Aparato para la corrección y adición de la obra que publicó en 1769 ... D. Joseph Berní y Catalá ... con el título Creacion, antiguedad y privilegios de los títulos de Castilla ...

Sign. : *-5*, A-Z2, 2A-2X2, 2Y-2Z4, 3A-3Q3, 3R2

Carta, que escrive el Dr. Don Joseph Berní, y Catalá ... al erudito Sr. D. Gregorio Mayans, y Siscar ... sobre la carta que dicho Sr. ha impresso ... del ... P. Fr. Joseph Pedro de Alcantara ... en assumpto de Witiza, Rey Godo

Los datos de distribución constan en colofón

Memorial ajustado del pleyto que por caso de corte y en grado de vista sigue Don Manuel Vallès y Pallarès marido ... de Doña Isabel de Casalduch ... con Don Joaquin Gombau y Escura, barón de Benicasim y Montornes ... sobre la possession de dichas baronias de Benicasim, y Montornès ...

Incluye una h. pleg. con la genealogía de la familia Calduch

Carta, que escrive ... Josef Bernì y Català, al Dr. D. Bartholomé Heraud ... sobre la carta que Don MIguel Serrano y Belezàr ha publicado ..

Sin signaturizar

Carta que escrive el Dr. Joseph Berní, y Català, ... al ... Sr. D. Gregorio Mayans, y Siscar ... implorando Sus doctas Advertencias para la mayor defensa del Soberano Rey Godo Witiza

Sign. : A4

Dissertacion, que en obsequio de la española latinidad, escrive ... Joseph Berní, y Catalá ... en vista de la nota que publicó Don Juan Noltenio, en Lipcia año 1744

Los dos últimos impresores han sido tomados del colofón

J. Pallarés [Material gráfico] : ¡Waterman's! : De venta en casa J. Pallarés : Valencia

En parte inf. espacio reservado para incluir información textual está libre

Por el Colegio de San Pablo de la Compañia de Iesus... de Valencia, heredero de don Vicente Lopez Catalá, con Ioseph Garcia de Padilla... sobre la libertad de los bienes que se pretenden de la viscondesa de Chelva doña Inés Manrique... [Texto impreso]

Precede al tit.: "Iesus, Maria, Ioseph, Thomas de Aquino y Francisco Xavier"

Francesc Renart i Arús (1783-1853) i els orígens del teatre català vuitcentista

Estudi sobre l'obra dramàtica de Francesc Renart, inventari i inicis del sainet costumista català del Vuit-cents.

La fortuna de Ramón de la Cruz en el teatre català vuitcentista: els inicis de Josep Robrenyo

Estudia la influència dels sainetes de Ramón de la Cruz en l'escena de Barcelona, i l'esperó que aquest model va suposar per a superar el vell esquema de l'entremés i donar pas al sainet costumista català. S'exemplifica aquest canvi amb "El sarao de la Patacada", de Josep Robrenyo, que pren com a model un títol del saineter madrileny.

Diacronia i neologia: canvi semàntic, subjectivació i representació del pensament. El català esmar, des de ‘taxar’ fins a ‘inferir’ i ‘imaginar’ i més enllà

L’estudi de la neologia és indestriable de l’estudi del canvi lingüístic i, doncs, de la diacronia. Ens proposem ací descriure el procés de canvi semàntic que va experimentar el verb esmar, forma patrimonial del llatí *adaestimare, paral·lela del cultisme estimar. Aquesta recerca es fonamenta en l’aprofitament dels corpus textuals i altres materials despullats manualment. Sobre aquests materials, s’ha assajat l’anàlisi de la subjectivació i de les inferències que proposa la teoria de la inferència invitada del canvi semàntic (= TIICS).

La Legenda aurea com a font del teatre hagiogràfic català de tècnica medieval: un tast comparatiu

En aquest treball ens proposem estudiar la influència de la Legenda aurea de Jacobus de Voragine en el teatre hagiogràfic català de tècnica medieval, en concret en tres de les consuetes del ms. 1139 de la BNC: la de sant Jordi, dedicada a l’episodi de la donzella i el drac; la de la conversió de sant Cristòfol i la de sant Mateu. Comptem amb algunes aproximacions anteriors, com és el cas de les consideracions que féu Josep Romeu en la seua edició de les peces hagiogràfiques d’aquest manuscrit (1957). En aquest sentit, aprofitem les seues indicacions com a punt de partida per a oferir una anàlisi més detallada de la manera en què els drames hagiogràfics adapten algunes de les vides contingudes en l’obra de Voragine. Per no allargar-nos excessivament, ens centrem en aquestes tres consuetes, ja que poden ser prou representatives dels diferents tipus d’adaptació teatral de la Legenda aurea.