Ecophysiology of seed dormancy and salt tolerance of Grewia tenax (Forssk.) Fiori and Ziziphus spina-christi (L.) Willd.

Higher Education Commission (HEC) of Pakistan and German Academic Exchange Service (DAAD)

Projecte de rehabilitació del Mas Sitjar de Salt

El motiu principal que ens ha portat a la realització d’aquest treball ha sigut el nostre interès en el camp de la rehabilitació. També ha influït en aquesta decisió la possibilitat d’accedir a documentació gràfica i històrica, ja que es tracta d’un edifici històric patrimoni del municipi de Salt. Com a coneixedors de l’estat actual de l’edifici s’ha decidit que l’objecte principal del projecte estigui basat en la consolidació estructural, considerant que no hi ha un ús definit, decidim que l’ús serà el que ve definit al CTE com a categoria C (zones d’accés al públic), que és el més desfavorable en quant a sobrecàrregues d’ús. Llavors, la finalitat del projecte és dur a terme la rehabilitació de l’edifici perquè és pugui adaptar a qualsevol ús que se li vulgui donar. Per tant, cal deixar clar que no és objecte redissenyar o redistribuir l’edifici per donar-li un ús concret

Importància de la velocitat de sortida de la pilota i de la precisió com a paràmetres d'eficàcia en el llançament en salt a distància en l'handbol.

Contiene tablas y esquema. Resumen tomado parcialmente del autor

L'entrenament de l'acrob??cia en el salt de perxa

Resumen tomado del autor. Se muestran dibujos de posiciones en anilla y p??rtiga

Fiabilitat de les proves de força en salt vertical i velocitat de cursa en escolars de 6 a 8 anys. 'Fiabilidad de las pruebas de fuerza en salto vertical y velocidad de carrera en escolares de 6 a 8 años'.

Resumen tomado de la publicación

Resistència i velocitat. Salts i tanques : el salt de tanques i exercicis de resistència i velocitat. Acceptar els hàbits higiènics i les pròpies limitacions. 'Resistencia y velocidad. Saltos y vallas : el salto de vallas y ejercicios de resistencia y velocidad. Aceptar los hábitos higiénicos y las propias limitaciones'.

Módulo segundo del primer crédito para el área de Educación Física del ciclo 12-16. Presenta un esquema de todo el módulo con la ordenación de los bloques de contenido propuestos, los objetivos didácticos, las actividades de aprendizaje y de evaluación así como una temporalización indicativa y los procedimientos de trabajo del material incluido. El modulo trabaja la mejora de los alumnos en sus cualidades físicas básicas, los sistemas de entrenamiento, las carreras de vallas, el salto de longitud y la velocidad. Divide el módulo en veinte unidades didácticas y presenta las actividades de aprendizaje que se proponen en cada una de ellas y que, básicamente, consisten en ejercicios de velocidad, salto y calentamiento. Incluye una serie de consideraciones previas y recomendaciones metodológicas para el profesor a la hora de llevar a cabo las actividades de aprendizaje.

Escuela de adultos de Salt : 25 años de atención a la diversidad.

Resumen tomado de la revista

Is Microtox R toxicity related to potentially harmful algae proliferation in Mediterranean salt marshes?

Mediterranean salt marshes are ecosystems that are highly influenced by sea changes and freshwater inputs from runoff. In these ecosystems, toxic and non-toxic algae blooms often produce large and unpredictable biomasses of phytoplankton. The Microtox R test has been described as a successful, quick method for detecting toxicity in various phytoplankton taxa. Ourstudy sought to test the efficiency of Microtox R in detecting toxic HAB in Mediterranean salt marshes. The results showed that the Microtox R test was able to detect toxic substances in the particulate matter of several lagoons in the Empordà salt marshes. This Microtox R toxicity coincided with periods when potentially harmful cyanobacteria, dinoflagellates and haptophytes had a high biomass. The results suggest that potentially harmful phytoplankton cannot be ruled out as a source of Microtox R

Elaboració i pràcitca d'un pla de ciutadania al municipi de Salt

Pla de ciutadania sobre el municipi de Salt. Per què Salt necessita un Pla de Ciutadania? En primer lloc, pel canvi poblacional sobtat, ja que en menys d’una dècada (1999-2009) s’ha passat d’un 6% de població nouvinguda, a més del 40%. Tot un repte per a la convivència quotidiana, per una resposta de qualitat des dels serveis públics i per a la cohesió com a poble. Determinants que es necessiten anys per consolidar en el desenvolupament com a societat, voluntat política i planificació estratègica

Amb l'aigua a Salt

Crònica del Museu de l'Aigua de Salt, instal·lat a l'edifici del mas Llorens, dedicat bàsicament a la sèquia Monar i al curs mitjà del Ter i obert l'any 1990

