Ampliació i millora de l’aplicació web intranet de consulta de la geoinformació cadastral del sistema d’informació municipal de Cerdanyola del Vallès

Aquest Projecte final és una continuació d’anteriors Projectes Finals de MTIG i és el resultat del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, Departament del Cadastre dels Serveis Econòmics, i el LIGIT. El Projecte final es basa en l’aplicatiu, ja existent, web d’intranet amb software lliure que permet la visualitazació de cartografia urbana i rústica del municipi, per a diferents anys, i la realització de consultes alfanumèriques simples. L’objectiu del Projecte final és l’ampliació i millora de l’aplicatiu existent, en concret en els seus aspectes d’accés i sortida a dades alfanumèriques de forma detallada

Migració i integració d’informació GIS al web corporatiu del Parc de Collserola mitjançant APIS de Google

El present document exposa el projecte final del dotzè Màster en Tecnologies de la Informació Geogràfica, fruit de la col·laboració entre el Departament de Geografia de la UAB i el Consorci del Parc de Collserola. Amb la finalitat de gestionar millor la informació espacial del Parc Natural, i amb l’objectiu de difondre al màxim llur patrimoni natural i humà, desenvolupem un GIS web mitjançant APIs de Google, i en el present treball descric des de l’elaboració de cartografia, fins a la migració i integració d’aquesta informació al web corporatiu fent ús de la programació ASP i Javascript

Desenvolupament del sistema d’informació geogràfica corporatiu SIG_L

El present document és la memòria descriptiva dels treballs realitzats per Xavier Serra i Sellarès durant el projecte final del Màster en Tecnologies de la Informació Geogràfica, 12a edició, durant el transcurs del conveni de col·laboració entre el Departament de Geografia i Zona Litoral (i la seva marca, Litoral Consult S.L.). S’hi exposen la seqüència de tasques realitzades durant el desenvolupament d’un Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) corporatiu que doni resposta als requeriments de l’empresa col·laboradora en el marc de la gestió del litoral català. Processos: construcció de la base de dades, descripció i refinament de la informació, càrrega i resultats

Estructura de la justificació epistèmica

Estudi realitzat a partir d’una estada a la Uniersity de Sheffield, Gran Bretanya, entre octubre del 2007 i febrer del 2008. El treball ha estat centrat en el debat entre liberals i conservadors sobre l’estructura de la justificació perceptiva. Avuí en dia hi ha molts filòsofs que retornen al dogmatisme del sentit comú proclamat per G.E. Moore i la seva Prova sobre el Món Extern: I-Hi ha alguna cosa que sembla una mà; II-Hi ha una mà; III-Hi ha un món extern. És àmpliament acceptat que aquesta prova no constitueix una resposta satisfactòria a l’escepticisme sobre el nostre dret a dir que sabem, però quan es tracta de caracteritzar per què no és satisfactòria hi ha desacord. Això ha dut a encetar el debat entre liberals i conservadors pel qu fa a l’estructura de la justificació perceptiva.

Armonización del Derecho penal europeo para la lucha contra el cybercrimen

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada al Centro di Documentazione Europea della Facoltà di Giurisprudenza dell’Università di Verona,Itàlia , entre setembre del 2007 i l’agost del 2008. Tot i que, generalment, la doctrina penalista encara no és gaire inclinada a reconèixer que les comunitats europees ostentin cap tipus de competència penal, el cert és que a través de certes vies indirectes s’ha anat creant la base d’un Dret penal europeu. Més encara, i fixant-los en les darreres sentències del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees i en el procés de ratificació del Tractat de Lisboa, sembla poder afirmar-se la creació d’un Dret penal europeu creat directament per les institucions comunitàries, si bé amb la deguda atenció al principi de subsidiarietat per part dels parlaments nacionals que, al seu torn, permeten assegurar el respecte al principi de legalitat penal i a les garanties i llibertats individuals, patrimoni de la Ciència penal europea.

Sistemes de crèdit hipotecari en l'europa del segle XIX, en especial a Catalunya i Espanya: legislació hipotecària i bancs hipotecaris

Investigación producida a partir de una estancia en la Westfälische Wilhelms-Universität, Alemania, entre julio y septiembre del 2007. En este trabajo, se estudia la situación del crédito hipotecario en España a mediados de siglo XIX (con especial atención a Cataluña). En su desarrollo, se abordan tres cuestiones. La situación del crédito hipotecario en España a mediados de siglo XIX. La legislación hipotecaria española en el siglo XIX. En especial, se ha puesto de relieve su incapacidad para movilizar la riqueza inmueble, que sólo se solucionó con una completa reforma hipotecaria y registral. El “sistema de crédito territorial” que, ideado por el desconocido abogado catalán Joaquín Borrell y Vilá, debe considerarse como el verdadero primer paso jurídico hacia el futuro desarrollo de las instituciones de crédito hipotecario en España, aunque fue ignorado por el Gobierno y los agentes económicos.

