997 resultados para Moçambique História - Independência e guerra civil, 1975-1994
Resumo:
Un dels principals exponents del progrs en el nivell de vida s lexistncia dun accs generalitzat i regular de la poblaci a una ingesta daliments suficient i de qualitat, que cobreixi de forma adequada els requeriments pel ple desenvolupament fisiolgic i que suposi la reducci al mnim de les malalties associades a lalimentaci. Durant una gran part de la histria, lalimentaci de les poblacions humanes, i en particular de les europees, sha caracteritzat per la seva monotonia i la irregularitat en la disponibilitat dels aliments ms importants. Aquestes, juntament amb un deficient tractament higinic i de conservaci dels aliments ingerits, seran les notes dominants dels sistemes alimentaris europeus durant molts segles. Va ser des de finals del segle XVIII i principis del segle XIX quan, simultniament al desenvolupament de la producci agrria i a la industrialitzaci, es va iniciar el que es considera com una transici nutricional o diettica moderna, que ha culminat a la segona meitat del segle XX amb profunds canvis en els sistemes alimentaris. Catalunya no estar al marge daquestes transformacions, i experimentar des del segle XVIII importants canvis en els seus sistemes agraris, els seus sistemes alimentaris, els canals de distribuci i el modern tractament dels aliment. Lobjectiu daquest treball s doncs, analitzar com es manifesta aquesta transici alimentria a la Catalunya contempornia, que es situa entre mitjans segle XIX i la guerra civil.
Resumo:
We study a symmetric information bargaining model of civil war where a third (foreign) party can affect the probabilities of winning the conflict and the size of the post conflict spoils. We show that the possible alliance with a third party makes peaceful agreements difficult to reach and might lead to new commitment problems that trigger war. Also, we argue that the foreign party is likely to induce persistent informational asymmetries which might explain long lasting civil wars. We explore both political and economic incentives for a third party to intervene. The explicit consideration of political incentives leads to two predictions that allow for identifying the influence of foreign intervention on civil war incidence. Both predictions are confirmed for the case of the U.S. as a potential intervening nation: (i) civil wars around the world are more likely under Republican governments and (ii) the probability of civil wars decreases with U.S. presidential approval rates.
Resumo:
Tradicionalment, sha considerat que les caracterstiques tniques dun pas sn un factor rellevant per a lesclat duna guerra civil. Han estat objecte duna anlisi extensa mitjanant ndexs de fraccionament tnic (quants grups diferents hi ha) i de polaritzaci tnica (el nombre i la mida relativa dels grups), per sense resultats concloents. Un aspecte que interiorment shavia passat per alt s la distribuci fsica dels grups dins dun pas. Aquest article selecciona un ndex de segregaci i sanalitza la relaci amb lesclat de guerres civils a travs de tres bases de dades consolidades, dues de les quals amb un llindar alt de vctimes mortals i una altra amb un llindar baix. Aquesta recerca revela que lndex de segregaci s significatiu per predir linici duna guerra civil. Tot i que la segregaci forosament ha de dependre del fraccionament i que probablement s condicionada per la polaritzaci, lanlisi mostra que, un cop sintrodueix la segregaci com a variable de control, el fraccionament i la polaritzaci deixen de ser significatius a lhora de calcular les probabilitats de conflicte civil a travs de les bases de dades de llindar alt. Larticle sost que els efectes de la segregaci es desenvolupen a travs de la separaci fsica respecte daltres grups tnics, la proximitat fsica dins dun mateix grup i lhomogenetat en el si dun territori, i que cada un daquests factors influeix tant sobre la motivaci per rebellar-se com sobre la viabilitat de la rebelli. La significativitat de la segregaci mostra que limpacte de les caracterstiques tniques sobre el conflicte s complex i que el concepte de segregaci aporta una dimensi til a lespecificaci de letnicitat.
Resumo:
Aquest treball emmarca la vida de Juli Csar en el procs d'esfondrament de la Repblica romana i la guerra civil. La seva vida n's el fil conductor. Tamb hi ha anlisis descontextualitzades d'aquesta vida (la lluita entre optimates i populares, els mandats extraordinaris, la figura dels tribuns de la plebs i l'imperialisme rom), necessaris per a entendre aquest pas de Repblica a Principat.
