1000 resultados para Seguretat pública -- Girona (Catalunya ) -- Avaluació
Resumo:
El projecte PADICAT t l'objectiu de dissenyar i produir un sistema que permeti a la Biblioteca de Catalunya compilar, processar i donar accs permanent a la producci digital catalana. En alguns pasos s'anomena "dipsits digitals nacionals" a projectes similars, essent els ms coneguts el gegant Internet Archive, l'australi Pandora o el suec Kulturarw3. D'acord amb la tendncia generalitzada arreu de les biblioteques nacionals, el model de dipsit que persegueix la Biblioteca de Catalunya s el sistema hbrid, consistent a: - Compilar massivament els recursos digitals publicats en obert a Internet - Impulsar el dipsit sistemtic de la producci web dels agents implicats a Catalunya - Promoure lnies de recerca per mitj de la integraci dels recursos digitals de determinats esdeveniments de la vida pública catalana. L'any 2005 ha representat el perode de planificaci i proves del projecte que lidera la Biblioteca de Catalunya, que t previst sistematitzar el dipsit digital de la producci web catalana en el perode 2006-2008. La Memria del plantejament del projecte PADICAT presenta el recull d'informes tcnics generats per la Biblioteca de Catalunya durant aquesta fase de planificaci i proves. El projecte PADICAT compta amb la collaboraci del CESCA (Centre de Supercomputaci de Catalunya) i el DURSI (Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informaci de la Generalitat de Catalunya).
Resumo:
En aquest treball se sintetitzen els resultats ms destacats del projecte de final de carrera de la llicenciatura de Cincies Ambientals sobre laprofitament de la biomassa forestal al Parc de Collserola (PCo), realitzat a la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB). Lobjectiu principal s determinar la disponibilitat de biomassa forestal susceptible a ser extreta del PCo a fi daprofitar-la per a lobtenci denergia. Els principals factors analitzats sn: la producci anual per cada espcie, les limitacions que marquen lexplotaci i la tecnologia aplicable per a laprofitament en tres possibles escenaris. La proposta dexplotaci sostenible dels boscos del PCo sefectua sobre les espcies de Pinus halepensis, Quercus ilex i Quercus cerrioides, que presenten una producci major de biomassa susceptible a ser aprofitada, 5.500, 4.000 i 300 t psa1/any, respectivament. Per tant, la biomassa extrable de forma sostenible al PCo sestima en aproximadament 9.700 tones/any. Lestudi de laprofitament forestal est marcat per limitacions dextracci, tals com les limitacions silvcoles (zones amb una cobertura arbria igual o superior al 70% i un pendent igual o inferior al 60%) i daccessibilitat (franges de 25 metres a banda i banda de les vies forestals). Amb la quantitat de biomassa extrable es poden establir diferents escenaris daplicaci energtica, mitjanant la seva combusti en calderes amb diverses potncies de funcionament. Des del nivell domstic (calderes domstiques) fins al duna gran planta (cogeneraci), passant per laplicaci en un barri residencial (District Heating). Daquesta manera sobt energia trmica, per calefacci, o elctrica, aplicable a residncies individuals, a barris residencials o a polgons industrials. Sha escollit lescenari de District Heating com el ms viable, ja que s el que ms avantatges presenta dintre del context del parc i un ventall de possibilitats daplicaci ms elevat. Per determinar-ne la viabilitat, shan integrat diversos aspectes: tecnolgics (eficincia, producci energtica, tipus de combustible i requeriment de biomassa), ambientals (impactes generats), socials (percepci dels usuaris) i econmics (llocs de treball generats i viabilitat econmica).
Resumo:
Aquest text planteja, des dun punt de vista historiogrfic, com el concepte de salut pública es va construir histricament en les primeres dcades del segle XIX a Anglaterra i com es va construir historiogrficament a mitjan segle XX, al costat del procs de professionalitzaci dels salubristes.
Resumo:
Selecci d'articles, ponncies i presentacions illustratives dels deu anys d'histria del Consorci i dels seus projectes i activitats.
Resumo:
Al present article shan sintetitzat els resultats principals del projecte. Savalua la biomassa forestal disponible al Parc Natural de lAlt Pirineu, a partir dun conjunt de mtodes destimaci que pretenen veure la diferncia de biomassa disponible segons una srie de restriccions que es tenen en compte en cada cas. Lestudi t com a objectiu principal lestimaci de la biomassa forestal aprofitable que s susceptible de ser utilitzada per a labastament de la demanda denergia calorfica pels habitatges de la zona. Sha realitzat per a tres mbits destudi diferents: Parc Natural de lAlt Pirineu (PNAP), Vall de Cards i el municipi dEsterri de Cards. Per a cadascun dells sha analitzat la demanda total denergia calorfica dels habitatges, aix com les seves emissions en Kg de CO2 i lenergia obtinguda a partir de la biomassa disponible. Finalment, com a escenari daprofitament, sha proposat fer una substituci daquells habitatges que utilitzen gasoil per la biomassa, amb la finalitat de comprovar les reduccions en emissions de CO2 i en els costos econmics que tindrien lloc.
