Les interrogatives pronominals del català central. Anàlisi melòdica i patrons entonatius

En aquest article, descrivim l'entonació de les interrogatives pronominals del català central en parla espontània. Per produir aquest tipus de preguntes encapçalades per un pronom interrogatiu (qui, què, quan, com, per què ...), els parlants utilitzen cinc patrons melòdics diferents (amb inflexió final descendent, ascendent (10%-80%), ascendent (+80%), ascendent descendent o amb accent sintagmàtic elevat). També analitzem quins són els factors que influeixen a l'hora d'escollir una melodia en detriment de les altres.

El Primer Encuentro de Educadores Especializados 'Faustino Guerau de Arellano' y su papel en la cristalización de la Educación Social

Los años comprendidos entre 1987 y 1991 fueron intensos y estuvieron repletos de actos que significaron el inicio de recorridos que conducirían a la concreción de lo que después acabaría configurando la profesión de la Educación Social tal y cómo ahora la conocemos. Paciano Fermoso ha definido este tiempo como la etapa de consolidación de la Pedagogía social. Uno de los primeros desencadenantes de ese intenso proceso de maduración social podría considerarse que fue este"primer encuentro". Por lo menos en lo que a la Educación Especializada se refiere. Celebrado en mayo de 1987 en Barcelona, sirvió además para recordar la figura de Faustino Guerau de Arellano, fallecido en noviembre de 1986, uniendo su nombre a este fructífero evento. Este pequeño artículo, que además del componente de rescate y de balance a más de 25 años vista de ese momento y de su proyección histórica tiene también un cierto carácter vindicativo, quiere recordar sus objetivos, su desarrollo, su significado, los elementos más interesantes de los discursos e interpelaciones que generó y de las relaciones y consecuencias sociales que posibilitó. Pero también, hacer un pequeño homenaje a las educadoras y educadores que altruísticamente lo hicieron posible.

Primer "speed net-working" a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona

Un dels objectius plantejats pel Comissionat per a la Participació, Ocupabilitat i Emprenedoria Social de la Universitat de Barcelona és desenvolupar, conjuntament amb els centres i les facultats, estratègies i accions encaminades a millorar l’ocupabilitat i la inserció laboral i professional d’estudiants i egressats. A més, l’ equip deganal de la Facultat de Farmàcia té com a una de les seves prioritats implementar accions per a la Millora de les competències professionals dels estudiants del Grau de Farmàcia.

Primer "speed net-working" a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona

Un dels objectius plantejats pel Comissionat per a la Participació, Ocupabilitat i Emprenedoria Social de la Universitat de Barcelona és desenvolupar, conjuntament amb els centres i les facultats, estratègies i accions encaminades a millorar l’ocupabilitat i la inserció laboral i professional d’estudiants i egressats. A més, l’ equip deganal de la Facultat de Farmàcia té com a una de les seves prioritats implementar accions per a la Millora de les competències professionals dels estudiants del Grau de Farmàcia.

Primer "speed net-working" a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona

Un dels objectius plantejats pel Comissionat per a la Participació, Ocupabilitat i Emprenedoria Social de la Universitat de Barcelona és desenvolupar, conjuntament amb els centres i les facultats, estratègies i accions encaminades a millorar l’ocupabilitat i la inserció laboral i professional d’estudiants i egressats. A més, l’ equip deganal de la Facultat de Farmàcia té com a una de les seves prioritats implementar accions per a la Millora de les competències professionals dels estudiants del Grau de Farmàcia.

Els «criteris de visibilització de les dones» en català: límits sintacticosemàntics i discursius

L'objectiu d'aquest article és analitzar els principals criteris que les guies d'estil recomanen per visibilitzar les dones ¿o per fer un ús no sexista del llenguatge¿ des de dos punts de vista: el sintacticosemàntic i el discursiu. Des del punt de vista sintacticosemàntic, s'estudien bàsicament els fenòmens relacionats amb la coordinació, la concordança i la repetició o elisió d'elements (per exemple, especificadors del nom), i la manera com les diferents opcions afecten el significat oracional. Des del punt de vista discursiu, s'analitzen els fenòmens relacionats amb la coreferència; és a dir, la relació entre les diferents maneres d'expressar un mateix referent per mitjà d'elements nominals al llarg del text, i l'efecte que provoquen en el text en conjunt. Amb aquest objectiu, l'estudi analitza des d'un punt de vista qualitatiu les dades proporcionades per un corpus de textos procedents de tres àmbits (polític, administratiu i educatiu) en què s'apliquen sovint aquesta mena de criteris. Paraules clau: català, llenguatge no sexista, visibilització lingüística de les dones, sintaxi, cohesió, coreferència, llenguatge androcèntric, estil. The goal of this article is to analyse the main criteria recommended by style guides aimed at making women more visible or, in other words, to make a non-sexist use of language. I will concentrate on two main aspects: the syntactic-semantic and the discursive. From a syntactic-semantic point of view, the main elements being studied are those related to coordination, agreement and repetition or omission of elements (for instance, noun specifiers), and also the way the different options chosen affect the meaning of the sentence. From a discursive and stylistic point of view, the elements analysed are those related to coreference, that is, the relationship between the different ways of expressing a same referent through different elements in the text, and the effect they produce in the text as a whole. Having this as the main goal, the study analyses from a qualitative point of view the data from a corpus in three different areas (politics, administration and education), which often apply this kind of criteria. Keywords: Catalan, non-sexist language, female linguistic visibility, syntax, cohesion, co-reference, androcentric language, style

