Més enllà de l'avaluació continuada: creació de recursos docents en accés obert pels estudiants

Es presenta l'experiència duta a terme durant el curs 11/12 dins l'assignatura Plantes d'Ús Alimentari, optativa de les llicenciatures de Farmàcia i de Ciència i Tecnologia dels Aliments, consistent en l'elaboració per part dels estudiants dels materials d'una part del temari, en aquest cas una presentació. Aquest material ha estat dipositat al Dipòsit Digital de la UB i s'utilitzarà com a material docent a partir del curs 12/13, dins la mateixa assignatura.

La competència "El treball col·laboratiu": una oportunitat per a incorporar les TIC en la didàctica universitària. Descripció de l'experiència amb la plataforma ACME (UdG) = La competencia "El trabajo colaborativo": una oportunidad para incorporar las TIC en la didáctica universitaria. Descripción de la experiencia con la plataforma ACME (UdG)

L'article és una reflexió sobre els requisits de formació dels professionals que demana la societat del coneixement. Un dels objectius més importants que ha de tenir la universitat en la societat del coneixement és la formació de professionals competents que tinguin prou eines intel·lectuals per a enfrontar-se a la incertesa de la informació, a la consciència que aquesta té una data de caducitat a curt termini i a l'ansietat que això provoca. Però, a més, també han de ser capaços de definir i crear les eines de treball amb què donaran sentit i eficàcia a aquest coneixement mudable i mutant. Per això, l'espai europeu d'ensenyament superior prioritza la competència transversal del treball col·laboratiu amb l'objectiu de promoure un aprenentatge autònom, compromès i adaptat a les noves necessitats de l'empresa del segle xxi. En aquest context, es presenta l'entorn teòric que fonamenta el treball desenvolupat a la plataforma informàtica ACME, que uneix el treball col·laboratiu i l'aprenentatge semipresencial o blended learning. Així mateix, es descriuen amb detall alguns exemples de wikis, paradigma del treball col·laboratiu, fets en assignatures impartides per la Universitat de Girona en l'espai virtual ACME

Methods for Estimating Annual Exceedance-Probability Discharges for Streams in Iowa, Based on Data through Water Year 2010, TR-519, 2013

A statewide study was performed to develop regional regression equations for estimating selected annual exceedance- probability statistics for ungaged stream sites in Iowa. The study area comprises streamgages located within Iowa and 50 miles beyond the State’s borders. Annual exceedanceprobability estimates were computed for 518 streamgages by using the expected moments algorithm to fit a Pearson Type III distribution to the logarithms of annual peak discharges for each streamgage using annual peak-discharge data through 2010. The estimation of the selected statistics included a Bayesian weighted least-squares/generalized least-squares regression analysis to update regional skew coefficients for the 518 streamgages. Low-outlier and historic information were incorporated into the annual exceedance-probability analyses, and a generalized Grubbs-Beck test was used to detect multiple potentially influential low flows. Also, geographic information system software was used to measure 59 selected basin characteristics for each streamgage. Regional regression analysis, using generalized leastsquares regression, was used to develop a set of equations for each flood region in Iowa for estimating discharges for ungaged stream sites with 50-, 20-, 10-, 4-, 2-, 1-, 0.5-, and 0.2-percent annual exceedance probabilities, which are equivalent to annual flood-frequency recurrence intervals of 2, 5, 10, 25, 50, 100, 200, and 500 years, respectively. A total of 394 streamgages were included in the development of regional regression equations for three flood regions (regions 1, 2, and 3) that were defined for Iowa based on landform regions and soil regions. Average standard errors of prediction range from 31.8 to 45.2 percent for flood region 1, 19.4 to 46.8 percent for flood region 2, and 26.5 to 43.1 percent for flood region 3. The pseudo coefficients of determination for the generalized leastsquares equations range from 90.8 to 96.2 percent for flood region 1, 91.5 to 97.9 percent for flood region 2, and 92.4 to 96.0 percent for flood region 3. The regression equations are applicable only to stream sites in Iowa with flows not significantly affected by regulation, diversion, channelization, backwater, or urbanization and with basin characteristics within the range of those used to develop the equations. These regression equations will be implemented within the U.S. Geological Survey StreamStats Web-based geographic information system tool. StreamStats allows users to click on any ungaged site on a river and compute estimates of the eight selected statistics; in addition, 90-percent prediction intervals and the measured basin characteristics for the ungaged sites also are provided by the Web-based tool. StreamStats also allows users to click on any streamgage in Iowa and estimates computed for these eight selected statistics are provided for the streamgage.

