Modernització tecnològica, canvi organitzatiu i serveis als usuaris en el sistema de salut de Catalunya. Informe de recerca (volum III)

Aquest estudi va analitzar la interacció del canvi organitzatiu, els valors culturals i el canvi tecnològic en el sistema sanitari català. L'estudi se subdivideix en cinc parts diferents. La primera és una anàlisi de contingut de webs relacionats amb la salut a Catalunya. La segona és un estudi dels usos d'Internet en qüestions relacionades amb la salut entre la població en general, les associacions de pacients i els professionals de la salut, i es basa en un sondeig per Internet adaptat a cada un d'aquests grups. La tercera part és un estudi de treball de camp dels programes experimentals duts a terme pel Govern català en diverses àrees i hospitals locals per a integrar electrònicament la història clínica dels pacients. La quarta és un estudi de les implicacions organitzatives de la introducció de sistemes d'informació en la gestió d'hospitals i centres d'assistència primària a l'Institut Català de Salut, el principal proveïdor de salut pública a Catalunya, i es basa en un sondeig per Internet i entrevistes en profunditat. La cinquena part és un estudi de cas dels efectes organitzatius i socials de la introducció de les tecnologies de la informació i la comunicació en un dels principals hospitals de Catalunya, l'Hospital Clínic de Barcelona. L'estudi es va dur a terme entre el maig del 2005 i el juliol del 2007.

Modernización tecnológica, cambio organizativo y servicio a los usuarios en el sistema de salud de Catalunya. Informe de investigación (documento de síntesis)

Aquest estudi va analitzar la interacció del canvi organitzatiu, els valors culturals i el canvi tecnològic en el sistema sanitari català. L'estudi se subdivideix en cinc parts diferents. La primera és una anàlisi de contingut de webs relacionats amb la salut a Catalunya. La segona és un estudi dels usos d'Internet en qüestions relacionades amb la salut entre la població en general, les associacions de pacients i els professionals de la salut, i es basa en un sondeig per Internet adaptat a cada un d'aquests grups. La tercera part és un estudi de treball de camp dels programes experimentals duts a terme pel Govern català en diverses àrees i hospitals locals per a integrar electrònicament la història clínica dels pacients. La quarta és un estudi de les implicacions organitzatives de la introducció de sistemes d'informació en la gestió d'hospitals i centres d'assistència primària a l'Institut Català de Salut, el principal proveïdor de salut pública a Catalunya, i es basa en un sondeig per Internet i entrevistes en profunditat. La cinquena part és un estudi de cas dels efectes organitzatius i socials de la introducció de les tecnologies de la informació i la comunicació en un dels principals hospitals de Catalunya, l'Hospital Clínic de Barcelona. L'estudi es va dur a terme entre el maig del 2005 i el juliol del 2007.

Modernització tecnològica, canvi organitzatiu i serveis als usuaris en el sistema de salut de Catalunya. Informe de recerca (volum I)

Aquest estudi va analitzar la interacció del canvi organitzatiu, els valors culturals i el canvi tecnològic en el sistema sanitari català. L'estudi se subdivideix en cinc parts diferents. La primera és una anàlisi de contingut de webs relacionats amb la salut a Catalunya. La segona és un estudi dels usos d'Internet en qüestions relacionades amb la salut entre la població en general, les associacions de pacients i els professionals de la salut, i es basa en un sondeig per Internet adaptat a cada un d'aquests grups. La tercera part és un estudi de treball de camp dels programes experimentals duts a terme pel Govern català en diverses àrees i hospitals locals per a integrar electrònicament la història clínica dels pacients. La quarta és un estudi de les implicacions organitzatives de la introducció de sistemes d'informació en la gestió d'hospitals i centres d'assistència primària a l'Institut Català de Salut, el principal proveïdor de salut pública a Catalunya, i es basa en un sondeig per Internet i entrevistes en profunditat. La cinquena part és un estudi de cas dels efectes organitzatius i socials de la introducció de les tecnologies de la informació i la comunicació en un dels principals hospitals de Catalunya, l'Hospital Clínic de Barcelona. L'estudi es va dur a terme entre el maig del 2005 i el juliol del 2007.

