Diversitat genètica de la truita comuna (Salmo trutta L.) a la Península Ibèrica: biogeografia i gestió

L'estudi de la diversitat i la diferenciació genètiques de les poblacions de truita comuna (Salmo trutta L.) a la Península Ibèrica ha confirmat l'elevada diferenciació observada en treballs previs i la divergència, ja descrita, entre les poblacions de la vessant atlàntica i la mediterrània. El resultats obtinguts, però, ens permeten observar patrons d'estructura poblacional tant en les poblacions atlàntiques com les mediterrànies. A l'Atlàntic s'observa un marcat patró hidrogràfic en la distribució de la diferenciació genètica, que contrasta fortament amb la distribució d'aquesta diferenciació en les poblacions mediterrànies, caracteritzades pels contactes secundaris entre llinatges durant les expansions pleniglacials i una forta divergència local conseqüència de la seva marginalitat i aïllament en els períodes interglacials. El manteniment d'aquesta diferenciació i individualitat descrites en les poblacions de truita de la Península, es veu seriosament compromès per les contínues repoblacions dels rius amb exemplars exògens d'origen nord europeu. La substitució dels genomes autòctons per la introducció de gens al.lòctons provoca una erosió dels patrimonis genètics natius i una homogeneïtzació de les poblacions, destruint els patrons de diferenciació existents. Al mateix temps, els nostres resultats indiquen que les conseqüències de les repoblacions no són sempre les mateixes. Concretament, es constata un fracàs de les repoblacions en rius intensament repoblats i sotmesos a pesca intensiva, que contrasta amb una enorme erosió de les poblacions quan les repoblacions s'efectuen sobre àrees protegides i sense cap mena de pressió pesquera. Això suggereix que múltiples factors com la gestió dels rius posterior a les repoblacions, l'estat de les poblacions o les condicions de l'hàbitat són determinants de la introducció efectiva dels exemplars alliberats; fet que dificulta la predicció sobre actuacions particulars. Malgrat aquesta introgressió de gens exògens que es detecta en moltes de les poblacions analitzades, els gens natius predominen en gairebé tots els rius de la Península. La conservació d'aquesta elevada riquesa genètica que encara resta en les poblacions de truita de la Península Ibèrica ha de ser l'objectiu final de qualsevol programa de gestió. Per això, defensem una gestió basada en el propi riu mitjançant una pesca sostinguda per la reproducció natural de les poblacions salvatges, acompanyada d'una millora i recuperació d'hàbitats adequats per la truita, i evitant, per sobre de tot, la introducció en els rius d'exemplars exògens, degut als efectes nocius i incontrolables que comporta aquest procés.

Att främja ett ackomodativt lärande utifrån ettandragogiskt perspektiv : I en offentlig organisation

En upplevelse av att det finns begränsade kunskaper kring vuxna individers väg att lära utgörgrunden för denna undersökning. Utbildningar idag kommer ofta i form av föreläsningarvilket framför allt resulterar i ett assimilativt lärande, det vill säga ett ytligt lärande därindividen saknar förståelse för kunskapen. Pedagogik är ett begrepp som överlag i storutsträckning används när lärande är målet oavsett vem som ska lära sig något. Kursupplägg avpedagogisk karaktär vänder sig främst till barn och kan anses olämplig när vuxna individerska lära sig. Andragogik är begreppet för vuxenlärande, vilken bygger på kunskapen om attvuxna är självstyrande individer och behöver därför själva ta steget till att lära sig något nytt. Iden andragogiska modellen presenteras de förutsättningar som krävs för att en vuxen individska kunna tillägna sig nya kunskaper på en djupare nivå, få en förståelse, denna nivå avlärande kallas för ett ackomodativt lärande.Undersökningens syfte var att studera om de två processledarnas ledarskap och kursupplägggrundas i andragogik för att främja ett ackomodativt lärande i Landstinget Dalarnas Chef ochledarprogram.Undersökningen var en fallstudie där en deduktiv ansats förelåg. En kvalitativ metod i formav observation har använts för insamling av data. Processledarna för Chef ochledarprogrammet har observerats och filmats med filmkamera under en av fyra delar av ettintroduktionsblock. Ledarskap och kursupplägg är två områden som behandlas teoretiskt dåde anses kunna påverka lärandet för vuxna personer såväl kollektivt som individuellt.Processledarna för Landstinget Dalarnas Chef och ledarprogram tog i stor utsträckning hänsyntill de vuxna individernas behov, som kan förstås utifrån den andragogiska modellen. Genomsitt ledarskap och kursupplägg skapade de goda förutsättningar för deltagarnas möjlighet attkunna tillägna sig ett ackomodativt lärande. Processledarnas ledarskap grundar sig i känslor,relationer och med människosynen att alla människor har samma grundläggande behov.Kursupplägget bestod av övningar och dialoger där deltagarna involverades, vilketförespråkas i den andragogiska modellen för att kunna uppnå ett ackomodativt lärande

