Eficacia y eficiencia de los subsidios asistenciales en la lucha contra la pobreza en España: Una valoración a partir de EspaSim

Según las estimaciones presentadas en este trabajo, el actual sistema de subsidios asistenciales reduce notablemente la pobreza extrema - entre un 41 y un 54 por ciento según el índice de pobreza considerado. También tiene un impacto importante sobre la intensidad y severidad de la pobreza según el umbral recomendado por Eurostat (entre un 32 y un 41 por ciento). Se ha demostrado que el elemento más importante dentro de este conjunto protector es el subsidio de desempleo en lo que se refiere tanto a su efectividad como a su eficiencia como instrumento de combate de la pobreza, seguido del complemento de mínimo de pensiones y las pensiones no contributivas de vejez. La eficiencia vertical de estos programas se sitúa, en media, en un 57 por ciento mientras que la eficiencia en la reducción de la pobreza es de un 47 por ciento. El conjunto de prestaciones contributivas del sistema de seguridad social, tiene un efecto sobre la pobreza mucho más importante que el sistema de subsidios asistenciales. Las prestaciones contributivas reducen la pobreza extrema entre un 73 y un 88 por ciento y la pobreza moderada entre un 44 y un 78 por ciento, según el índice de pobreza utilizado.

El mundo ficticio contra el mundo real; El caso de Ince Memed

La literatura tiene la capacidad de mostrarse real a través de los textos literarios que no son totalmente diferentes de los textos históricos. Cada narración tiene un paralelismo entre sí pero hay una condición humana que hace que se perciba de distintas maneras, por tanto, se pueden escribir historias diferentes de un mismo acontecimiento. De algún modo, cada obra depende de la subjetividad humana. He probado de demostrarlo con la novela Ince Memed, del género ‘novela histórica’ explicando que el mundo literario de la novela genera uno imaginario ‘real’ sobre Turquía y su historia.

Estudos sobre o comportamento dos planorbídeos: II - enterramento de Biomphalaria glabrata (Say, 1818) como meio de proteção contra a dessecação

Os a.a confirmaram em laboratório a ocorrência de enterramento no repertório comportamental de Biomphalaria glabrata. Verificaram que os indivíduos enterrados se recuperaram com maior rapidez, depois de um período de 20 dias de dessecação, do que os outros que permaneceram sobre o solo. Estudos mais detalhados a respeito são necessários para avaliar a importância epidemiológica desse comportamento.

Redirecció de l'especificitat de les cél·lules T contra epítops del VIH restringit per la HLA-A2 mitjaçant transferència genética

Existeixen creixents evidències què la resposta dels limfòcits T CD8+ alpha beta citotòxics (CTLs) és un element fonamental en la infecció produïda pel VIH. Les CTLs VIH especifiques es consideren molt importants en la reducció de la càrrega viral i en la contenció de la infecció. Encara que la combinació dels antiretrovirals (HAART) ha suposat una millora considerable en la lluita contra el VIH induint una important reducció de la càrrega viral i augmentant el nombre de cèl•lules T CD4+, diverses complicacions han fet ressaltar la necessitat de noves alternatives terapèutiques. Les complicacions inclouen: manca de recuperació d’una resposta immune sòlida contra el VIH, toxicitat a llarg termini de la teràpia i el descobriment que les cèl•lules T CD4+ constitueixen un reservori pel virus. Les noves alternatives controlaran la replicació viral i reconstituiran la immunitat. L’eficàcia de la immunoteràpia cel•lular amb transferència adoptiva de CTLs virals específics s’ha provat en diferents infeccions virals humanes, incloent el VIH. Proposem una modificació de la immunoteràpia adoptiva redirigint l’especificitat de les cèl•lules T contra el VIH mitjançant la transfecció dels gens del TCR. En aquest assaig preclínic, ens aprofitarem de la tecnologia dels animals transgènics per les molècules de HLA, amb la finalitat de generar TCRs d’alta afinitat dirigits contra epitops del VIH restringits per la molècula HLA. Aquests TCRs seran induïts in vivo i seleccionats in vitro. Les cadenes alpha i beta dels TCRs VIH específics procedents de les CTLs seran clonades mitjançant tècniques de biologia molecular. Aquests TCRs VIH específics seran transferits a cèl•lules T CD8+ humanes i la seva especificitat i capacitat citolítica contra cèl•lules diana que presentin antígens de VIH-1 s’estudiaran mitjançant la combinació de diverses tècniques noves (FCC, transfecció mitjançant Nucleoefector). Finalment, una construcció retroviral adient per la seva transducció en cèl•lules T humanes s’establirà amb un TCR òptim seleccionat.