E-Health and Society : An Empirical Study of Catalonia. Research report (synthesis document)

Aquest estudi va analitzar la interacció del canvi organitzatiu, els valors culturals i el canvi tecnològic en el sistema sanitari català. L'estudi se subdivideix en cinc parts diferents. La primera és una anàlisi de contingut de webs relacionats amb la salut a Catalunya. La segona és un estudi dels usos d'Internet en qüestions relacionades amb la salut entre la població en general, les associacions de pacients i els professionals de la salut, i es basa en un sondeig per Internet adaptat a cada un d'aquests grups. La tercera part és un estudi de treball de camp dels programes experimentals duts a terme pel Govern català en diverses àrees i hospitals locals per a integrar electrònicament la història clínica dels pacients. La quarta és un estudi de les implicacions organitzatives de la introducció de sistemes d'informació en la gestió d'hospitals i centres d'assistència primària a l'Institut Català de Salut, el principal proveïdor de salut pública a Catalunya, i es basa en un sondeig per Internet i entrevistes en profunditat. La cinquena part és un estudi de cas dels efectes organitzatius i socials de la introducció de les tecnologies de la informació i la comunicació en un dels principals hospitals de Catalunya, l'Hospital Clínic de Barcelona. L'estudi es va dur a terme entre el maig del 2005 i el juliol del 2007.

Modernització tecnològica, canvi organitzatiu i serveis als usuaris en el sistema de salut de Catalunya. Informe de recerca (volum II)

Aquest estudi va analitzar la interacció del canvi organitzatiu, els valors culturals i el canvi tecnològic en el sistema sanitari català. L'estudi se subdivideix en cinc parts diferents. La primera és una anàlisi de contingut de webs relacionats amb la salut a Catalunya. La segona és un estudi dels usos d'Internet en qüestions relacionades amb la salut entre la població en general, les associacions de pacients i els professionals de la salut, i es basa en un sondeig per Internet adaptat a cada un d'aquests grups. La tercera part és un estudi de treball de camp dels programes experimentals duts a terme pel Govern català en diverses àrees i hospitals locals per a integrar electrònicament la història clínica dels pacients. La quarta és un estudi de les implicacions organitzatives de la introducció de sistemes d'informació en la gestió d'hospitals i centres d'assistència primària a l'Institut Català de Salut, el principal proveïdor de salut pública a Catalunya, i es basa en un sondeig per Internet i entrevistes en profunditat. La cinquena part és un estudi de cas dels efectes organitzatius i socials de la introducció de les tecnologies de la informació i la comunicació en un dels principals hospitals de Catalunya, l'Hospital Clínic de Barcelona. L'estudi es va dur a terme entre el maig del 2005 i el juliol del 2007.

Reference values of fat-free and fat masses by bioelectrical impedance analysis in 3393 healthy subjects.

Determination of fat-free mass (FFM) and fat mass (FM) is of considerable interest in the evaluation of nutritional status. In recent years, bioelectrical impedance analysis (BIA) has emerged as a simple, reproducible method used for the evaluation of FFM and FM, but the lack of reference values reduces its utility to evaluate nutritional status. The aim of this study was to determine reference values for FFM, FM, and %FM by BIA in a white population of healthy subjects, to observe the changes in these values with age, and to develop percentile distributions for these parameters. Whole-body resistance of 1838 healthy white men and 1555 women, aged 15-64 y, was determined by using four skin electrodes on the right hand and foot. FFM and FM were calculated according to formulas validated for the subject groups and analyzed for age decades. This is the first study to present BIA-determined age- and sex-specific percentiles for FFM, FM, and %FM for healthy subjects, aged 15-64 y. Mean FM and %FM increased progressively in men and after age 45 y in women. The results suggest that any weight gain noted with age is due to a gain in FM. In conclusion, the data presented as percentiles can serve as reference to evaluate the normality of body composition of healthy and ill subject groups at a given age.

