Do palco ao público: os protagonistas da comunicação de festivais de música em Portugal e Espanha

Dissertação de mestrado em Ciências da Comunicação (área de especialização em Publicidade e Relações Públicas)

In search of a language textile and text in contemporary women's art

This research uses the textile/text axis concept as a conceptual tool to investigate the role of textile and text in contemporary women’s art practice and theorizing, investigating textile as a largely hitherto unacknowledged element in women’s art practice of the late 20th and early 21st centuries. Textile and text share a common etymological root, from the Latin textere to weave, textus a fabric. The thesis illuminates the pathways whereby textile and text played an important role in women reclaiming a speaking voice as creators of culture and signification during a revolutionary period of renewal in women’s cultural contribution and positioning. The methodological approach used in the research consisted of a comprehensive literature review, the compilation of an inventory of relevant women artists, developing a classificatory system differentiating types of approaches, concerns and concepts underpinning women’s art practice vis a vis the textile/text axis and a series of three in-depth case studies of artists Tracey Emin, Louise Bourgeois and Faith Ringgold. The thesis points to the fact that contemporary women artists and theorists have rounded their art practice and aesthetic discourse in textile as prime visual metaphor and signifier, turning towards the ancient language of textile not merely to reclaim a speaking voice but to occupy a ground breaking locus of signification and representation in contemporary culture. The textile/text axis facilitated women artists in powerfully countering a culturally inscribed status of Lacanian ‘no-woman’ (a position of abjection, absence and lack in the phallocentric symbolic). Turning towards a language of aeons, textile as fertile wellspring, the thesis identifies the methodologies and strategies whereby women artists have inserted their webs of subjectivities and deepest concerns into the records and discourses of contemporary culture. Presenting an anatomy of the textile/text axis, the thesis identifies nine component elements manifesting in contemporary women’s aesthetic practice and discourse. In this cultural renaissance, the textile/text axis, the thesis suggests, served as a complex lexicon, a system of labyrinthine references and signification, a site of layered meanings and ambiguities, a body proxy and a corporeal cartography, facilitating a revolution in women’s aesthetic praxis.

A Rembrandt is a Rembrandt

As paintings are assets, we propose to model a painting's price dynamics as a diffusion process, i.e., as the financial literature models share prices, but correcting by size. We show that the influence of size on the artwork price diminishes as the paintings gets older because 1) prices incorporate progressively more noise and 2) for high quality artists, the relative importance of size on price decreases as the artist consolidates and authorship gains importance as explanatory variable. Our theoretical results are consistent with data from a sample of 19th- and 20th-century Catalan painters of similar quality. These findings suggest that an artist's quality and antiquity should be taken into account in order to obtain more efficient estimates of parameters in hedonic art market models.

La formació d'una política exterior per a l'Índia. La visita de Nehru a l'Espanya republicana durant la Guerra Civil

L'objectiu ha estat posar en relació dues realitats que fins al moment havien estat considerades completament alienes, com són l’Índia i Espanya. La recerca de fonts per a les relacions bilaterals de tot tipus es va iniciar al segle XIX. A partir d’aquest moment apareixen tres camps fonamentals on aprofundir. D’una banda tenim les relacions diplomàtiques i la seva vessant política a partir del segle XX. El desenvolupament de representacions consulars té a veure amb el creixement de l’activitat econòmica amb l’Índia britànica, especialment en el camp del proveïment de primeres matèries (cotó i jute). En aquest sentit, la recuperació de les relacions econòmiques va ser clau per al posterior mutu reconeixement diplomàtic el 1957 quan l’Índia ja era un estat independent. Entre mig queden anys de malvolença degut a la vinculació de Nehru amb el govern republicà durant la Guerra Civil i la posició de l’Índia en el cas d’Espanya a l’ONU. Un altre camp d’interès per a les relacions bilaterals es centra en la missió de Bombay que a partir de 1920 fou administrada per jesuïtes catalans, valencians i aragonesos. Finalment, un seguiment de la premsa i la intel•lectualitat espanyola mostra com l’Índia es va convertir a partir de 1920 en un nou focus d’interès informatiu i pel món acadèmic, com no ho havia estat fins llavors. Aquest descobriment de l’Índia per part de viatgers, artistes i periodistes obra una nova via d’intercanvi que es veurà trucada per la Guerra Civil i el posterior establiment d’un règim que destruí el teixit intel•lectual del país.

