Arduino Tricorder : Aplicació Android per a la supervisió, control i adquisició de dades d'una placa Arduino

Aplicació Android per a la supervisió, control i adquisició de dades d'una placa Arduino que disposi de comuninació Ethernet i/o Wi-Fi. Creació d'interfícies dinàmiques amb diferents modalitats d'interacció: tàctil, reconeixement de veu i síntesi de veu.

Estudi de la vegetació dels camins de ronda de Palafrugell: impacte i mesures de control de la flora introduïda

El treball consisteix en un estudi aprofundit de la vegetació que configura el veritable ecosistema mediterrani de la costa de Palafrugell (inventaris de les espècies al.lòctones i les autòctones) fent una sèrie de propostes de millora de les zones més degradades intentant evitar la colonització de les espècies no desitjables amb la posterior elaboració d’un llistat d’espècies aconsellables per plantar en espais públics enjardinats

Monitoratge dels nivells d’aigua de les llacunes costaneres dels Aiguamolls de l’Empordà i control de les eclosions de mosquits

Proposta d’una sèrie de mesures de gestió als gestors del parc i empreses de serveis en relació a la creixent salinització i a les eclosions de mosquits, als Aiguamolls de l’Empordà per tal de posar en pràctica una eficaç metodologia de prevenció

Les Ordinacions de mercaderies encamerades o falsificades: evolució del control municipal sobre la qualitat de les espècies i les drogues (segles XIV-XV)

Aproximació al funcionament de la mostassafia barcelonina medieval, i a la creació d’un dret municipal encarregat de regular la vida ciutadana. Aquesta aproximació es fa a partir d’un aspecte relativament simple: el control de la qualitat de les espècies i les drogues. L’anàlisi de les ordinacions de mercaderies encamerades serveix per veure com els consellers aprofitaren la creació de la figura del mostassaf i l’establiment de les seves àmplies atribucions normatives per controlar l’activitat mercantil barcelonina

Història i situació actual de l'habitatge per a persones amb disminució psíquica a Catalunya. 'Historia y situación actual de la vivienda para personas con disminución psíquica en Cataluña'.

La necesidad de unos equipamientos sociales de vivienda especialmente dedicados a las personas con disminución psíquica se fundamenta en el hecho que la característica más significativa de estas personas es que no llegarán nunca a alcanzar la plena madurez mental, lo que les imposibilita disfrutar de una total independencia. Ello comporta que se haya de prever para ellas una vivienda alternativa a la familiar, cuando la familia falla o no está en condiciones para convivir, sea porque está desestructurada y porque la convivencia continuada pueda ser perjudicial para el afectado o para otros miembros. Así lo reconoce la Ley de Integración Social de los Minusválidos (LISMI) al prever, entre otros, este tipo de equipamientos. Por lo que respecta a Cataluña, en la década de los 60 surgieron los primeros equipamientos residenciales para evitar el internamiento en psiquiátricos y en los 70 se crean las residencias para personas gravemente afectadas así como hogares-residencia en zonas urbanas para normalizar los horarios laborales de comarcas con población dispersa. En los ochenta se consolida la especialización y se incrementa la creación de estos hogares-residencia, así como su división en tres grupos según si son hogares asistidos, semi-asistidos o semi-autónomos. Se resume la situación actual y se esbozan las perspectivas de futuro.

Immigració francesa i repressió a la Catalunya del segle XVI: alguns exemples del Comtat d'Empúries

Aquest estudi pretén ser una petita aportació al coneixement del fenomen immigratori francès a la comarca de l' Alt Empordà durant els segles XVI-XVII. L' objectiu principal és donar a conèixer alguns exemples de la magnitud i les característiques d’aquest flux migratori en l’àmbit concret del Comtat d’Empúries, per després, introduir el tema del control i de la repressió que les autoritats catalanes i emporitanes varen exercir sobre aquesta immigració francesa, en particular, durant les dècades centrals del segle XVI

Major histocompatibility complex (MHC) class II but not MHC class I molecules are required for efficient control of Strongyloides venezuelensis infection in mice

