ICR a partir de traços d'escriptura natural captats amb un bolígraf digital

Aquest projecte consisteix en la realització d’una anàlisi de diferents reconeixedors de caracters manuscrits, concretament de nombres, per a una possible implantació en la digitalització de formularis en la industria. Al llarg del document s’estudien dos reconeixedors diferents, concretament l’incorporat al paquet "Tablet PC and Recognition Pack" de Microsoft i el Heloise Hse, proporcionat per la Universitat de Berkeley a Califòrnia.

Captant la recerca : interconnexió entre el repositori institucional (Dipòsit Digital UB) i el Gestor de RECerca (GREC)

Un dels objectius del repositori institucional de la Universitat de Barcelona, el Dipòsit Digital (DD), és difondre en obert els resultats de la recerca dels investigadors de la universitat, principalment els publicats en revistes científiques. Per fer-ho possible es necessari treballar conjuntament amb les aplicacions ja existents a la UB i especialment amb el gestor de la recerca, GREC. &br& &br& En aquesta comunicació es presenta el projecte d'interconnexió entre el DD i el GREC. La finalitat és que qualsevol investigador de la UB introdueixi, una única vegada, les dades referents a qualsevol publicació resultant de la seva recerca, incloent-hi el document corresponent, i que aquesta informació i aquest material estigui a l'abast de tothom des del repositori.

I si deixem de parlar de preservació digital? Variacions sobre un tema de David Rosenthal, amb un poutpourri final amb la CDLib Orchestra

La preservació digital de la que parla la nostra literatura professional està plena de mites que pensem que s'han d'anar tombant un darrera l'altre, en aquesta presentació us els mencionarem.

Biblioteca Digital de Catalunya: 10 anys d'activitats

El Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) va ser creat el 1996 amb l'objectiu de fer i mantenir el catàleg col·lectiu de les universitats de Catalunya (CCUC) però aviat va ampliar les seves activitats amb el préstec interbibliotecari i les compres conjuntes d'informació electrònica. Aquesta darrera activitat va iniciar-se a finals de 1997 quan el CBUC va presentar als vicerectors de recerca de les universitats públiques de Catalunya el projecte de comprar bases de dades de manera consorciada. Aquests van estar-hi d'acord i van manifestar el seu interès de que en les compres conjuntes també s'incloguessin revistes electròniques. El CBUC va decidir englobar aquestes activitats sota el nom Biblioteca Digital de Catalunya (BDC) la qual naixia amb la "finalitat de proporcionar un conjunt nuclear comú d'informació electrònica per a la totalitat dels usuaris de les biblioteques del CBUC". A finals de 1998 el projecte de la BDC es va presentar a la Generalitat de Catalunya i es va obtenir un finançament per al projecte que cobria el període 1999-2001. Des de llavors la BDC ha passat per almenys tres fases: Una de formació, 1999-2001, que es va iniciar amb un ajut del llavors Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) de la Generalitat de Catalunya, ajut que es va traduir en una inversió de 180.000€/any i que va permetre l'inici de subscripcions conjuntes, principalment bases de dades. Una de creixement, 2002-2004, realitzada a partir d'un increment de l'ajut del DURSI, ajut que s'usa com a "capital llavor" per subscriure de forma especial revistes. En aquest moment la BDC s'amplia a universitats no membres del CBUC. Una d'estabilització, 2005-2009, en la que s'han fet algunes compres per a una part de les universitats (i no per a totes com fins llavors) i s'han iniciat alguns intents d'estendre la BDC a altres institucions de recerca. L'article caracteritza les diferents fases i mostra les causes de la seva evolució. Finalment, s'exposen els principals assoliments de la BDC així com els reptes de futur més immediats.

Projecte pilot d’anàlisi de la coordinació entre la Guia de Carrers digital de l’AMB i el Mapa de Carrers d’OpenStreetMap (OSM)

La Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (MMAMB) i Logisim en col•laboració amb el Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Laboratori de Càlcul de la Facultat de Informàtica de Barcelona (LCFIB), porten a terme la migració de la guia de carrers dels municipis de l’AMB al format de cartografia mundial lliure de OpenStreetMap (OSM), creant un servidor de dades geoespacials propi que contindrà els mateixos components i eines que l’estructura original de OSM, permetent l’edició, sincronització i actualització d’aquestes dades per part de diferents usuaris dels ajuntaments.