The History of Rome in Painting

There are many paths to reach Rome, immense field open to the eye through the centuries and days, where the presence of the story is haunting. All the artists came to Rome: Italians of various Italian and also French, Dutch, Flemish, Spanish, English and Americans. These painters whose works tell its long history for having lived in the glare of light forever are the Roman pantheon of arts: what are all the anonymous authors of the frescoes of ancient Rome and medieval, but Fabriano, Cimabue , Giotto, Botticelli, Raphael, Giulio Romano, Michelangelo, Caravaggio, Guido Reni, Guercino, Titian, Vasari, Velasquez, Le Nain, Poussin, Zuccari, Van Wittel, Eckersberg, Giraudet, David, Panini, Hubert Robert, Reynolds, Fuseli, Ingres, Sargent, Caffi, Vernet, Turner, Corot, Caffi, De Chirico, etc..

21st century climate change threatens mountain flora unequally across Europe

Continental-scale assessments of 21st century global impacts of climate change on biodiversity have forecasted range contractions for many species. These coarse resolution studies are, however, of limited relevance for projecting risks to biodiversity in mountain systems, where pronounced microclimatic variation could allow species to persist locally, and are ill-suited for assessment of species-specific threat in particular regions. Here, we assess the impacts of climate change on 2632 plant species across all major European mountain ranges, using high-resolution (ca. 100 m) species samples and data expressing four future climate scenarios. Projected habitat loss is greater for species distributed at higher elevations; depending on the climate scenario, we find 36-55% of alpine species, 31-51% of subalpine species and 19-46% of montane species lose more than 80% of their suitable habitat by 2070-2100. While our high-resolution analyses consistently indicate marked levels of threat to cold-adapted mountain florae across Europe, they also reveal unequal distribution of this threat across the various mountain ranges. Impacts on florae from regions projected to undergo increased warming accompanied by decreased precipitation, such as the Pyrenees and the Eastern Austrian Alps, will likely be greater than on florae in regions where the increase in temperature is less pronounced and rainfall increases concomitantly, such as in the Norwegian Scandes and the Scottish Highlands. This suggests that change in precipitation, not only warming, plays an important role in determining the potential impacts of climate change on vegetation.

Anàlisi de l'obra cinematogràfica de quatre documentalistes russos o de repúbliques ex-soviètiques : la relació amb les noves tendències del documental i el llegat soviètic

El treball de recerca té com a principal objectiu l'estudi del cinema documental rus contemporani a través de l'obra cinematogràfica d'Alexander Sokurov, Sergei Dvortsevoi, Sergei Loznitsa i Victor Kossakovski. En un primer moment la investigació s'havia encaminat en un estudi comparatiu sobre les noves tendències del documental i els models de realisme proposats des de la Rússia post-comunista. El treball s'ha realitzat a partir de tres vies d'investigació. La primera ha consistit en una exhaustiva recerca bibliogràfica sobre cinema documental i cinema soviètic. La segona s'ha plantejat a partir d'un anàlisi acurat de les diverses pel•lícules. Finalment, la tercera via s'ha desenvolupat a partir d'un treball de camp realitzat durant una estada a Rússia, un període en el qual va ser possible entrevistar dos dels cineastes protagonistes de l'estudi, Sergei Dvortsevoi i Victor Kossakovski, així com el crític de cinema Andrei Xemijakin. També va ser fonamental l'assistència a la taula rodona i la master class impartida per Sergei Loznitsa en el marc del desè aniversari del Màster en Teoria i Pràctica de Documental Creatiu de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tot i que es poden traçar vincles entre el treball dels quatre cineastes escollits i algunes de les pràctiques contemporànies en l'àmbit de la no-ficció, com pot ser l'experiència de Sergei Loznitsa en el terreny del found-footage, o els documentals experimentals de caràcter assagístic d'Alexander Sokurov, així com la tendència observacional i el pas al cinema de ficció de Segei Dvortsevoi, o l'ús de la tecnologia digital en les últimes pel•lícules de Victor Kossakovski. Tot i aquestes aproximacions, es pot afirmar que el model de realisme proposat per aquests cineastes troba el seu autèntic llegat en el cinema soviètic. Una herència que comença amb el cinema de Dziga Vertov –pioner del documental artístic i revolucionari- i acaba en el d'Artavadz Pelechian.

Tax Coordination Between Regions in Spain. The Role of the Courts

Overview of the Tax Coordination of the Regions in Spain from the point of view of the role of the Courts in developing the present system

Liver kidney microsomes type 1 antibodies are associated with 80% reduction of the CYP2D6 activity in patients with chronic hepatitis C

