Phisiodata: desenvolvimento da evidência científica da fisioterapia em Portugal

Mestrado em Fisioterapia

Prevalence of intestinal parasites in a population in south of Tehran, Iran

The aim of this study was to describe epidemiologic characteristics of intestinal parasites in a population in south of Tehran, Iran. A retrospective cross-sectional study of patients with suspicious intestinal parasitic infections referred to the Zakaria Razi Laboratory in Shahre-Ray, southern Tehran, Iran, was conducted from April 21, 2004 to October 20, 2005. All stool samples were examined and socio-demographic informations were retrieved. Of 4,371 referred patients, 466 (239 males and 227 females) were laboratory diagnosed with intestinal parasites, with a period prevalence of 10.7%. Blastocystis hominis (B. hominis) and Giardia lamblia (G. lamblia) were the most frequent intestinal parasites. More than half of patients aged ³ 18 years had a low level of educational attainment (e.g. illiterate, primary school, high school) (170/331, 54.1%). Further, majority of patients were homemakers (42.3%, 140/331) or workers (28.1%, 93/331) employed in various business settings such as food industry and construction. Findings of this study showed that intestinal parasitic infections are still a major public health challenge in Iran that needs to be addressed. We believe that public education, improving sanitation conditions of underdeveloped areas/communities, community involvement, and supporting evidence-based practice/programs are the major keys to success in preventing the spread of intestinal parasitic infections in Iran.

Fathers’ emotional involvement with the neonate: impact of the umbilical cord cutting experience

Aims. This paper is a report on a study analysing the effect of the umbilical cord cutting experience on fathers’ emotional involvement with their infants. Background. Participation in childbirth offers an opportunity for father and mother to share the childbirth experience, so it is vital that midwives improve the fathers’ participation in this event. Design. A quasi-experimental study with a quantitative methodology was implemented. Methods. One hundred and five fathers were recruited as part of a convenience sample in a Maternity Public Hospital in a Metropolitan City in Portugal, between January and May of 2008. The Bonding Scale, the Portuguese version of the ‘Mother-to-Infant Bonding Scale’ was used to evaluate the fathers’ emotional involvement with the neonate at different moments: before childbirth, first day after childbirth and first month after childbirth. After childbirth, the fathers were divided into three separate groups depending on their umbilical cord cutting experience. Results. The results demonstrate that the emotional involvement between father and child tends to increase during the first days after childbirth and to decrease when evaluated 1 month after birth, for fathers who did not cut the umbilical cord. However, fathers who cut the umbilical cord demonstrate an improvement in emotional involvement 1 month later. Conclusion. Results suggest that the umbilical cord cutting experience benefits the father’s emotional involvement with the neonate, supporting the benefits of his participation and empowerment in childbirth.

Biomarkers in Cardiology – Part 1 – In Heart Failure and Specific Cardiomyopathies

Cardiovascular diseases are the leading causes of mortality and morbidity in Brazil. The primary and secondary preventions of those diseases are a priority for the health system and require multiple approaches to increase their effectiveness. Biomarkers are tools used to more accurately identify high-risk individuals, to speed the diagnosis, and to aid in treatment and prognosis determination. This review aims to highlight the importance of biomarkers in clinical cardiology practice, and to raise relevant points of their use and the promises for the coming years. This document was divided into two parts, and this first one discusses the use of biomarkers in specific cardiomyopathies and heart failure.

Biomarkers in Cardiology - Part 2: In Coronary Heart Disease, Valve Disease and Special Situations

Cardiovascular diseases are the main causes of mortality and morbidity in Brazil. Their primary and secondary preventions are a priority for the health system and require multiple approaches for increased effectiveness. Biomarkers are tools used to identify with greater accuracy high-risk individuals, establish a faster diagnosis, guide treatment, and determine prognosis. This review aims to highlight the importance of biomarkers in clinical cardiology practice and raise relevant points regarding their application and perspectives for the next few years. This document was divided into two parts. This second part addresses the application of biomarkers in coronary heart disease, valvular diseases, cardio-oncology, pulmonary embolism, and cardiorenal syndrome.

