968 resultados para Dose-effect relationship


Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

PURPOSE: We conducted a comprehensive review of the design, implementation, and outcome of first-in-human (FIH) trials of monoclonal antibodies (mAbs) to clearly determine early clinical development strategies for this class of compounds. METHODS: We performed a PubMed search using appropriate terms to identify reports of FIH trials of mAbs published in peer-reviewed journals between January 2000 and April 2013. RESULTS: A total of 82 publications describing FIH trials were selected for analysis. Only 27 articles (33%) reported the criteria used for selecting the starting dose (SD). Dose escalation was performed using rule-based methods in 66 trials (80%). The median number of planned dose levels was five (range, two to 13). The median of the ratio between the highest planned dose and the SD was 27 (range, two to 3,333). Although in 56 studies (68%) at least one grade 3 or 4 toxicity event was reported, no dose-limiting toxicity was observed in 47 trials (57%). The highest planned dose was reached in all trials, but the maximum-tolerated dose (MTD) was defined in only 13 studies (16%). The median of the ratio between MTD and SD was eight (range, four to 1,000). The recommended phase II dose was indicated in 34 studies (41%), but in 25 (73%) of these trials, this dose was chosen without considering toxicity as the main selection criterion. CONCLUSION: This literature review highlights the broad design heterogeneity of FIH trials testing mAbs. Because of the limited observed toxicity, the MTD was infrequently reached, and therefore, the recommended phase II dose for subsequent clinical trials was only tentatively defined.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

[spa] El debate sobre la productividad de los empleados públicos se mezcla a menudo con alusiones al grado de absentismo de estos. Existe la percepción de que la productividad es baja y el absentismo es muy preocupante y principal causa de la primera. Sin embargo, esta presumida relación causa-efecto es, en muchos casos, cuestionable. Por ello quisimos conocer la opinión de quienes tienen responsabilidad política, directiva o de gestión sobre la ocupación pública. Para ello realizamos una encuesta entre personas con dicho perfil en las Administraciones catalanas (142 encuestados). Un primer análisis nos permite aventurar que el absentismo no es tan apabullante; sin embargo, sí que preocupa la dudosa veracidad de las motivaciones de muchas de las bajas de corta duración. También destaca que la gran mayoría de los entrevistados crea que se debe incidir menos en la presencia efectiva del empleado y más en la fórmula de flexibilidad horaria y de logro de objetivos. Estas y otras observaciones nos llevan a cuestionarnos si la urgencia por combatir un nivel de absentismo que ni los datos ni la percepción entre gestores públicos le confieren el atributo de alarmante nos aleja de lo que sí es importante: la productividad.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

In recent years, new analytical tools have allowed researchers to extract historical information contained in molecular data, which has fundamentally transformed our understanding of processes ruling biological invasions. However, the use of these new analytical tools has been largely restricted to studies of terrestrial organisms despite the growing recognition that the sea contains ecosystems that are amongst the most heavily affected by biological invasions, and that marine invasion histories are often remarkably complex. Here, we studied the routes of invasion and colonisation histories of an invasive marine invertebrate Microcosmus squamiger (Ascidiacea) using microsatellite loci, mitochondrial DNA sequence data and 11 worldwide populations. Discriminant analysis of principal components, clustering methods and approximate Bayesian computation (ABC) methods showed that the most likely source of the introduced populations was a single admixture event that involved populations from two genetically differentiated ancestral regions - the western and eastern coasts of Australia. The ABC analyses revealed that colonisation of the introduced range of M. squamiger consisted of a series of non-independent introductions along the coastlines of Africa, North America and Europe. Furthermore, we inferred that the sequence of colonisation across continents was in line with historical taxonomic records - first the Mediterranean Sea and South Africa from an unsampled ancestral population, followed by sequential introductions in California and, more recently, the NE Atlantic Ocean. We revealed the most likely invasion history for world populations of M. squamiger, which is broadly characterized by the presence of multiple ancestral sources and non-independent introductions within the introduced range. The results presented here illustrate the complexity of marine invasion routes and identify a cause-effect relationship between human-mediated transport and the success of widespread marine non-indigenous species, which benefit from stepping-stone invasions and admixture processes involving different sources for the spread and expansion of their range.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