Introduction Liver kidney microsomal type 1 (LKM-1) antibodies have been shown to decrease CYP2D6 activity in vitro. We investigated whether LKM-1 antibodies might reduce CYP2D6 activity also in vivo.Materials and Methods All patients with chronic hepatitis C and LKM-1 antibodies enrolled in the Swiss Hepatitis C Cohort Study (SCCS) were assessed: ten were eligible and fi tted to patients without LKM-1 antibodies. Patients were genotyped for CYP2D6 variants to exclude individuals with a poor metabolizer genotype. CYP2D6 activity was measured by a specifi c substrate using the dextromethorphan/dextrorphan (DEM/DOR) metabolic ratio to classify patients into four activity phenotypes (i.e. ultrarapid, extensive, intermediate and poor metabolizers). The concordance between phenotype based on DEM/DOR ratio and phenotype expected from genotype was examined in LKM-1 positive and negative patients. Groups were compared with respect to the DEM/DOR metabolic ratio.Results All patients had a CYP2D6 extensive metabolizer genotype. The observed phenotype was concordant with CYP2D6 genotype in most LKM-negative patients, whereas only three (30%) LKM-1 positive patients had a concordant phenotype (six presented an intermediate and one a poor metabolizer phenotype). The median DEM/DOR ratio was six-fold higher in LKM-1 positive than in LKM-1 negative patients (0.096 vs. 0.016, p = 0.004), indicating that CYP2D6 metabolic function was significantly reduced in the presence of LKM-1 antibodies.Conclusion In chronic hepatitis C patients with LKM-1 antibodies, the CYP2D6 metabolic activity was on average reduced by 80%. The impact of LKM-1 antibodies on CYP2D6-mediated drug metabolism pathways warrants further translational studies in the setting of new protease inhibitor therapies

Anàlisi de l'obra cinematogràfica de quatre documentalistes russos o de repúbliques ex-soviètiques: la relació amb les noves tendències del documental i el llegat soviètic.

El treball de recerca té com a principal objectiu l'estudi del cinema documental rus contemporani a través de l'obra cinematogràfica d'Alexander Sokurov, Sergei Dvortsevoi, Sergei Loznitsa i Victor Kossakovski. En un primer moment la investigació s'havia encaminat en un estudi comparatiu sobre les noves tendències del documental i els models de realisme proposats des de la Rússia post-comunista. El treball s'ha realitzat a partir de tres vies d'investigació. La primera ha consistit en una exhaustiva recerca bibliogràfica sobre cinema documental i cinema soviètic. La segona s'ha plantejat a partir d'un anàlisi acurat de les diverses pel•lícules. Finalment, la tercera via s'ha desenvolupat a partir d'un treball de camp realitzat durant una estada a Rússia, un període en el qual va ser possible entrevistar dos dels cineastes protagonistes de l'estudi, Sergei Dvortsevoi i Victor Kossakovski, així com el crític de cinema Andrei Xemijakin. També va ser fonamental l'assistència a la taula rodona i la master class impartida per Sergei Loznitsa en el marc del desè aniversari del Màster en Teoria i Pràctica de Documental Creatiu de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tot i que es poden traçar vincles entre el treball dels quatre cineastes escollits i algunes de les pràctiques contemporànies en l'àmbit de la no-ficció, com pot ser l'experiència de Sergei Loznitsa en el terreny del found-footage, o els documentals experimentals de caràcter assagístic d'Alexander Sokurov, així com la tendència observacional i el pas al cinema de ficció de Segei Dvortsevoi, o l'ús de la tecnologia digital en les últimes pel•lícules de Victor Kossakovski. Tot i aquestes aproximacions, es pot afirmar que el model de realisme proposat per aquests cineastes troba el seu autèntic llegat en el cinema soviètic. Una herència que comença amb el cinema de Dziga Vertov –pioner del documental artístic i revolucionari- i acaba en el d'Artavadz Pelechian –cineasta armeni i un dels màxims representatnts del documental poètic-. El treball de recerca ha estat presentat en forma de comunicació en el congrés internacional “IMAGEing Reality: Representing the Real in Film, Television and New Media”, celebrat a Pamplona el mes d'Octubre de 2009. La comunicació s'ha redactat en format article i està pendent de publicació.

Physically based walking simulation

Hem realitzat l’estudi de moviments humans i hem buscat la forma de poder crear aquests moviments en temps real sobre entorns digitals de forma que la feina que han de dur a terme els artistes i animadors sigui reduïda. Hem fet un estudi de les diferents tècniques d’animació de personatges que podem trobar actualment en l’industria de l’entreteniment així com les principals línies de recerca, estudiant detingudament la tècnica més utilitzada, la captura de moviments. La captura de moviments permet enregistrar els moviments d’una persona mitjançant sensors òptics, sensors magnètics i vídeo càmeres. Aquesta informació és emmagatzemada en arxius que després podran ser reproduïts per un personatge en temps real en una aplicació digital. Tot moviment enregistrat ha d’estar associat a un personatge, aquest és el procés de rigging, un dels punts que hem treballat ha estat la creació d’un sistema d’associació de l’esquelet amb la malla del personatge de forma semi-automàtica, reduint la feina de l’animador per a realitzar aquest procés. En les aplicacions en temps real com la realitat virtual, cada cop més s’està simulant l’entorn en el que viuen els personatges mitjançant les lleis de Newton, de forma que tot canvi en el moviment d’un cos ve donat per l’aplicació d’una força sobre aquest. La captura de moviments no escala bé amb aquests entorns degut a que no és capaç de crear noves animacions realistes a partir de l’enregistrada que depenguin de l’interacció amb l’entorn. L’objectiu final del nostre treball ha estat realitzar la creació d’animacions a partir de forces tal i com ho fem en la realitat en temps real. Per a això hem introduït un model muscular i un sistema de balanç sobre el personatge de forma que aquest pugui respondre a les interaccions amb l’entorn simulat mitjançant les lleis de Newton de manera realista.

