La fantasia il·lustrada : la fantasia lliure en la segona meitat del segle XVIII

La Fantasia Il·lustrada és un treball d’investigació entorn la fantasia lliure, gènere compositiu de la segona meitat del segle XVIII. Aprofundeix, a partir d’un extens buidatge bibliogràfic, en els coneixements sobre aquest gènere oblidat, ubicant-lo en el seu entorn musical i social, i reconeix l’empremta que va deixar en l’estètica d’aquells anys, la qual justifica la seva vàlua i el clam per reivindicar el reconeixement que es mereix. Per tal d’aconseguir aquest fi, aquest treball elabora sobre les diferents realitats estètiques de meitat de segle, sobre l’art de la jardineria, sobre Carl Philipp Emanuel Bach, i sobre la pràctica improvisativa.

Ciència catalana a Madrid: el discurs de Jes��s M. Bellido Golferichs a la Biblioteca Nacional (1927)

We analyze Dr. Bellido"s discourse at the Spanish National Library in Madrid (1927) in the framework of what has been called Medical Catalanism. Further development of this case study will provide a better understanding of Catalan as a scientific language, the importance of the role played by Catalan publishing industry and the cultural and political relationship between Madrid and Barcelona.

Carner, candidat al premi Nobel

Capítol 8 sobre la candidatura de Josep Carner al premi Nobel de Literatura, a partir de 1962.

Donne e lavoro. Prospettive per una storia delle montagne europeee XVIII-XX secc.

Si ritiene comunemente che le spinte emancipatrici femminili si siano imposte con maggior vigore nei luoghi contraddistinti da mercati lavorativi più sviluppati e da maggiori opportunità di impiego retribuito, mentre nei contesti periferici, caratterizzati da marginalità economica, queste spinte sarebbero state più flebili. Il ritardo della modernizzazione di molte regioni di montagna sarebbe quindi responsabile del perdurare di una realtà femminile segnata da dipendenza e "arretratezza" sociale e culturale. Il volume si propone di analizzare in modo critico il nesso tra marginalità (economica, culturale, geografica) e discriminazione femminile, ampliando le prospettive di genere e contribuendo cos�� al dibattito in corso da diversi anni sulle società di montagna del passato e sul loro divenire all'interno della realtà europea. I contributi abbracciano diversi contesti montani europei e prendono in esame alcuni nodi tematici quali i profili dei ruoli femminili, il loro inserimento nel mercato lavorativo e le rappresentazioni che scaturiscono dalle loro attività, delineando molteplici prospettive per lo studio del binomio genere-montagna.

L’obra vista a l’arquitectura catalana. Primeres notes

La construcció catalana dels darrers dos-cents anys no es pot entendre sense parlar del maó. El maó en va ser el material de construcció per excel·lència –amb el qual es bastiren parets, sostres, voltes d’escala, terrats i envans��� i, a partir d’un cert moment, va passar a formar part del repertori expressiu de les façanes dels edificis. En aquestes notes ens proposem reflexionar sobre aquest segon punt: el de l‘aparença del maó. Es tracta d'un article introductori per a un llibre mai publicat del grup d’empreses Almirall (2002).

Documentació arqueològica del Fortí del Rei (S. XVIII): intervenció en el solar núm. 54 de l'Avinguda de la Reina Maria Cristina de Tarragona

L'exercici de l'arqueologia urbana a Tarragona ha permès la documentació de restes arquitectòniques del fortí del Rei, bastit en el context de la Guerra de Successió. L'element més significatiu és la documentació d'una galeria i/o camí protegit que connectava aquest fortí amb el de l'Oliva.

El poble d'Ollers i el veïnat d' Espàsens, a final dels segle XVIII

Article sobre l' estructura social del poble d' Ollers i el veïnat d' Espàsens a finals dels segle XVIII

Vessana a Vessana. Reflexions sobre la pràctica dels establiments emfitèutics a la regió de Girona (segles XVIII-XIX)