Nasal immunization of mice with human papillomavirus type 16 virus-like particles elicits neutralizing antibodies in mucosal secretions.

To specifically induce a mucosal antibody response to purified human papillomavirus type 16 (HPV16) virus-like particles (VLP), we immunized female BALB/c mice orally, intranasally, and/or parenterally and evaluated cholera toxin (CT) as a mucosal adjuvant. Anti-HPV16 VLP immunoglobulin G (IgG) and IgA titers in serum, saliva, and genital secretions were measured by enzyme-linked immunosorbent assay (ELISA). Systemic immunizations alone induced HPV16 VLP-specific IgG in serum and, to a lesser extent, in genital secretions but no secretory IgA. Oral immunization, even in the presence of CT, was inefficient. However, three nasal immunizations with 5 microgram of VLP given at weekly intervals to anesthetized mice induced high (>10(4)) and long-lasting (>15 weeks) titers of anti-HPV16 VLP antibodies in all samples, including IgA and IgG in saliva and genital secretions. CT enhanced the VLP-specific antibody response 10-fold in serum and to a lesser extent in saliva and genital secretions. Nasal immunization of conscious mice compared to anesthetized mice was inefficient and correlated with the absence of uptake of a marker into the lung. However, a 1-microgram VLP systemic priming followed by two 5-microgram VLP intranasal boosts in conscious mice induced both HPV16 VLP-specific IgG and IgA in secretions, although the titers were lower than in anesthetized mice given three intranasal immunizations. Antibodies in serum, saliva, and genital secretions of immunized mice were strongly neutralizing in vitro (50% neutralization with ELISA titers of 65 to 125). The mucosal and systemic/mucosal HPV16 VLP immunization protocols that induced significant titers of neutralizing IgG and secretory IgA in mucosal secretions in mice may be relevant to genital HPV VLP-based human vaccine trials.

Pere III contra el Rei de Mallorques. Un procés amb garanties?

Estudi monogràfic sobre la constitució política de l’antiga Corona d’Aragó en el temps del regnat de Pere III de Barcelona (1319 – 1387), dit el Cerimoniós, a través del procés i execució seguit contra el rei de Mallorques. S’hi aborda la situació històrica, els antecedents, el context internacional, el procediment penal i les conseqüències polítiques. També s’hi exploren les implicacions doctrinals que, en una època de confluència entre les romanalles del feudalisme i l’eclosió del romanisme humanista, menen a l’establiment d’un règim de garanties constitucionals connectades amb l’ascens d’un poder polític centrat en la figura del monarca.

Violència contra les dones: anàlisi de la situació psicològica personal i interpersonal d'un grup de dones maltractades

Aquest projecte és la continuació d'un estudi pilot finançat per l'Institut Català de les Dones (U/01-6). Es va anar incrementant la grandària de la mostra -avaluant les característiques del maltractament, la simptomatologia, la personalitat i la seva percepció de la relació de parella-, fins que el 2003 -i gràcies a l'ajut del Departament de Benestar i Família-, dins la Fundació Vidal i Barraquer es va crear un servei d'assistència pública especialitzat en atendre dones maltractades (UNADOM); lloc on durant el 2006 hem desenvolupat el treball que ara presentem. L'objectiu general d'aquest estudi transversal consistia en analitzar la situació psicosocial d'un grup de dones maltractades que acudien a la UNADOM, afegint com a element novedós l'avaluació dels estils d'enfrontament que les dones fan servir després de l'experiència abusiva viscuda. Els instruments utilitzats són l'MCMI-II (Millon, 1999), la DAS (Spanier, 1976), el COPE (Carver et al., 1989) i una adaptació de l’Entrevista Semiestructurada sobre Maltractament Domèstic (Echeburúa et al., 1994). Es recull informació d'un total de 50 dones, 17 de les quals han completat la mesura sobre l'enfrontament. Els resultats indiquen que les escales de personalitat que apareixen més alterades són l'esquizoide, la dependent i l'evitativa, i que aquestes són coherents amb les actituds defensives i les estratègies d'enfrontament predominants de les dones de la mostra. A nivell clínic, i segons l’experiència assistencial, es conclou amb la importància de realitzar entrevistes exploratòries acurades ja que això facilita la indicació terapèutica més adient i la focalització de l'ajuda.

