999 resultados para Propietat industrial -- Aspectes ètics i morals
Resumo:
En el permetre del parc es troben gran nombre dedificacions amb mancances de subministrament elctric per la gran dispersi de la poblaci de la comarca. Lobjectiu daquest estudi s desenvolupar un protocol per determinar la viabilitat de lenergia fotovoltaica en edificis allats i aplicar-la de forma pilot a dos edificis gestionats pels responsables del Parc Natural de lAlt Pirineu: el Centre de Logstica i Manteniment (CLM) i el Refugi del Fornet. Aquests han estat escollits per la seva representativitat com a edificis allats de la xarxa elctrica convencional. Sha elaborat una metodologia prpia, el Protocol dinstallaci denergia fotovoltaica en edificis allats de la xarxa elctrica. Sha realitzat una anlisi de sensibilitats del dimensionat fotovoltaic davant la modificaci de diversos parmetres rellevants. Aix ha perms determinar les caracterstiques ptimes de viabilitat per als dos edificis en estudi i el cost de la installaci fotovoltaica (17.183 el CLM i 164.815 el Refugi del Fornet). Els resultats obtinguts en els dos edificis pilot han mostrat el gran cost relatiu entre lenergia fotovoltaica i lenergia elctrica produda a partir de combustibles fssils.
Resumo:
Noruega i Finlndia representen les icones del model de l'estat del benestar, motiu pel qual molt sovint han estat considerades com a exemples a seguir en matria de poltica social, econmica i ecolgica. A ms, es tracta de pasos amb una experincia democrtica ms dilatada que Catalunya. Per la seva banda, aquesta darrera forma part de la Mediterrnia, una regi histricament marcada per la important intervenci humana sobre el medi i en permanent canvi. Els pasos nrdics i Catalunya sn exemples de realitats totalment diferents, no noms per les caracterstiques del territori sin tamb a nivell social, cultural, econmic, poltic i ambiental. La comparaci territorial i de sistemes de planejament d'uns i altres s l'objecte d'aquest estudi.
Resumo:
El treball consisteix en l'estudi d'alguns aspectes de l'obra del metge, fsic, filsof i teleg angls Walter Charleton (1620-1707), en el marc de la histria intellectual a Anglaterra durant la segona meitat del segle XVII. Aquest perode, que culmina en el sistema de Newton, es configura a travs d'un conjunt de factors socials, poltics, intellectuals i religiosos, que van donar lloc a la consolidaci del mecanicisme com a filosofia natural. En aquest context, Charleton s considerat com el principal introductor de l'atomisme de Gassendi a Anglaterra. Ms concretament, el treball analitza l'anomenat voluntarisme teolgic en la figura de Charleton, i la seva teologia natural com a fonament de l'atomisme, remarcant que el discurs teolgic est implcit en el discurs fsic.
Resumo:
The Layout of My Thesis This thesis contains three chapters in Industrial Organization that build on the work outlined above. The first two chapters combine leniency programs with multimarket contact and provide a thorough analysis of the potential effects of Amnesty Plus and Penalty Plus. The third chapter puts the whole discussion on leniency programs into perspective by examining other enforcement tools available to an antitrust authority. The main argument in that last chapter is that a specific instrument can only be as effective as the policy in which it is embedded. It is therefore important for an antitrust authority to know how it best accompanies the introduction or modification of a policy instrument that helps deterrence. INTRODUCTION Chapter 1 examines the effct of Amnesty Plus and Penalty Plus on the incentives of firms to report cartel activities. The main question is whether the inclusion of these policies in a leniency program undermine the effectiveness of the latter by discouraging the firms to apply for amnesty. The model is static and focus on the ex post incentives of firms to desist from collusion. The results suggest that, because Amnesty Plus and Penalty Plus encourage the reporting of a second cartel after a first detection, a firm, anticipating this, may be reluctant to seek leniency and to report in the first place. However, the effect may also go in the opposite direction, and Amnesty Plus and Penalty Plus may encourage the simultaneous reporting of two cartels. Chapter 2 takes this idea further to the stage of cartel formation. This chapter provides a complete characterization of the potential anticompetitive and procompetitive effects of Amnesty Plus in a infinitely repeated game framework when the firms use their multimarket contact to harshen punishment. I suggest a clear-cut policy rule that prevents potential adverse effects and thereby show that, if policy makers follow this rule, a leniency program with Amnesty Plus performs better than one without. Chapter 3 characterizes the socially optimal enforcement effort of an antitrust authority and shows how this effort changes with the introduction or modification of specific policy instruments. The intuition is that the policy instrument may increase the marginal benefit of conducting investigations. If this effect is strong enough, a more rigorous detection policy becomes socially desirable.
