1000 resultados para Societat civil -- Participació dels joves
Resumo:
Aquest article s una aproximaci a l'estudi de la mal anomenada segona generaci d'immigrants per a poder comprendre com viuen aquests joves entre cultures. Quins sentiments i conductes genera aquesta situaci? Amb qui i quan se veu en la necessitat d'identificar-se amb un o altre grup? Com es situa amb respecte a la cultura majoritria i al grup familiar d'origen? Quins sn els seus grups de participació i pertenena? Quines respostes reben del seu entorn? Aquesta situaci s vivida com un avantatge o com un desavantatge?. En definitiva, es tracta d'abordar i analitzar comprensivament les avantatges i les dificultats d'aquesta generaci que viu "entre cultures" i s'ofereix un model explicatiu denominat "Model de pertenena i competncies culturals". Tamb s'exposen algunes recomanacions educatives amb l'objectiu d'optimitzar els processos educatius i que les avantatges de les seves competncies pluriculturals puguin ser aplocables a tot l'alumnat e incorporat al currculum del futur.
Resumo:
Based on the experience of the Maria Montessori Teaching Resources Center in Alghero, the Algherese adaptation of 'Tintn al pas de l'or negre' (Barcelona, 1995), coordinated by the author of the present article, constitues one of the most successful publications in terms of the creation and utilization of a useful Algherese language model for schoools. On the basis of criteria presented in the paper 'L'ensenyament del catal a l'Alguer i la qesti del model de llengua' at a meeting of the Philological Section of the Institut d'Estudis Catalans in 2000, the model employed applies Catalan spelling standards but, at the same time, is in greater alignment with the Catalan spoken in Alghero from a morphological, lexical and syntactic point of view. the article reflects upon two possible methods of codification, e.g. of Algherese, put forward by the sociolinguist Enrico Chessa who in the process regarded the disparities and differences between spelling and phonetic transcription.
Resumo:
No entengueu aquest article com un clam nostalgic als herois i hero'ines de tots els temps. No el vegeu tampoc com una manca de reconeixement al gran esfor realitzat per escriptors i escriptores, mn educatiu i editorial per ampliar l'oferta de literatura infantil i juvenil i posar a l'abast deis adolescents un ventall de ttols i col-leccions que els motivin per a la lectura. Aquestes pagines ni tan sois pretenen entrar en la polemica sobre la funci literaria i pedaggica del corrent anomenat "realisme crtic", amb reflexi psicolgica, on s'hi tracten temes que permeten als adolescents identificar-se, de manera explcita, amb els infortunis que succeeixen als joves protagonistes. Adhuc, en aquest escrit es vol deixar al marge la qesti deis lmits entre literatura per a nens i joves i literatura per a adults.
Resumo:
Els moriscos constituirien probablement un grup ms dins de la societat hispnica i fins i tot de la islmica si no n'haguessin estat expulsats com a collectiu. Aquest article tracta de l'origen d'aquesta poblaci, que cal considerar hispnica i que va ser desterrada, s a dir, foragitada de la seva prpia terra. A principis del segle XVII unes tres-centes mil persones foren expulsades dels regnes hispnics, per les especials caracterstiques dels moriscos catalans van fer possible que una bona part se salvs d'aquesta drstica mesura.
Resumo:
El treball que es presenta gira a l'entorn de la classe terica presencial, dissenyada segons les possibilitats d'aquesta classe quan es planteja per a un nombre elevat d'alumnes i es pretn la mxima implicaci de l'estudiant. Analitza l'assistncia a classe, el tipus de classe terica que s'imparteix i els resultats de les iniciatives preses per incentivar la participació activa. Els resultats demostren que els plantejaments didctics sn globalment adients en aquest context, fet que es reflecteix en la bona acceptaci per part de l'alumne de les iniciatives proposades i en la millora notable del rendiment acadmic, objectiu primordial del projecte REDICE-06 titulat Deconstrucci/construcci de l'ensenyament presencial, del qual forma part.
Resumo:
Els articles reunits en aquest monogrfic, que s una iniciativa conjunta de la revista Temps d"Educaci i de la revista en lnia Interactive Educational Multimedia, reflexionen sobre les conseqncies educatives de la societat digital.1 s veritat que se n"ha escrit molt, i que s noms el principi dels canvis que s"estan produint: comparats a vegades amb la impremta i altres vegades amb la prpia escriptura, molts autors acostumen a situar la revoluci digital per damunt de totes les altres revolucions tecnolgiques. Al costat d"aquestes tecnofilies, en determinats moments completament acrtiques, la reflexi que qestiona els canvis ha anat minvant progressivament davant l"aven generalitzat de les telecomunicacions i de la informtica, potser com a resultat d"un sentiment d"inevitabilitat. Afortunadament no s el cas dels articles reunits per a aquest monogrfic que incorpora diferents treballs d"un alt contingut.