Resumo:
Importa si una guerra civil es combat com un conflicte irregular, convencional o simtric no convencional? En altres paraules, tenen les tecnologies de la rebelli un impacte sobre la gravetat duna guerra, la seva durada o el seu resultat? Aquest treball mostra que els conflictes irregulars duren ms que els altres tipus de conflicte, mentre els convencionals tendeixen a ser ms greus en termes de letalitat al camp de batalla. Daltra banda, els conflictes irregulars tendeixen a ser guanyats pels governs, mentre els altres sn ms propensos a acabar en empat. Substancialment, aquests resultats ens ajuden a donar sentit a levoluci de les guerres civils, les quals tendeixen a ser ms curtes, ms intenses i ms difcils per als governs. Tericament, aquests resultats donen suport a la importncia de la tecnologia de rebelli a lestudiar la gravetat, la durada i els resultats de les guerres civils; a ms, contribueixen a una millor comprensi de la contribuci histrica de la guerra irregular a la construcci de lEstat i al canvi social.
Resumo:
Les especialitats mdiques van tenir un rpid desenvolupament al mn occidental a principis del segle XX. La situaci de Catalunya abans de la Guerra Civil, situada als confins de lEuropa dentreguerres, afavoreix els intents de comunicaci cientfica entre metges catalans i occitans ms enll de les fronteres de grans estats, Espanya i Frana, amb ls duna llengua prpia vehicular, el catal. Aix neix a Barcelona el 1933 la revista La Medicina Catalana, sota la direcci de Leandre Cervera i Astor, constituda principalment per ressenyes en catal darticles apareguts a revistes internacionals. Lobjectiu s estudiar laparici i consolidaci de les especialitats mdiques a Catalunya.
Resumo:
La guerra dels Segadors (1640-1652/59) va ser tamb una guerra d'idees o arguments poltics. A diferncia, per, d'altres conflictes anteriors (com ara l'anomenada guerra civil catalana de mitjan segle xv), aquests arguments antagnics conegueren (al Principat i fins i tot mes enll) una difusi sense precedents; sobretot pel fet que s'expressaren tot sovint per la via impresa
Resumo:
O acesso justia e segurana constituem uma preocupao central da maioria dos moambicanos, sobretudo aqueles que vivem nas zonas mais pobres. Desde o fim da guerra civil, em 1992, a polcia e o judicirio foram sujeitos a profundas reformas no contexto da transio democrtica no pas. Todavia, apesar do grande investimento do governo e parceiros internacionais nas instituies formais do Estado, muito h ainda a fazer no que respeita ao acesso dos cidados comuns justia e segurana pblica. De facto, na maioria das situaes os moambicanos recorrem a instituies tradicionais e comunitrias para resolver as disputas e os crimes, havendo casos ainda em que se procura fazer justia com as prprias mos. A justia , assim, dispensada por autoridades tradicionais, tribunais comunitrios, secretrios de aldeia, agentes de policiamento comunitrio, organizaes da sociedade civil e curandeiros tradicionais. Por vezes estas entidades actuam em colaborao com a polcia os tribunais estatais, outras vezes fazemno margem deles. Na verdade, grande parte do que se passa na prtica altamente informal. Esta dinmica do pluralismo legal constitui o cerne do presente volume. Ele contm uma gama de estudos de caso empricos sobre mecanismos estatais e no estatais de justia e segurana pblica em todo o territrio moambicano, assim como informaes sobre Angola, Serra Leoa e Cabo Verde. Relaciona os dados empricos com questes tericas e polticas por eles suscitadas. O ponto de partida do livro o reconhecimento oficial do pluralismo legal que figura na Constituio da Repblica de Moçambique de 2004, o que faz de Moçambique um caso a salientar a nvel global. O livro procura contribuir para uma discusso crtica deste compromisso constitucional e das suas implicaes prticas e polticas com base em pesquisa histrica, sociolgica e antropolgica sobre a dinmica quotidiana do pluralismo legal.