El pintor Andreu Bosch Canals i la seva obra

Les crítiques d'art publicades en els principals diaris barcelonins entre el 1919 i el 1960 situen el pintor Bosch Canals com un dels millors paisatgistes de l'època.

Need of reduced and harmonized bureaucracy in multi-centre clinical research - a case-report from a Swiss trial

Introduction We launched an investigator-initiated study(ISRCTN31181395) to evaluate the potential benefit of pharmacokinetic-guided dosage individualization of imatinib for leukaemia patients followed in public and private sectors. Following approval by the research ethics committee (REC) of the coordinating centre, recruitment throughout Switzerland necessitated to submit the protocol to 11 cantonal RECs.Materials and Methods We analysed requirements and evaluation procedures of the 12 RECs with associated costs.Results 1-18 copies of the dossier, in total 4300 printed pages, were required (printing/posting costs: ~300 CHF) to meet initial requirements. Meeting frequencies of RECs ranged between 2 weeks and 2 months, time from submission to first feedback took 2-75 days. Study approval was obtained from a chairman, a subor the full committee, the evaluation work being invoiced by 0-1000 CHF (median: 750 CHF, total: 9200 CHF). While 5 RECs gave immediate approval, the other 6 rose in total 38 queries before study release, mainly related to wording in the patient information, leading to 7 different final versions approved. Submission tasks employed an investigator half-time over about 6 months.Conclusion While the necessity of clinical research evaluation by independent RECs is undisputed, there is a need of further harmonization and cooperation in evaluation procedures. Current administrative burden is indeed complex, time-consuming and costly. A harmonized electronic application form, preferably compatible with other regulatory bodies and European countries, could increase transparency, improve communication, and encourage academic multi-centre clinical research in Switzerland.

Arts In Education Charter

The Minister for Arts, Heritage and the Gaeltacht will introduce a Public Service Education Dividend (PSED). This will place new obligations on the Arts Council, on arts organisations and on individual artists in receipt of public funds. The Arts Council will ensure that arts organisations which it supports from the public purse include arts – in - education as part of their programme of work. All publicly funded arts organisations will be obliged to donate time per annum to a local education initiative. Individual artists funded from the public purse, including those in receipt of the artists' tax exemption, shall donate at least 2 hours each per annum to a local education initiative.

Pregnancy outcome following maternal exposure to statins: a multicenter prospective study

Introduction Statin use in women of childbearing age is increasingly common. However, published data on pregnancy outcome after exposure to statins are scarce and conflicting. This contribution addresses the safety of statin use during pregnancy.Materials and Methods In a multi-centre (n = 11), prospective study we compared the outcomes of 249 women exposed during the 1st trimester of pregnancy to simvastatin (n = 124), atorvastatin (n = 67), pravastatin (n = 32), rosuvastatin (n = 18), fl uvastatin (n = 7) or cerivastatin (n = 1) with a control group exposed to agents known to be non-teratogenic (n = 249). Data were collected by members of the European Network of Teratology Information Services during individual risk counselling.Results The difference in the rate of major birth defects between the statinexposed and the control group was statistically insignificant (4.0% versus 2.7% OR 1.5; 95% CI 0.5-4.5, p = 0.44). The crude rate of spontaneous abortions (12.8% versus 7.1%, OR 1.9, 95% CI 1.0-3.6, p = 0.04) was higher in the exposed group. However, after adjustment to maternal age and gestational age at initial contact, the difference became insignificant. The rate of elective pregnancy-termination (8.8% versus 4.4%, p = 0.05) was higher and the rate of live births was lower in the exposed group (77.9% versus 88.4%, p = 0.002). Prematurity was more frequent in exposed pregnancies (16.1% versus 8.5%; OR 2.1, 95% CI 1.1- 3.8, p = 0.02). Nonetheless, gestational age at birth (median 39 weeks, IQR 37-40 versus 39 weeks, IQR 38-40, p = 0.27) and birth weight (median 3280 g, IQR 2835-3590 versus 3250 g, IQR 2880- 3600, p = 0.95) did not differ between exposed and non-exposed pregnancies.Conclusion This study did not detect a teratogenic effect of statins. Its statistical power however is not sufficient to reverse the recommendation of treatment discontinuation during pregnancy.