The role played by lung dendritic cells (DCs) which are influenced by external antigens and by their redox state in controlling inflammation is unclear. We studied the role played by nitric oxide (NO) in DC maturation and function. Human DCs were stimulated with a long-acting NO donor, DPTA NONOate, prior to exposure to lipopolysaccharide (LPS). Dose-and time-dependent experiments were performed with DCs with the aim of measuring the release and gene expression of inflammatory cytokines capable of modifying T-cell differentiation, towardsTh1, Th2 and Th17 cells. NO changed the pattern of cytokine release by LPS-matured DCs, dependent on the concentration of NO, as well as on the timing of its addition to the cells during maturation. Addition of NO before LPS-induced maturation strongly inhibited the release of IL-12, while increasing the expression and release of IL-23, IL-1β and IL-6, which are all involved in Th17 polarization. Indeed, DCs treated with NO efficiently induced the release of IL-17 by T-cells through IL-1β. Our work highlights the important role that NO may play in sustaining inflammation during an infection through the preferential differentiation of the Th17 lineage.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

BACKGROUND: Delirium is an acute cognitive impairment among older hospitalized patients. It can persist until discharge and for months after that. Despite proof that evidence-based nursing interventions are effective in preventing delirium in acute hospitals, interventions among home-dwelling older patients is lacking. The aim was to assess feasibility and acceptability of a nursing intervention designed to detect and reduce delirium in older adults after discharge from hospital. METHODS: Randomized clinical pilot trial with a before/after design was used. One hundred and three older adults were recruited in a home healthcare service in French-speaking Switzerland and randomized into an experimental group (EG, n = 51) and a control group (CG, n = 52). The CG received usual homecare. The EG received usual homecare plus five additional nursing interventions at 48 and 72 h and at 7, 14 and 21 days after discharge. These interventions were tailored for detecting and reducing delirium and were conducted by a geriatric clinical nurse (GCN). All patients were monitored at the start of the study (M1) and throughout the month for symptoms of delirium (M2). This was documented in patients' records after usual homecare using the Confusion Assessment Method (CAM). At one month (M2), symptoms of delirium were measured using the CAM, cognitive status was measured using the Mini-Mental State Examination (MMSE), and functional status was measured using Katz and Lawton Index of activities of daily living (ADL/IADL). At the end of the study, participants in the EG and homecare nurses were interviewed about the acceptability of the nursing interventions and the study itself. RESULTS: Feasibility and acceptability indicators reported excellent results. Recruitment, retention, randomization, and other procedures were efficient, although some potentially issues were identified. Participants and nurses considered organizational procedures, data collection, intervention content, the dose-effect of the interventions, and methodology all to be feasible. Duration, patient adherence and fidelity were judged acceptable. Nurses, participants and informal caregivers were satisfied with the relevance and safety of the interventions. CONCLUSIONS: Nursing interventions to detect/improve delirium at home are feasible and acceptable. These results confirm that developing a large-scale randomized controlled trial would be appropriate. TRIAL REGESTRATION: ISRCTN registry no: 16103589 - 19 February 2016.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

Aquatic toxicity tests are assays performed with different aquatic organisms of different ecological organization levels. Such tests are a source of information on the toxicity of a given substance or wastewater under controlled conditions, and they complement the physico-chemical analyses. Moreover, they allow one to evaluate the risks resulting from the presence of toxic substances in the environment. Algae, crustaceans, fishes and bacteria are frequently used in toxicity tests. In this work, we will present the main aspects related to the aquatic toxicity tests and a discussion of their applicability will also be presented.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

