Aspectes físics i químics del destintatge de paper revista mitjançant tensioactius catiònics

En una tesi anterior (Puig, 2004) es varen estudiar els aspectes mecànics vinculats al desfibratge i als consums energètics associats al procés de desintegració per acabar quantificant les forces implicades en el procés d'individualització dels components de diferents paperots. Aquest estudi, ha permès conèixer les condicions de desintegració que condueixen a un mínim consum energètic, aspecte complementari al reciclatge i destintatge del paperot però molt important per aconseguir un procés realment sostenible. Degut als requeriments del mercat, hi ha un altre aspecte o vessant realment important com és l'eliminació de tinta. Aquest procés, malgrat la complexitat industrial, es pot reduir o simplificar en dues etapes: la desintegració i la flotació. Ambdues, per raons d'eficàcia i condicionades pels agents químics que s'utilitzen, es realitzen en medi fortament alcalí (entorn d'un pH a 12). Aquest fet, genera una forta contaminació (DQO elevada) i per tant, és un procés poc respectuós amb el medi ambient. Els factors que condicionen treballar en medi alcalí són principalment, el despreniment de la tinta del suport, clarament accelerat en medi bàsic i fonamental per un bon destintatge i la utilització de tensioactius aniònics. Aquests tensioactius són sensibles al pH i la seva eficàcia disminueix en medi neutre o quasi neutre. Atès el que s'ha exposat, s'ha plantejat aquesta tesi que porta per títol "Aspectes Físics i Químics del Destintatge de Paper Revista mitjançant Tensioactius Catiònics", com un estudi del procés de destintatge de paper revista recuperat parant especial atenció a les variables físico-químiques i mecàniques del procés i a la seva influència en el despreniment i fragmentació de la tinta, així com en el procés d'eliminació de la tinta per flotació per tal d'avaluar la viabilitat d'un procés de destintatge en medi neutre enfront del destintatge alcalí convencional. S'ha utilitzat, com a paperot a destintar, el paper revista ja que aquest tipus de paper representa un percentatge elevat del paper recuperat a la Unió Europea. A més, aquest tipus de paper és utilitzat habitualment en les plantes de destintatge industrials per millorar les propietats de les suspensions destintades de paper de diari. La utilització de tensioactius catiònics és deguda a que la seva activitat no es veu afectada pel pH de la suspensió. Així, durant la comparació dels processos de destintatge en medi neutre i en medi alcalí, les eficàcies dels processos no es veuran influenciades pel grau d'ionització del tensioactiu. Donada l'absència d'estudis sobre la influència de les variables del procés en les mesures de concentració efectiva de tinta residual (ERIC) i ja que s'ha emprat aquest paràmetre per avaluar el despreniment i fragmentació de la tinta durant l'etapa de desintegració. En primer lloc, s'ha plantejat un estudi fonamental de la influència que poden tenir les variables del procés (granulometria, concentració de tinta i tipus de suport) en aquest paràmetre. Pel que fa a l'etapa de flotació, s'estudiarà l'efectivitat d'aquesta etapa, posant especial atenció a la capacitat del tensioactiu per eliminar tota la tinta despresa en l'etapa de desintegració. A més, donada la poca informació bibliogràfica referida als mecanismes de flotació amb tensioactius catiònics i la influència que té l'adsorció d'aquests agents per part de la suspensió paperera en l'etapa de flotació, s'ha dut a terme un estudi de l'adsorció dels tensioactius catiònics per part dels components d'una suspensió paperera. Per tant, la tesi realitzada té com a objectius:  Estudi fonamental de les mesures de ERIC (concentració efectiva de tinta residual) amb suports específics.  Estudi de la desintegració en medi neutre i comparació amb la desintegració clàssica.  Modelització del desfibratge de paperot a l'etapa de desintegració.  Estudi de l'eliminació de tinta per flotació en medi neutre i comparació amb la flotació clàssica.  Estudi del mecanisme d'adsorció de tensioactius en suspensions de cel·lulosa sintètica i de paperot.