Les normes processals del títol tercer (la família), del llibre II del projecte de codi civil de Catalunya

El treball que es presenta té per a objecte l’anàlisi de les principals disposicions de caràcter processal que s’incorporen al Projecte de llei del Llibre II del Codi Civil de Catalunya. S’hi desenvolupa el règim jurídic que s’hi proposa però també s’ha tractat d’identificar les possibles llacunes existents, així com les contradiccions o defectes. Amb la finalitat de contribuir a millorar la qualitat del Projecte s’han elaborat una sèrie d’esmenes que recullen les propostes realitzades en el treball.

L’audiència del menor als procediments de família. Elaboració d’una guia per a l’exploració judicial del menor. Generació d’un qüestionari d’exploració de les necessitats en les exploracions judicials de menors

Aquest treball pretén oferir als jutges que intervenen en processos de guarda i custodia, evidències empíriques sobre les seves necessitats per a la realització de les entrevistes en les que estan implicats els menors. Aquestes necessitats ha estat detectades mitjançant la generació d’un nou qüestionari que ha permès elaborar una guia específica de recomanacions dirigides als jutges.

Criteris per la determinació de l'àmbit de la competència de Catalunya en Dret de les obligacions contractuals

Cal examinar dins dels marcs europeu, estatal i autonòmic l'actual distribució de competències en matèria d'obligacions contractuals, decidint el marge que li queda al legislador català en aquesta matèria en el moment en què s'està elaborant el llibre VI del Codi civil de Catalunya.

“Tonnage tax” : régimen especial de las entidades navieras en función del tonelaje

El present treball analitzarà el règim del Tonnage Tax com a resposta legislativa de la Unió Europea davant la continua davallada de la seva flota mercant, derivada de la competència provinent de tercers països. S’oferirà una visió general d’aquest règim especial de l’Impost sobre Societats en l’àmbit de la Unió Europea prestant un especial interès a la regulació d’aquest a Espanya, al temps que procedirem a l’estudi en detall d’una de les aplicacions pràctiques del Tonnage Tax a Espanya que més ha atret l’atenció dels inversors, el “Tax Lease”.

Dificultats de convivència entre els grups d'estrangers i d'autòctons als barris del nord de l'Hospitalet de Llobregat i afectació en la seguretat

Per a realitzar aquest estudi he triat la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat perquè, té els principals condicionants necessaris per a aquest treball de recerca: en primer lloc aquesta ciutat és una de les ciutats de Catalunya que, en termes absoluts i relatius, ha acollit d’una forma més accelerada, un flux migratori en la darrera dècada. Generalment em referiré als barris del nord de la ciutat, que són els que han hagut de suportar una major pressió migratòria i on, segons les dades oficials, actualment l’índex d’immigració es situa prop del 40 per cent. En segon lloc aquesta ciutat ha viscut uns processos de transformació urbanístic econòmic i social en aquest període que, lògicament han influït en la seguretat, tan en les seves vessants objectives com en les subjectives. En tercer lloc perquè des de les administracions s’han desenvolupat des de fa anys diferents projectes de seguretat i convivència (desplegament dels Mossos d’Esquadra, policia de proximitat, programes de mediadors, educadors de carrer, etc.) que, amb tota seguretat, han pogut tenir impacte sobre la percepció general de la seguretat. El problema de seguretat objecte d’aquesta recerca està ubicat doncs, com ja he exposat, en els barris nord de l’Hospitalet de Llobregat , concretament els barris de Collblanc, La Torrassa, La Florida, Les Planes i Pubilla Casas. En relació a aquest espai analitzaré minuciosament cinc aspectes: Els principals conflictes socials, les relacions d’aquests conflictes amb la seguretat, els principals riscos potencials o amenaces socials, la percepció del risc i la seguretat que té la població autòctona i immigrada en relació al seu entorn, les dificultats de convivència entre grups d’estrangers i d’autòctons de la ciutat. En aquest treball s’estudiaran tots els fenòmens que envolten a la seguretat d’una forma integral, intentant transgredir els límits de les simples estadístiques per a aprofundir en un nivell d’estudi més qualitatiu basat en les enquestes. Malgrat no passaré per alt les dades objectives, en aquest treball ultrapassaré l’estadi dels simples riscos objectius per analitzar en profunditat l’essència de les pors individuals i col·lectives. Sense oblidar que la ciutat és un espai viu i variable, on de manera permanent es produeixen transformacions que afecten d’una forma més o menys directa, però en definitiva indiscutible a la seguretat. L’objecte d’aquesta recerca serà situar al fenomen de la immigració dins el complex procés de la (in)seguretat, per això un element clau del meu treball serà el de l’estudi de les dificultats de convivència entre grups d’estrangers i autòctons de la ciutat, ja que entenc que aquest és un dels factors més crítics del complex procés de la (in)seguretat, si entenem aquest fet com una evolució multi direccional en el qual tots els actors formen part activa i passiva del propi fenomen.

