Transiciones y orientación

The several transition processes happening throughout lije are periods of constant adaptations. Each transition process requires making decisions affecting in greater or a lesser degree all the aspects of the persono The vital course development embraces different transition realms. In this paper, we pay particular attention to the academic and occupational itineraries. The academic transitions have to facilitate the curriculum continuity between cycles or academic stages and the adaptation to new levels. In the professional world, two essential transitions arestanding out: socio-professional insertion and retirement. To those one should add occupational transitions - voluntary or not -, which are nowadays increasingly present in the labour market. In each of these processes, a guiding intervention is needed providing strategies for personal development and at the same time generating social integration

Apoderament juvenil: com i cap a on?

El treball que es presenta a continuació consisteix en una anàlisi teòrica sobre el concepte d'apoderament juvenil partint d'una aproximació al context actual i les relacions de poder que condicionen la construcció social de la joventut. L'anàlisi es basa en la relació del concepte d'apoderament amb els processos de transformació social així com de qüestionament de les estructures de poder existents avui. D'altra banda, es realitza una reflexió sobre l'ús del terme des de l'àmbit de les ciències socials, específicament des de les polítiques públiques de joventut

Prendre la paraula: l’autogestió juvenil com a foment de la participació social

L’existència d’espais per a joves sovint ha vingut donada per a fomentar la participació dels i les joves a través de la seva organització. Tot i així, la complexitat que pren aquesta ha portat a diferents formes de concebre i organitzar aquests espais, i per tant, diferents formes de dotar aquest foment de la participació. L’autogestió sovint ha estat una vessant poc impulsada des de les polítiques públiques de joventut, sense tenir-ne en compte els beneficis que aquesta pot aportar pel foment de la participació social per a representar un espai de poder decisió i veu directe pels i les mateixes joves

Movimientos juveniles y estudiantiles contemporáneos: la toma de la Universidad Nacional de Tucumán, Argentina (2013)

El siguiente trabajo hace un recorrido histórico por los movimientos sociales, juveniles y estudiantiles contemporáneos europeos y latinoamericanos. Dicha revisión busca comprender la naturaleza de los movimientos, los contextos en los que emergen y las características de los mismos intentando, a su vez, rastrear los antecedentes de la toma de la Universidad Nacional de Tucumán Argentina en 2013

Characterization of clinical and electrocardiographic findings in a youth population

Resting 12-lead electrocardiogram (ECG) has been employed in the evaluation of young asymptomatic subjects to detect pre-existing heart diseases. Although the incorporation of routine ECG remains controversial, there is increasing evidence that cardiomyopathies and ion channelopathies show ECG changes as the initial manifestation. The causes of sudden cardiac death in young people show a significant geographical variation. We aim to determine the prevalence and spectrum of ECG findings in a youth population. Methodology: From May 2010 to April 2013, a total of 976 young secondary school students (mean age, 14 years; range, 13-15) underwent voluntary medical screening that included a resting 12-lead ECG and structured clinical survey. Subjects with abnormal ECG findings were classified into two groups: major ECG findings group, which fulfilled a pre-specified checklist to screen for principal structural and electrical cardiopathies, and minor ECG findings group showing other ECG changes. The major ECG findings group was referred for secondary diagnostic tests at a tertiary institution. Results: Of the 976 subjects screened, 252 (25.82%; CI95%, 23.17-28.66) had ECG findings. Of note, 17 (1.74%) had major findings and 235 (24.08%) had minor findings on ECG. The prevalence of cardiovascular pathology within the major ECG findings group was 35.29%. The prevalence of ECG abnormalities was significantly higher in males than in females (29% vs 20.9%, P<0.01). Conclusions: The prevalence of ECG findings in a youth population was 25.82%. There were significant gender differences. The inclusion of universal ECG screening, in addition to medical history, may increase the sensitivity of a cardiovascular screening program. Knowledge of the spectrum and prevalence of ECG findings and disease conditions would be pivotal in designing customized screening programs

Recerca avaluativa sobre el programa “LÍMITS”