Työn tarkoituksena on kehittää suorittavalle esimiestasolle työkalu, millä voidaan mitata esimiehen kompetensseja. S-market esimiehen ydinosaamiset työssä jakautuvat kahteen kokonaisuuteen vuorovaikutus- ja ketjuyksikön johtamiseen. Työn tavoitteena on myös tarkastella millä esimiehen ydinosaamisella on merkitystä työtyytyväisyyteen ja yrityksen tulokseen. Tutkimus on kvantitatiivinen ja sen aineisto on verkkokyselylomakkeen avulla kerätystä 129 vastauksesta. Verkkokyselylomakkeen väittämät ovat rakennettu esimiestyön kompetensseista, jotka pohjautuvat tutkielman teoriaan. Verkkokyselyn, työtyytyväisyyden ja tuloksen lukuarvot on analysoitu tilastollisella tulostenkäsittelyohjelmalla, SPSS:llä. Työtyytyväisyystulokset ovat koottu tutkimukseen osallistuneen viidentoista S-marketin työtyytyväisyystutkimuksen tuloksista vuodelta 2008. Tuloksen mittareina tutkielmassa on käytetty samojen S-markettien työtehokkuutta ja toimintakateprosenttia vuodelta 2008. Työn tulokset vahvistivat sen, että esimiestyöllä on suora syy-seuraussuhde työtyytyväisyyteen ja tuloksellisuuteen. Tutkimustuloksien perusteella esimieskäyttämisen vaikutus työtyytyväisyyden kokemiseen on vahva. Hyvällä vuorovaikutusjohtamisella tuloksien perusteella oli vaikutusta työtyytyväisyyteen. Tuloksista kävi ilmi, että työtyytyväisyyteen esimiehen kompetensseista eniten vaikuttivat yksilöllinen huomiointi, tavoitteisiin kannustaminen ja motivointi sekä asiakaslähtöisyys. Tuloksen mittareihin eniten vaikutti tulos- ja tavoitejohtaminen. Tuloksellisuuteen vaikuttavat tutkimuksen mukaan esimiehen jämäkkä ja vaativa tavoitteisiin ohjaava toiminta sekä päätöksenteko ja organisointikyky. Tarkempien ja täsmällisimpien S-market esimiehen kompetenssien löytämiseksi kehitysehdotuksena tutkielmassa on laajemman tutkimusaineiston käsittely neljän faktorin avulla.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

Tämän työn tavoitteena on luoda Turun yliopistolliselle keskussairaalalle kestävän kehityksen mukainen työmatkaliikkumissuunnitelma, jonka avulla lisätään kestävien liikkumismuotojen käyttöä, kustannusnäkökulma huomioon ottaen. Lisäksi tavoitteena on ratkaista nykyisen pysäköintijärjestelyn ongelmia. Työn teoriaosuudessa on esitetty kestävän liikkumisen, työssä hyödynnettävän kustannuslaskennan ja liikkumissuunnitelman luomisen vaiheiden periaatteet. Empiriaosuudessa rakennettava liikkumissuunnitelma perustuu näihin teorioihin. Työn keskeisenä tutkimusmenetelmänä on käytetty Webropol-pohjaista kyselyä, jolla tutkittiin työmatkaliikkumisen nykytilaa. Lisäksi kyselyllä tutkittiin työntekijöiden mielipiteitä mahdollisista kehitystoimenpiteistä. Työntekijöiden vuosittaisista työmatkakilometreistä 16,9 miljoonaa kuljettiin yksityisautolla, mikä on noin 65 % kaikista työmatkakilometreistä. Yksityisautoilu aiheuttaa kulkumuodoista suurimmat päästöt kaikissa päästöluokissa. Pysäköinnin kustannuksia tutkittaessa havaittiin, että pysäköintioikeuden hinta on alhainen verrattuna parkkihallin rakennus- ja ylläpitokustannuksiin. Eri liikkumistapoja vertailtaessa havaittiin, että nykytilanteessa yksityisautoilu on lyhyillä työmatkoilla edullisempi kulkumuoto kuin julkinen liikenne. Toteutettavuus-vaikuttavuus-suhde huomioon ottaen, parhaimmat työmatkaliikkumisen kehitystoimenpiteet ovat osittain kustannettu työsuhdematkalippu työntekijöille, lukittavien pyörätelineiden sijoittaminen työpaikan välittömään läheisyyteen, kävely- ja pyöräreittien parempi talvikunnossapito, työnantajan kustantama vuosittainen polkupyörähuolto ja pysäköintioikeuden hinnankorotus. Toimenpiteiden jälkeen yksityisautoilu on kaikilla työmatkan pituuksilla kallein liikkumismuoto.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