Resumo:
El present estudi pertinent a una fase inicial dun projecte dinvestigaci del Ministeri dEducaci i Cincia que es porta a terme al Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i dEcologia (BABVE) de la Universitat Autnoma de Barcelona amb collaboraci del Departament dAgricultura, Alimentaci i Acci Rural de la Generalitat de Catalunya anomenat Control biolgic del diabl de lavellaner, Curculio nucum L. (Coleoptera, Curculionidae) mitjanant organismes entomopatgens (nematodes i fongs), es basa en la recerca dorganismes autctons en els camps davellaners que un cop allats i caracteritzats puguin ser utilitzats com a insecticides biolgics pel control de la plaga clau que afecta els avellaners de Catalunya, el diabl de lavellaner (Curculio nucum L.). Aquest insecte, pertanyent a la famlia dels colepters presenta una mplia distribuci a lEuropa temperada i septentrional, essent especialment abundant a Espanya, Itlia i Turquia.
Resumo:
La gesti dels residus municipals ha davanar cap a la sostenibilitat per tal de poder fer front al gran volum de residus que es generen actualment i no malmetre el medi ambient. Aquest fet motiva a lelaboraci daquest projecte que es centra en lanlisi del procs de recollida dels residus municipals. Lestudi realitza en primer lloc una avaluació ambiental de la recollida global i una avaluació ambiental especfica de la recollida de la fracci Resta mitjanant el programari SIMUR (desenvolupada per lAgncia dEcologia Urbana de Barcelona). Amb aquesta eina de simulaci de models de gesti de residus municipal es calcula el balan de massa, el balan energtic, el balan demissions i el balan econmic del procs de recollida. La metodologia per al desenvolupament de la segona fase del projecte es basa en la realitzaci de treball de camp per al disseny de taules descriptives dels circuits de recollida de la fracci Resta, que permeten comparar-los entre s i aconseguir lobjectiu davaluar leficincia dels sistemes de recollida de crrega lateral i posterior de la fracci. Lassoliment dels objectius permet fer-se una idea de lestat actual de la recollida dels residus de Sant Boi, identificant-ne els punts forts i febles i plantejant propostes de millora encarades a aconseguir una futura generaci i recollida de residus ms respectuosa amb lentorn.
Resumo:
En aquest article es resumeixen els resultats ms destacats del projecte dut a terme pel grup Projecte Biomassa. Aquest estudi t per objectiu lavaluació de la viabilitat energtica, econmica i ambiental de laprofitament de la biomassa forestal com a recurs energtic a les forests dArestui, Baiasca, Montenartr i Virs situades dins el Parc Natural de lAlt Pirineu (PNAP). En el projecte sha fet una revisi dels Plans dOrdenaci Forestal (POFs) de les esmentades forests per tal dadequar-les als requeriments del PNAP i aix obtenir resultats sobre el potencial de biomassa sosteniblement extrable, sobre el seu potencial energtic i plantejar un escenari daprofitament a mode de cas prctic. A ms a ms, shan realitzat tamb un balan socioeconmic, un balan demissions de CO2 i una avaluació dimpacte ambiental per tal de determinar la viabilitat de ls de biomassa al PNAP com a recurs energtic. Com a resultat final sha obtingut que el procs daprofitament de la biomassa per a la producci denergia calorfica esdev una opci de futur viable i positiva ja que la implantaci del nou procs comporta beneficis a nivell social, econmic i ambiental.
Resumo:
Many regional governments in developed countries design programs to improve the competitiveness of local firms. In this paper, we evaluate the effectiveness of public programs whose aim is to enhance the performance of firms located in Catalonia (Spain). We compare the performance of publicly subsidised companies (treated) with that of similar, but unsubsidised companies (non-treated). We use the Propensity Score Matching (PSM) methodology to construct a control group which, with respect to its observable characteristics, is as similar as possible to the treated group, and that allows us to identify firms which retain the same propensity to receive public subsidies. Once a valid comparison group has been established, we compare the respective performance of each firm. As a result, we find that recipient firms, on average, change their business practices, improve their performance, and increase their value added as a direct result of public subsidy programs.
Resumo:
Aquest treball de recerca ha consistit en realitzar el seguiment dels Tallers d'Estudi Assistit (TEA) de diferents poblacions de la comarca d'Osona, per tal de conixer-los i avaluar-los. Els TEA consisteixen en una activitat extraescolar d'acompanyament en l'etapa educativa d'alumnes de cicle mitj, cicle superior i secundria que no disposen d'un entorn favorabale per fer una correcte escolaritzaci. La recerca estudia dues dimensions: per una banda analitzar com la Uvic assumeix la responsabilitat de la formaci i seguiment dels estudiants que participen com a monitors en els TEA, i per l'altra, contextualitzar els Tallers d'Estudi Assistit com una eina dels Plans Educatius d'Entorn, per la igualtat d'oportunitats; aix com valorar el treball en xarxa que els tallers representen. Amb l'objectiu d'avaluar el funcionament dels TEA, la formaci dels monitors (estudiants de la UVic) i la implicaci dels agents implicats en el projecte; aix com tamb plantejar propostes de millora per a properes edicions dels TEA.
