Estudiants ara, mestres en el futur: reflexions des de la Facultat de Formació del Professorat de la Universitat de Barcelona

La formació deis futurs mestres és una tasca complexa amb diferents implicacions. El rol que juguen els ensenyants en la nostra societat es troba en un procés de canvi. La responsabilitat que se'ls exigeix és diferent de la de fa pocs anys. Se'ls demana major autonomia i major implicació en la tasca educativa, a vegades sense rebre suport per part de les institucions o la comunitat a la qual pertanyen. Les diferents propostes lligades al nou sistema d'ensenyament obligatori no estan prou pa'ides i assimilades. Arreu del món, les qüestions relacionades amb l'ambit escolar es revisen, es critiquen, es canvien ...

Les competències ètiques en la formació musical dels mestres d'educació infantil a la Universitat de Barcelona: avaluació i propostes curriculars

Podeu consultar el document de les jornades completes a: http://hdl.handle.net/2445/42655

Titulats en Mestre d'Educació Musical a la Universitat de Barcelona dels cursos 2005 a 2008: estudi d'inserció laboral.

Aquest estudi pretén esbrinar la coherència de la formació rebuda pels mestres d'educació musical que han estudiat a la UB respecte als requeriments necessaris per a la seva inserció laboral. S'ha dut a terme un estudi descriptiu ex post facto per enquesta que ha donat com a resultats un perfil definit de titulat que indica un alt grau d'inserció laboral i un temps d'espera mínim, principalment a les escoles públiques i mitjançant oposicions o borses d'interins. Aquests mestres estan satisfets de la seva feina, i la motivació per aprendre, la capacitat de treball, la comunicació oral, la vocació, la responsabilitat o les habilitats socials són algunes de les competències professionals que creuen que han estat determinants a l'hora de ser contractats. Per tot això es conclou que les persones que han cursat els estudis de Mestre d'Educació Musical de la UB tenen un alt grau d'inserció i satisfacció laboral, i que la formació inicial coincideix en gran part amb les competències de la professió detectades en aquest estudi.

Titulats en Mestre d'Educació Musical de la Universitat de Barcelona

Aquest estudi pretén esbrinar la coherència de la formació rebuda pels mestres d'educació musical que han estudiat a la UB respecte als requeriments necessaris per a la seva inserció laboral. S'ha dut a terme un estudi descriptiu ex post facto per enquesta que ha donat com a resultats un perfil definit de titulat que indica un alt grau d'inserció laboral i un temps d'espera mínim, principalment a les escoles públiques i mitjançant oposicions o borses d'interins. Aquests mestres estan satisfets de la seva feina, i la motivació per aprendre, la capacitat de treball, la comunicació oral, la vocació, la responsabilitat o les habilitats socials són algunes de les competències professionals que creuen que han estat determinants a l'hora de ser contractats. Per tot això es conclou que les persones que han cursat els estudis de Mestre d'Educació Musical de la UB tenen un alt grau d'inserció i satisfacció laboral, i que la formació inicial coincideix en gran part amb les competències de la professió detectades en aquest estudi.

Didàctica de la llengua i la literatura. Experiències d'innovació docent a la Universitat. Presentació

Totes les universitats de l'Estat Espanyol es troben immerses en el procés d'implantació dels nous estudis de grau i postgrau adaptats a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES). Aquest procés ¿conegut popularment amb el nom de Pla Bolonya¿ ha suscitat un amplíssim debat, centrat fonamentalment en el paper que ha derepresentar la universitat en la societat tecnològica i globalitzada del segle XXI. Nombroses veus d'experts en àmbits molt diversos han posat de relleu les dificultats que comporta definir i tirar endavant el Pla Bolonya i han alertat dels perills que comporta la seva aplicació, sobretot per la supeditació als dictats del mercat (mercantilització) i pel que alguns han anomenat la "pèrdua de les humanitats". Serveixin com a exempled'aquests posicionaments les paraules de N. López Calera en una publicació recent sobre la innovació a la universitat: "El Plan Bolonia ha evitado que se hiciera una filosofía de las universidades y, en últimainstancia, de la educación y de la cultura. Ha limitado las perspectivas a lo que la universidad "tiene que ser" de acuerdo con las exigencias del desarrollo económico y el progreso tecnológico de las sociedades de nuestro tiempo. La universidad no debe ser una cuestión de estrategias de productividad y rentabilidad" ...