Resumo:
Durant el segle XIX, l'economia espanyola va transitar per les primeres etapes de la industrialitzaci. Aquest procs es va donar en parallel a la integraci del mercat domstic de bns i factors, en un moment en qu les reformes liberals i la construcci de la xarxa ferroviria, entre d'altres, van generar una important caiguda en els costos detransport. Al mateix temps que es donava aquesta progressiva integraci del mercat domstic espanyol, es van produir canvis significatius en la pauta de localitzaci industrial. D'una banda, hi hagu un augment considerable de la concentraci espacial de la indstria des de mitjans de segle XIX i fins a la Guerra Civil, i daltra, un increment de l'especialitzaci regional. Ara b, quines van ser les forces que van generar aquests canvis? Des dun punt de vista teric, el model de Heckscher-Ohlin suggereix que la distribuci a l'espai de lactivitat econmica ve determinada per l'avantatge comparativa dels territoris en funci de la dotaci relativa de factors. Al seu torn, els models de Nova Geografia Econmica (NEG) mostren l'existncia d'una relaci en forma de campana entre el procs d'integraci econmica i el grau de concentraci geogrfica de l'activitat industrial. Aquest article examina empricament els determinants de la localitzaci industrial a Espanya entre 1856 i 1929, mitjanant l'estimaci dun model que combina els elements de tipus Heckscher-Ohlin i els factors apuntats des de la NEG, amb l'objectiu de contrastar la fora relativa dels arguments vinculats a aquestes dues interpretacions a l'hora de modular la localitzaci de la indstria a Espanya. L'anlisi dels resultats obtinguts mostra que tant la dotaci de factors com els mecanismes de tipus NEG van ser elements determinants que expliquen la distribuci geogrfica de la indstria des del segle XIX, tot i que la seva fora relativa va anar variant amb el temps.
Resumo:
Durant el segle XIX, l'economia espanyola va transitar per les primeres etapes de la industrialitzaci. Aquest procs es va donar en parallel a la integraci del mercat domstic de bns i factors, en un moment en qu les reformes liberals i la construcci de la xarxa ferroviria, entre d'altres, van generar una important caiguda en els costos detransport. Al mateix temps que es donava aquesta progressiva integraci del mercat domstic espanyol, es van produir canvis significatius en la pauta de localitzaci industrial. D'una banda, hi hagu un augment considerable de la concentraci espacial de la indstria des de mitjans de segle XIX i fins a la Guerra Civil, i daltra, un increment de l'especialitzaci regional. Ara b, quines van ser les forces que van generar aquests canvis? Des dun punt de vista teric, el model de Heckscher-Ohlin suggereix que la distribuci a l'espai de lactivitat econmica ve determinada per l'avantatge comparativa dels territoris en funci de la dotaci relativa de factors. Al seu torn, els models de Nova Geografia Econmica (NEG) mostren l'existncia d'una relaci en forma de campana entre el procs d'integraci econmica i el grau de concentraci geogrfica de l'activitat industrial. Aquest article examina empricament els determinants de la localitzaci industrial a Espanya entre 1856 i 1929, mitjanant l'estimaci dun model que combina els elements de tipus Heckscher-Ohlin i els factors apuntats des de la NEG, amb l'objectiu de contrastar la fora relativa dels arguments vinculats a aquestes dues interpretacions a l'hora de modular la localitzaci de la indstria a Espanya. L'anlisi dels resultats obtinguts mostra que tant la dotaci de factors com els mecanismes de tipus NEG van ser elements determinants que expliquen la distribuci geogrfica de la indstria des del segle XIX, tot i que la seva fora relativa va anar variant amb el temps.
Resumo:
L'article es pregunta i respon quin fou el tracte envers els soldats morts al camp de batalla durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939); el sistema d'inhumaci que reberen en funci de l'exrcit al qual pertanyien tant durant la guerra com desprs, i constata com les fosses comunes de soldats sn arreu, tant a l'Estat com a Catalunya.