Clinical follow-up of women infected with human papillomavirus-16, either alone or with other human papillomavirus types: identification of different risk groups.

OBJECTIVES: Evaluation of the clinical impact of multiple infections of the cervix by human papillomavirus, including human papillomavirus-16, compared with single human papillomavirus-16 infection. STUDY DESIGN: One hundred sixty-nine women were classified in 3 categories depending on their human papillomavirus profile: human papillomavirus-16 only, human papillomavirus-16 and low-risk type(s), and human papillomavirus-16 and other high-risk type(s). Cervical brush samples were analyzed for human papillomavirus DNA by polymerase chain reaction and reverse line blot hybridization. All women were evaluated with colposcopy during 24 months or more. Management was according to the Bethesda recommendations. RESULTS: Women infected with human papillomavirus-16 and other high-risk human papillomavirus type(s) presented more progression or no change in the grade of dysplasia, compared with women of the other groups (relative risk [RR], 1.39; 95% confidence interval [CI], 1.07-1.82; P = .02 at 6 months; RR, 2.10; 95% CI, 1.46-3.02; P < .001 at 12 months; RR, 1.82; 95% CI, 1.21-2.72; P = .004 at 24 months). CONCLUSION: Coinfection of women with human papillomavirus-16 and other high-risk human papillomavirus type(s) increases the risk of unfavorable evolution.

Human papillomavirus detection in genital lesions by in situ hybridization and ultrastructural observations

Detection of papillomavirus DNA in sity hybridization technique was perfomed in 29 symptomatic patients (6 males and 23 females) during the period of 1989-1991 at the Clinic for Sexually Transmitted Diseases, Universidade Federal Fluminense, State of rio de Janeiro. All the male patients had condyloma acuminata. Only HPV 6/11 were found in these lesions. Clinical features inthe female patients included vulvar condyloma acuminata, bowenoid populosis, flat cervical condyloma, cervical condyloma acuminatum and cervical intraepithelialneoplasia grade II (CIN II). We also found cases of condyloma acuminata associated to vulvar intraepithelial neoplasia grade III (VIN III), as well as to vaginal invasive carcinoma. HPV 6/11 and 16/18 were found in vulvar condyloma acuminata. Mixed infection by 6/11-16/18 HPV were also seen in these lesions as well as in the patient who had cervical condyloma acuminatum. HPV 16/18 were found in the condyloma acuminatum plus VIN III and in the CIN II lesions. We have found HPV31/33/51 in the specimen of condyloma acuminatum plus invasive carcinoma. In order to investigate the ultrastructural aspects of HPV infection in genital tissue, the biopsies of three female patients were observed under electron microscope.Mature virus particles were found in the cells of a condyloma acuminatum as wellas in the condyloma acuminatum plus invasive carcinoma case. In another sample, chromosome breakages were found in the nuclei of the infected cells although no viral particles were observed.

Prevalence of human papillomavirus DNA in female cervical lesions from Rio de Janeiro, Brazil

A hundred-sixty paraffin-embedded specimens from female cervical lesions were examined for human papillomavirus (HPV) types 6, 11, 16 and 18 infections by non-isotopic in situ hybridization. The data were compared with histologic diagnosis. Eighty-eight (55) biopsies contained HPV DNA sequences. In low grade cervical intraepithelial neoplasias (CIN I), HPV infection was detected in 78.7 of the cases, the benign HPV 6 was the most prevalent type. HPV DNA was detected in 58 of CIN II and CIN III cases and in 41.8 of squamous cell carcinomas (SCC). Histologically normal women presented 20 of HPV infection. Oncogenic HPV was found in 10 of these cases, what may indicate a higher risk of developing CINs and cancer. Twenty-five percent of the infected tissues contained mixed infections. HPV 16 was the most common type infecting the cervix and its prevalence raised significantly with the severity of the lesions, pointing its role in cancer pathogenesis. White women presented twice the cervical lesions of mulatto and African origin women, although HPV infection rates were nearly the same for the three groups (approximately 50). Our results showed that HPV typing by in situ hybridization is a useful tool for distinguishing between low and high risk cervical lesions. Further studies are required to elucidate risk factors associated with HPV infection and progression to malignancy in Brazilian population.