Taking into account that the sampling intensity of soil attributes is a determining factor for applying of concepts of precision agriculture, this study aims to determine the spatial distribution pattern of soil attributes and corn yield at four soil sampling intensities and verify how sampling intensity affects cause-effect relationship between soil attributes and corn yield. A 100-referenced point sample grid was imposed on the experimental site. Thus, each sampling cell encompassed an area of 45 m² and was composed of five 10-m long crop rows, where referenced points were considered the center of the cell. Samples were taken from at 0 to 0.1 m and 0.1 to 0.2 m depths. Soil chemical attributes and clay content were evaluated. Sampling intensities were established by initial 100-point sampling, resulting data sets of 100; 75; 50 and 25 points. The data were submitted to descriptive statistical and geostatistics analyses. The best sampling intensity to know the spatial distribution pattern was dependent on the soil attribute being studied. The attributes P and K+ content showed higher spatial variability; while the clay content, Ca2+, Mg2+ and base saturation values (V) showed lesser spatial variability. The spatial distribution pattern of clay content and V at the 100-point sampling were the ones which best explained the spatial distribution pattern of corn yield.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

Gaucher disease (GD), the most prevalent lysosome storage disorder, presents an autosomal recessive mode of inheritance. It is a paradigm for therapeutic intervention in medical genetics due to the existence of effective enzyme replacement therapy. We report here the analysis of GD in 262 unrelated Brazilian patients, carried out in order to establish the frequency of the most common mutations and to provide prognostic information based on genotype-phenotype correlations. Among 247 type 1 GD patients, mutation N370S was detected in 47% of all the alleles, but N370S/N370S homozygosity was found in only 10% of the patients, a much lower frequency than expected, suggesting that most individuals presenting this genotype may not receive medical attention. Recombinant alleles were detected at a high frequency: 44% of the chromosomes bearing mutation L444P had other mutations derived from the pseudogene sequence, present in 25% of patients. Three neuronopathic type 2 patients were homozygous for L444P, all presenting additional mutations (E326K or recombinant alleles) that probably lead to the more severe phenotypes. Six children, classified as type 1 GD patients, had a L444P/L444P genotype, showing that neuronopathic symptoms may only manifest later in life. This would indicate the need for a higher treatment dose during enzyme replacement therapy. Finally, mutation G377S was present in 4 homozygous type 1 patients and also in compound heterozygosity in 5 (42%) type 3 patients. These findings indicate that G377S cannot be unambiguously classified as mild and suggest an allele-dose effect for this mutation.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

The chemopreventive potential of water extracts of the Brassica vegetables cabbage and kale was evaluated by administering their aqueous extracts in drinking water ad libitum to Wistar rats submitted to Ito’s hepatocarcinogenesis model (CB group and K group, respectively - 14 rats per group). Animals submitted to this same model and treated with water were used as controls (W group - 15 rats). Treatment with the vegetable extracts did not inhibit (P > 0.05) placental glutathione S-transferase-positive preneoplastic lesions (PNL). The number of apoptotic bodies did not differ (P > 0.05) among the experimental groups. Ex vivo hydrogen peroxide treatment of rat livers resulted in lower (P < 0.05) DNA strand breakage in cabbage- (107.6 ± 7.8 µm) and kale- (110.8 ± 10.0 µm) treated animals compared with control (120.9 ± 12.7 µm), as evaluated by the single cell gel (comet) assay. Treatment with cabbage (2 ± 0.3 µg/g) or kale (4 ± 0.2 µg/g) resulted in increased (P < 0.05) hepatic lutein concentration compared with control (0.5 ± 0.07 µg/g). Despite the absence of inhibitory effects of cabbage and kale aqueous extracts on PNL, these Brassica vegetables presented protection against DNA damage, an effect possibly related to increased hepatic lutein concentrations. However, it must be pointed out that the cause-effect relationship between lutein levels and protection is hypothetical and remains to be demonstrated.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