Des de la comunitat científica s’ha posat de manifest la necessitat d’avaluar els programes d’intervenció per a la millora de la parentalitat, especialment en el context de la infància i adolescència en risc. En aquesta recerca es presenten els resultats de l’avaluació del programa Límits aportant evidències d’eficàcia i efectivitat, que permeten identificar i descriure les seves fortaleses, així com també aquells elements que poden ser objecte de millora. El programa Límits és una proposta estructurada d’intervenció preventiva de caire selectiu amb grups de famílies de joves d’entre 14 i 18 anys que passen pel circuit de la justícia juvenil. El programa ha estat funcionant des del 2007, en diverses edicions, a tot el territori català aplegant una experiència i trajectòria remarcable que ha incidit en 351 persones i 245 famílies. El programa consta de vuit sessions en grup d’entre dotze i quinze participants, dinamitzat per dos monitors, en les que es treballen diferents estratègies a partir de l’abordatge de continguts relacionats amb les relacions i els lligams, la comunicació, els conflictes, l’establiment de normes i la disciplina. Per dur a terme l’avaluació del programa Límits s’ha partit d’un disseny quasi-experimental, pretest–postest aplicat a un grup programa (GP) i a grup col·laborador (GC) i de manera diferida (dos mesos després de la seva finalització) només al GP per constatar si s’han assolit els resultats previstos. Quan s’analitza l’evolució del GP s’observen millores en les habilitats d’autocontrol de les emocions, el reforç positiu i les relacions familiars. Tanmateix, des del punt de vista de les famílies no s’han observat canvis significatius en la millora de la percepció d’auto eficàcia del rol parental respecte el GC abans i després del programa. La percepció majoritària és que els objectius que planteja el programa són excessivament ambiciosos i en conseqüència, difícilment assolibles. Els responsables consideren que, en alguns casos, el perfil de famílies derivades al programa no és el més adequat perquè presenten problemàtiques molt més agudes a les desitjables per aquest tipus d’intervenció. Com a punts forts, es destaca que el programa és útil als ulls dels responsables i tècnics perquè genera una presa de consciència del problema i de la necessitat de canvi per part de les famílies. Els participants diuen transferir a la vida real algunes habilitats apreses especialment la comunicació i millora de les relacions familiars. Els tècnics aplicadors coincideixen amb la percepció de les famílies tot i declarar percentatges lleugerament inferiors. També és vist com un complement professional a la seva tasca que ajuda a fer un millor seguiment dels casos, i permet seguir treballant amb posterioritat amb les famílies.

Investigación evaluativa sobre el programa "LÍMITES"

Desde la comunidad científica se ha puesto de manifiesto la necesidad de evaluar los programas de intervención para la mejora de la parentalidad, especialmente en el contexto de la infancia y la adolescencia en riesgo. En esta investigación se presentan los resultados de la evaluación del programa Límites aportando evidencias de eficacia y efectividad, que permiten identificar y describir sus fortalezas, así como también aquellos elementos que pueden ser objeto de mejora. El programa Límites es una propuesta estructurada de intervención preventiva de carácter selectivo, con grupos de familias de jóvenes de entre 14 y 18 años que pasan por el circuito de la justicia juvenil. El programa ha estado funcionando desde 2007 en todo el territorio catalán, y ha incidido en un total de 351 personas y 245 familias. El programa consta de ocho sesiones en grupo en las que se trabajan contenidos relacionados con las relaciones y los vínculos, la comunicación, los conflictos, el establecimiento de normas y la disciplina. Para llevar a cabo la evaluación del programa Límites se ha partido de un diseño cuasi-experimental, pretest-postest aplicado a un grupo programa (GP) y grupo colaborador (GC) y de manera diferida (dos meses después de su finalización) sólo en el GP, para constatar si se han alcanzado los resultados previstos. Cuando se analiza la evolución del GP se observan mejoras en las habilidades de autocontrol de las emociones, el refuerzo positivo y las relaciones familiares. Sin embargo, desde el punto de vista de las familias no se han observado cambios significativos en la mejora de la percepción de auto eficacia del rol parental respecto al GC antes y después del programa. La percepción mayoritaria es que los objetivos que plantea el programa son excesivamente ambiciosos y en consecuencia, difícilmente alcanzables. Los responsables consideran que, en algunos casos, el perfil de familias derivadas al programa no es el más adecuado puesto que presenten problemáticas mucho más agudas a las deseables para este tipo de intervención. Como puntos fuertes, se destaca que el programa es útil a los ojos de los responsables y técnicos porque genera una toma de conciencia del problema y de la necesidad de cambio por parte de las familias. Los participantes dicen transferir a la vida real algunas habilidades aprendidas, especialmente la comunicación y mejora de las relaciones familiares. Los técnicos aplicadores coinciden con la percepción de las familias, a pesar de declarar porcentajes ligeramente inferiores. También es visto como un complemento profesional a su tarea que ayuda a hacer un mejor seguimiento de los casos, y permite seguir trabajando con posterioridad con las familias.

Contribució a l'estudi de la col·lecció «La Novel·la Estrangera».

La col·lecció «La Novel·la Estrangera» és constituïda per trenta-vuit títols d’aparició quinzenal en una primera etapa i setmanal en una segona i última. De dimensions reduïdes (entre 40 i 80 pàgines), no va arribar, amb alguna excepció, a publicar novel·les, sinó tan sols narrativa curta. Pel format, el disseny, el contingut, el preu i la forma de distribució i venda, la col·lecció anava destinada a un públic ampli. La selecció d’autors traduïts, eclèctica, respon també a la voluntat d’arribar a un sector extens de lectors. Iniciativa d’escriptors joves, la trajectòria de la col·lecció estigué marcada per la precarietat de l’estructura editorial adoptada, cosa que la va condemnar a la fallida.