Tenim documentats més de 30.000 contractes d'establiment emfitèutic (la majoria, amb caràcter de subestabliment) concedits a la regió de Girona (actuals comarques del Baix i de l'Alt Empordà, del Gironès i de La Selva) entre 1768 i 1862, anys en què van ser inscrits en els llibres del Registre d’hipoteques. Sabem que durant aquests mateixos anys se'n concediren molts més, ja que ens manca la informació relativa a l'ofici de Figueres entre 1774 i 1806 i la comarca de l’Alt Empordà va concentrar un 40% dels establiments concedits entre 1806 i 1862. És molt possible, doncs, que el nombre total s'apropés als 35.000. La xifra no és negligible; a mitjan segle XIX vivien a la regió unes cinquanta mil famílies. Es fa necessari, doncs, reflexionar sobre aquesta pràctica

El Fons documental de Jordi Verrié i Faget, una aportació a la història de l'educació catalana

El febrer de 2001 moria a Santa Cristina d’Aro Jordi Verrié i Faget, personatge polifacètic que al llarg de la seva vida s���havia dedicat a diferents tasques sempre en defensa i reconeixement de la cultura i la pedagogia catalanes. Investigador incansable, ens deixava un important llegat fruit de la seva passió pels llibres i del seu interès per la nostra història educativa, una part del qual era donat a la Universitat de Girona. Aquest fons documental és el punt de partida d’aquest estudi, que vol aprofundir en la figura de Verrié, contextualitzar el seu fons i valorar què significa per la nostra pedagogia. Aquest és un reconeixement a Jordi Verrié i a la seva tasca, que representa una important aportació a la història de l’educació catalana

El soporte de tela en la Pintura Europea de los siglos XVI, XVII y XVIII

El objetivo de este trabajo es analizar el origen y consolidación del soporte de lienzo en la pintura europea de los siglos XVI, XVII y XVIII. Identificar las principales fibras que lo componen y realizar una clasificación de los distintos ligamentos empleados por los pintores del momento, con la ayuda de imágenes y fotografías de obras de arte. As�� mismo, trataremos de analizar, a través de la bibliografía consultada, cuáles eran los diferentes modelos de bastidores utilizados y definir sus posibles alteraciones. De este modo, podremos ver la gran relevancia que tuvieron los diferentes tipos de telas en el campo de las técnicas artísticas, especialmente desde que se generalizó su uso en los siglos XV y XVI.

Modelo tradicional de cooperación al desarrollo: análisis crítico y propuesta de alternativas. El caso de la “Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament”

Este estudio analiza las principales críticas y alternativas realizadas y propuestas al modelo tradicional de cooperación al desarrollo en los últimos tiempos. También realiza el estudio de un caso concreto, la “Agència Catalana de Cooperacio al Desenvolupament”, con el fin de contrastar si las nombradas críticas y alternativas realizadas a la cooperación se están integrando a la cooperación de Catalunña.

Unas reflexiones sobre localización industrial aplicadas a la industria catalana

El trabajo es una reflexión sobre las pautas de localización industrial,con una especial referencia a la industria de la economía catalana. En el estudio se realiza una revisión de los principales factores explicativos de la localización y aglomeración industrial defendidos por las teorías de la localización. Con estos argumentos de base, posteriormente el análisis se aplica a una división de catorce grandes sectores industriales catalanes. El objetivo es llegar a conclusiones acerca de si los sectores en los que la industria catalana muestra mayor grado de especialización son también aquellos que, a tenor de los principales factores que inciden en la localización industrial, tienen mayor riesgo de sufrir futuras deslocalizaciones.

La intensidad comercial de la industria catalana con el resto de España y la Unión Europea: capacidades y potencialidades

El artículo analiza la intensidad comercial de los sectores industriales catalanes durante el periodo 1987-2001 en relación a los dos principales mercados de destino: el resto de España y la UE, con la finalidad de determinar sus capacidades y potencialidades. El estudio ha detectado, en primer lugar, que dicha intensidad aún sien- do superior con el resto de España se ha intensificado en mayor medida con los países de la UE. En segundo lugar, que el principal factor explicativo no es la existencia de una complementariedad entre la demanda de importaciones de estos territorios y la oferta de exportaciones catalanas, sino la existencia de elementos ligados con la proximidad geográfica y/o cultural, lo cual muestra que, en conjunto, la industria catalana sigue refugiándose en estos mercados. A nivel sectorial, los sectores que han aplicado la estrategia de incrementar la complementariedad comercial son los que muestran mayores potencialidades para ampliar su cuota de mercado.