The organizational structure of online academic advising

Academic advising is a key element for learning success in virtual environments that has received little attention from researchers. This paper focuses on the organizational arrangements needed for the delivery of academic advising in online higher education. We present the general dimensions of organizational structures (division of labor, hierarchy of authority and formalization) and their possible forms when applied to academic advising. The specific solution adopted at the Open University of Catalonia is described and assessed in order to draw general conclusions of interest for other institutions.

Measurement with an automated oscillometric wrist device with position sensor leads to lower values than measurements obtained with an automated oscillometric arm device from the same manufacturer in elderly persons.

OBJECTIVE: Home blood pressure (BP) monitoring is recommended by several clinical guidelines and has been shown to be feasible in elderly persons. Wrist manometers have recently been proposed for such home BP measurement, but their accuracy has not been previously assessed in elderly patients. METHODS: Forty-eight participants (33 women and 15 men, mean age 81.3±8.0 years) had their BP measured with a wrist device with position sensor and an arm device in random order in a sitting position. RESULTS: Average BP measurements were consistently lower with the wrist than arm device for systolic BP (120.1±2.2 vs. 130.5±2.2 mmHg, P<0.001, means±SD) and diastolic BP (66.0±1.3 vs. 69.7±1.3 mmHg, P<0.001). Moreover, a 10 mmHg or greater difference between the arm and wrist device was observed in 54.2 and 18.8% of systolic and diastolic measures, respectively. CONCLUSION: Compared with the arm device, the wrist device with position sensor systematically underestimated systolic as well as diastolic BP. The magnitude of the difference is clinically significant and questions the use of the wrist device to monitor BP in elderly persons. This study points to the need to validate BP measuring devices in all age groups, including in elderly persons.

Does the working environment influence health care professionals' values, meaning in life and religiousness? Palliative care units compared with maternity wards.

CONTEXT: Increased altruism, self-transcendence, and quests for meaning in life (MiL) have been found in palliative care (PC) patients and their families who experience the finiteness of life. Similar changes were observed in healthy subjects who were experimentally confronted with their mortality. OBJECTIVES: The study investigated how daily experiences of the transitoriness of life influence PC health care professionals' (HCPs) values, MiL, and religiousness. METHODS: In a cross-sectional study, the Schwartz Value Survey, the Schedule for Meaning in Life Evaluation, and the Idler Index of Religiosity were used to investigate personal values, MiL, and private religiousness. HCPs working in PC (confronted with death) were compared with a control group of HCPs working at maternity wards (MWs) using multivariate models. Differences were considered to be statistically significant at P < 0.05. RESULTS: Seventy PC- and 70 MW-HCPs took part in the study (response rate 74.0%). No differences between the groups were found in overall MiL satisfaction scores. PC-HCPs were significantly more religious than MW-HCPs; they listed spirituality and nature experience more often as areas in which they experience MiL. Furthermore, hedonism was more important for PC-HCPs, and they had higher scores in openness-to-change values (stimulation and self-direction). MW-HCPs were more likely to list family as a MiL area. They assigned more importance to health and scored higher in conservation values (conformity and security). Duration of professional experience did not influence these results. CONCLUSION: Basic differences in values, MiL, and religiousness between PC-HCPs and MW-HCPs might have influenced the choice of working environment because no effect of job duration was observed. Longitudinal research is needed to confirm this hypothesis.

Clinical chemistry variables in normal elderly and healthy ambulatory populations: comparison with reference values.

Laboratory values of the most commonly assayed clinical chemistry variables were determined in selected elderly and healthy ambulatory populations. The upper and lower limits (2.5 and 97.5 fractiles) were compared with the adult reference values in use in university hospitals of Switzerland. The results suggest that conventional adult reference values can be used for most variables in the elderly and that these values are also useful in an ambulatory population.

