Enfocament psicosocial del nou delicte de captació i adoctrinament de persones per a cometre activitats terroristes

La darrera reforma del Codi penal espanyol ha suposat la introducció de nous il•lícits penals amb la finalitat de proporcionar respostes més ajustades a les noves realitats criminals. Una d’aquestes modificacions afecta els articles propis de terrorisme i, concretament el 576, que inclou una sèrie de figures delictives noves, com ara, la captació i l’adoctrinament per a cometre activitats terroristes. Tanmateix, aquesta novetat pot provocar malentesos a l’hora d’avaluar el valor de la prova. La captació i l’adoctrinament són fases d’un procés “de radicalització violenta”, sobre el qual no existeix un consens unànime entre els especialistes i acadèmics sobre la descripció del mateix i les variables que hi intervenen. Aquest working paper pretén aportar una visió des de la psicologia social del procés de la radicalització violenta i l’experiència d’una investigació sobre els processos de manipulació psicològica que intervenen en la captació i adoctrinament de terroristes d’una cèl•lula gihadista detectada a presons espanyoles. Els resultats obtinguts poden ser de gran utilitat per realitzar peritatges de la prova més precisos.

Los límites de la compacidad urbana como instrumento a favor de la sostenibilidad. La hipótesis de la compensación en Barcelona medida a través de la huella ecológica de la movilidad y la vivienda

La hipótesis de la compensación plantea la posibilidad de que los individuos que viven en centros urbanos densos tengan una mayor propensión a disponer de una segunda residencia y/o llevar a cabo desplazamientos más frecuentes hacia destinos más alejados durante los fines de semana y las vacaciones que los individuos que viven en zonas poco densas. En este contexto, no está claro cuál es el efecto neto de la densidad en términos ambientales. En esta investigación se contrasta la hipótesis de la compensación en la Región Metropolitana de Barcelona utilizando como indicador de impacto ambiental la huella ecológica de la movilidad y de la vivienda. Los resultados obtenidos rechazan la hipótesis de la compensación en un sentido fuerte, pero se detecta la existencia de un nivel máximo de densidad a partir del cual ejerce un impacto de signo positivo.

Els obrers industrials de Mataró 1870-1900 : una aproximació al seu entorn social, a partir de la premsa local de l'època

Aproximació a la realitat, influències i expectatives dels obrers de la ciutat de Mataró, durant el darrer terç del segle XIX, basada principalment en la lectura de la premsa local de l'època. Amb la intenció d'il·lustrar les llums i ombres de la industrialització i del liberalisme econòmic en una fase incipient, a través d'un col·lectiu social representatiu.

De què vas, tío? Gènere i llengua en la cultura juvenil

L'existència dels parlars juvenils ens recorda el fet que totes les formes de cultura, i les identitats mateixes de les persones, van estretament lligades a les maneres de parlar que els són pròpies. El que segueix és doncs una reflexió sobre aquest lligam, aquestes relacions tan estretes entre les cultures i les identitats per una banda, i les maneres de parlar i les llengües per l'altra. La primera part del llibre tracta sobre les diverses identitats de gènere que vaig detectar dins els grups estudiats. El lector es preguntarà potser què és això de les identitats de gènere, i per què són tan importants. Els estudis del gènere tracten sobre el funcionament de la divisió sexual en la nostra societat, és a dir, sobre els diversos papers que homes i dones tenen en el mercat laboral, en la política, en la família, etc. A partir de tots aquests conceptes, a la segona part del llibre procediré a explicar quines identitats i ideologies anaven associades a les diverses formes de parlar (argot juvenil, accent andalús) i a l'ús de les llengües catalana i castellana. I aquí es veurà també perquè és important estudiar les diverses veus que apareixen en la nostra parla.

El modelo Barcelona II : el Ayuntamiento de Barcelona en la sociedad red de Catalunya. Informe de investigación (documento de síntesis)

La recerca va analitzar la interacció entre innovació tecnològica, canvi organitzatiu i transformació dels serveis públics i els processos polítics a l'Ajuntament de Barcelona. Prenent com a hipòtesi de partida l'aparició d'un possible model Barcelona II (que entenem que és paral·lel al model Barcelona, un exemple internacionalment reconegut de combinació de polítiques urbanes), es van estudiar les transformacions internes del consistori barceloní vinculades amb l'ús innovador de les tecnologies de la informació i la comunicació i es van relacionar amb el conjunt de canvis socials i polítics que interaccionaven amb aquest procés.

El model Barcelona II : l'Ajuntament de Barcelona a la societat xarxa de Catalunya (2002-2004)

La recerca va analitzar la interacció entre innovació tecnològica, canvi organitzatiu i transformació dels serveis públics i els processos polítics a l'Ajuntament de Barcelona. Prenent com a hipòtesi de partida l'aparició d'un possible model Barcelona II (que entenem que és paral·lel al model Barcelona, un exemple internacionalment reconegut de combinació de polítiques urbanes), es van estudiar les transformacions internes del consistori barceloní vinculades amb l'ús innovador de les tecnologies de la informació i la comunicació i es van relacionar amb el conjunt de canvis socials i polítics que interaccionaven amb aquest procés.