Plusieurs études ont révélé des problèmes récurrents au niveau de la performance et de la gestion des projets de reconstruction à la suite des catastrophes dans les pays en voie de développement (PEVD). Ces projets doivent faire face à des conditions de vulnérabilité des habitants, engendrées par des facteurs politiques, économiques, sociaux et culturels. Les divers participants - contraints par un accès limité à l’information - sont confrontés à travailler dans un contexte hostile ayant un niveau d’incertitude élevé. Ce niveau d’incertitude augmente les risques du projet de reconstruction, particulièrement le risque d’insatisfaction des usagers. Ce travail vise à mettre en parallèle l’analyse du système organisationnel adopté pour la conduite d’un projet de reconstruction et celle du niveau de satisfaction des usagers. Il émet l’hypothèse suivante: deux facteurs organisationnels influencent largement le niveau de satisfaction de la part des bénéficiaires d’un projet de reconstruction de logements à la suite d’un désastre en PEVD: (i) le niveau de centralisation de la prise de décisions (jumelée au manque d’information) au sein de la Multi-Organisation Temporaire (MOT); et (ii) la capacité de la structure organisationnelle de la MOT d’impliquer la participation active des usagers au niveau de la planification, de la gestion, du financement et du design du projet. Afin d’atteindre cet objectif, une recherche empirique fut menée pour analyser le cas des inondations ayant eu lieu en 2003 dans une ville dans la région du Maghreb. Le niveau de satisfaction des usagers a été déterminé grâce à des indicateurs de transfert de technologie qui se basent sur l’analyse du « Cadre Logique » - une méthode d’évaluation largement utilisée dans le domaine du développement international. Les résultats de la recherche ne visent pas à identifier une relation de cause à effet entre les deux variables étudiées (la structure organisationnelle et la satisfaction des usagers). Cependant, ils mettent en évidence certains principes du montage et de la gestion des projets qui peuvent être mis en place pour l’amélioration des pratiques de reconstruction.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

L'arthrose ou ostéoarthrite (OA) est la plus commune des maladies chroniques associées au vieillissement. La multiplicité des loci et des polymorphismes associés à l'OA suggère l'implication de nombreuses voies de signalisation. La plupart des voies empruntées partagent des points en commun avec le processus d'ossification endochondrale. Dans l'arthrose, la réinitiation de ce processus pourrait être responsable de la dégradation du cartilage et de la présence d'ostéophytes. Un des gènes ayant fait surface autant dans l'OA que dans le développement musculosquelettique est PITX1. Contrairement à ce que son nom l'indique, PITX1 n'est pas seulement exprimé dans la glande pituitaire mais également dans l'os, le cartilage, les muscles et les fibroblastes. Pitx1 joue un rôle clé dans l'identité des membres inférieurs et son inactivation complète chez la souris mène à un phénotype ressemblant aux membres supérieurs. Moins sévère, son inactivation partielle provoque des symptômes apparentés à l'arthrose précoce chez la souris vieillissante. Chez l'humain, une perte d'expression de PITX1 est observée dans le cartilage OA de concert avec une augmentation des protéines EXTL3, REG1 et PARP1. Ces dernières pourraient favoriser la phase initiale de régénération associée à l'arthrose. Pour induire la prolifération des chondrocytes, de bas niveaux de PITX1 sont nécessaires. À l'inverse, de hauts niveaux de PITX1 pourraient prévenir la prolifération et être responsables du statut différencié des chondrocytes articulaires normaux. L'étude des mécanismes de régulation du gène PITX1 a mené à l'identification d'un co-répresseur, nommé prohibitine (PHB1), lié sur une région promotrice distale. PHB1 est normalement retrouvé au niveau des mitochondries mais son accumulation nucléaire semble corréler avec la perte de PITX1 et l'initiation de l'OA. Cette découverte pourrait avoir un impact sur le diagnostic et d'éventuels traitements visant à prévenir l'apparition de l'arthrose.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