El primer congrés de la renovació pedagògica a Catalunya

Resum i conclusions del Primer Congrés de la Renovació Pedagògica de l’any 1996, fent especial atenció en la participació de persones i entitats de les comarques de Girona

Aportació de les traduccions rosselloneses del segle XIX a la construcció del sistema lingüísticoliterari català

Les traduccions catalanes impreses al Rosselló en el segle XIX són cinc; totes de temàtica religiosa. Rafael Crusat traduí la Novena al glorios patriarca Sant Josep, Digne Espos de la Sempre Verge Maria (1711) reimpresa al segle XIX; Pere Marcè i Sentaló traduí Los set salms penitencials en versos catalans segons lo sentit literal (1802); d'autor desconegut són el Compendi del catecisme al us de totas las iglesias del imperi francès (1807) i els Cantichs catalans, traduits dels cantichs de Sant Sulpici (1826); Joan Miquel Aymar traduí­ la Carta apostolica de N.S. Pare Pio per la providencia divina papa sobre la definicio dogmatica de la immaculada concepció (1889). Aquestes traduccions es justifiquen per la necessitat comunicativa del català  a la diòcesi d'Elna Perpinyà : els catecismes, les pregàries, els cants i les novenes s'hi feien en català . Ara bé, aquestes traduccions apareixen en un moment en què la llengua catalana roman abandonada a l'oralitat familiar i és precisament arran d'això que tenen un gran mèrit en la construcció de la nostra llengua nacional a la Catalunya Nord. En el segle XIX, el del triomf de la "catalanada", quan el país s'hagués pogut decantar cap al secessionisme lingüístic, tot entronitzant el parlar rossellonès com a llengua local, els traductors d'obres religioses utilitzen una ortografia etimològica i una varietat de llengua supradialectal.

La Declaració quebequesa sobre els arxius en català: unir-se per reaccionar i actuar

Entre 2003 i 2005, els 1.000 arxivers quebequesos que treballaven en els 300 serveis d'arxius i que estaven agrupats en 9 associacions, es van unir per reaccionar davant de certes situacions o per actuar sobre el seu entorn. Aquestes accions els fan prendre conciència de la seva força col·lectiva i els inciten a treballar en la redacció d'una Declaració quebequesa sobre els arxius per traduir la seva implicació professional i les seves ganes de treballar per a la constitució, la conservació i la valorització dels arxius de la seva societat.

L' Impacte de la mort en estudiants d'infermeria durant el seu primer període de pràctiques

