598 resultados para Entrenament (Esport)
Resumo:
L'actuaci logopdica en pacients afsics ha de tenir en compte tant l'alteraci especfica com la vessant personal i social de la persona atesa. El resultat de les nostres intervencions estar, per tant, lligat a factors no solament tcnics sin tamb personals. En l'article reflexionem sobre aquesta doble tasca, tcnica i humana. Fem primer un reps a l'argumentaci terica que fonamenta la nostra practica clnica, repassem les variables de la relaci teraputica i, finalment, donem veu a persones que viuen l'experincia de no poder-se comunicar.
Resumo:
S'han estudiant les funcions neuropsicolgiques en una mostra de 96 pacients amb malaltia de Parkinson (MP) i 42 controls aparellats per gnere, edat, escolaritat i intel.ligncia verbal. Els resultats indiquen que els pacients afectats per MP, com a grup, presenten alteracions en les funcions visuoespacials, en la memria i en les funcions frontals, per que aquests dficits no estan sempre presents en tots els pacients. L'anlisi de clusters realitzat ens mostra que les alteracions neuropsicolgiques presents en la MP estan distribuides en subgrups. En un dels grups es va observar la presncia d'afectaci cognitiva generalitzada, mentre que el segon subgrup va mostrar absncia de dficits cognitius i, finalment, el darrer subgrup presentava alteracions especfiques en les funcions visuoespacials i frontals. La puntuaci verbal mostrava el mateix patr de deteriorament que les funcions frontals i es va trobar una diferncia significativa entre els pacients i el grup control en aquesta funci. La presencia de depressi estava present en un 50% dels pacients i estava fortament relacionada amb els dficits frontals. Els resultats d'aquest estudi mostren la importncia d'avaluar les funcions neuropsicobiolgiques i del llenguatge en els pacients afectats per MP, amb la finalitat de conixer el patr de deteriorament, per tal d'afavorir-ne el funcionament i la qualitat de vida.
Resumo:
En la comprensi i la producci del llenguatge intervenen processos automtics i processos controlats. La diferncia entre uns i altres est determinada pel grau d'implicaci del sistema cognitiu en el processament, el qual es pot inferir, en certa mesura, examinant el nivell de conscincia i voluntarietat presents en realitzar una tasca. L'objectiu d'aquest article ha estat definir aquests processos i posar-se en relaci amb un marc teric de referncia. L'automatisme s'explica a partir de la hiptesi de la modularitat, mentre que els processos controlats, per la seva estreta relaci amb el sistema cognitiu, sn interpretats des de diferents marcs terics que abasten des de la perspectiva pragmtica a la teoria de la ment.
Resumo:
Aquest article t per objectiu descriure com, des de la practica logopdica i a partir d'una determinada manera d'entendre l'adquisici del llenguatge, s'orienta un model de treball inclusiu per abordar les dificultats del llenguatge en el context escolar. Es revisa breument el marc teric i els principis de la intervenci naturalista i els nous reptes que aquest enfocament planteja pel que fa a l'avaluaci i a la intervenci en contextos naturals i vinculats amb el currculum.
Resumo:
El Trastorn Especfic del Llenguatge (TEL) s un dtficit lingstic que afecta el desenvolupament normal del llenguatge, en qui es poden veure implicades tant la comprensi com l'expressi, i en qu es mostra un rendiment cognitiu superior al lingustic. L'objectiu d'aquest treball s estudiar el perfil psicolingstic de nens amb TEL. S'hi estudien setze nens, vuit amb TEL i vuit que segueixen la pauta estndard de desenvolupament del llenguatge (NP); tots els nens tenen entre 5 i 9;4 anys d'edat. Les diferncies sn notables entre els dos grups de nens estudiats, tant quantitativament com qualitativament. En l'estudi es pot observar que la comprensi es relaciona directament amb els errors gramaticals i sintctics en el nens amb TEL. Tamb es destaquen les relacions existents entre errors de formulaci i errors gramaticals i sintctics, d'una banda, i entre aquests dos ltims, de ['altra. Les caracterstiques que mostren els nens amb TEL comprometen el seu procs d'escolaritzaci i la seva integraci social.
