898 resultados para Electronic Medical Records (EMR)
Resumo:
Aquest treball té com a objectiu principal conèixer si hi ha millora en el control de la malaltia d’una persona que pateix un trastorn mental sever quan disposa d’un suport adequat de la família. Els objectius específics marcats són, avaluar la càrrega familiar que suposa tenir la responsabilitat de cuidar un familiar amb malaltia mental, conèixer les actituds dels familiars de persones que pateixen una malaltia mental, involucrar a la família dins de la teràpia del familiar amb malaltia mental severa, i aconseguir un grau de cooperació i comunicació favorable de la família al pacient. Es tracta d’un estudi d’investigació quantitatiu, transversal i de tipus analític, el qual la mostra de la població estudiada estarà composta de 100 pacients entre 20 i 30 anys amb diagnòstic de trastorn mental sever segons el DSM-IV, atesos durant l’últim any en el Centre de Salut Mental d’Adults de Vic i els seus cuidadors principals o persones més properes. Es realitzarà recollida de dades a través de la revisió de les històries clíniques, informació facilitada pel terapeuta que tracta al pacient i entrevistes als familiars cuidadors o persona més propera i als mateixos pacients. Aquesta entrevista la faran professionals entrenats i competents. Amb tot això s’establirà una correlació entre les variables d’estrès, suport als familiars i el desenvolupament dels rols, i s’agruparan les variables de manera que quedin estructurades en subgrups.
Resumo:
Purpose: To analyze the therapeutic indications for off-label use of rituximab, the available evidence for its use, the outcomes, and the cost. Methods: This was a retrospective analysis of patients treated with rituximab for off-label indications from January 2007 to December 2009 in two tertiary hospitals. Information on patient characteristics, medical conditions, and therapeutic responses was collected from medical records. Available evidence for the efficacy of rituximab in each condition was reviewed, and the cost of treatment was calculated. Results: A total of 101 cases of off-label rituximab use were analyzed. The median age of the patients involved was 53 [interquartile range (IQR) 37.568.0] years; 55.4 % were women. The indications for prescribing rituximab were primarily hematological diseases (46 %), systemic connective tissue disorders (27 %), and kidney diseases (20 %). Available evidence supporting rituximab treatment for these indications mainly came from individual cohort studies (53.5 % of cases) and case series (25.7 %). The short-term outcome (median 3 months, IQR 24 months) was a complete response in 38 % of cases and partial response in 32.6 %. The highest short-term responses were observed for systemic lupus erythematosus and membranous glomerulonephritis, and the lowest was for neuromyelitis optica, idiopathic thrombocytopenic purpura, and miscellaneous indications. Some response was maintained in long-term follow-up (median 23 months IQR 1230months) in 69.2%of patients showing a short-term response. Median cost per patient was 5,187.5 (IQR 5,187.57,781.3). Conclusions: In our study, off-label rituximab was mainly used for the treatment of hematological, kidney, and systemic connective tissue disorders, and the response among our patient cohort was variable depending on the specific disease. The level of evidence supporting the use of rituximab for these indications was low and the cost was very high. We conclude that more clinical trials on the off-label use of rituximab are needed, although these may be difficult to conduct in some rare diseases. Data from observational studies may provide useful information to assist prescribing in clinical practice.
Resumo:
A la Facultat de Farmàcia de la UB hem iniciat un projecte plurianual i multidisciplinar que té com a finalitat el desenvolupament de casos clínics transversals. En l’actualitat, l’equip docent està format per 49 professors implicats en 14 assignatures del Grau de Farmàcia. L’objectiu del grup és reforçar la transversalitat al llarg del grau, de manera que els alumnes adquireixin la percepció de que els coneixements apresos en una assignatura són la base per a les altres. Per fomentar-ho, proposem la realització de casos clínics que es vagin resolent progressivament en el context de diverses assignatures del grau. El primer cas clínic que hem dissenyat és sobre l’alcoholisme, ja que és un tema d’interès sanitari, abordable des de diferents disciplines. El grup ha desenvolupat la història d’un personatge, en Sam, que s’inicia en el consum d’alcohol des de molt jove, de manera que els alumnes a mida que cursin les diferents assignatures coneixeran la seva evolució i conseqüències (des d’un coma etílic, consum de risc, deshabituació,…), tot en l’entorn de la vida familiar i social del personatge, per aconseguir una proximitat d’en Sam amb l’estudiant. El cas va ser elaborat amb l’ajut de la Unitat d’Alcohologia de l’Hospital Clínic.