Les biphényles polychlorés (BPC) sont des contaminants de l’environnement, omniprésents dans la chaîne alimentaire, qui ont une propension à la bioaccumulation dans le corps humain. Ils traversent la barrière placentaire et sont suspectés d’induire des altérations du développement mental ou moteur chez des enfants exposés aux BPC pendant la vie intrautérine. Ces effets s’expliqueraient notamment par la capacité des BPC à perturber l’homéostasie de la fonction thyroïdienne chez la femme enceinte ou le nouveau-né. Malgré le nombre considérable d’études épidémiologiques réalisées, la relation entre l’exposition prénatale aux BPC et les altérations du développement mental et moteur ou de la fonction thyroïdienne n’a pas encore été clairement établie ; d’une part, différents bioindicateurs de l’exposition ont été employés (différents congénères de BPC mesurés et différentes matrices biologiques ou unités de mesure) limitant la comparaison directe entre les études et, d’autre part, le lien de causalité entre les BPC et les effets ciblés n’a pas été vérifié avec des critères épidémiologiques reconnus. Cette étude a été réalisée afin d’analyser la relation « concentration biologique de BPC – effet » entre l'exposition aux BPC de la mère pendant la grossesse et le développement mental et moteur de l’enfant ainsi que les paramètres de la fonction thyroïdienne chez la femme enceinte et le nouveau-né à partir d’une analyse systématique des études épidémiologiques disponibles en standardisant les données biologiques entre les études. Sur la base de considérations toxicocinétiques et en appliquant des facteurs de conversion établis à partir de la littérature épidémiologique publiée, les concentrations des BPC rapportées dans les différentes études revues ont été standardisées en termes d’équivalent de BPC totaux par kilogramme de lipides dans le plasma maternel (µg PCBMPEQ/kg de lipides). Afin d’analyser la possibilité d’une association causale entre l’exposition aux BPC et les effets d’intérêt, les critères de Hill ont été appliqués systématiquement à l’ensemble des associations « concentrations biologiques standardisées – effet ciblés ». En appliquant cette approche aux données publiées de 20 études épidémiologiques sur la relation entre les BPC et le poids à la naissance, l’exposition prénatale aux BPC, aux niveaux décrits (moyenne < 1920 µg PCBMPEQ/kg de lipides), n’apparaît pas associée de manière significative à un poids à la naissance inférieur à 2500 g dans les populations étudiées. Par ailleurs, en considérant des études menées sur le suivi de neuf cohortes d’enfants, la probabilité qu’une altération cognitive ou motrice cliniquement significative, qui persiste entre la naissance et l’âge scolaire, soit observée à des concentrations de BPC totaux inférieures à 1000 µg PCBMPEQ/kg de lipides semble faible. Aussi, à partir de l’analyse systématique des données de 17 études épidémiologiques, l’exposition aux BPC aux niveaux standardisés décrits (moyenne < 1000 µg PCBMPEQ/kg de lipides) ne semble pas induire de variation des hormones thyroïdiennes ou de TSH en dehors des intervalles physiologiques reconnus chez la femme enceinte et le nouveau-né. Ainsi, la valeur biologique de référence établie à 1000 µg PCBMPEQ/kg de lipides pour prévenir les effets sur le développement devrait aussi prévenir les effets sur le poids à la naissance et la fonction thyroïdienne chez la femme enceinte ou le nouveau-né. Les résultats présentés dans cette thèse fournissent aux autorités de santé publique responsables de l’établissement de directives et des normes de l’information utile à la révision des critères sanitaires visant à protéger des effets des BPC sur le développement de l’enfant et la fonction thyroïdienne chez la femme enceinte et le nouveau-né.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

