the first Mn3CaO4 heterometallic cubane complex— and comparison to an all-Mn Mn4O4 analog—suggests a role for Ca2+ in the OEC. Modification of the Mn3CaO4 system by ligand substitution affords low symmetry Mn3CaO4 complexes that are the most accurate models of the OEC to date.
Finally, in Chapter 5 the reactivity of the Mn3CaO4 cubane complexes toward O- atom transfer is discussed. The metal M strongly affects the reactivity. The mechanisms of O-atom transfer and water incorporation from and into Mn4O4 and Mn4O3 clusters, respectively, are studied through computation and 18O-labeling studies. The μ3-oxos of the Mn4O4 system prove fluxional, lending support for proposals of O2– fluxionality within the OEC.
Resumo:
The insula is a mammalian cortical structure that has been implicated in a wide range of low- and high-level functions governing one’s sensory, emotional, and cognitive experiences. One particular role of this region is considered to be processing of olfactory stimuli. The ability to detect and evaluate odors has significant effects on an organism’s eating behavior and survival and, in case of humans, on complex decision making. Despite such importance of this function, the mechanism in which olfactory information is processed in the insula has not been thoroughly studied. Moreover, due to the structure’s close spatial relationship with the neighboring claustrum, it is not entirely clear whether the connectivity and olfactory functions attributed to the insula are truly those of the insula, rather than of the claustrum. My graduate work, consisting of two studies, seeks to help fill these gaps. In the first, the structural connectivity patterns of the insula and the claustrum in a non-human primate brain is assayed using an ultra-high-quality diffusion magnetic resonance image, and the results suggest dissociation of connectivity — and hence function — between the two structures. In the second study, a functional neuroimaging experiment investigates the insular activity during odor evaluation tasks in humans, and uncovers a potential spatial organization within the anterior portion of the insula for processing different aspects of odor characteristics.
Resumo:
The opera ION serves as my Doctoral Dissertation at the University of Maryland School of Music. The librettist of the opera is Nick Olcott, Opera Assistant Director at the University. My interest in this little-known play of Euripides began with my work with Professor Lillian Doherty of the University's Classics Department. Since I am fluent in Greek, I was able to read the play in original, becoming aware of nuances of meaning absent in the standard English translations. Professor Leon Major, Artistic Director of the University's Opera Studio, was enthusiastic about the choice of this play as the basis for an opera, and has been very generous of his time in showing me what must be done to turn a play into an opera. ION is my first complete stage work for voices and constitutes an ambitious project. The opera is scored for a small chamber orchestra, consisting of Saxophone, Percussion (many types), Piano, a Small Chorus of six singers, as well as five Soloists. An orchestra of this size is adequate for the plot, and also provides support for various new vocal techniques, alternating between singing and speaking, as well as traditional arias. In ION, I incorporate Greek folk elements, which I know first-hand from my Balkan background, as well as contemporary techniques which I have absorbed during my graduate work at Boston University and the University of Maryland. Euripides' ION has fascinated me for two reasons in particular: its connection with founding myth of Athens, and the suggestiveness of its plot, which turns on the relationship of parents to children. In my interpretation, the leading character Ion is seen as emblematic for today's teenagers. Using the setting of the classic play, I hope to create a modern transformation of a myth, not to simply retell it. To this end, hopefully a new opera form will rise, as valid for our times as Verdi and Wagner were for theirs.
Resumo:
Existen diferentes definiciones del concepto de masculinidad. Por un lado están las normativas, que la entienden como lo que los hombres deberían ser y, por otro, los enfoques semióticos, que la definen como no-feminidad. Partiendo de este último enfoque y teniendo en cuenta que la feminidad ha evolucionado en los últimos años junto con la sociedad desdibujando la frontera entre lo que forma parte del rol femenino y lo que no, se puede afirmar que han surgido a partir de los renovados modelos de feminidad, diferentes y nuevas masculinidades entre las que se encuentra la del hombre metrosexual. Es en este tipo de masculinidad en concreto en la que se centra la presente investigación y en cómo se construye la narración de dicha masculinidad en el discurso publicitario actual recurriendo a la figura mítica de Narciso. Así, a partir de una revisión bibliográfica y de un análisis de contenido, se pretende analizar la influencia de la publicidad en la aparición del hombre metrosexual como nueva masculinidad en respuesta a la transformación de la feminidad, a la par que confirmar la presencia de la figura de Narciso como recurso en la construcción de la masculinidad en la publicidad actual.