Perfil d'un grup de penats per delictes contra la seguretat del trànsit

La recent qualificació de certs comportaments en la conducció de vehicles, amb conseqüències letals i indesitjables per a les víctimes, com a conductes delictives ha impactat de manera notable en la reducció de la freqüència i la gravetat d'aquestes conductes. La gestió i la intervenció juridicopenal amb aquests nous tipus d'infractors requereix conèixer les seves característiques individuals psicològiques i criminològiques que els fan especialment susceptibles de reincidir en el futur en aquests tipus delictius. L'objectiu d'aquest treball era avaluar les possibles diferències actitudinals i de personalitat entre un grup de condemnats per delictes contra la seguretat del trànsit, que estaven seguint una MPA, i un grup de controls. Es van seleccionar dues mostres de conductors, infractors i no-infractors, i es van avaluar mitjançant el NEO-FFI i el JI-R simultàniament. Els resultats indiquen que, respecte a les actituds antisocials, els membres del grup d'infractors mostren més actituds antisocials en general que els del grup control. Els infractors de trànsit mostren actituds antisocials compartides amb d'altres delinqüents. Tanmateix, en relació amb el segon objectiu de l'estudi, no es van detectar diferències significatives respecte a la personalitat entre els dos grups. És important ressenyar que la combinació de les mesures de personalitat i actitudinals emprades en aquest estudi permet classificar els conductors amb un bon nivell de precisió en les categories de presència/absència d'una condemna judicial per delicte de trànsit. Cal remarcar la necessitat d'un estudi més ampli i perllongat en el temps per tal de replicar aquests resultats i especialment verificar el seu efecte en la reincidència a un any, ja que en aquesta mostra no hem pogut contrastar-ho.

Perfil de un grupo de penados por delitos contra la seguridad del tráfico

En este trabajo hemos explorado las diferencias de personalidad y actitudinales entre un grupo de penados por delitos contra la seguridad del tráfico y un grupo de control. Ambos grupos presentan perfiles diferentes, especialmente por lo que se refiere a las actitudes. Las implicaciones se discuten en el texto.

Estudi sobre l'aplicació en l'àmbit judicial de les mesures de protecció integral contra la violència de gènere aprovades pel legislador l'any 2004

Amb el següent estudi volem conèixer l’impacte penal que ha tingut l’aprovació de la LO 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, en matèria de maltractament ocasional en l’àmbit de la parella (art. 153 CP). Presentem el treball empíric que hem dut a terme, el qual consisteix en una anàlisi quantitativa de les sentències dictades pels jutges de Barcelona pel delicte de maltractament ocasional quan es produeix en la parella i de les executòries corresponents a cadascuna de les sentències, per tal de conèixer, a més de les penes imposades en sentències, les penes que efectivament s’executen per la comissió d’aquest delicte. Hem constatat que una gran part de la violència domèstica fa referència al maltractament ocasional de l’home contra la dona parella o ex parella. És un delicte que sí es castiga, ja que els jutges dicten en la majoria dels casos sentències condemnatòries i opten per la imposició en sentència de la pena privativa de llibertat. A més, com des de l’aprovació de LO 1/2004 és obligatori, la pena imposada va acompanyada de penes accessòries, particularment de la prohibició de aproximació i de comunicació. Generalment, en execució, la pena de presó es suspèn amb regles de conducta, sobre tot amb l’obligació de realitzar programes formatius o de tractament. Així doncs, la comissió d’un delicte de maltractament ocasional en l’àmbit de la parella té conseqüències penals importats, a més de les conseqüències que pugui tenir en altres àmbits.