Resumo:
Anlisi de l'arquitectura de Girona entre l'any de l'aixecament militar del general Franco contra la Repblica i elconsegent inici de la Guerra Civil (1936) fins a l'any en qu Espanya va ser admesa per ingressar a l'ONU (1955)
Resumo:
Limpacte de la societat en xarxa en el turisme est transformant els models de negoci pel canvi en el flux i en les dinmiques daccs a la informaci. La irrupci dels mitjans socials i la revoluci mbil canvien la manera de planificar, experimentar i compartir el viatge. Si fa uns anys es parlava de la revoluci dInternet, avui podem dir que estem assistint a la Revoluci Mbil. No es tracta duna evoluci de la primera, sin dun fet que t les seves prpies caracterstiques, els seus protagonistes i la seva implicaci en la indstria del turisme i la cultura. El gadget de referncia en limpuls de la Internet social est sent el mbil, un sensor dubiqitat i polidric. Laccs a la informaci, el consum de continguts i la compra de serveis ja no es limita a una actitud relaxada davant una pantalla, sin que es produeix al llarg de tot el dia i en qualsevol lloc. Aix fa que la mobilitat afecti tot el cicle del viatge, s a dir, labans, el durant i el desprs
Resumo:
El fort carcter industrial de Rub, (Valls Occidental), ha fet que des dels anys 60 la ciutat tingui un alt percentatge dimmigrants. Si a la dcada dels 60 i 70 van ser persones darreu de lestat les que van emigrar a la nostra ciutat, als 2000 els nouvinguts han estat gent de pasos darreu del mn, principalment del Marroc i Sud Amrica. Els protagonistes del nostre treball sn precisament joves que van nixer al Marroc i que van arribar a Rub durant la seva adolescncia. Ara tenen entre 18 i 23 anys. Amb aquest estudi hem volgut analitzar quins sn els factors que ms influeixen en la creaci de la seva identitat i caracteritzar-la, parant especial atenci en la influncia de la famlia, de lescola o daquells amb qui interaccionen a lespai pblic. El treball tamb posa de manifest les notables diferncies entre nois i noies, sobretot en ls de lespai pblic, i com aix afecta directament a la construcci de la identitat de les joves
Resumo:
Aquest projecte ha estat impulsat per lObservatori de la Divulgaci de la Cincia (ODC) de la UAB i dut a terme a lInstitut de Cincia i Tecnologia Ambientals (ICTA). Est emmarcat dins el marc del nou Programa Europeu Horizon 2020 i ms especficament dels conceptes establerts per la RRI. Lobjectiu daquest projecte s analitzar la comunicaci cientfica que duu a terme lICTA cap a al societat i conixer la filosofia, els incentius i la motivaci de lICTA i els seus investigadors per donar a conixer la seva recerca a la ciutadania. Lanlisi de la comunicaci de lICTA consta dun anlisi del contingut de la pgina web del centre de recerca, una entrevista feta a la directora de linstitut i un qestionari realitzat a 14 investigadors Les formes de comunicaci que ms utilitzen sn els articles cientfics en revistes dirigides a pblic acadmic. Respecte la comunicaci no acadmica, sha pogut observar que la majoria dels investigadors, tot i la manca de facilitats realitzaven activitats per inters personal, molts cops per, no comuniquen la seva recerca, principalment perqu tenen altres tasques de docncia, de recerca i gesti per atendre. Hi ha una minoria que es refereix a la comunicaci cientfica com un estil essencialment vocacional. Per tal dimpulsar i promoure una estratgia contnua i efectiva de comunicaci cientfica cal definir un pla de comunicaci a nivell institucional que contribueixi a millorar les capacitats divulgatives, comunicatives i educatives de lICTA per tal dajudar a les persones que hi fan recerca a apropar la seva tasca a la societat a la que pertanyen.
Resumo:
La principal fita dels ciclistes ha estat sempre lentrenament per millorar les seves condicions i prestacions fisiolgiques. Al llarg dels anys, el ciclisme com prcticament tot lesport sha anat modernitzant, no noms tecnolgicament. Aix ha provocat laparici despecialistes, corredors destinats a destacar, noms en unes determinades condicions, per sobre els dems. Una daquestes condicions ms restringides son les arribades massives, terreny dels anomenats esprinters, els quals brillen per sobre els dems degut a la seva potncia, velocitat punta i arrancada. Lentrenament daquesta tipologia despecialitat ha deixat entreveure varies ambigitats i algunes problemtiques de fonament teric. Lesprint en el ciclisme es dona desprs dun gran desgast de les reserves energtiques i de fatiga muscular. Per tant, entrenar-lo amb blocs de velocitat no t lgica. Tampoc es una opci viable el recurs que molts equips utilitzen: agafar corredors joves de la pista, i que la seva gentica (fibres rpides) i les seves caracterstiques de pistard1 facin la resta, perqu al pas dels anys perden aquesta exclusivitat. Aquest estudi es proposa buscar una manera de treballar i potenciar lesprint del ciclista a partir de la fora explosiva, garantint preservar les condicions aerbiques per tal de que no perjudiqui per altra banda la seva resistncia. Per tal daconseguir-ho, sefectuaran uns tests. Un focalitzat en mesurar les prestacions en un esprint dels subjectes. Laltra es basar en avaluar la fora explosiva daquets, a partir de salts verticals. Un cop obtinguts els resultats de la primera tanda, els subjectes seran sotmesos a un entrenament combinat de sobrecrrega, per tal de observar, en la segona tanda, si els resultats son significatius. Com a conclusi, es podria destacar el fet de millora en la majoria daspectes en tots els tests per part de tots els subjectes, i que probablement, hi ha una correlaci significativa entre la fora explosiva i la capacitat per esprintar, tot i que shaurien de corroborar els resultats amb una mostra ms gran.