Resumo:
Des de principi dels anys 90, els programes per a la detecci universal neonatal de la sordesa -DUNS- s'han anat implementant arreu del mn. La seva aportaci a la millora de la competncia en llenguatge dels infants sords ha estat forca significativa. A l'Estat espanyol, la DUNS esta possibilitant una detecci molt ms prec de la sordesa, cosa que accelera l'establiment del diagnostic i del tractament, i augmenta aix les probabilitats que la rehabilitaci auditiva dels infants sords sigui reeixida. Des de la perspectiva de l'atenci integral de la sordesa infantil, aquests programes tenen com a objectiu la detecci de la patologia dins el primer mes de vida, el diagnstic als tres mesos i la instauraci del tractament al voltant dels sis mesos. Aquests terminis suposen un autntic repte que exigeix, d'una banda, la creaci de centres qualificats i, de l'altra, la reformulaci dels protocols d'actuaci dels professionals de les distintes disciplines i la seva adaptaci a les noves eines disponibles per al diagnstic, l'adaptaci prottica i la rehabilitaci auditiva del nad sord. Si en un article anterior abordava el futur de la intervenci amb infants sords, tot considerant els avenos tcnics ja existens (Valero, 2002); ara em proposo revisar breument l'estat de la qesti a Catalunya, alhora que es faran una srie de reflexions sobre els canvis que la detecci molt primerenca d'infants sords pot reportar tant per als mateixos sords com per als professionals que els hem d'atendre.
Resumo:
La disfonia s una alteraci de les qualitats bsiques de la veu (timbre, alada, intensitat) que pot afectar la vida social i professional del pacient. La valoraci de la disfonia en els protocols mdics actuals incideix, d'una banda, en els mitjans tecnics que ajuden a definir les caracterstiques d'aquesta disfonia (anlisi acstica informatitzada) i, de l'altra, en l'exploraci de la laringe que permet una classificaci de les lesions orgniques i de la funcionalitat larngia (laringoestrobospia), aix com la valoraci subjectiva del pacient del seu handicap vocal. Aquest article aborda la multifactorialitat de la disfonia com a smptoma i no com a causa, valorant especialment els aspectes emocionals, i constata la manca de mitjans simples i significatius per a una valoraci d'aquests aspectes. D'aqu se'n deriva la necessitat de l'abordatge multidisciplinari, tant en el diagnstic com en la intervenci en els trastorns de la veu.
Resumo:
L'educaci i la reeducaci de la veu tenen un llarg recorregut professional. A partir dels coneixements i de les tcniques provinents del mn del cant i de la medicina, s'ha anat constituint un corpus de practiques professionals d'efectivitat contrastada en l'exercici quotidi. Componen una part d'aquest corpus les vocalitzacions que el pacient practica en les sessions teraputiques. Aquest article pretn explicar les bases fisiolgiques per escollir quin material fontic s'empra en aquests exercicis.
Resumo:
Els professors universitaris ens trobem avui en dia amb situacions a les aules que ens generen un profund desconcert, i que responen a alguns smptomes del que sha anomenat la secundaritzaci de la universitat. Aquesta situaci ha provocat alguns crits dalarma motivada, entre daltres coses, pels dficits en la formaci dels estudiants que ens arriben -fet que dificulta mantenir els estandards de qualitat i que preocupa per la tendncia a la rebaixa en els nivells acadmics-, aix com per les mostres duna infantilitzaci dels estudiants universitaris i pels diferents llenguatges entre professor i alumne que generen dificultats comunicatives importants. Hi ha moltes mostres daquestes dificultats actuals, del que podrem anomenar el desconcert de la universitat davant el canvi en el perfil de lalumnat, que dia a dia ens ocupa en les reunions de claustre, en les avaluacions de curs, etc. Sense nim dexhaustivitat, i amb la pretensi de fer el que podrem anomenar una crnica impressionista duna alarma, voldria dedicar aquest article a destacar-ne alguns exemples.
Resumo:
La formaci dels joves universitaris del segle XXI, immersos en un mn global i en la societat de la informaci i del coneixement, no es pot concebre sense una clara referncia a la dimensi internacional. Mai com fins ara shavien tingut a labast tants recursos de connexi per apropar els pobles i la seva gent, facilitant la comunicaci a diversos nivells: informatiu, social, professional i personal. Enguany sacompleix el vint aniversari de la nostra plena integraci a Europa
Resumo:
En aquest article s'explica la realitzaci d'un projecte de logopdia a l'ndia. En concret, d'un projecte que neix a partir de la proposta de la Fundacin Vicente Ferrer d'integrar la tasca de logopdia en un nou centre per a nens amb parlisi cerebral. En primer lloc, es fa una breu presentaci de la Fundaci des dels seus inicis fins a l'actualitat. A continuaci, es descriu el context on aquest projecte es va dur a terme. Tot seguit, se n'explica el desenvolupament i l'evoluci. Per acabar, es fa una reflexi sobre el que ha suposat aquest projecte tant com a professional com pel que fa a vivncia personal.