Resumo:
L'article mostra diferents aspectes que afecten el treball intern dels consorcis bibliotecaris i les relacions entre els seus membres llistant dotze punts de descontentament, oferint respostes per part de directors de consorcis i els comentaris i suggeriments per part de l'autor. Els consorcis bibliotecaris, malgrat tenen un objectiu principal basat en la collaboraci i cooperaci per tal d'aconseguir l'accs al mxim nombre possible de recursos bibliogrfics necessaris per les biblioteques que els formen, es veuen enfrontats a un conjunt de tensions i dificultats internes les quals cal identificar i tractar per tal que la collaboraci i esfor conjunt que es demana siguin positius i permetin la continutat del treball.
Resumo:
Aquest treball tracta del govern del territori a Catalunya a partir de lanlisi duna experincia europea (Regi metropolitana del Rin-Ruhr a Alemanya) i de lestudi de dos casos a dos mbits territorials ben diferents: el Prepirineu de la serra del Cad per una banda i la Regi Metropolitana de Barcelona per laltra. Lobjectiu principal s analitzar quines formes innovadores de planificaci i govern del territori sestan aplicant i quins efectes estan tenint aquestes. Aquest treball analitza r una banda dinmiques territorials crtiques per a Catalunya com els processos de metropolitanitzaci, la crisi industrial o el despoblament rural i per laltra instruments dordenaci del territori innovadors com Plans Territorials Parcials, Estratgies Territorials o Plans Estratgics.
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada al Pain Management Unit de la University of Bath-Royal National Hospital for Rheumatic Disease, a Gran Bretanya, entre juliol i octubre del 2006. El dolor i la discapacitat que hi va associada sn experincies comunes. Les relacions entre variables de tipus biolgic, social i psicolgic han estat rarament investigades en mostres de nens que informen de dolor per extrets de contextos no clnics. Lobjectiu d'aquest estudi va ser identificar els predictors de funcionament ens nens escolaritzats, que informaven que el dolor era una experincia fora freqent. Mig miler de nens d'entre 8 i 16 anys i els seus pares van participar en aquest estudi de disseny transversal. Informaci de tipus biolgic, social i psicolgic era recollida a travs d'entrevistes individualitzades amb els nens i la complementaci de qestionaris auto-informats per pares. El nivell funcionament del nen va ser avaluat a partir de 4 indicadors: auto-informes de qualitat de vida, assistncia a l'escola, implicaci en activitats fsiques i/o esportives fra de l'escola, i implicaci en activitats de tipus sedentari. Es van recollir diversos tipus de variables psicolgiques referents a lafrontament del nen davant del dolor i tipus d'atenci dels pares a les conductes de dolor dels seu fill. Els resultats mostren un patr variable en funci de la mesura de funcionament especfica utilitzada. Ms especficament, s'ha proposat que la resposta de por a les experincies de dolor diries pot ser un important predictor de funcionament. Sn necessaris ms estudis sobre la relaci entre dolor i nivell d'implicaci en conductes actives o sedentries en nens.