Resumo:
Aquest Treball Final de Grau aporta els resultats dun estudi sobre els efectes i condicionats que suposa pel rendiment acadmic dels alumnes de cicle superior de primria el divorci o la separaci dels seus progenitors. Ens trobem davant laugment del nombre de trencaments familiars, que ha esdevingut un fenomen clarament observable en la societat, es tracta dun fenomen complex, en el qual entren en joc nombroses variables. I el trencament tamb suposa conseqncies socials, en primer lloc, pels fills/es. En una primera part ens endinsem en les aportacions i teories que han defensat diversos experts al llarg del temps sobre aquest fet. En una segona part es presenten les conclusions i els acords extrets de diverses entrevistes amb mestres duna escola local en relaci a la possible vinculaci entre trencament familiar i rendiment acadmic. I, per ltim, sacaben comparat les visions dels autors terics amb les aportacions i visions dels educadors professionals; per arribar a les principals conclusions que, no es pot generalitzar els efectes negatius de la ruptura, cal veure tamb les possibilitats positives del moment i, per ltim, destacar que la manera amb la qual la famlia s'afronta a la ruptura t una importncia crucial a l'hora de determinar l'impacte d'aquesta la ruptura en els fills.
Resumo:
Lobjectiu daquest treball s visibilitzar la participació de les dones a la ciutat de Vic, per tal de reconixer el seu paper dins la societat. Aquest treball pretn doncs, ressaltar una presncia visible i empoderada de les dones dins les associacions i, tamb, un canvi de mirada que permeti veure les dones com a protagonistes de canvis i transformacions. La divisi tradicional del treball va confinar la dona a lespai privat, de manera que lalluny de la participació poltica, institucional i social de la vida. Laportaci del moviment associatiu femen ha estat clau, i la influncia que ha exercit en les conquestes socials s evident. Com a producte final i per tal de donar evidncia de la participació de les dones a la ciutat, adjunto un llibret on es pot trobar totes les associacions de dones que hi ha Vic, amb la seva fitxa tcnica pertinent i la mirada dalgunes de les dones que participen activament daquest associacionisme femen.
Resumo:
Aquest Treball de Final de Grau dEducaci Social pretn aprofundir i reflexionar al voltant dels conceptes de desenvolupament comunitari, participació i voluntariat social, sobretot en la seva dimensi prctica. Partint daquest marc teric, sha portat a terme una anlisi de la realitat social i una diagnosi de necessitats socials del Voltregans, s a dir, de la comunitat que formen els municipis de les Masies de Voltreg i Sant Hiplit de Voltreg. A partir dels resultats, i la interpretaci de les dades extretes de les entrevistes, realitzades a diferents professionals vinculats amb lmbit social i datenci a les persones, sha justificat la necessitat i inters dun projecte de voluntariat, per poder donar resposta a les necessitats emergents de la poblaci. En la part final del treball presento lmbit i les lnies principals daquest projecte.
Resumo:
Lobjectiu daquest article s presentar dues situacions diferents que es van produir a la Comunitat de Preveres de Sallent durant la segona meitat del segle XVIII i que permeten analitzar alguns aspectes del funcionament de les comunitats de preveres en general. En primer lloc, un conflicte intern produt per la prdua de rendes desprs de la reducci de 1750. En segon lloc, els problemes que es van generar entre la Comunitat i la poblaci a causa dunes prctiques indignes dalguns dels membres de la Comunitat. Finalment, els llevadors de comptes de March Sanmart, que va ser collector entre 1775 i 1778, a partir dels quals analitzem les diferents procedncies dels ingressos. Lelecci dels temes ha estat donada per la mateixa documentaci. La parrquia de Sallent va perdre larxiu durant la Guerra Civil i, per tant, hem utilitzat el fons de lArxiu Episcopal de Vic i el fons de larxiu del mas Sanmart, don era originari el collector.