Resumo:
La metodología basada en el estudio de casos constituye una estrategia docente que ha sido de gran utilidad en la asignatura de Fisiopatología de la Licenciatura de Farmacia desde el año 2002. Esta estrategia se ha continuado aplicando en la asig-natura de Fisiología y Fisiopatología II del actual Grado en Farmacia, así como en otras asignaturas de postgrado, como es el caso de la asignatura “Intolerancias y Alergias Alimentarias” del Master en Nutrición y Metabolismo (URV-UB). En el marco del proyecto 2010PID-UB/38, se estableció como objetivo el diseño de actividades de aprendizaje de tipo funcional, implementadas en el entorno del Campus Virtual, que permitieran desarrollar diversas competencias transversales.
Resumo:
A la Facultat de Farmàcia de la UB hem iniciat un projecte plurianual i multidisciplinar que té com a finalitat el desenvolupament de casos clínics transversals. En l’actualitat, l’equip docent està format per 49 professors implicats en 14 assignatures del Grau de Farmàcia. L’objectiu del grup és reforçar la transversalitat al llarg del grau, de manera que els alumnes adquireixin la percepció de que els coneixements apresos en una assignatura són la base per a les altres. Per fomentar-ho, proposem la realització de casos clínics que es vagin resolent progressivament en el context de diverses assignatures del grau. El primer cas clínic que hem dissenyat és sobre l’alcoholisme, ja que és un tema d’interès sanitari, abordable des de diferents disciplines. El grup ha desenvolupat la història d’un personatge, en Sam, que s’inicia en el consum d’alcohol des de molt jove, de manera que els alumnes a mida que cursin les diferents assignatures coneixeran la seva evolució i conseqüències (des d’un coma etílic, consum de risc, deshabituació,…), tot en l’entorn de la vida familiar i social del personatge, per aconseguir una proximitat d’en Sam amb l’estudiant. El cas va ser elaborat amb l’ajut de la Unitat d’Alcohologia de l’Hospital Clínic.
Resumo:
A la Facultat de Farmàcia de la UB hem iniciat un projecte plurianual i multidisciplinar que té com a finalitat el desenvolupament de casos clínics transversals. En l’actualitat, l’equip docent està format per 49 professors implicats en 14 assignatures del Grau de Farmàcia. L’objectiu del grup és reforçar la transversalitat al llarg del grau, de manera que els alumnes adquireixin la percepció de que els coneixements apresos en una assignatura són la base per a les altres. Per fomentar-ho, proposem la realització de casos clínics que es vagin resolent progressivament en el context de diverses assignatures del grau. El primer cas clínic que hem dissenyat és sobre l’alcoholisme, ja que és un tema d’interès sanitari, abordable des de diferents disciplines. El grup ha desenvolupat la història d’un personatge, en Sam, que s’inicia en el consum d’alcohol des de molt jove, de manera que els alumnes a mida que cursin les diferents assignatures coneixeran la seva evolució i conseqüències (des d’un coma etílic, consum de risc, deshabituació,…), tot en l’entorn de la vida familiar i social del personatge, per aconseguir una proximitat d’en Sam amb l’estudiant. El cas va ser elaborat amb l’ajut de la Unitat d’Alcohologia de l’Hospital Clínic.
Resumo:
A la Facultat de Farmàcia de la UB hem iniciat un projecte plurianual i multidisciplinar que té com a finalitat el desenvolupament de casos clínics transversals. En l’actualitat, l’equip docent està format per 49 professors implicats en 14 assignatures del Grau de Farmàcia. L’objectiu del grup és reforçar la transversalitat al llarg del grau, de manera que els alumnes adquireixin la percepció de que els coneixements apresos en una assignatura són la base per a les altres. Per fomentar-ho, proposem la realització de casos clínics que es vagin resolent progressivament en el context de diverses assignatures del grau. El primer cas clínic que hem dissenyat és sobre l’alcoholisme, ja que és un tema d’interès sanitari, abordable des de diferents disciplines. El grup ha desenvolupat la història d’un personatge, en Sam, que s’inicia en el consum d’alcohol des de molt jove, de manera que els alumnes a mida que cursin les diferents assignatures coneixeran la seva evolució i conseqüències (des d’un coma etílic, consum de risc, deshabituació,…), tot en l’entorn de la vida familiar i social del personatge, per aconseguir una proximitat d’en Sam amb l’estudiant. El cas va ser elaborat amb l’ajut de la Unitat d’Alcohologia de l’Hospital Clínic.