Funções e ordem da razão dos nutrientes no estabelecimento de normas DRIS em laranjeira 'Valência'

O sistema integrado de diagnose e recomendação DRIS (Diagnosis and Recommendation Integrated System) tem sido uma boa alternativa para a avaliação do estado nutricional de diversas culturas. O objetivo deste trabalho foi calcular índices DRIS mediante o uso de três métodos (Beaufils, Elwali & Gascho e Jones) de cálculo das funções das razões dos nutrientes e de dois critérios (Letzch e Nick) para a escolha da ordem da razão dos nutrientes, em pomares comerciais irrigados de laranjeira 'Valência'. Informações sobre a produtividade, porta-enxerto e teor de N, P, K, Ca, Mg, S, Fe, Mn, Cu, Zn e B em folhas de ramos não-frutíferos de cada talhão foram processadas nos anos de 1994 a 1998. O índice de balanço nutricional (IBN) foi calculado pela média da soma dos valores em módulo dos índices nutricionais e do índice de matéria seca. Os índices DRIS e IBN foram calculados e os valores de r² (produtividade em função de IBN) foram obtidos para cada método. O método Jones para cálculo do DRIS apresentou melhor correlação com a produtividade, e o critério Nick mostrou-se mais eficiente na escolha da ordem da razão dos nutrientes. Populações específicas, com pequeno número de observações, padronizadas quanto ao porta-enxerto e referentes a um ou dois anos de amostragem foliar e produção foram bancos de dados eficientes para a obtenção das normas DRIS.

Recomanacions per a la correcta identificació d’autors i institucions de la Universitat de Barcelona en les publicacions científiques

La manca de normalització dels noms dels investigadors i de la mateixa Universitat de Barcelona en les publicacions científiques i en les principals bases de dades bibliogràfiques és un fet conegut que disminueix la visibilitat dels autors i de la UB a nivell nacional i internacional. El fet que els mateixos autors variïn la forma de la seva signatura o la de la institució on treballen, utilitzant de vegades distintes formes de nom al llarg de la seva producció científica, juntament amb la possibilitat de cometre errors en la transcripció de la informació del document original a l’electrònic perjudica als investigadors i a les institucions dificultant la recuperació de les seves publicacions en les revistes i bases de dades i de les citacions per elles rebudes.La signatura normalitzada, també anomenada Nom Bibliogràfic Únic (NBU) afavoreix la recuperació de la producció científica i proporciona fiabilitat d’indicadors bibliomètrics sobre productivitat, impacte, i rànquing entre d’altres. La Universitat de Barcelona, seguint les recomanacions de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) en el seu document: "Propuesta de manual de ayuda a los investigadores españoles para la normalización del nombre de autores e instituciones en las publicaciones científicas", aconsella als autors membres de la UB tenir en compte les següents pautes a l’hora d’elaborar la forma de signatura normalitzada del seu nom personal i per citar correctament el lloc de treball en les publicacions científiques.

Procés de transició del batxillerat a la universitat: factors d’èxit

La problemàtica de la transició batxillerat-universitat és avui un fenomen de preocupació i un tema de debat. La revisió de la recerca posa de manifest que, en l’anàlisi de la transició a la universitat, s’han fet estudis que descriuen resultats acadèmics al final d’un determinat període i seguiments de cohorts específiques en referència a centres específics1 però, no s’ha produït, un plantejament comprensiu i profund que permeti constatar el conjunt de factors psicosocials relacionats amb la qualitat de les transicions acadèmiques. La transició a la universitat és un procés complex que comporta per a l’estudiant canvis personals i vitals significatius, amb conseqüències que afecten també el marc social.