La mort i el procés de morir són fets quotidians en les persones grans i, conseqüentment, en els centres sociosanitaris, on bona part de les persones usuàries són d’edat avançada. Tot i que es tracta d’un fenomen natural que s’inclou dins del cicle vital de les persones, en la nostra societat la mort encara provoca rebuig, por, ansietat, tristesa i inquietud. En aquest marc, les estudiants1 d’infermeria són un col·lectiu que poden patir especialment l’impacte de la mort. Primer, perquè com a membres de la societat tenen interioritzat el codi social preestablert envers aquest tema i, segon, perquè durant la seva formació estan en contacte amb persones que estan al final de la vida i poden presenciar vivències de mort. En el primer període de pràctiques dels estudis d’infermeria, les estudiants han de fer front a diverses situacions del dia a dia fins aleshores desconegudes. Els conflictes interpersonals amb l'equip de treball i la inseguretat sobre les habilitats i les competències professionals són alguns dels aspectes que acostumen a viure amb més tensió. Tot i això, el que més impacte els provoca és la cura de les persones al final de la vida. Davant d'una situació de tensió, la persona viu un component estressor, que suposa el punt d’inflexió. A partir d’aquí s’activen els components adaptatius, que és el que emocionalment fa que la persona pugui fer front a aquesta situació estressant. A més, hi ha un component de suport, que són les ajudes que té. Segons com es treballi el component adaptatiu farà que la persona reaccioni en un futur de forma més automàtica i inconscient o, al contrari, que la persona respongui de forma més conscient i intencionada. El present treball està concebut per comprendre quins elements psicosocials – components estressors i components de suport– poden afectar a les estudiants que presencien la vivència de la mort de malalts geriàtrics terminals en el primer període de pràctiques en un centre sociosanitari. S’ha dissenyat un estudi descriptiu transversal quantitatiu, de caràcter exploratori, per tal de descriure la freqüència i algunes característiques psicosocials al voltant de la mort en estudiants d'infermeria en el seu primer període de pràctiques, tant a nivell personal com a nivell professional. La mostra de l'estudi són 65 estudiants, la majoria són dones d'entre els 18 i els 29 anys –més d’un 90%–. Els resultats indiquen que un 80% dels futurs professionals estudiats han patit la mort d’alguna persona significativa al llarg de la seva vida; d'aquests, gairebé un de cada quatre presenta dol complicat. Quant a la vivència de mort en les pràctiques, el 83% l'ha experimentat. Tot i aquest elevat percentatge, no totes les experiències tenen una connotació negativa. En prop de la meitat dels casos, les morts són percebudes com una experiència enriquidora i natural. Els components estressors més impactants que les estudiants han viscut durant les pràctiques per la mort d’alguna persona malalta són: la reacció de la família del finat, el patiment que es genera al seu voltant, algun signe o símptoma físic experimentat pel malalt al final del procés, i la pròpia reacció emocional. Els components de suport expressats són: saber gestionar les pròpies emocions, tenir més formació sobre relació d’ ajuda i empatia, tenir més formació en control de símptomes i comunicació, per atendre usuaris –tant malalts com familiars- i que algú els informés i orientés en el procés. Altres resultats a tenir en compte són que la població estudiada té més preocupació o inquietud per la mort i el procés de morir de la persona estimada i menys per la pròpia mort. A més, tot i que la meitat no hagués escollit geriatria com opció a les primeres pràctiques clíniques, gairebé tot el grup estudiat ho recomanaria després d'haver viscut l'experiència. Les implicacions pràctiques d'aquest estudi porten a pensar que es pot reorientar la informació i preparació que es dóna a les estudiants d’infermeria abans del primer contacte amb la realitat dels centres sociosanitaris, així com també el paper de formació i suport que pot fer tant la persona tutora de pràctiques com les infermeres de referència dels diferents centres. En conclusió, caldria dissenyar estratègies formatives i de suport entorn a la preparació psicològica personal de l’estudiant; entorn a l’acompanyament, les cures pal·liatives i el dol; i valorar la seva eficiència en el futur.

Memoria de la elaboración de subtítulos para "Babel", primer capítulo de la serie documental Fry's Planet Word

Este trabajo pretende identificar algunas de las habilidades que un traductor audiovisual debe desarrollar, desde un punto de vista práctico, para ejercer la profesión, haciendo hincapié en el dominio del software específico para subtituladores. Esta memoria describe el proceso de ensayo y error llevado a cabo durante la elaboración de los subtítulos de un documental e identifica algunas de las dificultades con las que podemos encontrarnos al realizar un encargo de este tipo si trabajamos con programas de licencia gratuita, además de intentar aportar las soluciones correspondientes.

Les llengües de l’alumnat dins del sistema educatiu català als inicis del segle XXI

Over the course of the last decade, classes in the Catalan education system have witnessed significant demographic changes with major consequences for language education. This paper describes these changes and gives some data on students’ knowledge of Catalan and Spanish, their attitudes and their language habits

El repte de la llengua al ciberespai. Ressenya de Josep Gifreu: El català a l'espai de comunicació, Barcelona-Castelló-València. UAB, UJ1, UV, 272 p.

Avui en dia són diverses les llengües que lluiten per colonitzar la cibersocietat a la xarxa , i el català s'hi està forjant un paper gens menyspreable. Josep Gifreu repassa, en una investigació a cavall entre l'assaig històric cultural i la crònica política, l'evolució del procés general de normalització lingüística alhora que descriu el canvi en l'ecosistema mediàtic durant el període 1976-2013: des de la publicació del diari Avui fins a la Galàxia Internet , la revolució radical que , en el nostre cas, ha implicat la incorporació de la versió catalana a Google, l'aparició del domini .cat, la publicació del diari Ara , els més de 400.000 articles de la Viquipèdia o, per contra, el tancament de RTVV.