Aplicação do qfd nas consultas eletivas do plantão médico da Santa Casa de Porto Alegre

O presente trabalho apresenta um caso de adaptação e aplicação de um modelo de garantia da qualidade à área de consultas médicas eletivas da Irmandade Santa Casa de Misericórdia de Porto Alegre (ISCMPA). O caso a ser apresentado utiliza um método de planejamento da qualidade específico, o QFD – Desdobramento da Função Qualidade, selecionado para identificar e solucionar as causas que levaram a resultados indesejados no Serviço Consultas Eletivas do Plantão Médico da Policlínica Santa Clara do Complexo Hospitalar da Irmandade Santa Casa de Misericórdia de Porto Alegre, RS. Este trabalho é parte integrante do Programa de Gerenciamento da Rotina (TQC), em andamento na ISCMPA desde 1997, e vem a ser a primeira utilização de ferramenta específica para o planejamento da qualidade na Instituição. Os resultados obtidos com a aplicação do QFD ao Serviço Consultas Eletivas do Plantão Médico demonstraram uma significativa melhoria no índice de satisfação dos clientes.

A participação do empregado na implantação de um programa de gerência de qualidade total

Resumo da dissertação apresentada à Escola Brasileira de Administração Pública - EBAP da Fundação Getúlio Vargas - EBAP, como parte dos requisitos para obtenção do grau de Mestre em Administração Pública A Participação do Empregado na Implantação de um Programa de Gerência da Qualidade Total: A Região Operacional da Embratel no Rio de Janeiro Clarissa de Souza Monteiro Campos Setembro, 1996 Centro de Formação Acadêmica e Pesquisa Orientador: Prof.: Paulo Reis Vieira O trabalho visa analisar um programa de Qualidade Total focalizando a questão da participação dos funcionários no mesmo. Através de uma pesquisa de campo, pretendeu-se levantar a questão da participação dentro dos programas de qualidade, bem como sua repercussão na adesão dos funcionários à filosofia do programa de Qualidade Total e no desenvolvimento do processo da melhoria contínua na organização. De cunho exploratório e caráter qualitativo, a pesquisa de campo desenvolvida não teve pretensões de generalização. Com metodologia qualitativa, a pesquisa objetivou produzir dados descritivos relativos à observação de comportamentos e palavras escritas das pessoas investigadas. Não houve preocupação de resolver os problemas ou avaliar acertos e contradições no processo de implantação do TQC. A pesquisadora baseou-se, para aplicação e avaliação dos dados coletados, na suposição de que: através das contradições podem-se ser configuradas possíveis saídas para problemas e, portanto, estas devem ser olhadas como ponto de partida para a implantação de melhorias no processo atual da organização. A experiência de implantação do Programa de Qualidade Total na Região Operacional do Rio de Janeiro na Embratel, até onde a limitação dos dados coletados permite concluir, teve mais pontos fortes do que fracos no que diz respeito a questão da participação dos funcionários. Pode-se acreditar que as limitações observadas pela pesquisa são passíveis de superação mediante um esforço de esclarecimento sobre os objetivos e, principalmente, sobre as metas do Programa, permitindo um possível aumento do grau de adesão dos funcionários no mesmo.