Esbós de les traduccions de l'Editorial Mentora i Llegiu-me: la literatura de consum

Edicions Mentora fou una breu aventura editorial en català a la Barcelona dels anys 1920. Tot i la seva curta existència, Mentora és un agraït objecte d’estudi per als historiadors de la traducció, atès que introduí, sovint amb la col·laboració d’escriptors notables de l’època com Josep Carner o Carles Soldevila, un tipus de novel·la estrangera adreçada a un ampli ventall de públic. Aquesta nova literatura popular, generalment de procedència francesa o anglosaxona, que es podria ja anomenar «de consum», es nodria de llibres d’aventures per a joves i de novel·les sentimentals per a un públic femení.

L’acollida d’alumnat immigrat en el sistema educatiu a Catalunya: reflexions i propostes a partir de l’anàlisi del cas de Vic

El procés tan intens d’arribada de població nouvinguda a Catalunya i a l’Estat espanyol ha tingut un gran impacte en la incorporació a les escoles, des de la meitat de la dècada de 1990, d’infants i joves de procedències diverses. L’acollida d’alumnat immigrat ha suscitat diferents actuacions polítiques, socials i educatives durant aquests anys. En aquest article s’analitzen les mesures que s’han posat en marxa a Vic, des de 1997 fins a 2010, amb la finalitat d’aportar elements de reflexió i contribuir a millorar l’acollida educativa i social de la població escolar nouvinguda i de les seves famílies.

Innovació oberta per sortir de la crisi econòmica

L'increment del nombre de llocs de treball no pot estar només associat a fer-ne aparèixer de nous basant-nos en les noves empreses derivades dels resultats de la recerca. Crear petites empreses basades en productes de les TIC o de disseny de molècules, per citar-ne dos jaciments típics, està molt bé, però des de qualsevol punt de vista, no permetria una disminució substancial del nombre de desocupats. Amb prou feines servirien per donar sortida als joves que surten d'escoles i universitats, més ben formats que una gran proporció dels desocupats

Efectos del alcohol y conducción de vehículos: creencias y conductas de los jóvenes

Traffic accidents are one of the causes of death for people between 1 and 45 years old. Many studies verify that the road accidents are related with the consumption of alcohol. This problem, is especially important in the young people and it is increased during dawns of the weekends. Some studies underline the lack of information and knowledge of many young people concerning law on alcohol consummation when driving and the effects of this drug on consumers. Another problem is the amount of mistaken beliefs on what to do neutralize the alcohol’s effect before drive. The objective of our study is to evaluate, in university students, the knowledge of the rules of driving behavior included in the circulation code and the personal beliefs about the effects of the alcohol in driving, and to find the frequency and the circumstances in which young people drive after alcohol consummation. The results suggest many actions that may be considered in the design of preventive campaigns that promotes safety road behavior in order to increase their effectivity

Estudi sociomorfològica a Manresa : el segment velar en algunes formes del PI i el PS dels verbs anar, fer, veure i haver

Des d’una perspectiva sociomorfològica, aquest estudi analitza la correlació que hi ha entre les variables socials de l’edat, el gènere i la classe social i un dels trets morfofonològics més característics del parlar dels joves de Manresa: la presència del segment velar /g/ en la primera persona del singular del present d’indicatiu, i en les persones primera, segona i tercera del singular i en la tercera del plural del present de subjuntiu dels verbs irregulars anar, fer, veure i haver (ex. vaic i vaigui).

'Selfies' i dolor social

D'uns anys ençà m'he fixat que, cada cop amb major freqüència, moltes persones immortalitzen el moment fent-se una selfie, malgrat vagin en grup. El fenomen de les selfies ha pres molta volada, especialment però no únicament entre els joves, els quals s'afanyen a penjar-les a les xarxes socials. Segurament, la facilitat que ofereixen els mòbils i les tauletes justifica part d'aquest increment. Tanmateix, fa l'efecte que qui es fa la selfie està més enamorat d'ell mateix que no pas interessat per l'activitat que està realitzant, les persones amb qui la comparteix o la bellesa o la història de l'indret on es troba. Fins a cert punt recorda el que li passava al Narcís mitològic, enamorat del seu reflex. A mitjan març, la revista PNAS va publicar un article que començava dient: 'El nivell de narcisisme està incrementant entre la joventut occidental, i contribueix a la generació de problemes socials com ara les agressions i la violència'[...].

Aproximación a los factores explicativos del desistimiento en jóvenes infractores

L'article té per objectiu explorar quins factors esdevenen rellevants per al cessament de la conducta delictiva en menors i joves infractors,relacionant dos conceptes que malgrat que provenen d'àmbits disciplinaris diferents, el desistiment i la resiliència, tenen força elements en comú. En l'estudi participen un total de 110 joves de la província de Barcelona entre 14 i 17 anys que es troben pendent d'inici, en execució o han finalitzat un programa socioeducatiu (mediació, medi obert o internament) en l'àmbit de la justícia juvenil. S'utilitza un qüestionari i una fitxa per recollir informació de les bases de dades del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Els principals resultats indiquen que un passat advers no dificulta el desistiment, i que l'acció de factors de protecció contextuals i individuals fa minvar el risc de reincidència.