Resumo:
A la Facultat de Farmàcia de la UB hem iniciat un projecte plurianual i multidisciplinar que té com a finalitat el desenvolupament de casos clínics transversals. En l’actualitat, l’equip docent està format per 49 professors implicats en 14 assignatures del Grau de Farmàcia. L’objectiu del grup és reforçar la transversalitat al llarg del grau, de manera que els alumnes adquireixin la percepció de que els coneixements apresos en una assignatura són la base per a les altres. Per fomentar-ho, proposem la realització de casos clínics que es vagin resolent progressivament en el context de diverses assignatures del grau. El primer cas clínic que hem dissenyat és sobre l’alcoholisme, ja que és un tema d’interès sanitari, abordable des de diferents disciplines. El grup ha desenvolupat la història d’un personatge, en Sam, que s’inicia en el consum d’alcohol des de molt jove, de manera que els alumnes a mida que cursin les diferents assignatures coneixeran la seva evolució i conseqüències (des d’un coma etílic, consum de risc, deshabituació,…), tot en l’entorn de la vida familiar i social del personatge, per aconseguir una proximitat d’en Sam amb l’estudiant. El cas va ser elaborat amb l’ajut de la Unitat d’Alcohologia de l’Hospital Clínic.
Resumo:
A la Facultat de Farmàcia de la UB hem iniciat un projecte plurianual i multidisciplinar que té com a finalitat el desenvolupament de casos clínics transversals. En l’actualitat, l’equip docent està format per 49 professors implicats en 14 assignatures del Grau de Farmàcia. L’objectiu del grup és reforçar la transversalitat al llarg del grau, de manera que els alumnes adquireixin la percepció de que els coneixements apresos en una assignatura són la base per a les altres. Per fomentar-ho, proposem la realització de casos clínics que es vagin resolent progressivament en el context de diverses assignatures del grau. El primer cas clínic que hem dissenyat és sobre l’alcoholisme, ja que és un tema d’interès sanitari, abordable des de diferents disciplines. El grup ha desenvolupat la història d’un personatge, en Sam, que s’inicia en el consum d’alcohol des de molt jove, de manera que els alumnes a mida que cursin les diferents assignatures coneixeran la seva evolució i conseqüències (des d’un coma etílic, consum de risc, deshabituació,…), tot en l’entorn de la vida familiar i social del personatge, per aconseguir una proximitat d’en Sam amb l’estudiant. El cas va ser elaborat amb l’ajut de la Unitat d’Alcohologia de l’Hospital Clínic.
Resumo:
A la Facultat de Farmàcia de la UB hem iniciat un projecte plurianual i multidisciplinar que té com a finalitat el desenvolupament de casos clínics transversals. En l’actualitat, l’equip docent està format per 49 professors implicats en 14 assignatures del Grau de Farmàcia. L’objectiu del grup és reforçar la transversalitat al llarg del grau, de manera que els alumnes adquireixin la percepció de que els coneixements apresos en una assignatura són la base per a les altres. Per fomentar-ho, proposem la realització de casos clínics que es vagin resolent progressivament en el context de diverses assignatures del grau. El primer cas clínic que hem dissenyat és sobre l’alcoholisme, ja que és un tema d’interès sanitari, abordable des de diferents disciplines. El grup ha desenvolupat la història d’un personatge, en Sam, que s’inicia en el consum d’alcohol des de molt jove, de manera que els alumnes a mida que cursin les diferents assignatures coneixeran la seva evolució i conseqüències (des d’un coma etílic, consum de risc, deshabituació,…), tot en l’entorn de la vida familiar i social del personatge, per aconseguir una proximitat d’en Sam amb l’estudiant. El cas va ser elaborat amb l’ajut de la Unitat d’Alcohologia de l’Hospital Clínic.