Resumo:
Group projects form a large and possibly growing component of the work undertaken for assessing students in higher education, and especially in post-graduate work in business. Yet the assessments sources, methods and purposes result in an array of combinations that the literature fails to capture in its full complexity. Tutors may be able to assess the work of the group as well as they might the work of any individual. But grades - and degrees - are awarded to individuals. Writers on higher education speak of using self- and peer-assessment as a way of qualifying the evaluation of group work so as to differentiate between individuals. But these commonly used terms - drawn from approaches to assessing individual work - are ambiguous or even misleading in the context of group work. This paper proposes a framework for discussing the assessment of group projects in an effort to help identify how the benefits of group learning and be translated into fairer summative assessments.
Resumo:
This exploratory mixed method research project was designed to investigate an area of doctoral education that has received little attention in the past. This research focused specifically on the non-intellectual, hoped-for by-products of doctoral education; the dynamic processes of developing and maintaining both a sense of community and informal mentoring relationships. The design of the study captured the experiences of doctoral students and alumni at various time periods in the doctoral program. Participants represented a diverse group of students with differences in professional and academic backgrounds and life stages. A pilot study for this research suggested that the presence of a sense of community and informal mentoring may provide the necessary relationships to support this diversity. The primary question at the forefront of this study was: Do doctoral students feel connected to one another? Five subquestions were developed to address this research topic: Does a sense of community already exist and flourish in doctoral education? Are the programs and resources of the doctoral program organized to nurture the creation and maintenance of a sense of community? Is a sense of community a foundational element in the formation of naturally occurring relationships among doctoral students? What educational and socio-emotional benefits are associated with informal mentoring relationships during the doctoral experience? and Do doctoral students perceive a change in their development as stewards of their discipline over time? The principal methods used to investigate these research questions combined both quantitative and qualitative techniques in a concurrent time sequence. The quantitative portion of the study involved a questionnaire, while the qualitative portion involved two approaches; face-to-face interviews and an open-ended question at the end of the questionnaire. Findings from the study indicated that the presence of both sense of community and informal mentoring enhance the overall quality of doctoral education. Program elements that enhanced or hindered connection between students were identified. Both the dynamics and the emotional, social, and academic benefits of informal mentoring were elucidated. Over time participants perceived changes in their development of the qualities assqciated with stewardship. This study brought the "hoped-for by-products" associated with doctoral education from the background shadows to an illuminated position at the forefront of inquiry.
Resumo:
L’estudi de l’Anàlisi del Cicle de Vida (ACV) ha estat realitzat a l’empresa CRODA Ibèrica S.A - Mevisa Site, en concret a la línia productiva on s’hi fabrica el monoestearat de glicerina utilitzant una eina informàtica comercial denominada SIMAPRO que analitza i compara els aspectes mediambientals d’un producte d’una manera sistemàtica i consistent seguint les recomanacions de les normes ISO 14040
Resumo:
La problemàtica ambiental més important en la majoria de comunitats de Lucre (Perú), és l’absència d’ un sistema de sanejament apropiat. Es fa una proposta per a la gestió dels residus sòlids urbans per tal de millorar les greus deficiències que repercuteixen directament en la salut dels habitants d’aquestes poblacions
Resumo:
Aquesta memòria és un estudi sobre l’avaluació ambiental del nitrogen a Catalunya, tot analitzant l’evolució que aquest element tant important ha tingut des del 1997 al 2003 en el nostre país
Resumo:
Estudi sobre l'avaluació de l'eficiència, eficàcia i equitat dels projectes de cooperacio de caire ambiental de la UdG a Nicaragua