Resumo:
L'article es pregunta i respon quin fou el tracte envers els soldats morts al camp de batalla durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939); el sistema d'inhumaci que reberen en funci de l'exrcit al qual pertanyien tant durant la guerra com desprs, i constata com les fosses comunes de soldats sn arreu, tant a l'Estat com a Catalunya.
Resumo:
En la historiografa de la investigacin sobre la cultura ibrica, el poblado de San Antonio el Pobre (Calaceite) va indeleblemente unido a las intervenciones del Institut dEstudis Catalans (IEC) y a la figura de Pere Bosch Gimpera, sin duda el prehistoriador espaol de mayor prestigio hasta el final de la guerra civil. Sin embargo, es significativo que dicho conocimiento se deba ms a trabajos aislados y a la recuperacin de sus diarios de excavacin realizada por Francisca Pallars Salvador en 1958, que a la publicacin de una serie de monografas que recogiera sus trabajos en el rea entre 1914 y 1923.
Resumo:
Leo Frobenius, fundador del Afrika Archiv y director del Forschungsinstitut fr Kulturmorphologie (FK), centr la mayor parte de su actividad etnogrfica en la documentacin y estudio del arte rupestre. Tras estudiar las obras de Hugo Obermaier sobre el arte parietal en la Pennsula Ibrica, decidi, en 1934, organizar una expedicin para documentar los principales yacimientos francocantbricos y del Levante espaol. En ella se estudiaron tan slo los yacimientos de Roca dels Moros de Cogul y el Barranco de la Valltorta, pero sirvi de base para la programacin de una nueva expedicin cuyos objetivos eran mucho ms ambiciosos. En 1935, con la ayuda de Obermaier, Bosch Gimpera y Martnez Santa Olalla, y el amparo diplomtico de la Embajada de Alemania en Madrid, realiz la peticin de acceso a las principales cuevas con arte parietal, permiso que consigui tras arduas negociaciones. En los meses previos al inicio de la Guerra Civil, un grupo de dibujantes y fotgrafos del FK trabaj en las cuevas de El Castillo, La Pasiega y Altamira, obteniendo copias a escala natural de grabados y pinturas que pasaron a formar parte del archivo del Instituto. En 1938, y como consecuencia del apoyo de Alemania al bando nacional, Martnez Santa Olalla, miembro de la Falange, se convirti en el referente de Frobenius en Espaa, desplazando a Obermaier. Dicha relacin tendra como consecuencia el giro en la poltica arqueolgica de los vencedores de la contienda y su vinculacin con la organizacin Das Ahnenerbe de las SS.
Resumo:
ESTE LIBRO describe la historia de la Revista Comercial Ibero- Americana MERCURIO, la publicacin barcelonesa que sali a la luz en diciembre de 1901, poco despus de la prdida de las ltimas colonias (Cuba, Puerto Rico y Filipinas),y que dej de aparecer a mediados del ao 1938, en plena Guerra Civil espaola. Elfundador de esta revista fue Jos Puigdollers Maci, un importante empresario quetambin se hizo cargo del Crdito Ibero-Americano desde finales del siglo XIX. Durante los primeros aos de edicin, la revista se identific por su carcter mensual, pero desde 1907 comenz a aparecer semanalmente al dividirse entre la Edicin Ilustrada y la Edicin Comercial y de Transportes. La Edicin Ilustrada fue posible gracias a los directores Federico Rahola Trmols, Mariano Viada Lluch y Rafael Vehils Grau-Bolvar,y al director artstico Pere Casas Abarca. La Edicin Comercial y de Transportes, por su parte, qued en manos de los directores Simen Mugerza Sanz y Mariano Viada Viada.MERCURIO divulg importantes contribuciones de ms de 800 autores y autoras quecolaboraron con la revista. La encargada de resguardar las fuentes bibliogrficas y hemerogrficas fue Mara del Carmen Vehils Grau-Bolvar. El libro incluye el ndice de los artculos publicados por MERCURIO entre 1901 y 1938.