Resumo:
Objectives To review the epidemiology of native septic arthritis to establish local guidelines for empirical antibiotic therapy as part of an antibiotic stewardship programme. Methods We conducted a 10 year retrospective study based on positive synovial fluid cultures and discharge diagnosis of septic arthritis in adult patients. Microbiology results and medical records were reviewed. Results Between 1999 and 2008, we identified 233 episodes of septic arthritis. The predominant causative pathogens were methicillin-susceptible Staphylococcus aureus (MSSA) and streptococci (respectively, 44.6% and 14.2% of cases). Only 11 cases (4.7%) of methicillin-resistant S. aureus (MRSA) arthritis were diagnosed, among which 5 (45.5%) occurred in known carriers. For large-joint infections, amoxicillin/clavulanate or cefuroxime would have been appropriate in 84.5% of cases. MRSA and Mycobacterium tuberculosis would have been the most frequent pathogens that would not have been covered. In contrast, amoxicillin/clavulanate would have been appropriate for only 75.3% of small-joint infections (82.6% if diabetics are excluded). MRSA and Pseudomonas aeruginosa would have been the main pathogens not covered. Piperacillin/tazobactam would have been appropriate in 93.8% of cases (P < 0.01 versus amoxicillin/clavulanate). This statistically significant advantage is lost after exclusion of diabetics (P = 0.19). Conclusions Amoxicillin/clavulanate or cefuroxime would be adequate for empirical coverage of large-joint septic arthritis in our area. A broad-spectrum antibiotic would be significantly superior for small-joint infections in diabetics. Systematic coverage of MRSA is not justified, but should be considered for known carriers. These recommendations are applicable to our local setting. They might also apply to hospitals sharing the same epidemiology.
Resumo:
AIM: To investigate the baseline and follow-up characteristics of a group of alcohol-dependent patients being treated under civil commitment. METHODS: This study involved a cross-sectional comparative analysis of baseline characteristics and a follow-up survey of a group of committed alcoholic patients. The study was undertaken in the Alcohol Unit of a 1,000-bed general and university hospital. The study included 17 consecutive cases of civil commitment (representing 15 patients, of whom 2 were committed twice) and a comparative group of 34 randomly selected age- and sex-matched patients. Baseline characteristics of the cases (at the time of commitment) and of patients from the comparative group were collected from medical records, including sociodemographic data, medical condition, patterns of drinking and number and dates of previous treatments for alcohol-related problems. A structured follow-up interview of the cases provided information on their medical condition, social status, patterns of alcohol use, type and duration of residential treatment as well as their perceptions of commitment. RESULTS: During a 4-year period, our Unit referred 23 cases of alcohol-dependent patients (out of 367) to the Guardianship Authority, requesting civil commitment. On 17 occasions, patients were committed to residential treatment, including 2 patients who underwent commitment on two separate occasions, thus representing a total of 15 different patients. In comparison with age- and sex-matched patients seen at the Unit, the cases were characterized by multiple medical, social and psychological alcohol-related impairments. At the time of follow-up, 14 out of 15 patients were alive, among whom 10 agreed to be interviewed. Eight of these reported complete abstinence, whereas 9 considered their alcohol problem as less severe than before. The average duration of commitment was 29 weeks. The majority of patients retrospectively considered the measure as having been justified and useful. The patients' satisfaction with the decision to commit was higher among women than among men. Health-related quality of life at the time of follow-up, as assessed by the MOS 36-Item Short Form Health Survey questionnaire, was good on average and better than that usually reported by other cohorts of alcoholics undergoing treatment. CONCLUSIONS: The usefulness of residential civil commitment of certain severely impaired alcohol-dependent patients is underscored. This study suggests that civil commitment not only may save the lives of endangered patients but could also be a health-promoting measure that may sometimes allow for recovery from dependence. Unexpectedly, this measure was retrospectively well accepted by many patients, who considered the commitment decision as having been justified and useful.
Resumo:
Current treatment guidelines consider diabetes to be equivalent to existing cardiovascular disease (CVD), but few data exist about the relative importance of these risk factors for total and CVD mortality in older women.We studied 9704 women aged >= 65 years enrolled in a prospective cohort study (Study of Osteoporotic Fracture) during a mean follow-up of 13 years and compared all-cause and CVD mortality among non-diabetic women without and with history of CVD at baseline and diabetic women without and with history of CVD. Diabetes mellitus and CVD were defined as self-report of physician diagnoses. Cause of death was adjudicated from death certificates and medical records when available. Ascertainment of vital status was 99% complete. Multivariate Cox hazard models adjusted for age, smoking, physical activity, systolic blood pressure, waist girth and education were used to compare mortality among the four groups with non-diabetic women without CVD as the referent group. At baseline mean age was 71.7 } 5.3 years, 7.0% reported diabetes mellitus and 14.5% reported prior CVD. 4257 women died during follow-up, 36.6% were attributed to CVD. Compared to non-diabetic women without prior CVD, the risk of CVD mortality was elevated among both non-diabetic women with CVD (HR = 1.82, 95% CI: 1.60-2.07, P <0.001) and diabetic women without prior CVD (HR = 2.24, CI: 1.87-2.69, P <0.001). CVD mortality was highest among diabetic women with CVD (HR = 3.41, CI: 2.61-4.45, P <0.001). Compared to non-diabetic women with CVD, diabetic women without prior CVD had a significantly higher adjusted HR for total and CVD mortality (P < 0.001 and P <0.05 respectively). Older diabetic women without prior CVD have a higher risk of all-cause and CVD mortality compared to nondiabetic women with pre-existing CVD. For older women, these data support the equivalence of prior CVD and diabetes mellitus in current guidelines for the prevention of CVD in primary care.