Ocio digital y la creación de espacios de ocio heterotópicos: El desafío de la creación del significado

Estudio que describe las maneras en que 30 entrevistados realizan actividades de ocio digital. Se analizaron aspectos relacionados con las dinámicas de uso y alcances de la experiencia de ocio y se aportan evidencias de que las actividades de ocio digitales se fusionan y desarrollan en simultaneidad y con los significados de los contextos los informantes separan o diferencian las actividades. Se comenta sobre las implicaciones del ocio digital en la dimensión social de los informantes en dos aspectos: los aportes del ocio digital para el desarrollo de habilidades y conocimientos y como una vía de socialización e interacción.

Repositori de preservació digital de la Biblioteca de Catalunya: informe descriptiu i de situació / Redactat per Karibel Pérez i Eugènia Serra del Grup de Preservació Digital de la BC

Com a responsable de la preservació del patrimoni bibliogràfic a Catalunya, la Biblioteca de Catalunya ha dedicat molts recursos a digitalitzar documents analògics, alhora que ha incorporat al seu fons documents creats directament en format digital. En l’actualitat representen un volum important, i per això el Grup de Preservació Digital de la BC ha descrit les necessitats i processos que són la base del disseny d’un repositori que garanteixi la perdurabilitat d’aquests documents. El present informe en descriu els detalls.

Accessory tendinous slips arising from the extensor carpi ulnaris (ECU) tendon: MRI appearance, prevalence and association with ECU tenosynovitis and tendinopathy

Purpose: To report the MRI features of ECU accessory tendinous slips, assess their observable prevalence and evaluate a potential link between this anatomical variation and ECU tenosynovitis or tendinopathy. Methods and materials: Institutional review board approved this retrospective study, with waiver of patient informed consent. One hundred sixty wrist MRI studies from 158 patients (85 females, 73 males, mean age 45.6 years, range 14-86) performed between March 2008 and February 2009 on a 1.5-T unit were included. MR images were analyzed by two radiologists in consensus. The observable prevalence of ECU accessory tendinous slips was assessed and their origin, diameter and insertion sites were noted. The presence of ECU tenosynovitis and/or tendinopathy was also evaluated. Results: The observable prevalence of ECU accessory tendinous slips was 21.9% (35/160). The origin was always seen: 8 were at the level of, and 27 distal to the ECU subsheath. The slip median diameter was 0.67 mm (range 0.43-0.88). The insertion was seen in 17.1% (6/35): 2 were on the fifth metacarpal bone, 4 on the extensor apparatus of the fifth finger. ECU tenosynovitis (20%), tendinopathy (5.7%) as well as concomitant tenosynovitis and tendinopathy (25.7%) were more frequently encountered in the patients with the anatomical variation than in the control patients group (0.8%, 3.2% and 9.6% respectively). Differences were statistically significant for tenosynovitis (p = 0.0001) and concomitant tenosynovitis and tendinopathy (p = 0.02) of the ECU. Conclusion: ECU accessory tendinous slips are frequent and visible on 1.5-T wrist MRI studies. ECU tenosynovitis and tendinopathy are more frequent in patients bearing this anatomical variation.

Using a NPWE model observer to assess suitable image quality for a digital mammography quality assurance programme.

A method of objectively determining imaging performance for a mammography quality assurance programme for digital systems was developed. The method is based on the assessment of the visibility of a spherical microcalcification of 0.2 mm using a quasi-ideal observer model. It requires the assessment of the spatial resolution (modulation transfer function) and the noise power spectra of the systems. The contrast is measured using a 0.2-mm thick Al sheet and Polymethylmethacrylate (PMMA) blocks. The minimal image quality was defined as that giving a target contrast-to-noise ratio (CNR) of 5.4. Several evaluations of this objective method for evaluating image quality in mammography quality assurance programmes have been considered on computed radiography (CR) and digital radiography (DR) mammography systems. The measurement gives a threshold CNR necessary to reach the minimum standard image quality required with regards to the visibility of a 0.2-mm microcalcification. This method may replace the CDMAM image evaluation and simplify the threshold contrast visibility test used in mammography quality.