L' Aprenentatge basat en problemes a través de casos clínics simulats. Una proposta metodològica de disseny i avaluació docent

RESUM Les exigències actuals de la professió de d’infermeria requereixen que la docència vagi orientada a interrelacionar els diferents rols a desenvolupar enla pràctica diària, per adquirir experiència en l’aprenentatge i així augmentar la qualitat de les cures d’infermeria. Per assolir aquest objectiu és important l’aprenentatge basat enproblemes. Aquest pretén en primer lloc que els estudiants aprenguin allò que permet desenvolupar-se enla vida professional de la manera més natural possible a partir d’una idea clara i profunda de l’evidència sobre la que s’ha d’actuar. Amb aquesta finalitat es vandissenyar casos clínics amb uns objectius que requerien la integració de coneixements, actituds i valors, en diferents fases a desenvolupar en un període de temps predeterminat. També ens vam proposar una estratègia docent que permetés a l’estudiant incorporar el coneixement científic que dóna suport a la pràctica assistencial per aproximar teoria i pràctica. Es pretén que els estudiants busquin una resposta basada en la millor evidència científica disponible, per prendre una decisió respecte a les cures del pacient. Els objectius de l’estudi són: Avaluar globalment l’aprenentatge basat en la simulació de casos Avaluar com els estudiants valoren la integració del model d’infermeria i del procés d’atenció en l’aprenentatge basat en la simulació de casos. Valorar les sensacions percebudes per l’estudiant durant la simulació del cas. Valorar l’actitud d el’estudiant en relació a la incorporació de l’evidència científica per una millora en la pràctica clínica. Avaluar el grau de dificultat manifestat per l’estudiant en relació al procés de documentació. Avaluar la idonietat de l’argumentació i la decisió de l’estudiant a la pregunta formulada en el cas clínic. Metodologia: L’assignatura d’Infermeria Medicoquirúrgica. Adult I del Departament d’Infermeria de la Universitat de Vic, va iniciar una experiència d’aprenentatge basat en la resolució de problemes, amb estudiants de 2on curs. Les professores responsables dels seminaris van realitzar una avaluació de l’experiència a través d’una enquesta. Aquesta es responia al cap d’un mes de la simulació al laboratori, quan es contrastaven els resultats obtinguts en aquesta entre professores i estudiants després de visualitzar la gravació feta durant el mateix. En el context del seminari de simulació de casos, es va introduir una pregunta/problema, a partir de la que els estudiants, en grup, havien de documentar-se amb el suport d’una guia. Per valorar l’actitud davant aquesta pregunta/problema es va dissenyar un qustionari tipus Likert. L’avaluació del grau de dificultat s’ha registrat a través d’unes escales de puntuació. Per a l’avaluació de la decisió presa, es van valorar les síntesis resum entregades en els treballs escrits pels diferents grups. Resultats: La realització de la simulació en el laboratori va ser avaluada per un alt percentatge d’estudiants (68,8%) amb puntuacions entre 6 i 8 mentre que un 26,6% la van situar en tre 9 i 10, només un 4,7 % la van puntuar amb 5. La integració del model d’infermeria va ser valorada pel 86% amb una puntuació entre 7 i 10. La valoració global de la simulació va ser qualificada pels estudiants amb una puntuació de 8 (34,4%) seguida d’un 28,1% amb una consideració de 7. Un 7,2% van puntuar entre 9 i 10. El 93,3% van assegurar que conèixer les fonts documentals els serviria per millorar l’assistència, el 86,7% esperen obtenir arguments sòlids respecte les seves desicions si la documentació consultada és de qualitat. Un 77,8% dels estudiants consideren estar més satisfets al saber incorporar la presa de decisions basada en evidències. Respecte el grau de dificultat en el procés de documentació la dificultat més gran la presenten en com buscar en les bases de dades de referències bibliogràfiques. Conclusions: L’aprenentatge dels estudiants a través de la simulació de casos és una estratègia vàlida que l’estudiant valora positivament al mateix temps que permet desenvolupar habilitats per a la pràctica professional. L’estratègia docent dissenyada per integrar les evidències en la presa de decisions es considera positiva, no obstant, després d’analitzar els resultats, s’han de modificar alguns aspectes per a la seva millora; tutoritzar per a millorar el procés de documentació i incidir més en la crítica i reflexió, de manera que les troballes de la investigació siguin canalitzades cap a la pràctica.