Henkilöstön suhde osuuspankkiin

Tämän tutkimuksen tarkoituksena on kuvata ja ymmärtää henkilöstön suhdetta suomalaiseen osuustoiminnalliseen organisaatioon. Suhdetta pyritään ymmärtämään organisaatioon identifioitumisen, psykologisen omistajuuden, organisaatioon sitoutumisen ja psykologisen sopimuksen kautta. Tavoitteena on tulkita mikä näistä henkilöstön ja organisaation suhdetta kuvaavista käsitteistä auttaa parhaiten ymmärtämään kyseistä suhdetta. Lisäksi pyritään ymmärtämään osuustoiminnallisuuden merkitystä henkilöstön ja organisaation suhteessa. Tutkimus on luonteeltaan laadullinen tutkimus, jossa tutkimusmetodina on käytetty teemahaastattelua. Tutkimuksen aineisto on kerätty kahdellatoistayksilöhaastattelulla tutkimuksen kohteena olevan organisaation henkilöstöstä. Haastateltavien valinnalla pyrittiin saamaan mahdollisimman laaja ja monipuolinenkuva organisaatiosta mm. henkilöstön työtehtävien, aseman ja työssäolovuosien avulla. Tutkimustulosten perusteella voidaan todeta, että henkilöstön suhdetta organisaatioon määrittävät parhaiten organisaatioon sitoutuminen ja identifioituminen, joihin osuustoiminnallisuus luo pohjaa arvomaailmallaan ja turvallisuuden tunteen avulla.

Organisaatiokulttuurin muutos teleyhtiön sopeuttamisessa toimialamuutokseen

Työssä tarkasteltiin paikallisen teleyhtiön muutos- ja sopeuttamisprosessia vanhanaikaisesta puhelinyhtiöstänykyajan moderniksi teletoimijaksi. Selvitettiin, miten kaikki on saanut alkunsa ja minkälainen yritys on tänä päivänä. Yrityksen kehitykseen vaikuttaa väkisinkin organisaatiokulttuuri ja sen muuttuminen yrityksen toiminnan laajentuessa jamuuttuessa. Käytiin läpi orgäanisaatioteoriaa sekä siihen olennaisena osana liittyvää yrityksen arvomaailmaa ja yrityskuvaa. Tutkimus suoritettiin aikasarjana.Tutkimuksessa suoritettiin lyhyt historiakuvaus, jonka avulla selvitettiin tämän päivän kehitykseen vaikuttavat tekijät. Niitä olivat pääsääntöisesti yleinen teleliikennetoimialan kehittyminen ja viranomaisvalvonta. Asiaa tutkittiin kulttuurin kasvu- ja kehitysvaiheet menetelmää avuksi käyttäen. Empiirisenä aineistonakäytettiin paikallisen teleyhtiön vuosikertomuksia, otoksia julkisista lehti- ja internetartikkeleista sekä paikallisesta teleyhtiöstä ja yleisesti telealasta kertovaa kirjallisuutta. Lisäksi käytettiin hyväksi tutkijan omaa kokemusta pitkään telealalla työskennelleenä. Tutkimuksessa päädyttiin siihen tulokseen, että paikallisen teleyhtiön pitäisi näkyä enemmän valtakunnallisesti. Henkilöstön sopeuttaminen uuteen tilanteeseen tulee olemaan yritysjohdolle tärkein tehtävä. Tässä asiassa edesauttaa se, että yritysjohdolta löytyisi hyvät muutos-johtamisen ja vuorovaikuttamisen taidot. Viestinnän merkitys nousee myös erittäin tärkeäksi.Sen pitää toimia kumpaankin suuntaan, henkilöstön ja yritysjohdon välillä pitääolla kahdensuuntaista viestintää. Lisäksi todettiin, että todennäköisesti tapahtuu fuusioitumista joko niin, että isommat paikalliset teleyhtiöt ostavat pieniäyhtiöitä, ja markkinoille jää vain muutama iso paikallinen teleyhtiö, tai sitten kaikki paikalliset teleyhtiöt fuusioituvat yhteen isoon yhtiöön. Tulevaisuudessa kilpailun kiristyminen tulee luomaan tämänkaltaisia paineita. Tuote- ja palvelukehitykseen pitää tulevaisuudessa panostaa huomattavasti enemmän. Telealalla saadaan myös tottua siihen, että EU:n alueella tullaan vaatimaan kilpailun täyttävapautumista. Lisäksi viranomaiset tulevat seuraamaan telealaa jatkossakin erittäin tarkasti.