P>Strongyloides stercoralis is an intestinal nematode capable of chronic, persistent infection and hyperinfection of the host; this can lead to dissemination, mainly in immunosuppressive states, in which the infection can become severe and result in the death of the host. In this study, we investigated the immune response against Strongyloides venezuelensis infection in major histocompatibility complex (MHC) class I or class II deficient mice. We found that MHC II(-/-) animals were more susceptible to S. venezuelensis infection as a result of the presence of an elevated number of eggs in the faeces and a delay in the elimination of adult worms compared with wild-type (WT) and MHC I(-/-) mice. Histopathological analysis revealed that MHC II(-/-) mice had a mild inflammatory infiltration in the small intestine with a reduction in tissue eosinophilia. These mice also presented a significantly lower frequency of eosinophils and mononuclear cells in the blood, together with reduced T helper type 2 (Th2) cytokines in small intestine homogenates and sera compared with WT and MHC I(-/-) animals. Additionally, levels of parasite-specific immunoglobulin M (IgM), IgA, IgE, total IgG and IgG1 were also significantly reduced in the sera of MHC II(-/-) infected mice, while a non-significant increase in the level of IgG2a was found in comparison to WT or MHC I(-/-) infected mice. Together, these data demonstrate that expression of MHC class II but not class I molecules is required to induce a predominantly Th2 response and to achieve efficient control of S. venezuelensis infection in mice.

Control of the cystic fibrosis transmembrane conductance regulator by alpha G(i) and RGS proteins

The cystic fibrosis transmembrane conductance regulator (CFTR) has been shown previously to be regulated by inhibitory G proteins. In the present study, we demonstrate inhibition of CFTR by alphaG(i2) and alphaG(i1), but not alphaG(0), in Xenopus oocytes. We further examined whether regulators of G protein signaling (RGS) proteins interfere with alphaG(i)-dependent inhibition of CFTR. Activation of CFTR by IBMX and forskolin was attenuated in the presence of alphaG(i2), indicating inhibition of CFTR by alphaG(i2) in Xenopus oocytes. Coexpression of the proteins RGS3 and RGS7 together with CFTR and alphaG(i2) partially recovered activation by IBMX/forskolin. 14-3-3, a protein that is known to interfere with RGS proteins, counteracted the effects of RGS3. These data demonstrate the regulation of CFTR by alphaG(i) in Xenopus oocytes. Because RGS proteins interfere with the G protein-dependent regulation of CFTR, this may offer new potential pathways for pharmacological intervention in cystic fibrosis. (C) 2001 Academic Press.

A phylogeny for the genus Isoodon and a range extension for I-obesulus peninsulae based on mtDNA control region and morphology

Short-nosed bandicoots, Isoodon, have undergone marked range contractions since European colonisation of Australia and are currently divided into many subspecies, the validity of which is debated. Discriminant function analysis of morphology and a phylogeny of Isoodon based on mtDNA control region sequences indicate a clear split between two of the three recognised species, I. macrourus and I. obesulus/auratus. However, while all previously recognised taxa within the I. obesulus/auratus group are morphologically distinct, I. auratus and I. obesulus are not phylogenetically distinct for mtDNA. The genetic divergence between I. obesulus and I. auratus (2.6%) is similar to that found among geographic isolates of the former (I. o. obesulus and I. o. peninsulae: 2.7%). Further, the divergence between geographically close populations of two different species (I. o. obesulus from Western Australia and I. a. barrowensis: 1.2%) is smaller than that among subspecies within I. auratus (I. a. barrowensis and I. auratus from northern Western Australia: 1.7%). A newly discovered population of Isoodon in the Lamb Range, far north Queensland, sympatric with a population of I. m. torosus, is shown to represent a range extension of I. o. peninsulae (350 km). It seems plausible that what is currently considered as two species, I. obesulus and I. auratus, was once one continuous species now represented by isolated populations that have diverged morphologically as a consequence of adaptation to the diverse environments that occur throughout their range. The taxonomy of these populations is discussed in relation to their morphological distinctiveness and genetic similarity.

Schistosomiasis mansoni in an area of low transmission: I. impact of control measures

This work was undertaken in the municipality of Pedro de Toledo (São Paulo State, Brazil) in 1987, to clarify aspects related to the transmission levels of Schistosoma mansoni in a human population where the snail host is Biomphalaria tenagophila. Since 1980 a control programme has been undertaken in this municipality. Urban and rural populations (4,719 subjects) were submitted to faecal examinations (Kato-Katz method). The overall prevalence rate was 4.8% being higher in males (6.2%) and also in the rural zone (5.8%). The geometric mean of S. mansoni eggs was 35.1 eggs per gramme of faeces (epg). Approximately 80.0% of the carriers presented less than 100 epg and only 20 individuals (9.0%) eliminated more than half of total eggs. The highest index of potencial contamination (IPC) was in the age group of 5 to 20 years (57.6%). Two thirds of the investigated patients (207) were autochthonous of Pedro de Toledo. The geographical distribution of the carriers showed a clear aggregation of the autochthonous cases and a close association between human contact sites and breeding places of B. tenagophila. This study shows that schistosomiasis subjects were not randomly aggregated, the youngsters should be the main target in the prophylaxis, and the efficacy of the control programme.