Resumo:
RESUM Les exigncies actuals de la professi de dinfermeria requereixen que la docncia vagi orientada a interrelacionar els diferents rols a desenvolupar enla prctica diria, per adquirir experincia en laprenentatge i aix augmentar la qualitat de les cures dinfermeria. Per assolir aquest objectiu s important laprenentatge basat enproblemes. Aquest pretn en primer lloc que els estudiants aprenguin all que permet desenvolupar-se enla vida professional de la manera ms natural possible a partir duna idea clara i profunda de levidncia sobre la que sha dactuar. Amb aquesta finalitat es vandissenyar casos clnics amb uns objectius que requerien la integraci de coneixements, actituds i valors, en diferents fases a desenvolupar en un perode de temps predeterminat. Tamb ens vam proposar una estratgia docent que permets a lestudiant incorporar el coneixement cientfic que dna suport a la prctica assistencial per aproximar teoria i prctica. Es pretn que els estudiants busquin una resposta basada en la millor evidncia cientfica disponible, per prendre una decisi respecte a les cures del pacient. Els objectius de lestudi sn: Avaluar globalment laprenentatge basat en la simulaci de casos Avaluar com els estudiants valoren la integraci del model dinfermeria i del procs datenci en laprenentatge basat en la simulaci de casos. Valorar les sensacions percebudes per lestudiant durant la simulaci del cas. Valorar lactitud d elestudiant en relaci a la incorporaci de levidncia cientfica per una millora en la prctica clnica. Avaluar el grau de dificultat manifestat per lestudiant en relaci al procs de documentaci. Avaluar la idonietat de largumentaci i la decisi de lestudiant a la pregunta formulada en el cas clnic. Metodologia: Lassignatura dInfermeria Medicoquirrgica. Adult I del Departament dInfermeria de la Universitat de Vic, va iniciar una experincia daprenentatge basat en la resoluci de problemes, amb estudiants de 2on curs. Les professores responsables dels seminaris van realitzar una avaluaci de lexperincia a travs duna enquesta. Aquesta es responia al cap dun mes de la simulaci al laboratori, quan es contrastaven els resultats obtinguts en aquesta entre professores i estudiants desprs de visualitzar la gravaci feta durant el mateix. En el context del seminari de simulaci de casos, es va introduir una pregunta/problema, a partir de la que els estudiants, en grup, havien de documentar-se amb el suport duna guia. Per valorar lactitud davant aquesta pregunta/problema es va dissenyar un qustionari tipus Likert. Lavaluaci del grau de dificultat sha registrat a travs dunes escales de puntuaci. Per a lavaluaci de la decisi presa, es van valorar les sntesis resum entregades en els treballs escrits pels diferents grups. Resultats: La realitzaci de la simulaci en el laboratori va ser avaluada per un alt percentatge destudiants (68,8%) amb puntuacions entre 6 i 8 mentre que un 26,6% la van situar en tre 9 i 10, noms un 4,7 % la van puntuar amb 5. La integraci del model dinfermeria va ser valorada pel 86% amb una puntuaci entre 7 i 10. La valoraci global de la simulaci va ser qualificada pels estudiants amb una puntuaci de 8 (34,4%) seguida dun 28,1% amb una consideraci de 7. Un 7,2% van puntuar entre 9 i 10. El 93,3% van assegurar que conixer les fonts documentals els serviria per millorar lassistncia, el 86,7% esperen obtenir arguments slids respecte les seves desicions si la documentaci consultada s de qualitat. Un 77,8% dels estudiants consideren estar ms satisfets al saber incorporar la presa de decisions basada en evidncies. Respecte el grau de dificultat en el procs de documentaci la dificultat ms gran la presenten en com buscar en les bases de dades de referncies bibliogrfiques. Conclusions: Laprenentatge dels estudiants a travs de la simulaci de casos s una estratgia vlida que lestudiant valora positivament al mateix temps que permet desenvolupar habilitats per a la prctica professional. Lestratgia docent dissenyada per integrar les evidncies en la presa de decisions es considera positiva, no obstant, desprs danalitzar els resultats, shan de modificar alguns aspectes per a la seva millora; tutoritzar per a millorar el procs de documentaci i incidir ms en la crtica i reflexi, de manera que les troballes de la investigaci siguin canalitzades cap a la prctica.
Resumo:
Lobjectiu daquest treball de recerca s indagar sobre lexistncia duna possible relaci entre la reactivitat a lestrs i els problemes de veu en el collectiu docent. Sha utilitzat una mostra de 447 persones, entre estudiants de magisteri i docents, donat que sn una poblaci que presenten un elevat ndex de patologia vocal, aix com destrs. Per recollir la informaci necessria sutilitza el qestionari VHI-10 (Voice Handicap Index) i el test IRE-32 (ndice de Reactividad al Estrs). En els resultats obtinguts es troben indicis que ens permeten afirmar que les persones amb problemes de veu tenen una major reactivitat a lestrs, i dins daquesta reactivitat, sobserven tamb respostes que sn ms representatives del grup de persones disfniques, la majoria de les quals estan vinculades, directa o indirectament, a aspectes relacionats amb la emissi vocal.
Resumo:
This paper surveys recent evidence on the determinants of (national and/or foreign) industrial location. We find that the basic analytical framework has remained essentially unaltered since the early contributions of the early 1980's while, in contrast, there have been significant advances in the quality of the data and, to a lesser extent, the econometric modelling. We also identify certain determinants (neoclassical and institutional factors) that tend to provide largely consistent results across the reviewed studies. In light of this evidence, we finally suggest future lines of research.