La configuración de la prestación de jubilación en el régimen contributivo de la Seguridad Social

La tesi té per objecte l'estudi dels elements configuradors de la prestació de jubilació en la seva modalitat contributiva, és a dir, l'edat pensionable (o edat d'accés a la pensió de jubilació) i el cessament voluntari de l'activitat professional, posant-se de manifest com les diferents reformes aprovades sobre el sistema de Seguretat Social i, en especial, sobre el sistema de jubilació a partir de la dècada dels anys 80 han anat desconfigurant aquesta prestació. En aquest sentit en la Tesi es fa una crítica àmpliament fonamentada i raonada de l'ús abusiu que s'ha fet i que es fa de les diferents modalitats de jubilació anticipada, ja que no solament no han servit per a facilitar l'anomenat "relleu intergeneracional", sinó que, al contrari, són un seriós obstacle per a fer front al fenomen de l'envelliment demogràfic, la manifestació més directa del qual constitueix el canvi en l'estructura de la població per edats derivat de l'important descens de les taxes de natalitat i fertilitat conjuntament amb el corresponent augment dels índexs de longevitat, fenomen aquest que està provocant una profunda transformació de la piràmide demogràfica. Així, es realitza un anàlisi crític de l'ús de la jubilació com si es tractés d'una mesura de política d'ocupació, ja que es produeix una important fallida de la voluntarietat com a element característic del cessament, mitjançant, entre d'altres mesures, la jubilació forçosa i molt especialment, per que està donant lloc a una expulsió anticipada del mercat de treball a nombrosos treballadors encara aptes pel treball que ateses les importants dificultats d'ocupació de les persones de edat avançada es veuen obligades a mantenir-se com a inactives durant molt de temps, en la majoria dels casos en contra del que és la seva voluntat. En front a aquest panorama en la Tesi es proposa reforçar aquests dos elements configuradors de la prestació de jubilació, restringint al màxim l'ús de la jubilació anticipada, efectuant majors controls de la mateixa per a que només sigui utilitzada per empreses que realment ho necessiten, de forma limitada en el temps, i dotant de major flexibilitat a l'edat de jubilació mitjançant el reforçament del seu caràcter de dret al descans i atribuint-ne una major eficàcia a la voluntarietat de aquest dret del treballador. També s'aborda l'examen d'altres qüestions, entre d'altres, referides al funcionament intern de aquesta prestació; el tractament diferenciat establert en els diferents règims de Seguretat Social; el seu càlcul; així com un examen de les fonts estatals e internacionals de regulació de aquesta matèria amb una significativa incidència respecte a la necessitat de realitzar una lectura conjunta dels arts. 41 i 50 de la Constitució espanyola de 1978 i a la complexa aplicació del Reglament de la Unió Europea, Reglament CEE/ 1408/1971 pel reconeixement i càlcul de la prestació de jubilació en el cas de cotitzacions a diversos Estats de la Unió Europea.

Hacia un espacio com??n de ense??anza superior : Uni??n Europea, Am??rica Latina y Caribe (UEALC)

La publicaci??n recoge los resultados del encuentro de expertos que tuvo lugar en Murcia del 10 al 12 de octubre de 2001, organizado por el Ministerio de Educaci??n, Cultura y Deporte y la Universidad de Murcia. Se debatieron propuestas relacionadas con el establecimiento de un espacio com??n de educaci??n superior abordando cuestiones relacionadas con la educaci??n permanente, la detecci??n de las necesidades formativas, instituciones de ense??anza superior, movilidad geogr??fica intereuropea y transoce??nica, difusi??n de conocimientos y experiencias, redes de trabajo y movilidad virtual entre otros.

Dimensi??n internacional de la Educaci??n Superior de alumnos senior : experiencias dentro del Programa de Aprendizaje Permanente de la Uni??n Europea

Resumen basado en el de la publicaci??n

Projecte Comènius a l'IES Aurora Picornell : diversitat a l'escola europea. 'Proyecto Comenius en el IES Aurora Picornell : diversidad en la escuela europea'.