El procés migratori gambià a comarques: el cas de Banyoles, Olot i Salt

Els assentaments de gambians, tal com succeeix amb la majoria dels assentaments d'immigrats, tendeixen a la concentració en zones determinades. Per aquest motiu, aquesta tesi se centra en les comarques de Girona, perquè és on s'hi troba l'índex més alt d'aquesta població de tot l'Estat espanyol i es posa el focus d'atenció als municipis de la demarcació que acullen més gambians, concretament Banyoles, Olot i Salt. De la mateixa manera, aquesta tesi vol introduir específicament el grup ètnic soninké o sarahule, bàsicament perquè a la demarcació de Girona és l'ètnia majoritària. Abans d'ubicar els assentaments, ens endinsem en el context d'origen dels immigrats gambians, posant èmfasi especial en l'escolarització a Gambia i també en les migracions soninké. Un cop analitzem els assentaments, ens aproximem a les trajectòries migratòries gambianes, així com en les estratègies que s'utilizen per portar a terme el projecte migratori, l'accés als canals d'informació sobre l'existència de diferents destins on hi ha oportunitats de treball, etc. Ens aproximem també a la integració dels immigrats gambians a la demarcació de Girona fent una aproximació de la inserció d'aquest col·lectiu en la societat de destí, abordant diferents vessants de la seva integració laboral, espaial, entre d'altres. Una integració que dependrà tant del resultat de la voluntat individual de cada immigrant, com també dels serveis que possibilitin la integració, així com de l'accés als propis mecanismes d'integració que té la nostra societat (accés al treball, a un habitatge, etc.) Molts dels immigrats gambians instal·lats a les comarques gironines tenen i han tingut fills i filles, podent parlar, per tant, d'una "segona generació" de gambians. Es fa una aproximació als fills i filles d'aquest col·lectiu introduint-nos en la socialització d'aquests nens i nenes, en els valors dels pares i mares en relació amb l'educació dels seus fills i filles, als canvis en l'estructura familiar un cop realitzat l'assentament en el país de destí i en les relacions de la familia amb amics i parents del mateix grup ètnic. Es fa una anàlisi de la situació escolar dels tres municipis d'estudi, analitzant la distribució d'alumnat d'origen estranger en aquests municipis, així com les estratègies educatives dels mestres que escolaritzen alumnat d'origen gambià. Es posa èmfasi especial en una estratègia bastant seguida pel col·lectiu gambià, fonamentalment d'ètnia sarahule, que ha estat la d'enviar els fills i filles a Gàmbia per temporades lllargues.

Phytoplankton dynamic in permanent and temporary waters of Empordà Salt marshes (NE Spain)

Se ha estudiado la dinámica del fitoplancton en las lagunas costeras de Aiguamolls de l'Empordà. El fitoplancton esta sujeto principalmente al control "bottom-up", la variabilidad hidrológica y la disponibilidad de nutrientes tienen una mayor influencia en la composición y distribución de tamaños del fitoplancton, que el zooplancton. La concentración de materia orgánica disuelta es el factor ambiental más correlacionado con el crecimiento de la biomasa fitoplanctónica. Dada la proximidad entre las lagunas costeras y el mar, donde la ocurrencia de Proliferaciones de Algas Nocivas es cada vez más frecuente, se realizan un inventario general de las especies más abundantes del fitoplancton y se llevan a cabo análisis extensivos de la toxicidad. La mayoría de especies de dinoflagelados encontradas son potencialmente nocivas. Hay pocas especies en común entre el mar y las lagunas, sin embargo, existen especies productoras de PANs características de los ambientes lagunares.

Salt marsh morphodynamics: An investigation of tidal flows and marsh channel equilibrium

Although numerous field studies have evaluated flow and transport processes in salt marsh channels, the overall role of channels in delivering and removing material from salt marsh platforms is still poorly characterised. In this paper, we consider this issue based on a numerical hydrodynamic model for a prototype marsh system and on a field survey of the cross-sectional geometry of a marsh channel network. Results of the numerical simulations indicate that the channel transfers approximately three times the volume of water that would be estimated from mass balance considerations alone. Marsh platform roughness exerts a significant influence on the partitioning of discharge between the channel and the marsh platform edge, alters flow patterns on the marsh platform due to its effects on channel-to-platform transfer and also controls the timing of peak discharge relative to marsh-edge overtopping. Although peak channel discharges and velocities are associated with the flood tide and marsh inundation, a larger volume of water is transferred by the channel during ebb flows, a portion of which transfer takes place after the tidal height is below the marsh platform. Detailed surveys of the marsh channels crossing a series of transects at Upper Stiffkey Marsh, north Norfolk, England, show that the total channel cross-sectional area increases linearly with catchment area in the inner part of the marsh, which is consistent with the increase in shoreward tidal prism removed by the channels. Toward the marsh edge, however, a deficit in the total cross-sectional area develops, suggesting that discharge partitioning between the marsh channels and the marsh platform edge may also be expressed in the morphology of marsh channel systems.

Hydrolysis of N2O5 on sub-micron mineral salt aerosols

The kinetics of reactive uptake of gaseous N2O5 on sub-micron aerosol particles composed of aqueous ammonium sulfate, ammonium hydrogensulfate and sodium nitrate has been investigated. Uptake was measured in a laminar flow reactor, coupled with a differential mobility analyser (DMA) to obtain the aerosol size distribution, with N2O5 detection using NO chemiluminescence. FTIR spectroscopy was used to obtain information about the composition and water content of the aerosol particles under the conditions used in the kinetic measurements. The aerosols were generated by the nebulisation of aqueous salt solutions. The uptake coefficient on the sulfate salts was in the range [gamma]=0.0015 to 0.033 depending on temperature, humidity and phase of the aerosol. On sodium nitrate aerosols the values were much lower, [gamma]<0.001, confirming the inhibition of N2O5 hydrolysis by nitrate ions. At high humidity (>50% r.h.) the uptake coefficient on liquid sulfate aerosols is independent of water content, but at lower humidity, especially below the efflorescence point, the reactivity of the aerosol declines, correlating with the lower water content. The lower uptake rate on solid aerosols may be due to limitations imposed by the liquid volume in the particles. Uptake on sulfate aerosols showed a negative temperature dependence at T>290 K but no significant temperature dependence at lower temperatures. The results are generally consistent with previous models of N2O5 hydrolysis where the reactive intermediate is NO2+ produced by autoionisation of nitrogen pentoxide in the condensed phase.