Infraestructures de Transport i Localització Industrial. Evidència Empírica per a Catalunya

El propòsit d'aquest treball és analitzar fins a quin punt la millora en l'accessibilitat dels municipis a la xarxa viària d'alta capacitat ha tingut efectes positius en la creació d'establiments industrials. En concret, estudiem les decisions de localització d'establiments industrials a escala local per a 19 sectors manufacturers amb una desagregació de 2 dígits. Aquest treball incorpora variables de gran rellevància (com ara una mesura d'accessibilitat mesurada en temps de desplaçament i els efectes de les inversions viàries) i utilitza tècniques d'anàlisi espacial. Pel que fa a les entrades d'establiments industrials, les dades han estat obtingudes del Registre d'Establiments Industrials de Catalunya (REIC). Els resultats mostren una incidència positiva de les millores en la xarxa viària sobre les decisions de localització de les empreses.

Nous perfils professionals de l'actual panorama informatiu audiovisual i multimèdia de Catalunya

Aquest treball forma part de una recerca –finançada pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya- dedicada a l’anàlisi de les conseqüències dels processos de digitalització en els mitjans de comunicació de Catalunya (Espanya). El document presenta les transformacions que han afectat al periodista, especialment les noves tasques i funcions. Després d’una introducció dedicada al marc teòric i a la metodologia de la recerca, el document explica les tendències principals observades en les ràdios, emissores de televisió, agències de noticies i mitjans en línia de Catalunya. El document també presenta una sèrie de reflexions sobre la polivalència, la re-qualificació i altres processos que afecten als professionals de la informació. Finalment, es proposa una classificació de les formes que assumeix la polivalència en els mitjans.

Ús i usuaris de revistes electròniques a les universitats catalanes: resultats d’una enquesta

Es presenten els resultats d’una enquesta sobre l’ús de revistes electròniques realitzada al professorat de les universitats que formen el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC). Els resultats mostren un elevat grau de coneixement de la col·lecció de revistes electròniques entre el personal docent i investigador i una creixent preferència pel format electrònic en detriment de l’imprès. L’alt grau de coneixement i d’ús dels títols electrònics, i la preferència per aquest suport, comporten una elevada valoració de la col·lecció de revistes electròniques. Al mateix temps, la major part dels usuaris preveu un increment de l’ús dels títols electrònics durant els propers anys. Els resultats també confirmen la importància de la disciplina i de l’edat com a factors explicatius de l’ús de les revistes electròniques.

Tendències temporals de la mortalitat per càncer de fetge a Catalunya: periode 1983-2002 i projeccions pel 2005

Estudi elaborat a partir d’una estada al Finnish Cancer Registry a Helsinki, Finlandia entre setembre i novembre del 2006. Davant l’increment dels tumors hepàtics en països industrialitzats, s’avaluen les tendències temporals de la malaltia hepàtica a Catalunya durant el període 1983-2002 i s’estima la tendència futura a partir de l’any 2005. L’estudi s’ha basat en dades del Registre de Mortalitat de Catalunya i de l’Institut d’Estadística de Catalunya. La malaltia hepàtica inclou diverses tipologies de tumors hepàtics i la cirrosi hepàtica. Els models edad-període-cohort s’han emprat per estimar els efectes període de mortalitat i cohort de naixement. Els resultats han mostrat que les taxes de mortalitat per cirrosi han disminuït en ambdós sexes, exceptuant els homes d’entre els 35-50 anys, pels quals la mortalitat es mantingué estable. S’han observat increments en la mortalitat per carcinoma hepatocel•lular i en els tumors de vies biliars intrahepàtiques, mentre que les projeccions mostren estabilitat en la tendència d’aquestes malalties durant el període 2005-2009. Les tendències de la mortalitat per malaltia hepàtica constatades poden ser degudes a la implementació de teràpies noves, nous mètodes de diagnòstic, infecció pel virus de l’hepatitis C d’altres factors desconeguts.