El principal objectiu d'aquest treball ha estat estudiar la producció de metabòlits amb activitat antibiòtica per soques de l'espècie Pseudomonas fluorescens de la col·lecció EPS, i també avaluar la seva potencialitat com a agents de biocontrol. Es va disposar també de diverses soques de P. fluorescens, cedides per altres investigadors, que van utilitzar-se com a referència perquè algunes són actives en control biològic i produeixen metabòlits secundaris d'interès en el biocontrol de malalties de plantes. La present memòria s'estructura en cinc capítols, que són, introducció al control biològic, descripció de l'etapa de selecció de soques i cerca dels metabòlits produïts, estudi de la producció d'HCN per la soca EPS288, estudi de la producció de l'antibiòtic 2,4-diacetilfloroglucinol (DAPG), i finalment, el darrer capítol, on s'ha estudiat la producció de DAPG sobre material vegetal i la capacitat de colonitzar arrels per diverses soques d'interès. En l'etapa de prospecció, va demostrar-se que un 37% del total de les soques de la col·lecció EPS produïen HCN, totes de l'espècie P. fluorescens, i un 90% d'aquestes provenien de les arrels de plantes. Es va confirmar la producció dels metabòlits secundaris 2,4-diacetilfloroglucinol, àcid fenazina-1-carboxílic, i pirrolnitrina, per diverses soques de la col·lecció EPS seleccionades mitjançant tècniques moleculars. Així, de la col·lecció EPS, les soques EPS317 i EPS808 produeixen DAPG, la EPS263 àcid fenazina-1-carboxílic i pirrolnitrina i, EPS894, EPS895, EPS945 produeixen àcid fenazina-1-carboxílic. La producció d'HCN es va estudiar més exhaustivament en la soca EPS288, seleccionada per la seva activitat antifúngica i candidata a agent de biocontrol contra Stemphylium vesicarium, causant de la estemfiliosi de la perera, i contra Penicillium expansum, causant de la podridura blava en conservació de fruita a postcollita. Per aquest estudi, es va dissenyar i validar un sistema per recollir l'HCN a partir de cultius en medi líquid. S'ha demostrat que la temperatura d'incubació, la concentració cel·lular de sembra i la composició del medi de cultiu afectaven a la producció d'HCN. Els medis complexos i la glicina n'afavorien la síntesi i la font de carboni no afectava. La soca EPS288 va produir més HCN que P. fluorescens CHA0, soca de referència productora d'HCN i descrita com a activa en processos de biocontrol de fongs fitopatògens. En l'estudi de la producció de DAPG, les soques de la col·lecció EPS i de referència, es van comparar en diversos medis de cultiu estudiant l'efecte de la complexitat i consistència del medi, i l'addició de ferro o de glucosa. Va demostrar-se que la producció de DAPG depèn principalment de la soca i de les característiques del medi de cultiu. La glucosa estimula la producció, mentre que el ferro pràcticament no afecta, i en general, el medi sòlid i complex estimula la producció de DAPG. Tanmateix, aquests efectes varien en alguna de les soques assajades donant lloc a comportaments singulars. En el seguiment del creixement amb un sistema automàtic es va comprovar que la velocitat específica de creixement i la concentració cel·lular assolida al final del cultiu, estaven condicionades per la composició del medi de cultiu. En les proves d'antagonisme vers fitopatògens que foren seleccionats com a indicadors, va observar-se que tant l'antagonisme in vitro com la inhibició d'infeccions sobre material vegetal estaven parcialment relacionades amb la producció dels metabòlits secundaris estudiats. La promoció del creixement de portaempelts per aquestes soques depenia de la soca i de l'hoste, però no es pogué establir una relació causa-efecte amb el metabòlits produïts. També es va comprovar que algunes de les soques podien sobreviure en ferides de pomes i de peres, on produïren DAPG. Mutants resistents a rifampicina de diverses soques de la col·lecció EPS i de referència es van inocular en llavors de pomera i de tomatera que es van sembrar i incubar en condicions controlades. Es va fer el seguiment de la població bacteriana total i resistent a rifampicina present a les arrels durant 72 dies. Totes les soques van colonitzar les arrels de les plantes, mantenint una elevada població durant 37 dies, cap d'elles va estimular el creixement ni mostrar efectes fitotòxics, no afectant tampoc signicativament a la població bacteriana espontània de les arrels. La soca EPS808, una de les seleccionades pel treball, va aconseguir uns nivells de producció de DAPG, una velocitat de creixement i una supervivència relativa a les arrels similar a altres soques de referència descrites com a bons agents de biocontrol. En conseqüència, se la considera una candidata a agent de biocontrol que hauria de ser objecte de futurs estudis d'eficàcia.