Resumo:
BACKGROUND: Health professionals and organizations in developed countries adapt slowly to the increase of ethnically diverse populations attending health care centres. Several studies report that attention to immigrant mental health comes up with barriers in access, diagnosis and therapeutics, threatening equity. This study analyzes differences in exposure to antidepressant drugs between the immigrant and the native population of a Spanish health region. METHODS: Cross-sectional study of the dispensation of antidepressant drugs to the population aged 15 years or older attending the public primary health centres of a health region, 232,717 autochthonous and 33,361 immigrants, during 2008. Data were obtained from computerized medical records and pharmaceutical records of medications dispensed in pharmacies. Age, sex, country of origin, visits, date of entry in the regional health system, generic drugs and active ingredients were considered. Statistical analysis expressed the percentage of persons exposed to antidepressants stratified by age, gender, and country of origin and prevalence ratios of antidepressant exposition were calculated. RESULTS: Antidepressants were dispensed to 11% of native population and 2.6% of immigrants. Depending on age, native women were prescribed antidepressants between 1.9 and 2.7 times more than immigrant women, and native men 2.5 and 3.1 times more than their immigrant counterparts. Among immigrant females, the highest rate was found in the Latin Americans (6.6%) and the lowest in the sub-Saharans (1.4%). Among males, the highest use was also found in the Latin Americans (1.6%) and the lowest in the sub-Saharans (0.7%). The percentage of immigrants prescribed antidepressants increased significantly in relation to the number of years registered with the local health system. Significant differences were found for the new antidepressants, prescribed 8% more in the native population than in immigrants, both in men and in women. CONCLUSIONS: All the immigrants, regardless of the country of origin, had lower antidepressant consumption than the native population of the same age and sex. Latin American women presented the highest levels of consumption, and the sub-Saharan men the lowest. The prescription profiles also differed, since immigrants consumed more generics and fewer recently commercialized active ingredients.
Resumo:
Background: Gender-related differences are seen in multiple aspects of both health and illness. Ischemic heart disease (IHD) is a pathology in which diagnostic, treatment and prognostic differences are seen between sexes, especially in the acute phase and in the hospital setting. The objective of the present study is to analyze whether there are differences between men and women when examining associated cardiovascular risk factors and secondary pharmacological prevention in the primary care setting. Methods: Retrospective descriptive observational study from January to December of 2006, including 1907 patients diagnosed with ischemic heart disease in the city of Lleida, Spain. The clinical data were obtained from computerized medical records and pharmaceutical records of medications dispensed in pharmacies with official prescriptions. Data was analyzed using bivariate descriptive statistical analysis as well as logistic regression. Results: There were no gender-related differences in screening percentages for arterial hypertension, diabetes, obesity, dyslipemia, and smoking. A greater percentage of women were hypertensive, obese and diabetic compared to men. However, men showed a tendency to achieve control targets more easily than women, with no statistically significant differences. In both sexes cardiovascular risk factors control was inadequate, between 10 and 50%. For secondary pharmaceutical prevention, the percentages of prescriptions were greater in men for anticoagulants, beta-blockers, lipid-lowering agents and angiotensin-converting enzyme inhibitors/angiotensin II receptor blockers, with age group variations up to 10%. When adjusting by age and specific diagnoses, differences were maintained for anticoagulants and lipid-lowering agents. Conclusion: Screening of cardiovascular risk factors was similar in men and women with IHD. Although a greater percentage of women were hypertensive, diabetic or obese, their management of risk factors tended to be worse than men. Overall, a poor control of cardiovascular risk factors was noted. Taken as a whole, more men were prescribed secondary prevention drugs, with differences varying by age group and IHD diagnosis.