La ineficàcia de les disposicions testamentàries en el llibre IV del Codi civil de Catalunya

El llibre IV reconeix sols la possibilitat de nul•litat. La crisi convivencial posterior al testament comporta la ineficàcia. La manca originària o sobrevinguda d’hereu té conseqüències diferenciades. L’hereu contractual i l’intestat poden detreure la falcídia.

Incorporació de criteris d’eficiència en les dissolucions matrimonials a Catalunya: estudi comparatiu amb el dret de familia de l’Estat de Nova York

El règim econòmic matrimonial català i el de l’estat de Nova York presenten un paral·lelisme estructural important ja que tots dos territoris han adoptat el mateix règim econòmic matrimonial, el de separació de béns. No obstant, la seva implementació i la conseqüent pràctica jurisprudencial difereix significativament. El dret de família de l’estat de Nova York, se situa en un context de common law, és a dir, en un sistema judicial que evoluciona ràpidament i s’adapta relativament ràpid a les necessitats d’una realitat social que està en constant evolució. El legislador català, tot i que ha fet esforços a nivell de donar respostes als nous reptes plantejat per la realitat familiar catalana, encara està lluny de fer front a problemes d’aplicació que sovint planteja el règim econòmic matrimonial dels cònjuges catalans. D’altra banda, la realitat social catalana no és significativament diferent a la realitat nord-americana ateses les noves composicions familiars amb famílies monoparentals, fills de diferents matrimonis i una alta proporció de divorcis per matrimoni. D’altra banda, l’estructura patrimonial de les famílies, tant les catalanes com les novaiorqueses també presenten una estructura patrimonial similar formada no només per la residència habitual sinó per patrimoni intangible i per inversions que comencen a meritar durant el matrimoni però que vencen una vegada aquest vincle s’ha dissolt. Ha resultat constructiu, doncs, comparar els règims i extreure lliçons del règim novaiorquès que s’han revelat molt útils per a la nostra pràctica catalana. Així doncs, l’objectiu d’aquest projecte de recerca ha estat estudiar el règim econòmic matrimonial català i el novaiorquès que ha culminat amb la formulació de propostes normatives i de pràctica jurisprudencial que permetran modernitzar i actualitzar l’aplicació del règim econòmic matrimonial català i d’aquesta manera adaptar-lo a la nova realitat social i econòmica de les famílies catalanes.

Conflictes i articulacions entre el dret local i el dret estatal a Madagascar

Aquesta recerca analitza els conflictes i les articulacions entre el dret local i el dret estatal que tenen lloc a les comunitats rurals de Madagascar a l’hora de resoldre els conflictes a l’àmbit local. L’anàlisi es porta a terme a partir d’un cas etnogràfic concret que permet descriure aquesta pluralitat jurídica. A la present memòria es descriu el treball realitzat en el recorregut de la investigació i dóna compte de la gestació del projecte fins a l’actualitat, moment en el qual la recerca es troba en el seu darrer punt de redacció de la tesi.

La construcción social de las emociones en las sociedades occidentales: el amor materno en la Catalunya del siglo XXI

El objetivo principal de esta investigación es analizar la forma cómo se construye socialmente el amor materno en el marco de las sociedades occidentales, y para ello partiremos del estudio del caso de las maternidades en la Catalunya actual. El amor materno, como emoción, aparece como una codificación cultural que responde a la canalización de la vida que cada cultura establece. En las sociedades occidentales el amor materno se revela como uno de los ejes vertebradores y legitimadores de la esfera reproductiva y del papel de la mujer dentro de ésta, definiéndose en consonancia y dando coherencia al resto de aspectos del sistema social. Dada su importancia los discursos hegemónicos de la sociedad que lo define tienden a naturalizar esta emoción en favor del mantenimiento y el no cuestionamiento del orden social dado, a pesar de que abundante evidencia empírica en ciencias sociales demuestra que se trata de una construcción social que responde a las necesidades del sistema social en cuestión. Actualmente los discursos tradicionales que contenían y definían la concepción de amor materno en Occidente se han ampliado y diversificado debido a cambios sociales como el ingreso de la mujer en la esfera pública; el logro de igualdad jurídica entre géneros; cambios en los modelos familiares; nuevas situaciones en torno a la infancia y la juventud; la intensificación de los flujos migratorios; la creciente urbanización; la expansión de los servicios públicos (escuela y salud); el alargamiento de la esperanza de vida, los métodos anticonceptivos modernos..., de manera tal que muchos de ellos entran en contraposición con las definiciones tradicionales. Es decir, nuevos y viejos discursos alrededor de la maternidad se encuentran enfrentados en su redefinición a otros que lo cuestionan, y a prácticas y cambios en ciertas instituciones que llevan en otra dirección la construcción de esta emoción. Esta nueva situación, aún en fase de conformación, reclama una explicación que pasa por conocer las causas, las formas y la definición del amor materno, en nuestro actual contexto.