Resumo:
Aquest projecte ha consistit en l'elaboraci d'un protocol per a l'anlisi del nivell de competncia lingstica en aspectes semntics i morfo-sintctics en catal i en el perode d'educaci infantil. Es va demanar l'ajuda per a la realitzaci del protocol bsic i per a realitzar les primeres proves pilot. Aquest projecte va sorgir de la demanda tant a l'escola com en la clnica de tenir material d'anlisi en catal i empricament fonamentat per poder establir el nivell de competncia en comunicaci lingstica, determinar la necessitat d'intervenci i per a establir els objectius de reeducaci. A partir del treball pluridisciplinar entre professionals en audici i llenguatge del CREDA Narcs Mass de Girona i els investigadors de la UB, s'ha prets establir les fites bsiques d'adquisici del llenguatge i confeccionar un instrument per a mesurar-les.(...)
Resumo:
La identificaci i caracteritzaci de l'estat de salut dels diversos collectius d'immigrants que resideixen a la Regi Sanitria Girona (RSG), a la Regi Sanitria Lleida (RSL) i a la ciutat de Barcelona permetr determinar quines sn les seves necessitats, tot comparant-ho amb la poblaci autctona, i quin cost suposen per l'administraci pública. El principal objectiu s el d'apuntar a poltiques sanitries i socials ms adients amb la situaci migratria actual. Per tal d'identificar el collectiu immigrant a la RSG es va procedir a la modificaci del sistema d'informaci primria de l'ICS, ECAP, a travs de l'activaci de variables existents. La tasca realitzada ha perms la identificaci dels usuaris dels serveis sanitaris de les rees Bsiques de Salut (ABS ) i obtenir una referncia poblacional fiable. Per detectar l'estat de salut i la necessitat i utilitzaci de serveis s'ha elaborat una enquesta ad-hoc prenent com a referncia l'enquesta ESCA i s'ha administrat a una mostra aleatria dels usuaris (immigrants i autctons). Lextracci de la mostra, amb un total de 900 efectius s'ha realitzat per estratificaci segons origen del pacient ats, obtenint 637 qestionaris vlids. A Barcelona s'ha treballat el districte de Ciutat Vella amb un percentatge d'immigrants superior a la mitjana de la ciutat. Lanlisi de la casustica de l'Hospital del Mar va evidenciar que la major utilitzaci dels serveis hospitalaris per part dels immigrants estava centrada en l'atenci materno-infantil. Per aprofundir-hi es plantej un estudi de freqentaci d'immigrants i autctons als serveis d'urgncies de l'Hospital del Mar i Peracamps. A la RSL es realitz un estudi sobre 1699 pacients d'origen immigrant (agrupats per regi d'origen), atesos a l'Atenci Primria de cinc ABS de la ciutat de Lleida tot comparant-ho amb un total de 4156 pacients autctons. D'altra banda es van estudiar les urgncies hospitalries ateses a l'Hospital Arnau de Vilanova.
Resumo:
Amb lestabliment de grups dimmigrants a Catalunya, labast de les poltiques socials sha vist ampliat per tal dafrontar els reptes d'integraci i cohesi social. Tot i que la Generalitat de Catalunya i la Diputaci de Barcelona identifiquen t lesport com a vehicle positiu per a la integraci dels immigrants, el desenvolupament de poltiques en aquest mbit encara est en una fase preliminar. La manca de recerca i labsncia daproximaci poltica dificulten aquest procs. Comprendre la realitat de la participaci esportiva entre la poblaci adulta immigrant pot servir per millorar els processos de formulaci i implementaci de poltiques per part de les administracions pbliques catalanes. Sha realitzat una aproximaci exploratria a aquesta necessitat. La recollida de dades sha fet mitjanant observaci i entrevistes semi-estructurades sobre experincies esportives organitzades o semi-organitzades rellevants. Els resultats revelen la importncia de lesport per a limmigrant en el procs destabliment de xarxes socials, i per al manteniment, la reproducci i la negociaci de les identitats culturals i, en particular, nacionals. Hi ha una divisi entre el sistema esportiu formal catal i els sistemes informals i fragmentats que utilitzen els immigrants per organitzar activitats esportives. Les entrevistes realitzades a actors clau en els diferents nivells de ladministraci pública i el cas destudi dun municipi han proporcionat una visi general de la resposta poltica. Es proposen un conjunt de recomanacions referents a la necessitat de gestionar les xarxes socials de forma ms sistemtica, la necessitat dincrementar les accions de transversalitat horitzontal i vertical entre els actors pblics i destablir un conjunt dindicadors socials per mesurar lefectivitat de la intervenci poltica en aquest mbit, aix com la identificaci de bones prctiques i activitats per compartir coneixements.