La competència "El treball col·laboratiu": una oportunitat per a incorporar les TIC en la didàctica universitària. Descripció de l'experiència amb la plataforma ACME (UdG) = La competencia "El trabajo colaborativo": una oportunidad para incorporar las TIC en la didáctica universitaria. Descripción de la experiencia con la plataforma ACME (UdG)

L'article és una reflexió sobre els requisits de formació dels professionals que demana la societat del coneixement. Un dels objectius més importants que ha de tenir la universitat en la societat del coneixement és la formació de professionals competents que tinguin prou eines intel·lectuals per a enfrontar-se a la incertesa de la informació, a la consciència que aquesta té una data de caducitat a curt termini i a l'ansietat que això provoca. Però, a més, també han de ser capaços de definir i crear les eines de treball amb què donaran sentit i eficàcia a aquest coneixement mudable i mutant. Per això, l'espai europeu d'ensenyament superior prioritza la competència transversal del treball col·laboratiu amb l'objectiu de promoure un aprenentatge autònom, compromès i adaptat a les noves necessitats de l'empresa del segle xxi. En aquest context, es presenta l'entorn teòric que fonamenta el treball desenvolupat a la plataforma informàtica ACME, que uneix el treball col·laboratiu i l'aprenentatge semipresencial o blended learning. Així mateix, es descriuen amb detall alguns exemples de wikis, paradigma del treball col·laboratiu, fets en assignatures impartides per la Universitat de Girona en l'espai virtual ACME

Més enllà de l'avaluació continuada: creació de recursos docents en accés obert pels estudiants

Es presenta l'experiència duta a terme durant el curs 11/12 dins l'assignatura Plantes d'Ús Alimentari, optativa de les llicenciatures de Farmàcia i de Ciència i Tecnologia dels Aliments, consistent en l'elaboració per part dels estudiants dels materials d'una part del temari, en aquest cas una presentació. Aquest material ha estat dipositat al Dipòsit Digital de la UB i s'utilitzarà com a material docent a partir del curs 12/13, dins la mateixa assignatura.

Desarrollo de una web semántica

Amb aquest projecte es vol solucionar aquesta manca d'accés a la informació i sobretot disposar d'un sistema que relacioni "tot amb tot", és a dir, muntar un sistema únic per documentar xarxa (física) independentment de l'element que es vulgui documentar. La idea és basar el projecte de documentació en una web semàntica basada en wiki semàntica amb un motor de cerca MediaWiki.

A Classification of Tools for Learning Logic

A table showing a comparison and classification of tools (intelligent tutoring systems) for e-learning of Logic at a college level.

Gestión de la actividad no presencial y autoevaluación de competencias = Management of student learning outside the classroom and the self-evaluation of competences