Resumen tomado de la publicación. Incluye tablas de datos e imágenes de las actividades

La formaci??n inicial de los maestros a la Uni??n Europea. 'La formaci??n incial de los maestros en la Uni??n Europea'

Resumen en catal??n

Reflexions entorn de la col??laboraci?? interuniversit??ria europea en el programa TEMPUS

Resumen basado en el del autor

El espacio europeo para la educaci??n permanente : modelos de buenas pr??cticas en los pa??ses de la Uni??n Europea

Resumen tomado de la publicaci??n

Intervenci??n de la Uni??n Europea en deporte : pasado, presente y futuro

Resumen tomado de la publicaci??n

La ense??anza religiosa escolar en la Uni??n Europea

Resumen tomado de la publicaci??n

La repetici??n de curso en la educaci??n obligatoria en la Uni??n Europea

Se analiza c??mo est?? regulada la repetici??n de curso en los estados miembros de la Uni??n Europea en la educaci??n obligatoria primaria y secundaria. Se consideran 3 variables para identificar las principales caracter??sticas de la repetici??n de curso en cada estado: la posibilidad o no de repetir curso, los motivos para ello y las personas u organismos que toman tal decisi??n. Se observa que la posibilidad de repetir curso existe en la mayor??a de los estados miembros y que depende mayoritariamente del rendimiento acad??mico. La decisi??n sobre la repetici??n puede ser individualizada o colectiva y normalmente consensuada entre profesores, directores y padres.

La inspecci??n educativa en Espa??a y la Uni??n Europea

Se analizan las funciones de la inspecci??n educativa en Espa??a seg??n la LOPEG de 1995 relacionadas con el control, la supervisi??n, el cumplimiento de la normativa y el asesoramiento, apoyo e informaci??n. Se explica c??mo se desarrolla, qui??n y c??mo se organiza el proceso de inspecci??n y c??mo es regulado en cada comunidad aut??noma. Por ??ltimo, se estudian los mecanismos utilizados en la Uni??n Europea para el desarrollo de las inspecciones, con breves descripciones de su aplicaci??n en cada pa??s miembro.

La educaci??n secundaria en la Uni??n Europea

Se analizan las caracter??sticas generales de la educaci??n secundaria en los pa??ses miembros de la Uni??n Europea, tanto en la rama general, como en la educaci??n profesional. Se estudia la distribuci??n de la carga lectiva de las distintas materias en los diversos pa??ses y el an??lisis porcentual de las calificaciones y t??tulos obtenidos por los estudiantes, as?? como el tipo de pruebas que se han de realizar para la obtenci??n de dichos t??tulos.

Los sistemas de formaci??n profesional en la Uni??n Europea

Se analizan las caracter??sticas de los sistemas de formaci??n profesional (FP) a partir de los datos de la Base de Datos sobre la Formaci??n y la Ense??anza Profesional para el a??o escolar 1995-96, compar??ndola con la ense??anza general: la estructura de los sistemas de formaci??n de cada pa??s miembro, los niveles en los que aparecen los programas de formaci??n profesionales y la duraci??n de la FP.

La ense??anza de la religi??n en la Uni??n Europea y la conferencia internacional consultiva sobre la educaci??n escolar en relaci??n con la libertad de religi??n, de convicciones, la tolerancia y la no discriminaci??n

Se presenta un an??lisis comparado de la ense??anza de la religi??n en los pa??ses miembros de la Uni??n Europea. Analiza las bases legales sobre las que se asienta, las escuelas y horarios de impartici??n, as?? como su inclusi??n o no en el curriculum del centro, los contenidos, los textos y el tipo de ense??anza que se imparte. Se estudia su obligatoriedad, los requisitos, el estatus acad??mico y econ??mico del profesorado y las alternativas que se sugieren a su estudio en los distintos pa??ses. Por ??ltimo, incluye las conclusiones extra??das de la Conferencia Internacional Consultiva sobre la educaci??n escolar en relaci??n con la libertad de religi??n, de convicciones, la tolerancia y la no discriminaci??n.