Modeling and measuring organizational renewal capability

Globalization and new information technologies mean that organizations have to face world-wide competition in rapidly transforming, unpredictable environments, and thus the ability to constantly generate novel and improved products, services and processes has become quintessential for organizational success. Performance in turbulent environments is, above all, influenced by the organization's capability for renewal. Renewal capability consists of the ability of the organization to replicate, adapt, develop and change its assets, capabilities and strategies. An organization with a high renewal capability can sustain its current success factors while at the same time building new strengths for the future. This capability does not only mean that the organization is able to respond to today's challenges and to keep up with the changes in its environment, but also that it can actas a forerunner by creating innovations, both at the tactical and strategic levels of operation and thereby change the rules of the market. However, even though it is widely agreed that the dynamic capability for continuous learning, development and renewal is a major source of competitive advantage, there is no widely shared view on how organizational renewal capability should be defined, and the field is characterized by a plethora of concepts and definitions. Furthermore,there is a lack of methods for systematically assessing organizational renewal capability. The dissertation aims to bridge these gaps in the existing research by constructing an integrative theoretical framework for organizational renewal capability and by presenting a method for modeling and measuring this capability. The viability of the measurement tool is demonstrated in several contexts, andthe framework is also applied to assess renewal in inter-organizational networks. In this dissertation, organizational renewal capability is examined by drawing on three complimentary theoretical perspectives: knowledge management, strategic management and intellectual capital. The knowledge management perspective considers knowledge as inherently social and activity-based, and focuses on the organizational processes associated with its application and development. Within this framework, organizational renewal capability is understood as the capacity for flexible knowledge integration and creation. The strategic management perspective, on the other hand, approaches knowledge in organizations from the standpoint of its implications for the creation of competitive advantage. In this approach, organizational renewal is framed as the dynamic capability of firms. The intellectual capital perspective is focused on exploring how intangible assets can be measured, reported and communicated. From this vantage point, renewal capability is comprehended as the dynamic dimension of intellectual capital, which consists of the capability to maintain, modify and create knowledge assets. Each of the perspectives significantly contributes to the understanding of organizationalrenewal capability, and the integrative approach presented in this dissertationcontributes to the individual perspectives as well as to the understanding of organizational renewal capability as a whole.

Personality, social values, and marital satisfaction as predictors of parents’ rearing styles

Los estilos de crianza parentales pueden afectar la conducta y socialización de los adolescentes, por lo que es de interés conocer cómo algunas variables psicológicas de los padres se relacionan con los estilos de crianza. Este estudio tiene el objetivo de analizar los estilos de crianza de los padres, valores sociales (prestigio social, orden, benevolencia, y conservadurismo-liberalismo), los cinco grandes factores de personalidad, y la satisfacción de pareja (acuerdo general, afecto, satisfacción, y cohesión) en los padres de adolescentes. Este es un estudio prospectivo basado en método de análisis correlacional. Se encontró que los estilos educativos definidos por el cariño y aceptación se relacionan con los rasgos de personalidad como responsabilidad y estabilidad emocional, alta satisfacción de pareja y preferencia por valores prosociales. Al contrario, los estilos de crianza de sobreprotección y favoritismo se relacionan con baja amabilidad y baja apertura el poco ajuste de pareja con falta de cohesión y valores sociales definidos por falta de benevolencia y preferencia por valores de prestigio social.