Resumo:
Els espais periurbans juguen un paper important en la configuraci del territori i del medi ambient, ja que contenen valors i acullen funcions diverses (ecolgiques i ambientals, socials i ldiques, productives etc.). Si b s cert que a la comarca del Valls Occidental aquests espais sn tamb- producte de la relaci amb un context geogrfic molt humanitzat, tamb ho s que actualment i en aquest context, es donen circumstncies damenaa a lequilibri que fou origen dels valors i funcions esmentats (tendncies urbanitzadores i metropolitzaci). Aquest escenari de complexitat demana una ptima ordenaci del territori que garanteixi la preservaci dels valors i funcions anomenats. El marc i les eines dels quals la societat sha dotat per a fer-ho les aporta el planejament del territori, la legislaci sectorial etc. Tot i que aquest marc presenta oportunitats per a l'ordenaci despais de sl no urbanitzable periurb, a la realitat prctica sobserven pocs resultats daquesta favorable avinentesa. Aquesta s la paradoxa principal que planteja lestudi de la temtica escollida.
Resumo:
Per tal de fer front al deteriorament i la destrucci de lnica infraestructura comuna per a joves existent al barri de Har (Mlomp), lassociaci de joves Les Criquets de Har ha dut a terme un projecte de construcci dun Casal de Joves, el qual pretn fer front no noms a la manca dinfraestructures sin tamb a la falta de tallers en condicions, de llocs de treball i despai agrcola. Amb lobjectiu de construir un centre integrat en el medi i amb capacitat per atendre les necessitats tant dels joves de Har com daltres poblacions properes, sha optat per realitzar una diagnosi ambiental del terreny on es construir el complex. La informaci obtinguda en aquesta diagnosi ha perms determinar els possibles impactes que la construcci del casal pot suposar per al medi i, a partir daqu, elaborar un pla de gesti ambiental dissenyant les mesures correctores ms adequades per a la mitigaci dels impactes detectats. Les actuacions plantejades en el Pla de gesti ambiental shan dissenyat tenint en compte el context social i econmic en el qual es desenvolupen les obres, aix com tamb la predisposici de la poblaci per a dur-les a terme i garantir-ne la continutat.
Resumo:
En els darrers temps els agrocombustibles shan promocionat com una alternativa als combustibles fssils,adquirint un pes important en les agendes poltiques internacionals. Les dues grans potncies econmiques mundials, els Estats Units i la Uni Europea, han impulsat els agrocombustibles a travs de diferents estratgies; plans, legislaci, per tamb amb excempcions fiscals i obligacions de barreja amb combustibles fssils. En aquest marc, Catalunya va ser de les comunitats autnomes de lEstat espanyol pioneres en la potenciaci dexperincies de producci i consum dagrocombustibles. A partir de lanlisi de la poltica i el debat a Catalunya es pot destacar la gran influncia de lesfera europea a travs de diversos mecanismes en el procs, el que sha anomenat en la literatura com europetzaci. Darrerament Europa sha convertit en un important centre de producci de poltiques pbliques, especialment en poltiques ambientals i agrcoles a partir dels anys 80. s per aquest motiu que resulta rellevant conixer les dinmiques europees en una poltica complexa com la dels agrocombustibles a Catalunya, que presenta components energètics, per tamb amb altres aspectes relacionats amb el mn agrri i el medi ambient.
Resumo:
Estudi de 3 punts amb diferent intensitat de trnsit a Sabadell: punt de trnsit, fons urb i fons suburb. Nivells de PM i altres gasos contaminants van ser mesurats durant 1 mes. Els objectius principals sn la correlaci dels nivells de partcules i NOx als 3 punts destudi (ja que als estudis epidemiolgics sutilitza NO2 com a indicador del nivell de partcules); la caracteritzaci qumica de les partcules per determinar quina porci t origen en les emissions dels tubs descapament i identificar similituds i diferncies entre els nivells i composici de partcules entre les diferents estacions seleccionades.
Resumo:
Diversos aspectos de la acuicultura pueden beneficiarse de las herramientas especializadas de la gentica, desde el anlisis de muestras de agua a estudios de la diversidad biolgica de especies cultivadas que eviten la endogamia. En el IRTA, comprometidos con la mejora de la acuicultura y la industria pesquera, estos aspectos estn siendo activamente tratados para ofrecer mayores garantizas de desarrollo futuro del sector de la pesca en Catalua. A continuacin se presentan algunas muestras de la labor que se est realizando.