Validación de la versión española del cuestionario sobre la práctica basada en la evidencia en enfermería

Background: The lack of adequate instruments prevents the possibility of assessing the competence of health care staff in evidence-based decision making and further, the identification of areas for improvement with tailored strategies. The aim of this study is to report about the validation process in the Spanish context of the Evidence-Based Practice Questionnaire (EBPQ) from Upton y Upton. Methods: A multicentre, cross-sectional, descriptive psychometric validation study was carried out. For cultural adaptation, a bidirectional translation was developed, accordingly to usual standards. The measuring model from the questionnaire was undergone to contrast, reproducing the original structure by Exploratory Factorial Analysis (EFA) and Confirmatory Factorial Analysis (CFA), including the reliability of factors. Results: Both EFA (57.545% of total variance explained) and CFA (chi2=2359,9555; gl=252; p<0.0001; RMSEA=0,1844; SRMR=0,1081), detected problems with items 7, 16, 22, 23 and 24, regarding to the original trifactorial version of EBPQ. After deleting some questions, a reduced version containing 19 items obtained an adequate factorial structure (62.29% of total variance explained), but the CFA did not fit well. Nevertheless, it was significantly better than the original version (chi2=673.1261; gl=149; p<0.0001; RMSEA=0.1196; SRMR=0.0648). Conclusions: The trifactorial model obtained good empiric evidence and could be used in our context, but the results invite to advance with further refinements into the factor “attitude”, testing it in more contexts and with more diverse professional profiles.

Consensus statement of the European guidelines on clinical management of HIV-1 tropism testing

Introduction: Testing for HIV tropism is recommended before prescribing a chemokine receptor blocker. To date, in most European countries HIV tropism is determined using a phenotypic test. Recently, new data have emerged supporting the use of a genotypic HIV V3-loop sequence analysis as the basis for tropism determination. The European guidelines group on clinical management of HIV-1 tropism testing was established to make recommendations to clinicians and virologists. Methods: We searched online databases for articles from Jan 2006 until March 2010 with the terms: tropism or CCR5-antagonist or CCR5 antagonist or maraviroc or vicriviroc. Additional articles and/or conference abstracts were identified by hand searching. This strategy identified 712 potential articles and 1240 abstracts. All were reviewed and finally 57 papers and 42 abstracts were included and used by the panel to reach a consensus statement. Results: The panel recommends HIV-tropism testing for the following indications: i) drug-naïve patients in whom toxicity or limited therapeutic options are foreseen; ii) patients experiencing therapy failure whenever a treatment change is considered. Both the phenotypic Enhanced Trofile assay (ESTA) and genotypic population sequencing of the V3-loop are recommended for use in clinical practice. Although the panel does not recommend one methodology over another it is anticipated that genotypic testing will be used more frequently because of its greater accessibility, lower cost and shorter turnaround time. The panel also provides guidance on technical aspects and interpretation issues. If using genotypic methods, triplicate PCR amplification and sequencing testing is advised using the G2P interpretation tool (clonal model) with an FPR of 10%. If the viral load is below the level of reliable amplification, proviral DNA can be used, and the panel recommends performing triplicate testing and use of an FPR of 10%. If genotypic DNA testing is not performed in triplicate the FPR should be increased to 20%. Conclusions: The European guidelines on clinical management of HIV-1 tropism testing provide an overview of current literature, evidence-based recommendations for the clinical use of tropism testing and expert guidance on unresolved issues and current developments. Current data support both the use of genotypic population sequencing and ESTA for co-receptor tropism determination. For practical reasons genotypic population sequencing is the preferred method in Europe.

Manual básico para una atención en Salud mental basada en la evidencia.

Publicado en la página web del Servicio Andaluz de Salud: http://www.juntadeandalucia.es/servicioandaluzdesalud (Servicio Andaluz de salud/principal/La organización/publicaciones)

Núm 6, diciembre de 2013

Artículos destacados: Buenas prácticas en gestión clínica: Plan de prevención y atención a la parada cardiorrespiratoria en el Hospital Materno-Infantil de Málaga. Modelo de atención socio sanitaria: optimización de recursos y coordianción de la asistencia a pacientes institucionalizados en la residencia Manuel Ridruejo. Aplicación para la dispensación de medicamentos biológicos para el tratamiento de los pacientes con psoriasis (ADISBIO). Análisis de las prescripciones farmacológicas potencialmente inapropiadas en pacientes mayores en Atención Primaria. Boletín informativo sobre prácticas clínicas basadas en la mejor evidencia científica. Atención integral al paciente en situación terminal. Sala de acompañamiento.