La asignatura troncal “Evaluación Psicológica” de los estudios de Psicología y delestudio de grado “Desarrollo humano en la sociedad de la información” de laUniversidad de Girona consta de 12 créditos según la Ley Orgánica de Universidades.Hasta el año académico 2004-05 el trabajo no presencial del alumno consistía en larealización de una evaluación psicológica que se entregaba por escrito a final de curso yde la cual el estudiante obtenía una calificación y revisión si se solicitaba. En el caminohacia el Espacio Europeo de Educación Superior, esta asignatura consta de 9 créditosque equivalen a un total de 255 horas de trabajo presencial y no presencial delestudiante. En los años académicos 2005-06 y 2006-07 se ha creado una guía de trabajopara la gestión de la actividad no presencial con el objetivo de alcanzar aprendizajes anivel de aplicación y solución de problemas/pensamiento crítico (Bloom, 1975)siguiendo las recomendaciones de la Agencia para la Calidad del Sistema Universitariode Cataluña (2005). La guía incorpora: los objetivos de aprendizaje, los criterios deevaluación, la descripción de las actividades, el cronograma semanal de trabajos paratodo el curso, la especificación de las tutorías programadas para la revisión de losdiversos pasos del proceso de evaluación psicológica y el uso del foro para elconocimiento, análisis y crítica constructiva de las evaluaciones realizadas por loscompañeros

Online teaching of inflammatory skin pathology by a French-speaking International University Network.

INTRODUCTION: Developments in technology, web-based teaching and whole slide imaging have broadened the teaching horizon in anatomic pathology. Creating online learning material including many types of media such as radiologic images, whole slides, videos, clinical and macroscopic photographs, is now accessible to most universities. Unfortunately, a major limiting factor to maintain and update the learning material is the amount of resources needed. In this perspective, a French-national university network was initiated in 2011 to build joint online teaching modules consisting of clinical cases and tests. The network has since expanded internationally to Québec, Switzerland and Ivory Coast. METHOD: One of the first steps of the project was to build a learning module on inflammatory skin pathology for interns and residents in pathology and dermatology. A pathology resident from Québec spent 6 weeks in France and Switzerland to develop the contents and build the module on an e-learning Moodle platform under the supervision of two dermatopathologists. The learning module contains text, interactive clinical cases, tests with feedback, virtual slides, images and clinical photographs. For that module, the virtual slides are decentralized in 2 universities (Bordeaux and Paris 7). Each university is responsible of its own slide scanning, image storage and online display with virtual slide viewers. RESULTS: The module on inflammatory skin pathology includes more than 50 web pages with French original content, tests and clinical cases, links to over 45 virtual images and more than 50 microscopic and clinical photographs. The whole learning module is being revised by four dermatopathologists and two senior pathologists. It will be accessible to interns and residents in the spring of 2014. The experience and knowledge gained from that work will be transferred to the next international resident whose work will be aimed at creating lung and breast pathology learning modules. CONCLUSION: The challenges of sustaining a project of this scope are numerous. The technical aspect of whole-slide imaging and storage needs to be developed by each university or group. The content needs to be regularly updated and its accuracy reviewed by experts in each individual domain. The learning modules also need to be promoted within the academic community to ensure maximal benefit for trainees. A collateral benefit of the project was the establishment of international partnerships between French-speaking universities and pathologists with the common goal of promoting pathology education through the use of multi-media technology including whole slide imaging.

¿Es eficaz especializar la actividad de tutoria? Análisis de una experiencia online

En un entorno online la actividad de tutoría de los estudiantes juega un papel fundamental. Su eje central es el acompañamiento del estudiante a lo largo del programa académico que curse, desde el momento en que muestra su interés en matricularse hasta que se titula. La literatura disponible sobre cómo organizar la actividad tutorial en entornos virtuales es escasa. En esta comunicación, basada en la experiencia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), se analizan dos niveles de especialización de la acción tutorial online. En un primer nivel organizativo, se presenta y evalúa una especialización de la coordinación de la tutoría en función del tipo de conocimiento necesario para ejercerla, académico o administrativo. Esto genera una estructura organizativa de tipo matricial que aporta flexibilidad y conocimiento especializado a la actividad tutorial, y que es valorada muy positivamente por las partes implicadas. En un segundo nivel, se analiza la separación de dos tipos de tutoría especializadas, una de inicio y otra de seguimiento, en función de la antigüedad del estudiante tutorizado. Los resultados de los análisis cualitativos y cuantitativos realizados no permiten concluir que esta segunda forma de especialización contribuya claramente a la mejora de los objetivos de la función tutorial.