Els professionals de la sanitat a la Catalunya de mitjan segle XIX

Dissertació sobre els professionals de la sanitat a la Catalunya de mitjan segle XIX

La construcció del sistema fiscal municipal a Barcelona, segles XIII-XIV

A l’article es pretén traçar una primera cronologia de l’evolució de les competències fiscals del municipi barceloní fins a la consolidació d’un veritable sistema fiscal. Més que conclusions definitives, el treball vol establir unes primeres hipòtesis dins d’una investigació pròpia en curs sobre la fiscalitat reial a la ciutat de Barcelona que, fins al moment, s’havia centrat sobretot en l’anàlisi del patrimoni reial

Sobre geografía moral

Els geògrafs s’inclouen tant en el camp de les ciències de la terra com en el de les ciències socials, tot i que també es poden considerar filòsofs morals, perquè es preocupen i s’interessen pels valors, els costums i les aspiracions humanes de no només limitar-se a sobreviure, sinó també d’aconseguir una vida fructuosa i agradable. En aquest intent per aconseguir una bona vida, els éssers humans han hagut d’organitzar-se i servir-se del poder, amb el qual és fàcil, per altra banda, cometre abusos contra els més febles i també contra la natura. El vessant moral és inevitable en qualsevol detallada consideració de la realitat humana. Aquest article pretén explorar l’esmentat vessant en societats senzilles i complexes, és a dir, tant entre els pobles caçadors-recol·lectors com en aquelles cultures més sofisticades que han transformat el camp, el jardí i la ciutat

Proyecto de iluminación y electrificación de un teatro

En el present projecte es descriu el disseny, les característiques, les normatives iels càlculs de la instal·lació d'il·luminació i electrificació del Teatre Estudi 54,situat a la ciutat de Barcelona.Aquest projecte està dotat d'una memòria explicativa que conté els processosseguits en el disseny i càlcul de la instal·lació, i els resultats finals de la mateixa.De forma adjunta a la memòria, es troben justificats tots els resultats obtinguts através d'un annex de càlculs, a més del pressupost, el plec de condicionscorresponent, i la representació dels resultats finals per mitjà de plànols iesquemes.

Inmigrantes en formación: desplazamientos y fijaciones de la cohesión social promovida por el Estado del Bienestar en la formación para la inserción laboral de las personas migrantes en Barcelona

En la investigación llevada a cabo nos hemos aproximado, desde un punto de vista cualitativo, a los recursos de formación para la inserción sociolaboral dirigidos a personas inmigrantes en la ciudad de Barcelona. Dicha formación forma parte de los recursos del sistema de bienestar español, caracterizado como mediterráneo (Esping-Andersen, 1990; Ferrara 1996; Moreno, 2002); y responde a los lineamientos de las políticas de integración dirigidas al mencionado colectivo. Para llevar a cabo el trabajo hemos adoptado la perspectiva metodológica de Antropología de las Políticas (Shore y Wright, 1997). La construcción del marco teórico bebió de los aportes que enfatizan el papel político de los Estados-nación en relación con los procesos migratorios (Sayad, 2010), señalando que la inmigración, lejos de ser un proceso que les “sucede” a las sociedades de recepción, es un fenómeno conformado por éstas (Geddes, 2006). La profunda transformación en los modos de la cohesión social (Castel, 1997) en las sociedades de recepción de personas inmigradas constituyen el contexto en el cual actúan las políticas de integración. A través de las condiciones de acceso a los recursos de formación para la inserción sociolaboral, mediante los contenidos impartidos y las maneras en que lo hacen, se configuran los inmigrantes “deseados” e “indeseados” funcionando como “fronteras organizativas”. Los resultados del análisis, indican que se espera que las personas inmigradas sean sujetos disponibles y activos, donde la formación emerge más que como un derecho que favorece y consolida la cohesión social o la “integración”, como un recurso que hay que “merecer”. Paralelamente a dicha emergencia, la formación se perfila como un dispositivo que antes que servir para la promoción social es un débil sustituto del empleo, fatigosamente anhelado por las personas que llevan a cabo los procesos formativos.

Chaos and order in the contemporary city. The impact of urban spatial structure on population density and commuting distance in Barcelona, 1986-2001.

One of the criticisms leveled at the model of dispersed city found all over the world is its unarticulated, random, and undifferentiated nature. To check this idea in the Barcelona Metropolitan Region, we estimated the impact of the urban spatial structure (CBD, subcenters and transportation infrastructures) over the population density and commuting distance. The results are unfavorable to the hypothesis of the increasing destructuring of cities given that the explanatory capacity of both functions improves over time, both when other control variables are not included and when they are included.

Anàlisi dels efectes de l’edat, la generació i el període en el suport a la independència de Catalunya 1991-2011

Aquesta anàlisi es proposa conèixer la naturalesa interna del canvi en el suport a la independència de Catalunya. L’evolució d’aquesta actitud política no ha restat inalterable en les dues darreres dècades i en aquesta recerca volem saber si la edat dels individus, el canvi generacional o el període en què es prenen les observacions tenen la capacitat d’explicar aquestes oscil•lacions i en quina mesura. Immediatament comprovarem que per comprendre bé aquesta actitud hem de tenir en compte una segona que la literatura especialitzada no dubta en relacionar: la identificació nacional subjectiva. Amb aquest objectiu es realitzaran unes aproximacions descriptives i exploratòries i una contrastació estadística a partir de models de regressió multinivell per conèixer com afecten l’edat, la generació i el període al suport a la independència de Catalunya i a la identificació nacional subjectiva.

Creació d'un entorn Servidor d'accés wi-fi, usuaris i configuracions, fent servir un Live CD

El projecte consisteix en crear un entorn servidor-client, el servidor del qual controlarà les dades dels usuaris, les configuracions i validacions d'aquest. A més el servidor controlarà l'accés wi-fi dels usuaris a la xarxa inal·làmbrica. Per últim s'estableixen els mecanismes per realitzar les còpies de seguretat i restauració de les dades. També s'inclouen els scripts per al tractament de les dades dels usuaris.