El rendiment i la trajectòria acadèmica en els dos primers anys a la Universitat

La problemàtica de la transició batxillerat-universitat és avui un fenomen de preocupació i un tema de debat. La revisió de la recerca posa de manifest que, en l’anàlisi de la transició a launiversitat, s’han fet estudis que descriuen resultats acadèmics al final d’un determinat període i seguiments de cohorts específiques en referència a centres específics1 però, no s’ha produït, un plantejament comprensiu i profund que permeti constatar el conjunt de factors psicosocials relacionats amb la qualitat de les transicions acadèmiques. La transició a la universitat és unprocés complex que comporta per a l’estudiant canvis personals i vitals significatius, amb conseqüències que afecten també el marc social. El treball desenvolupat s’emmarca en les línies actuals de l’estudi de la transició a la universitat, representades en els treballs de Terenzini (1993) i Pautler (1996) sobre les trajectòries de transició dels estudiants d’EUA o els estudis de Yorke (1998) que analitzen les trajectòries d’abandonament i fracàs universitari a la Gran Bretanya. L’interès d’aquest acull tant la perspectiva de l’impacte de la transició sobre la persona - com el propi procés afecta a la persona -, com la perspectiva del procés, és a dir, quins recursos personals i contextuals permeten reduir l’impacte de la transició i facilitar l’adaptació al canvi de les persones queaccedeixen a la universitat. En aquest sentit l’estudi presenta un model que tracta de captar la interacció dels factors personals i contextuals que expliquen les diferents trajectòries de transicióa la universitat: de continuïtat o d’abandonament, d’èxit en la integració o de fracàs en la superació dels problemes generats per la discontinuïtat d’ambients educatius.

Les Estratègies d'accés a la universitat via cicle formatiu de grau superior

Les inèrcies de la institució educativa avancen a un ritme més pausat que els reptes socials que es plantegen, donant com a una de les conseqüències el fet que l'origen social continua sent un factor explicatiu de l'èxit educatiu.Són moltes les teories que apunten que l'economia global en la qual estem immersos requereix d'un augment dels requeriments educatius col•lectius. És en aquest context en el qual analitzarem l'accés a la Universitat des dels Cicles Formatius de Grau Superior partint de la hipòtesi que aquesta és una via que afavoreix la consecució del'objectiu d'augmentar els titulats superiors, sota un prisma d'equitat d'oportunitats.

La Evaluación continua en la Diplomatura de Biblioteconomía y Documentación de la Universitat de Barcelona, desde la perspectiva de sus estudiantes

El principal objetivo de este proyecto es hacer un seguimiento y valoración de la puesta en marcha de la evaluación continua en la Diplomatura de Biblioteconomía y Documentación de la Universitat de Barcelona. La implantación a lo largo del curso 2007-2008 de nuevos sistemas de evaluación continua, con finalidades formativas y/o acreditativas, según los casos, confiere un especial interés al seguimiento y evaluación de los efectos de los elementos de evaluación continua implantados en las diferentes asignaturas que forman parte de este proyecto. El trabajo que aquí presentamos, y que forma parte de un proyecto más amplio, en fase de desarrollo, se centrará en la valoración de este nuevo sistema de evaluación por parte de los estudiantes. De forma complementaria a esta valoración se obtendrá una primera muestra de los diversos 2 elementos de evaluación utilizados para proceder a su análisis y clasificación. Veremos que éstos pueden ser muy diversos en cuanto a cantidad y características y, por tanto, influir en gran medida en la percepción que tiene el alumno sobre la evaluación continua, así como en su rendimiento académico.

Estudi sobre assetjament sexual a la Universitat Pompeu Fabra

La present investigació té com a objectiu analitzar la dimensió d’assetjament sexual en el àmbit de la Universitat Pompeu Fabra. Per poder valorar-ho, s’ha creat una enquesta per analitzar aquest fenomen dirigida exclusivament a la població de la universitat. La investigació es divideix en tres apartats diferents. El primer, pretén valorar la percepció dels membres de la Universitat Pompeu Fabra en relació a l’assetjament sexual. El segon, veure si es produeix assetjament dins de la Universitat. Per últim, es vol valorar la opinió de la població en relació a la implementació d’un mecanisme per atendre a les víctimes d’assetjament sexual.